15 anys de... el Clan de los Chamanes a la Roca dels Arcs.

El Clan de los Chamanes a Vilanova de Meià, repetida fa 15 anys, és de les vies frikis més assegurades de la Roca dels Arcs. Tot i que sabíem que no la faríem en lliure, confiàvem en poder-la escalar bastant, sobretot la part superior.

Però suposo que els excessos nadalencs van fer de les seves i ens vam pillar a tot el que passava de 6a. La part inferior la recordo de plaques super fines i la superior amb murs del tot atlètics, però com que la xapa sempre estava allà doncs... 'raca'!!!

Apa! Fins aviat i sostre ratllat super fotogènic... no us podeu pas equivocar.

15 anys de... la Wild Planet a la Roca dels Arcs.

Possiblement la Wild Planet sigui la via més lògica de la Roca dels Arcs. Ja des del primer dia que vaig anar a Vilanova de Meià els ulls van identificar-la i un intent fustrat per la pluja en va donar el primer tastet (Mai-96). Així, en aquesta vigilia de Nadal de fa 15 anys vam tornar a intentar-ho.

Exemple perfecte de via clàssica i diria que restaurada però mantenint l'essència. Suposo que trobareu informació extensa per la xarxa. Tot i així, recordo el grau apretat i trams prou picants, tant de primer com de segon.

Apa! Fins aviat i no us oblideu la càmara.

Bones Festes.

Doncs aquí estem, a punt de tancar un altre any ben intens, variat i que s'ha fet curt (com sempre).

Desitjar-vos a tots un bon Nadal i un bon any 2019, i amb una bona escapçada a la llista de vies pendents.

Apa! Fins aviat i... de propòsits que no en faltin, jeje!

Calaix de Sastre i Somiatruites a Busa.

Busa és molt gran i amb moltes vies, i encara que la cinglera sud hi hagi una moratòria d'escalada des del Desembre fins el Febrer, queda molta paret per escalar. Així que avui ens hem decidit a fer-ne dues a la part de la Moreria que queda fora de la zona afectada.

Primer la Calaix de Sastre: via bastant lletja amb un L1 clarament més difícil que la resta i on la roca no acompanya gens per apretar en lliure, precaució. Només la part final del L2 es bonic però una mica exposat (vaja que per una cosa o per l'altra acabes pillant). Dur friends fins C3 (C4 opcional), Aliens i alguna baga en quan a material.

I després la Somiatruites: vieta curta amb un L1 molt bo i una part final on cal apretar fort. L2 molt més fàcil gairebé integrament per La Morty. Amb els Aliens i alguna baga en tindreu prou.

La roca només és bona al final del L2 de la Calaix i el L1 de la Somiatruitres, la resta entre acceptable i dolenta. Reunions equipades menys les cimeres amb sabines una mica escarrancides.

Apa! Fins aviat i començament fent el mico per llurs arbres inicials... tracteu-los amb amor.

15 anys de... l'Alba Artigas al Cap del Ras.

Fa 15 anys, l'Alba Artigas al Cap del Ras era de les poques vies semiequipades que hi havia en aquest sector de Montsec, així que quan els vents van ser favorables vam anar a repetir-la.

I la veritat és que la recordo com una via ben xula i variada. Potser l'inici del L4 el recordo com una mica tens on s'havia de vigilar, però les sensacions de la resta van ser prou bones.

Apa! Fins aviat i diria que gairebé la podem considerar clàssica.

15 anys de... la Safari Calcari a la Serra de Sant Joan.

La Serra de Sant Joan durant la primera dècada del 2000 era un constant de noves obertures, algunes ben afortunades i d'altres no tant. La Safari Calcari feta fa 15 anys era una d'aquestes no tant afortunades i és que el nom ja ho diu tot.

Excepte el L2 que era prou bonic i l'últim llarg ben interessant, la resta era bastant salvatge en tots els sentits. No crec que tingui gaires repeticions. Així que ja ho sabeu: escalada romàntica on segur no trobareu cua.

Apa! Fins aviat i descens cap a l'esquerra per una canal on s'havia de fer algun rapel... crec recordar.

Calma Total al Peladet Oriental.

Dies anticiclònics en tota regla i dies fantàstics per exprimir el Montsec. Avui, i amb el sentit més ampli de les paraules, la Calma Total a Rúbies. Quin goig de sol, tranquilitat i silenci... genial!!

Vieta ben trobada i disfrutona, amb una xemeneia impròpia del lloc i una part superior prou bonica i atlètica. L'R3 és fa en un ampli nínxol del tot acollidor i còmode (el nínxol de la serpent). De la xemeneia comentar que hi ha un parell de trams estrets però en general es passa prou bé.

Semiequipada amb totes les reunions de parabolts on només cal dur els friends fins C2 i els Aliens. Roca variable amb trams molt bons (L5 i gran part de L1 i L6) i trams a vigilar (inici del L2 i final del L3).

Apa! Fins aviat i ombra gairebé assegurada fins l'R3.

15 anys de... la Santa Espina al Serrat de les Garrigoses.

No sé massa bé com vam anar a parar en aquesta via, suposo que la baga penjant d'un espit en el pas més díficil de la via alimentava el desig d'afrontar-lo. Sigui com sigui, avui fa 15 anys vaig repetir la Santa Espina del Serrat de les Garrigoses de Montserrat.

De la via recordo poquetes coses: recordo que el L2 era bastant trencat i que la part de dalt era una mica indefinida amb tirades molt llargues. Jo diria que actualment no cal fer sencer l'últim llarg fins la Via de l'Aranya, ja que trobareu instal.lacions de rapel abans (Via del Xavi). En tot cas és una aresta fàcil.

Apa! Fins aviat i ... el L1 és clarament el més xulo.

15 anys de... la Caprichos de Invierno a la Roca Gris.

La Roca Gris i la seva prolongació cap a la dreta (els anomenats Plecs de la VinyaNova) són una font esgotable de vies i la Caprichos de Invierno feta fa 15 anys era unes de les primeres en explorar les columnes amagades de la contrada. Avui dia, hem sembla que les tinc totes fetes...

De la via només recordo una apretada que sabia de fer a la part alta quan ja semblava que ho tenies tot fet i que de segon (com em va tocar) no li vaig donar la més mínima importància. Llegint per internet la consideren una mica exposada però com que tampoc m'en recordo no ho puc ni afirmar ni desmentir.

Apa! Fins aviat i aquí queda la piada com a constància que la vaig repetir.

Via del Markitos a la Paret d'Aragó.

Jornada bipolar espectacular a Montrebei. A baix: boira, fred, excursionistes i soroll. A dalt: solet, caloreta, escaladors i tranquilitat. Oh! Quin encant de dia! i més després de tants dies de no anar-hi i a la Paret d'Aragó encara més... ben mirat des del 'cumplevias'.

Hem fet la repetida Via del Markitos (anava a posar fàcil però potser algú sé m'enfada). Sigui com sigui, la via és bonica i el L3 espectacularment espectacular, de lo millor que he escalat a Montrebei i de lo millor que he escalat mai... només per aquest llarg ja val la pena. La resta amb trams interessant i trams no tant però en general bé.

Semiequipada amb les reunions montades o en sabines. Demanen molt material però amb friends fins C3 i Aliens n'hi ha de sobres (com a molt repetir algun Alien). Roca molt bona amb pedra solta als replans (sobretot a la part final).

Apa! Fins aviat i el grau l'he trobat benèvol... per això lo de fàcil.

Estel de l'Alba a la Paret dels Sostres.

Bona jornada d'escalada avui a la Paret dels Sostres del Montroig. Ens hem decidit anar-hi per por a la boira de la plana però al final res de res. I la via escollida l'Estel de l'Alba, una altra de la llista que no acabava mai de ser protagonista.

I la veritat és que, exceptuant els dos primers llargs, la resta és super xula i he disfrutat moltíssim de l'escalada: de fisures verticals i atlètiques gairebé sempre però amb alguna placa o desplom per canviar el xip. Grata sorpresa en positiu i res a veure amb la seva veïna.

Poc equipada i on algunes reunions caldrà reforçar o montar amb facilitat. Roca molt bona i millorant notablement amb l'alçada (precaució amb les crostes, llastres i blocs del L1). L2 molt herbós i desagradable i, líquen emprenyador a l'inici del L3. La resta a disfrutar amb companyia dels tascons (alguns de petits), friends fins C4, Aliens i bagues i cordinos.

Apa! Fins aviat i ...entrada exigent a l'R4, alerta.

15 anys de... l'Anglada Guillamón al Cavall Bernat.

A finals de Novembre, el dia no dóna per encantar-se massa i, a la clàssica Anglada Guillamón del Cavall Bernat potser ens la vam agafar amb massa calma i per poc que no s'ens fa de nit. Recordo que vam arribar al cotxe que practicament no si veia, jeje!!!

De la via... doncs bastant artificial i bon ambient. Sobretot recordo l'últim llarg: en lliure molt bonic i sobre una roca fantàstica. Ah! I també recordo que les xapes dels parabolts tenien rebava de tants mosquetons que les havien xapat.

Apa! Fins aviat i... en aquesta via vaig entendre per que les xapes en els artificials acaben tant fetes malbé.

Juego de Niños a les Roques del Pelat.

Per fi solet!!! Jornada assoleiada i perfecta per escalar. Com que el company tenia ganes de picar una mica (que no ho te gaire per la mà) i jo volia pau, tranquilitat i solet hem anat a Vilanova de Meià però fora del llocs habituals, així he descobert un altre raconet ben aprop de cotxe: les Roques del Pelat.

La Juego de Niños és una perfecta desconeguda i si no fos pel material que demanàven i per alguns A1'ns que hi havia a la ressenya de la guia no hi hagués anat mai. Vieta que en algun altre lloc seria interessant però que aquí no passa de petit rostollet.

Practicament desequipada on caldrà algun pitó variat, tascons (discret), friends fins C3, Aliens i algun cordino i baga. Roca bona menys el L2 i excepte la panxa d'entrada la resta en lliure fàcil.

Apa! Fins aviat i ...no hi ha foto d'escalador per que s'ha oblidat el casc i no vull fer mala propaganda, jejeje!!

Segon còctel de vies a la Paret Formiguera.

Darrerament no estic afortunat en les jornades d'escalada i encara sort de poder-ho fer. Avui entre núvols i alguna gotellada em fet un altre còctel de vies a la Paret Formiguera de Sant Llorenç de Montgai.

Primer la Catefer, després la Verd Glas, seguint per la Virginia i la Miquel Àngel García com a darrera: anar pujant i baixant de dreta a esquerra. Vies sense complicacions i adients per iniciar-se en paret. Potser la Virginia és la més picant de les quatre.

Amb 9 cintes (alguna llarga) + R. ja fareu. Roca molt bona en general i reunions rapelables menys les cimeres. M'ha sorprès comprovar que amb 30m s'arribava de l'R2 a terra en la Cafeter, Verd Glas i M.A. García.

 

Apa! Fins aviat i ...espero que la propera escalada pugui disfrutar d'un bon solet de tardor i una roca ben eixuta.

Memòria Zero al Cap del Ras.

Avui era una jornada per estar al bar fent-la petar i deixar l'escalada per un dia més agraït, però com que tenia unes ganes boges de fer-ho i hem anat fins a Àger, calia aprofitar el viatge. Així que hem repetit la Memòria Zero al Cap del Ras després d'uns quants anyets de no anar-hi.

De la via poc puc comentar perque menys els dos primers llargs la resta ho hem escalat amb roca molla, degut a la dèbil però persistent pluja que ha precipitat tot el dia. Més o menys ho hem anat escalant però algun pas esporàdic d'A0 anava caient. Part inferior bastant xula i part superior per ressalts poc interessans.

Via gairebé equipada amb les reunions montades (la cimera en un boix moribund). Amb friends fins C1 i els Aliens crec que ja fareu. Roca molt bona i pedra solta a les feixes i replans (poca herba en general). L'Ae de l'inici el trobareu moll amb facilitat.

Apa! Fins aviat i per més mofa... el sol ha sortit quan hem arribat al cotxe.

IV trobada d'escaladors a Canalda.

Cap de setmana esplèndit amb els més romàntics escaladors canalderos, llàstima que aquest cop la paret no s'ha deixat escalar per les generoses pluges dels darrers dies i de la boira que fins el mateix dissabte no es va decidir a marxar.

Així que tothom ha tingut que buscar alternatives en les boniques i poc concorregudes parets veïnes que permetien disfrutar del sol i la roca seca. Gràcies a tots per venir.

Apa! Fins aviat i ...vam quedar guapos, eh? jejeje!!!

---------------------------------------------------------------------

Genteta, el dia s'acosta!!!! Aquest proper cap de setmana en trobem a la balma de Cala Rita a Canalda. Tot i que la paret tindrà les xorreres avituals i alguna més (només cal veure com està d'aigua la font de la balma), crec que tindrem un bon cap de setmana amb solet de dia i fresca de nit.

Tot i que jo convidaré en algunes necessitats (postres del sopar de dissabte i esmorzar del diumenge així com vi i alguna cervesa), cal que us porteu el menjar, abric, lloc per dormir i si voleu alguna cadira per seure.

Apa! Us espero dissabte a partir de les 9h.

-------------------------------------------

Doncs això que diu el títol del post: tothom qui vulgui està convidat a la IV trobada d'escaladors de Canalda (balma de Ca la Rita) el 10 i 11 de Novembre i aquí he fet una mica de cartell publicitari amb tot el que tenia pensat.

Les limitacions són evidents i la metereologia serà clau per poder escalar o no durant el cap de setmana, confio que l'estiuet de st. Martí faci acte de presència i ens regali un bon cap de setmana.

Apa! Fins aviat i ...ens hi trobem.

15 anys de... l'Esperó Badalona al Cap del Ras.

L'Esperó Badalona va ser la tercera via que vam fer en aquest vessant assoleiat del Montsec, i la veritat és que els records es confonen amb les altres vies que hi he anat fent.

Clarament només recordo el magnífic mur del L4 on vaig arribar a la reunió amb els braços ben inflats. De la resta, res de res.

Apa! Fins aviat i ...informació extensa per la xarxa.

La Venus a la Roca de la Coma.

Jornada esplèndida a Abella de la Conca i amb moltes ganes d'escalar. Com que erem tres i l'estat de forma de cadascú era més que dubtós, no ens hem complicat la vida i hem repetit la Venus, una interessant via a la Roca de la Coma.

La via ofereix uns murs molt bonics i agradables d'escalar i només un pas d'A0 al L4 ens ha privat de fer-la tota en lliure. El canvi de reunió que cal fer a l'R3 i un curt rapel a l'R4 trenquen una mica el ritme però queda compensat per la divertida part superior.

 

Semiequipada amb les reunions montades només cal dur friends fins C2 i Aliens. Roca molt bona amb pedres soltes als replans i poca herba. Descens en rapel per la mateixa via amb alguna desgrimpada al L2 (llegir la ressenya).

Apa! Fins aviat i inici darrera una agulla amb forma de dau amb banyes... 30min des del pàrking.

15 anys de... la Guateque al Serrat dels Monjos.

La Guateque del Serrat dels Monjos a Montserrat és l'altra clàssica del lloc juntament amb la Pícnic. Jo vaig fer la meva repetició ara farà 15 anys però els records s'em confonen amb totes les vies que hi he fet.

Sense ser gaire més difícil que la citada Pícnic sí que us farà escalar una mica més. Trobareu informació extensa i variada per la xarxa, així que poc afegiré jo.

Apa! Fins aviat i ideal per dies freds.

La Martyrium a Canalda.

I com diria algú... o bé com fer honor al nom de la via i tenir que baixar amb els gats posats, jejeje!! Doncs sí, avui he fet possiblement la primera repetició de la Martyrium a la paret de Canalda, la qual vaig intentar un cop (Nov-04) i no vaig passar del primer espit.

Així, més conscienciat que mai i sabent que el Diedre Raspinell era l'escapatòria, he anat pujant poc a poc que la vieta no regala res. El L1 és el més llarg i desagraït, la resta millora notablement. Destacar els trams d'artificial: curts, tècnics i amb una bona fava si alguna cosa falla. L'últim A2 queda pendent que s'em feia tard.

Dur els tascons (petits), friends (fins C2), Aliens, algun clau llarg (2 o 3), diversos de curts (4 o 5), alguna falca petita, algun taco més gran, algun cordino i molta imaginació per col.locar-ho. Roca dolenta els primers 30m i després millorant molt. Reunions equipades i poca cosa més.

Apa! Fins aviat i ...entrem a les últimes cinc.

Jet Lag a la Roca Subirana.

La Roca Subirana és una modesta paret amb un accés fàcil i còmode des del camí del Santuari de Lord. Fa uns anyets van obrir-hi la Jet Lag i avui que disposava d'una estoneta al matí l'he anat a repetir.

Vieta curta i ràpida sense pretencions a combinar amb alguna altra del lloc. Afinar bé la vista per trobar l'inici i després ja sense problemes.

Dur cintes i alguna baga. Roca bona en general. Descens per un desdibuixat corriolet per la vessant obaga i cap a l'oest, precaució.

Apa! Fins aviat i  recomanable fer cim per trobar-lo des de l'inici.