15 anys de... la Sal de Frutas ENO a Narieda Sud.

Possiblement, la Sal de Frutas ENO sigui la via més xula de Narieda Sud, almenys a mi em va agradar molt quan la vaig repetir avui farà 15 anys. El L1, el L8 i el L9 són de lo milloret que hi ha al lloc, molt semblants a altres vies tot sigui dit, però en conjunt és molt guapa.

Recordo especialment el L1, que en fred prou et feia apretar. Actualment es pot entrar per la Regular treient-li pebre a l'assumpte. També recordo que tot i ser molt llarga, al estar equipada es feia ràpid. Tot i així, recomanable dur un variat de cordinos que els de via ja deuen estar força caducs.

Apa! Fins aviat i possibilitat d'escapatòria després de la gran placa central... abans també es pot fer però és un xic més complicat.

15 anys de... la Rodamons de Bosc a la Paret de la Rufa.

I va haver una època en que la bonica vall de Canelles va posar-se de moda amb tot un reguitzell de noves obertures al llarg de les seves assoleïades parets. Una d'elles era la Rodamons de Bosc a la Paret de la Rufa, i jo vaig fer-hi la meva repetició avui fa 15 anys.

Recordo que era una via molt fàcil amb un traçat prou elegant. Recordo que l'inici era una mica indefinit al final d'una canal en forma d'embut que s'anava posant cada vegada més dret. I recordo un parell de llargs a la part alta ben bonics. De la resta, poca cosa però trobareu informació extensa per la xarxa.

Apa! Fins aviat i compte en el descens que a la part de baix haureu de fer alguna desgrimpadeta.

Pre-Sons i Esbiaixada a l'Agulla de la Paret de la Rufa.

Escalar en dies hivernals com el d'avui és un luxe. Solet radiant i temperatura perfecta. Llàstima que les vies escollides no hagin estat a l'alçada de la jornada: la Pre-Sons i l'Esbiaixada a l'Agulla de la Paret de la Rufa a la Vall de Canelles.

Sense ser lletges, els hi falta quelcom per acabar de ser xules, especialment a l'Esbiaixada, amb un traçat una mica massa forçat. Hem intentat alliberar els artificials però ja sigui per falta de canto o per que n'ha petat algun, ens hem quedat sense el punt vermell (tot i així el cos encara no està per gaires floritures).

Vietes semiequipades on cal dur friends fins C2 i Aliens. Roca en general bona però amb alguns trams a vigilar. Destacar algun tram del L3 de la Pre-Sons on s'ha de vigilar. I la sortida de l'R1 de l'Esbiaixada on també s'ha de vigilar.

Apa! Fins aviat i descens caminant a l'esquerra recomanat.

15 anys de... El Diedre de La Seu al Roc de Collars.

En poc temps, el Roc de Collars va passar de ser un paret desconeguda a tenir un bon grapat de vies, sobretot de setè grau. Fa 15 anys, quan vaig repetir el Diedre de La Seu, algunes d'aquestes encara no existien i només les que seguien els cànons clàssics s'atrevien a desafiar un placa de tals dimensions.

Com el seu nom indica, aquesta via ressegueix el diedre més evident de tota la paret i no el recordo precisament fàcil. Guapa via amb una mica de tot: placa, diedre, fisura, roca bona, roca a vigilar, algun tram herbós i descens en rapel per la via veïna: l'Avi del Mas de St. Pere.

Apa! Fins aviat i tota la zona superior és una mica indefinida, afineu l'instint per anar-ho trobant i... per si de cas, porteu bagues per abandonar.

15 anys de... El Camí de l'Alfons Baró al Roc de Collars.

En la meva primera visita al Roc de Collars vaig pillar una calorada impressionant (en ple Juliol era el mínim que ens podia passar, naturalment). I fa 15 anys, potser de l'escarment, vam pillar tot el contrari als pilars de l'esquerra de la paret en El Camí de l'Alfons Baró.

Via de placa en que recordo el fred a les mans i el "grip" perfecte als peus. De la resta, poca cosa: recordo la roca bona, recordo llargs en diagonal a la dreta i el descens en rapel per la Dioni que, seguint el fil de paret a l'esquerra, no ens va costar en excés de trobar.

Apa! Fins aviat i trobareu informació extensa per la xarxa per si voleu més detalls.

15 anys de... la Cafè, Copa i Puro a Narieda Sud.

La combinació de via llarga semiequipada, grau baix, poc atlètica, roca bona i entorn tranquil, va fer de la Cafè, Copa i Puro a Narieda Sud una via prou freqüentada durant una bona colla d'anys. Jo vaig fer la meva repetició avui farà 15 anys i, certament, en recordo ben poca cosa.

Trobareu informació extensa per la xarxa però crec que actualment el que cal vigilar més és l'estat dels cordinos dels ponts de roca que equipen molts trams de via (recomanable dur-ne un bon variat).

Apa! Fins aviat i ...el temps no passa en va. 

15 anys de... l'Esperó dels Alls al Roc Galliner.

Avui fa 15 anys, el company tenia ganes d'anar a arreglar una via que havia obert al caòtic vessant sud del Roc Galliner. Tant caòtic és, que no vam saber trobar l'inici de la via en qüestió i així, improvitzant un pla B, va neixer l'Esperó dels Alls.

Certament, no ens voliem complicar molt la vida i encara massa que ho vam fer a la fisura desplomada del L1, però la resta encara va sortir prou ràpid i amb alguna coseta aquí i allà per anar-la seguint. Roca bona i un grapat de flotants per surfejar l'esperó que és veu a la imatge.

Apa! Fins aviat i pel descens... pel descens cal buscar-se la vida: nosaltres vam fer-lo seguint a la dreta per després desgrimpar unes grades i vires penjades ben aèries (molta precaució).

L'Avi del Mas de St. Pere al Roc de Collars.

Dia perfecte per fer una via que estava a la llista des del mateix moment que en vaig veure la ressenya: L'Avi del Mas de St. Pere al Roc de Collars. Amb el temps, aquesta via ha sofert petites modificacions passant de ser una via amb trams d'artificial a fer-se totalment en lliure. Una evolució ben merescuda donada la bellesa de l'itinerari.

Jo anava amb moltes reserves perque el grau se m'escapa una mica i amb lo mantinguda, vertical i aèria que és, he escalat en mode conservador (de pila) i, tot i així, prou he hagut d'escalar en diversos trams. Realment molt bona si es va una mica bé de grau i només un pas en el L3 l'he trobat una mica malparit (posar un microtascó en un antic "clavadero" no és la millor assegurança del món). Menció especial al preciós i sorprenent L2 i, a l'igualment preciosa i sorprenent bavaresa del L5.

Obligada en el 6b tot i estar bastant semiequipada i cal dur alguns tascons petits, friends fins C3 (C4 opcional per la bavaresa), Aliens (bastant completet) i una xapa recuperable per llaçar els cargols d'espit que han deixat tot i la restauració. Roca molt molt bona i  descens en rapel al gust (R1 sense anelles).

Apa! Fins aviat i últim llarg merament de col.leccionista... no cal ni que us molesteu.

Via dels Gallines al Roc Galliner.

Ara feia una bona colla d'anys que no anava al Roc Galliner i dubtant de com estaria la pista d'accés i de si seria capaç de recordar l'aproximació, m'he aventurat a repetir en solitari la Via dels Gallines: ben bonica i més difícil del que m'esperava mirant la ressenya que duia.

Menys un parell de llargs de tràmit, la resta prou m'ha fet concentrar i mirar-m'ho bé. Destacaria la qualitat del L1 i l'ambient altiu de la part superior on l'inici de l'últim llarg practicament coincideix amb una via que en tinc nul.les referències (si algú en sap quelcom ja ho compartirà).

Poc equipada en general, cal dur algun tascó, friends fins C3, Aliens i diverses bagues o cordinos. Roca molt bona en general amb algun bloc aquí i allà i, alguna herbeta també aquí i allà. Possibilitat d'escapar-se a la R5.

Apa! Fins aviat i afineu bé la vista que alguns pitons estan ben amagats... psssssshh! busqueu darrera les herbes.

Via de la CGT a Narieda Sud.

Feia temps que no veia els paisatges enblanquinats per la boira gebradora i, certament, són tant bonics com molestos per escalar. Així que deixant passar les gèlides primeres hores del dia, ens hem refugiat a les solanes de Narieda sud tot repetint la Via de la CGT.

Vieta fàcil i sense pretensions que si no ets veí de la terra, no crec que amortitzi la jornada. Feta tota en lliure amb un passet de 6a com a molt i poca cosa més a destacar. Dur Aliens, friends fins C1 i algunes bagues per les reunions. Possible descens caminant per les canals del darrera.

Apa! Fins aviat i nom tènue escrit a peu de via a la dreta d'un vistós i curt diedre.

 

Falsa Modèstia a Narieda Sud.

L'última via feta a Narieda Sud ja queda lluny en el temps i, avui, sense encertar en el dia, hi hem tornat per repetir la Falsa Modèstia a l'extrem occidental. Potser ha estat pel fred o per la roca o per les dos coses però quelcom m'ha grinyolat per disfrutar-la.

Via d'una lògica absoluta on tots els llargs són interessants però sempre amb una roca crostosa que et fa dubtar de la seva fermesa i li resta punts... llàstima. Per la resta, tot correcte: L1 picantó, L2 el més difícil, L3 de tràmit, L4 ben estret i L5 on crec que he errat la sortida al cim.

Nosaltres només hem usat cintes (amb alguna excursioneta al L5), però els Aliens i algun friend mitja us pot anar bé. Possibilitat de descens rapelant o caminant cap a l'esquerra. Graduació correcta.

Apa! Fins aviat i compte després de pluges que la cova del L1 pot estar molla.

Kimatina Fafarina a la Paret del la Rufa.

Jornada ben càlida avui a la Paret de la Rufa de la Vall de Canelles. Per sort, l'adherència era la suficient per disfrutar i patir a parts iguals de les plaques que hi han per aquests verals, i més concretament a la Kimatina Fafarina, via que no té res a veure del que llegireu, a les piades que pogueu trobar per la xarxa: dels divuit claus que hi havia,ara només en resten cinc (tres al L5 i dos al L6). Curiós, oi?

Doncs sí, i a fe de Déu es troben a faltar, no només perque són punts d'assegurança sinó també perque ajuden a seguir l'itinerari. Així que, ara per ara: via exigent, obligada i entretinguda on cal afinar bé l'olfacte en diversos trams. No baixar la guàrdia fins al final ja que l'última placa de V+ és exposada sí o sí.

De semiequipada passa a ser poc equipada amb reunions a reforçar (i algunes ben incòmodes). Dur friends fins C2 (C3 opcional), Aliens i diverses bagues. Roca molt bona i compacta en general, herba en algun tram poc important.

Apa! Fins aviat i per cert, la via és molt xula tot sigui dit però ...enverinada.

Dau al Set a Narieda Sud

Enfilem cap a la tranquil.la vall de Canelles, després d'un parell d'anys, a gaudir del solet (tot i la boira matinal), la roca i les típiques plaques de la cara sud de la Roca Narieda per gairebé l'única via que em faltava fer: la Dau al Set.

Interessant i bonica via, més variada del que es podria esperar i amb diversos llargs de transició que trenquen el ritme a l'escalada (per anotar un punt en contra). L2 el més difícil i obligat on alguna presa clau mullada em trenca el punt vermell, llàstima!!

Ben assegurada amb material divers (dominant els parabolts i ponts de roca) la trobarem equipada on caldrà dur 16 cintes + R. pel L6 (la gran placa) i per la resta amb 10 ja farem. Roca molt bona amb pedra solta i alguna herba en els replans i llargs de transició i, diverses escapades cap a la dreta a la part superior. Dos últims llargs per la Sal de Frutas Eno.

Apa! Fins aviat i ...les dues que em queden ja són autèntic terreny d'aventura.

T'hauré d'aplicar un correctiu serio al Roc Galliner.

Encara en queden de llocs tranquils amb un silenci que fa mal a les orelles. Avui el dia s'ha llevat lleig i semblava que no ens deixaria escalar però al final hem disfrutat d'una assoleïada jornada d'escalada al Roc Galliner.

T'hauré d'aplicar un correctiu serio és una molt bona via perduda en les altives valls prepirinenques de l'Alt Urgell. Grata sorpresa i lloc preciós on el preu a pagar és un bon tros de pista estreta on cal anar xino xano si no teniu un auto amb condicions. Per mi, el L6 és el millor.

 

Semiequipada amb totes les reunions montades menys la cimera. Cal dur algun tascó, friends fins C2, Aliens i bagues. Roca excel.lent i amb bona presa en general. Possible empalmar L1 i L2. Aproximació en baixada seguint el corriol cap a Perles i deixant-lo a sota la font per anar a trobar una corda fixa, després ja bastant evident però sense camí fins a peu de paret (alguna fita). I retorn al cotxe remontant tota l'aresta fins al final. Uns 30min per anar i el mateix per tornar, més o menys. 

Apa! Fins aviat i us deixo amb la ressenya d'una via que us devia que també és molt bona.

Postre de Músic a Narieda Sud.

La Postre de Músic és una clàssica moderna de Narieda Sud. Jo, ja l'havia fet (Oct-05) però el company no, així que he refrescat la memòria perque no m'en recordava de res ja que va ser la primera que hi vaig fer i quan n'hi havia molt poquetes.

I no m'en recordava perque és una via sense cap complicació: fàcil i llarga. Tot i així, atenció a algunes plaques que són ben obligades i amb les assegurances justes (millor NO anar justets de grau), i si us enganxa un ruixat o trobeu la paret molla podeu flipar bastant, jeje!

Nosaltres portàvem bastants trastos, però amb els friends (fins el C1), els Aliens i variat de cordinos i bagues ja fareu (el C3 és prescindible i els tascons opcionals). Roca molt bona i compacta però amb alguna pedra solta en els replans. Poca herba en general.

Apa! Fins aviat i foc a l'obaga

Patxarana a Narieda Sud.

De mica en mica vaig sumant vies a la cara sud de Roca Narieda, i ara feia molts mesos que no hi anava. Avui dins els actes de la Trobada d'Escaladors de Coll de Nargó m'hi he acostat amb un nou company d'aventures tot i que per entrar en concòrdia hem repetit la Patxarana que no en té massa d'aventura.

Via bastant bastant bonica tot i que té quelcom que no m'ha acabat d'agradat (i no sabria definir ben bé que és) . Sense dubte el diedre bavaresa de l'últim llarg és el tram més bonic de tots, però el L2 i L3 també déu ni do de lo xulos que són. Feta tota en lliure evitant  el tram de 7a per l'esquerra (curta variant de 6a+màx.).

Semiequipada amb diverses reunions a reforçar tot i que totes tenen una xapa amb anella, excepte l'R2 que te dues xapes amb anella (compte si és vol rapelar la via) . Amb alguns tasconets, friends fins C2, Aliens i diversos cordinos i bagues sabineres ja fareu. Roca molt bona i compacta en geneal, i herba en alguns punts poc importants.

Apa! Fins aviat i per baixar penseu que s'ha de pujar fins el cim del tossal i... es més llarg del que sembla, jeje!!!

Via dels Sons Amagats a la Paret de la Rufa.

Encara. Encara ens atrevim a desafiar la calor en aquest forn que és la Vall de Canelles. Tot i així, el ventet ho ha fet perfectament suportable juntament amb la màniga curta i l'After Sun en arribar a casa. Hem anat a la Paret de la Rufa a repetir la via dels Sons Amagats, avui més amagats i silenciosos que mai.

La via està gairebé equipada i amb un pim pam ja hem arribat a dalt. Realment és molt ràpida de fer i fàcil, un bon retorn per la companya que feia dies que no tocava roca. Crec que és una bona via per la gent que vol iniciar-se en vies de paret.

Amb Aliens (o equivalents) i bagues per sabines ja fareu. La roca és molt bona però amb un parell de xorreres que poden tocar la moral després de pluges, per la resta, gaudir del L6 que és molt bonic.

Apa! Fins aviat i... us deixo amb l'enllaç d'una entrada que us devia.

Per Tutatis a Narieda Sud.

Avui si que he disfrutat d'un bon dia d'escalada. Dies enrera feia bones vies però amb un tel de núvols que deixava l'ambient fred, però avui feia un solet radiant amb una temperatura super agradable. Oh!! Qué bé!! I això que al sortir del cotxe al pàrking de Narieda sud tot estava blanquet de gebra .

Per Tutatis, més que una via, és una variant que va enllaçant diferentes vies. L'escalada és bonica, agradable i típica del lloc. Alguns trams són bastants rebuscats però per evitar jardins emprenyadors, que a la part superior ofereixen la possibilitat d'escapar-se o de continuar fin al cim.

Via equipada amb material divers (recomenable portar alguns cordinos per ponts de roca per si de cas algun està vell), tirades llargues i molts metres d'escalada plaquera sobre una roca molt bona. Tot i que, NO hi ha cap llarg especialment maco, el L5 destaca per damunt dels altres.

Apa! Fins aviat i les cintes millor que siguin llargues.

15 anys de... l'Eureka al Roc de Collars.

Quan veig l'anotació d'aquesta via a la llibreta, un 12 de Juliol del 1997 en un vessant sud, m'entren tots els mals del món. Realment aquell dia se'ns en va anar la castanya de mala manera, uf! Però feia poques setmanes que havíen acabat d'obrir aquesta via i, només un dia que nosaltres teníem la ressenya, així que vam fer la primera repetició sota el sol implacable d'estiu.

Recordo que anàvem tres i un dels companys va anar a fer la migdiada sota les alzines (amb la suada de l'aproximació ja en va tenir prou) i així, van ser dos els que van rostir-se com pollastres. Recordo que a meitat del L2 (quan acaba el flanqueig) vam tenir que improvitzar una reunió penjada de collons per què els claus se'ns havíen acabat (la ressenya només en demanava 6 i aquests són els universals que s'han de dur però d'V i U's se n'han de dur sis més). Al final, vam sortir per dalt, però vam flipar bastant. L'horari no cal que us el digui, de sol a sol, jejeje!!!

Apa! fins aviat i... la via és guapa, dura però guapa.