L'Anna Rubió a l'Esperó de les Orenetes.

Primer dia de calor (caloret faller) i això ens ha amargat una mica l'escalada a l'Esperó de les Orenetes d'Oliana però tot i així la via era tant bona que he sortit super content de la paret. Feia molts dies que no disfrutava tant.

L'Anna Rubió és una via sorprenentment bona bona i molt bona on cap llarg té desperdici  (felicitats a l'oberturista) i llàstima de la feixa del mig. Destacar la sortida de l'R2 i sobretot l'inici del L5, més punyatero del que sembla, la resta del llarg també és picant però amb més canto, compte.

Via gairebé gairebé equipada (només aliens i amb una mica de nivell, ni això). Roca molt bona en tot el recorregut i amb canto!!!!! (menys els punts més difícils, naturalment). Les primeres reunions són una mica penjades i algunes equipades per rapelar (dues anelles). Val la pena anar una mica bé de grau per disfrutar-la. Possible començar per la UES o pujar pel sistema de feixes de l'esquerra.

Apa! Fins aviat i ...vejam si agafeu una bona tèrmica en el sostre de l'últim llarg, jeje!!!

15 anys de... la Balsam del Tigre a la Paret Bucòlica.

Molt bonica via la Balsam del Tigre a la paret Bucòlica, de fet, crec que no hi ha cap altre llarg com el segon d'aquesta via: un llarg molt i molt bo on vist des de sota costa de creure que et trobis el cantells que van sortint a posteriori.

Aquesta via l'he repetit un parell de vegades més (set-01 i mar-03) i només en una ocasió he aconseguit fer en lliure el 6a+ del L4: quin desplom més punyatero. Per la resta i, a excepció d'aquests dos llargs (L2 i L4), és molt agradable d'escalar.

Apa! Fins aviat i atenció on aparqueu, en el pàrking de tota la vida hi deixen accedir però...

Carnaval Rock a la Paret de l'Ós.

Després de tots aquests dies de pluja (i molta pluja en alguns llocs) tornem a disfrutar de la vertical en un dia primaveral extraodinari. Tot i així, estava dubtós de si la roca estaria prou seca i la veritat és que la Paret de l'Ós a St. Llorenç de Montgai estava en òptimes condicions.

Ens hem decidit per la Carnaval Rock, bonica i agradable via excepte dos trams: el primer, el pas d'entrada, atlètic i rabiós però amb bona presa i, el segon, és un curt tram de flanqueig en el L2, compte. A part d'això, cap problema per la resta.

Via equipada i restaurada (dur 14 cintes variades i les R's). Roca molt bona de baix a dalt i les tres primeres reunions són rapelables.

Apa! Fins aviat i  ...alerta amb els creuaments amb la JordiAndreu i la Pol.

15 anys de... la Peluts al Serrat dels Monjos.

No crec que tingui gaires repeticions la Peluts del Serrat dels Monjos, però ara farà 15 anys teniem ganes de fer artificial i aquesta via complia amb les expectatives: aproximació còmoda, descens ràpid, grau piquentó per donar adrenalina al cos i sostre impresionant per fer unes bones fotos.

L'única pega: les reunions, penjades de collons i on vam acabar amb els ronyons fet caldo (sort que estaven equipades i burros de nosaltres per no portar guíndola). Pel demès, destacar l'impresionant rapel de baixada: 60m completament volats des de l'R3 i anant aterrar just a sobre d'un gran bloc caigut. Brutal!!!

Apa! Fins aviat i ara no recordo si el L4 el vam acabar fent...???

Black Sabbath a la Roca dels Arcs.

Feia dies que no tallavem tant just, i és que també feia dies que no feiem una via de categoria. Avui la Black Sabbath a la Roca dels Arcs amb molt poca informació disponible i tota una incògnita del que ens trobaríem.

En surto amb un regust agradolç i amb unes sensacions estranyes (suposo que per això no s'ha convertit en clàssica). Hi ha dos trams especialment complexes: el primer, l'A2 del L2 per culpa dels forats reventats del pitonatge (amb dos burils més es podria passar sense clavar), i segon, el 6c del L5 excessivament obligat (fins i tot amb ganxo) i amb una sensació de mal rotllo al només està assegurat amb un buril doble i això que es va obrir per dalt (amb un altre buril canviaria a millor descaradament). La resta, difícil però sense tants problemes, això si: entretingut, vertical i amb bon ambient.

Semiequipada amb reunións farcides de burils (entre 4 i 7). Llargs també amb força burils (a la part inferior relativament propers i a la superior molt escassos). Dur 4 o 5 claus variats (sobretot curts i gordos), tascons, friends fins C3, Aliens, moltes cintes i ganxo de punta, un plom, algun cordino fi i falques opcionals recomanables. Roca molt bona en general, trencada a l'entrada de l'R2.

Apa! Fins aviat i ...per cert. Els burils estan bastant bastant bé menys aquest i un altre com aquest, tot dos al L3 (i que no cal tocar).

15 anys de... la Tormenta de Verano a l'Agulla Jordi Solé i Massip.

D'entrada, i per que quedi clar, aquesta escalada va fer-se ara farà 15 anys quan les regulacions d'escalada a Montserrat no existien i podies fer qualsevol via en qualsevol època de l'any. Així que, transcorria l'any 2000 quan vam encaminar-nos a l'Agulla Jordi Solé i Massip a fer la Tormenta de Verano.

Via equipada molt molt bonica, sobre una roca perfecta i un grau apretadet per deixar-hi totes les forces que un pugui tenir. Escalada de placa de continuitat, molt vertical sobretot en els dos primers llargs. Ideal per combinar-la amb alguna altra de la zona.

Apa! Fins aviat i ombra fins a mig matí... penseu-hi.

No Future a la Paret de Catalunya.

Quin dia més bo per estrenar la temporada montrebiana i amb aquesta bona via, fantàstic!! L'any passat ens vam despedir amb una de bona i aquest l'any l'encetem amb amb un altra: la No Future, petit regal amagat han tingut els seus oberturistes.

Com dic, bona via de fissures i diedres amb un inici per placa molt xula (per trencar la dinàmica). Només té dolent la feixa del L2, el final del L3 i l'últim llarg (L7). Dues cosetes a comentar del L3, per mi el més compromés: primer de tot buscar el segon parabolt a la placa de l'esquerra, costa de veure (vas tant capficat en el diedre que no t'esperes trobar-lo fora d'aquest) i segon, atenció en tot el que ve després la roca és més que dubtosa i no és fàcil.

La via està semiequipada però és pot catxarrejar amb facilitat: mínim els Friends fins C4 repetint el C2 i C3, els aliens, alguns tascons i alguna baga. Reunions a reforçar o en arbres. La roca molt bona en general menys el trams comentats i algun altre curt tram sense importància.

Apa! Fins aviat i té molts números de convertir-se en clàssica.

La Santasavina a Busa.

Feia dies que no anava a Busa, que no anava a gaudir de la tranquilitat, l'aire net i els càntics dels ocells. Avui he anat a repetir aquesta bona via de la darrera fornada de vies de la paret i no crec pas que els seus oberturistes vulguin aturar-se aquí (així que tinc feina per dies, jeje!!).

La Santasavina és una via atrevida, ben trobada i ben resolta. Molt vertical a partir de l'R1 i amb bon ambient. Destacar el L2 com el més delicat i difícil (jo prou li hagués posat quelcom més) i sobretot el boníssim L3, millor com més amunt. A la ressenya oficial demanen un munt de material, nosaltres hem passat amb menys (C5 opcional) així que vosaltres mateixos.

Mínim els friends fins C4 (repetint C3 i C4), aliens, bagues i si voleu alguns tascons. Via poc equipada però amb les reunions muntades. Roca a estudiar: bastant justa en diversos punts del L1 i L2, la resta bona i molt bona a la segona meitat del L3. Corda fixa a l'inici.

Apa! Fins aviat i suposo amb amb la pluja i les repeticions la roca anirà millorant.