Tòtem d'Ànima Desperta a la Paret del Silenci.

Barreja d'excursió escalada avui a Font Ferrera. Podia haver anat a correr, o fer una mica de bici, però he preferit sortir a escalar encara que fos amb el fuet al cul per ser a migdia a casa. I ben bé he estat més estona caminant que fent la Tòtem d'Ànima Desperta a la Paret del Silenci.

Vieta sense pretensions, ràpida i boniqueta. El L1 està gairebé equipat i el L2 és molt fàcil i amb forats per col.locar friends (fins el C2). Roca molt bona menys l'entrada a la reunió. Aquestes es fan en sabines. Recomanable combinar-la amb altres de la zona (hi ha una intal.lació de rapel una mica a l'esquerra i per sota d'on es fa cim).

Apa! Fins aviat i per la suborientació que agafa la paret el L2 el fareu gairebé segur al sol... a tenir en compte per si hi aneu a l'estiu.

Noves obertures. Variant Reis d'Orient.

Heus aquí el meu particular regal de Reis a tothom qui llegeixi aquestes paraules. Lo promes és deute i, a continuació us presento tres vietes que he obert durant aquest any passat a la Móra Comdal. Encara en tinc alguna més en cartera però no he tingut temps de deixar-les  punt per publicar-les.

La primera puja pel vessant oest de l'agulla del Morro just abans d'entrar a la gorja del Torrent Mal. S'anomena Camí de Roses: fàcil, ràpida i ideal per combinar amb alguna altra del Camell, per exemple aquesta.

Les dues següents, estan pensades perque siguin combinables entre elles ja que entre el final del rapel d'una i l'inici de l'altra no s'ha de caminar més de cinc minuts. La idea és començar per la via Joc de Trons a la cara est de la Dama i seguir per la Fins els Nassos de la Covid a l'aresta sud del Morral de la Dama. Dues vies molt més boniques del que puguin semblar i on estic molt molt orgullós i satisfet de com han quedat: per estètica, concepció i oportunitats que ofereix la roca tant en qualitat com en possibilitats d'assegurar-se i d'escalada lliure.

Les dues són de característiques similars: escalades amb assegurances justes, trams atlètics i obligats on cal dominar i estar atents en l'autoprotecció. Obertes per baix amb seccions adrenalítiques i colocació de parabolts en equilibri extenuant (i algun afegit a posteriori). Roca molt bona en general però on encara trobareu cosetes per sanejar. A veure qui és capaç de NO assentar-se al tron?? Jeje!!

Apa! Fins aviat i mica en mica us aniré penjant les altres... però aquest cop sense previsions.

---------------------------------------------------------------------------------------------

Us faig el meu particular caga tió, tal i com us vaig comentar. No podran ser totes les que tinc en cartera perquè el temps passa que vola i hi han detallets que encara s'han de polir sobretot pel que fa a l'equipament, ja que m'adono, com he llegit darrerament per la xarxa en la repetició d'una via meva, que si hom deixa claus bons (de compra) aquests acaben desapareixent. Així que pocs en trobareu en les vies que us presento i això que en una d'aquestes vies hi he clavat el millor pitó de la meva vida (ara hi es però casolà).

Comencem per un sector nou, a tocar mateix de la ferrata de descens de la Cresta del Sol. Vietes curtes, fàcils, ràpides i amb roca en general bona amb algun tramet o crosta a vigilar. Accés còmode en uns 30 min. per pista forestal amb més o menys ús i sol a partir de mig matí. Descens en rapel (2x35m) per l'Hivern Primaveral.

Seguim i acabo amb dues vies més a Font Ferrera. La primera a la Paret de la Vall: Santa Memòria. I la segona a la Paret del Silenci: Ratpenat Amagat. Dues vietes molt boniques, curtes però molt boniques que prou mereixen l'excursió fins aquesta apartada i solitària contrada.

La geometria de les dues vies és molt similar: inici recte, flanqueig a dretes, etc. I l'equipament més o menys també: algun parabolt en els trams més difícils i aprofitant al màxim els sorprenents forats per Aliens que surten al pas. És en la Santa Memòria que podreu trobar emplaçat el clau que us comentava abans. Roca molt bona i ombra al matí.

I fins aquí el tió. Ara tocarà esperar, si de cas, als Reis d'Orient. Espero tenir temps d'enllestir-ne alguna més.

Apa! Fins aviat i ...aquest any, vigileu més amb els contactes que amb els torrons.

---------------------------------------------------------------------------------------------

Tant temps de ara fins aquí i la setmana vinent fins allà, de si ara això i demà allò, que si avui negre i demà blanc, ha estat una autèntic maldecap i de vegades no sabies si ho feies ben bé del tot. Aquets confinaments m'han permès redescobrir la comarca i obrir un bon grapat de vies. El problema no ha estat començar-les sinó acabant-les.

Mica en mica, vaig posant fil a l'agulla i amb la col.laboració de diversos companyis van prenent forma. Mil gràcies a totis. Ratpenat Amagat, Boletaires a Cabassos, Ullets de Mel, Deliris de Grandesa, entre d'altres, en són alguns dels noms. Avui, per exemple, l'Aires de Primavera: una molt bona via amb aire.

 

Apa! Fins aviat i ...per Nadal espero tenir-les totes enllestides i fer-vos un bon caga tió.

Marià Garriga a la Paret del Silenci.

Amb el bo que fa aquests dies val la pena aprofitar-ho, així que... carretera i a pedalar fins a Font Ferrera. Avui he anat fins a la Paret del Silenci on encara hi tinc quelcom per fer, encara que l'època bona per anar en aquesta paret és durant els matins d'estiu perquè hi toca l'ombra.

La Marià Garriga puja per una prominent proa a la dreta de la paret principal (la frondositat del bosc fa que es vegi amb dificultat). I la via és sorprenentment bonica amb un L2 fàcil, super estètic i amb ambient tot i la modesta alçada.

Cal dur friends fins el C2, Aliens i alguna baga. A la via no hi ha absolutament res però la roca, a més de bona, és generosa en forats. A combinar amb altres del lloc.

Apa! Fins aviat i afineu la punteria per localitzar-la... ànims.

Duatló (variant escalada).

Quan erem adolescents, alguns companys ja ho havien fet això, però jo, no n'havia tingut mai necessitat. Tant mateix, amb els temps que corren cal innovar i buscar-se petits (o grans) reptes. Així, per poder escalar una miqueta i no fer res que el confinament no ens deixi fer, he decidit pujar amb bici fins a Font Ferrera (que està dins el municipi veí) i anar a repetir tres vietes fàcils que hem quedaven pendents al Triangle.

Les dades tècniques d'aquesta particular duatló són del tot irrellevants però jo prou he esbufegat una estona i m'he tret el mono de sobre, però el més important de tot és que estic super content de l'activitat feta i amb moltes ganes de tornar-hi, per motivació no serà.

Apa! Fins aviat i certament les rampes de les Fonts de Lladurs són molt dures (per mi és clar, que de ciclista ben poc). Diuen fins el 12% ...jo crec que més, jeje!!

15 anys de... l'Aurora a la Paret del Racó

La Paret del Racó és una petita o molt petita paret de Font Ferrera que sobresurt entre La Bruixa i la Punta de l'Alba, i buscant les debilitats del balmat transcorre la desconeguda i romàntica Aurora.

Jo la vaig fer abans no arribessin els reis d'orient de l'any 2003 en solo integral i recordo que la sortida cap a l'esperó m'ho vaig tenir que mirar dues vegades abans de decidir-me (amb corda o sense tampoc hi ha massa diferència, diria).

Apa! Fins aviat i el que no recordo és si em van portar carbó o no per les trapelleries fetes... 

15 anys de... Matar el Cuc a la Punta de l'Alba.

La Matar el Cuc és una vieta que ompla l'espai entre dues altres que vaig obrir l'any 1999 a la Punta de l'Alba de Font Ferrera. Poc a comentar d'elles que no pogueu trobar a la ressenya, aquí teniu l'enllaç.

Només recordo que vaig repetir-la, fa 15 anys, amb un company que tenia ganes de saber que era això d'escalar i vaig pensar en aquesta: fàcil,curteta i aprop de casa.

Apa! Fins aviat i ...de fet, aquí va quedar la cosa: ell no va insistir per tornar-hi i jo no el vaig perseguir perque hi tornés. No s'ho devia passar bé, jeje!.

15 anys de... la Sherezade a la Paret del Silenci.

Font Ferrera és un raconet amb vies realment xules i obertes amb caràcter. La Sherezade és una d'aquestes petites joies amagades. Oberta a l'apartada Paret del Silenci, els 40min d'aproximació serà el peatge a pagar.

Fa 15 anys vaig fer-la per primer cop i no vam poder-la treure en lliure, però el segon cop si que ho vam fer quedant un bon 6c de desplom (Ago-08). El pas NO és obligat mentre hi hagi el plom i és del tot imprescindible no xapar-lo si es vol fer en lliure i tibar-lo amb delicadesa si es vol fer en artificial.

La via està equipada però és recomanable dur l'alien verd per assegurar l'inici del L2. La resta, assegurances a lloc.

Apa! Fins aviat i el L1 és una mica lleig i correspont a la Moviment de Silenci.

15 anys de... la Clàssica 1 al Triangle.

Possiblement la Clàssica 1 a la Paret del Triangle sigui la segona via més evident de tot Font Ferrera i avui farà 15 anys vaig anar-la a repetir. En aquest enllaç trobareu la ressenya.

Que sigui clàssica i evident no vol dir que sigui gaire maca: la roca discreta en el L1 i alguns passos herbosos la desmilloren més del que un voldria.

Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.

15 anys de... l'Esperó del Ganxo al Triangle.

Moltes vies del raconet de Font Ferrera són d'escola, o dit d'una altra manera són per aprendre i practicar noves tècniques. L'Esperó del Ganxo també ho és i com el seu nom indica és per practicar amb els ganxos però amb els espits al costat per si alguna cosa surt malament, jeje!!!!

Fa 15 anys l'ha vaig repetir i en aquest enllaç podeu trobar la ressenya. Tant mateix, si el L1 és per practicar amb els ganxos, el L2 és per homologar-se en l'escalada amb poques assegurances, tingueu-ho en compte.

Apa! Fins aviat i a disfrutar.

Nova via. A Cau d'Orella a la Bruixa.

Sempre és un goig trepitjar el cim de la Bruixa i si és després d'haver obert una nova via encara més. Avui s'ha m'ha encès la llumeta que tenia aquesta via pendent des de l'any passat, així que hi em posat fil a l'agulla.

A Cau d'Orella puja per la dreta de tot de la paret, just allà on ja deixa de ser-ho i on els murs perden la verticalitat que la caractetitza, tot i així, el desplom del segon llarg prou us farà apretar (màx. 6c).

Via equipada (aliens opcionals) i roca bona en general però amb alguna crosta que cal vigilar i liquens a l'inici i el final que la fan una mica desagraïda. La ressenya quan l'hagi repetit que tinc que encadenar-la per confirmar el grau.

Apa! Fins aviat i tingueu en compte aquesta regulació.

Nota (del 16 de Novembre de 2015): Repeteixo aquesta via en cordada (moltes gràcies per acompanyar-m'hi) per fer-hi algun retoc i confirmar la graduació.

M´he endut una escombra per netejar-la una mica però no m'ha anat pas bé així que a quedat amb el líquen autèntic i emprenyador. Mecatxís!

15 anys de... la Carnestoltes a la Bruixa.

La Carnestoltes a la paret de la Bruixa de Font Ferrera era de les últimes vies que em faltaven per tenir-les totes repetides i fa 15 anys vaig posar-hi fil a l'agulla. Suposo que l'exigent inici de via sempre m'havia fet respecte i per això l'anava deixant i deixant.

Al final, va complir amb les expectatives i vaig suar de valent. La resta ja és més tranquil però amb una sortida de l'R2 que torna a posar-te en atenció.

Apa! Fins aviat i ...hauria de tornar-la a repetir... algun voluntari.

Nota (del 18 de Novembre de 2016): Torno a repetir aquesta bonica via de la Paret de la Bruixa i res ha afegir que no hagi comentat.
 

Actualitzo la ressenya, així que si voleu us la podeu tornar a descarregar.

15 anys de... la Nosferatu al Triangle.

De les últimes vies que em faltaven al Triangle de Font Ferrera. La Nosferatu és possiblement la més difícil de la paret i, a fe de Déu, prou que m'en vaig adonar ara farà 15 anys amb la repetició que vaig fer-ne en solitari, uf! uf!

En el L2 i quan ja estava sortint al cim una relliscada inoportuna va provocar una de les poques volades memorables que he tingut (ben bé i pel cap baix uns 15m.). Recordo que vaig sentir el cruixir de la sabina en aturar-me la caiguda (pobreta la vaig mig desarrelar).

Apa! Fins aviat i... a partir d'aquest dia, sempre que afronto passos amb líquen humit m'entra un "subidón que flipas", jeje!!

15 anys de... la Ritus Druídic als Puntals de Dalt.

Aquesta és una via inèdita fins avui. Fa 15 anys devia estar molt aborrit per anar-me'n a obrir això però el cert és que em pensava que els Puntals de Dalt eren més llargs del que finalment van ser. El bosc em va gastar una mala passada. Però aquí està... aquí teniu la Ritus Druídic.

La via té un interès purament local ja que només són 40m d'escalada, això si, força difícils en la primera meitat amb un desplomet inicial que cal superar en artificial (roca trencada) i després per un mur vertical amb roca molt més bona.

Apa! Fins aviat i de les vies més curtes que he obert mai... si és que arriba a via, jeje!!

15 anys de... la In Extremis a la Paret de la Vall.

El racó de Font Ferrera està plena de petites parets amagades dins el bosc i la més allunyada de totes és la Paret de la Vall. En aquesta petita paret hi tinc dues vies obertes i un projecte. Ara farà 15 anys vaig obrir en el dia aquesta bonica via arribant al cotxe amb les ultimíssimes llums del dia.

La In Extremis te la pega de no ser una mica més llarga però realment és una via ben bonica, sobretot el L2, obert sense expansió per un mur força vertical on llaçar un merlet en el punt concret us servirà per assegurar la jugada. Roca bona i equipament mínim.

Apa! Fins aviat i combineu-la amb alguna altra.

15 anys de... la Somni Fustrat al Triangle.

Aquí vaig col.laborar per primer cop en l'obertura d'una via i vaig constatar que el que assegura des de la reunió s'aborreix molt i escala poc. Fa 15 anys, vaig decidir anar-la fer per veure com l'havien deixat.

El L1 és molt bonic per un mur vertical i atlètic, amb bons forats però la roca una mica insegura i el L2 té una bona panxa i després un rampa amb poques assegurances (alerta!).

Apa! Fins aviat i us deixo l'enllaç de la ressenya aquí.

Nota (del 6 de Juny de 2016): Aprofitem l'ombra matinal que ens ofereix la Paret del Triangle per repetir aquesta bonica via.

Per repetir-la només us caldrà 5 cintes + R. i poc més a dir del ja comentat a dalt. 

15 anys de... la Via de la Cabrota a la Paret de les Cabres.

Ja és sabut de diverses entrades, que el llogaret de Font Ferrera disposa d'un ampli ventall de vies. I en un dels racons, la Via de la Cabrota puja per una bonica proa rocosa a la part alta de la cascada i font que dóna nom a l'indret.

Un dels seus oberturistes em va proposar d'anar-hi ja que des de la seva obertura encara no s'havia repetit, així que fa 15 anys vam seguir l'indefinit inici de via i el fantàstic mur final, més difícil del que pot semblar.

Apa! Fins aviat i ...poques repeticions.

15 anys de... Un Món Personal a la Paret del Silenci.

El 1999 vaig obrir bastantes vietes per les parets de la comarca. No tenia ni cotxe ni company, m'havia despavilar com podia: obria i repetia gairebé sempre en solitari, anava als llocs caminant, en autostop i en el millor dels casos xoriçava el cotxe als meus pares quan volia anar un xic més lluny (amb la pertinent bronca quan arribava, jeje!!). Però... és el que hi havia.

A la Paret del Silenci vaig obrir la meva primera via sense expansions: Un Món Personal. La intenció no era aquesta però quan estava a deu metres de terra vaig percatar-m'he que m'havia descuidat la bossa dels espits a peu de paret, així que fotat i tira amunt!!!

Però vaja! la via és tant evident que amb 5 pitons, els tascons i bagues ben llargues per llaçar poderoses alzines ja en tindreu prou.

Apa! Fins aviat i la via és fàcil però d'aventura.

15 anys de... l'Aresta de la Solitud a la Paret del Darrera.

A Font Ferrera hi ha racons i raconets per parar un tren, i sempre que baixava de la Paret del Triangle em quedava mirant el conjunt de resalts que hi ha just a sobre una torrentera. Així que fa 15 anys vaig acabar d'obrir l'Aresta de la Solitud a la Paret del Darrera (darrera el Triangle per l'oest).

Tot i el modest recorregut, és una via bonica sobre bona roca, ideal per arrodonir una escalada al Triangle. El L1 és el més xulo i vertical, i el L3 el més difícil (trampejable en artificial). L'aproximació s'ha de fer pujant pel camí de descens del Triangle, i el descens s'ha de fer per la dreta anant a buscar el torrent, que si el trobeu moll tindrà la seva gràcia, i tornant a peu de via.

Apa! Fins aviat i poc després vaig repetir-la amb cordada ...com tinc costum de fer en les solitàries que obro.

15 anys de... la Via de la Sara i l'Expedient X a la Punta de l'Alba.

El raconet de Font Ferrera és un lloc màgic amb un munt de vies repartides per gairebé tot arreu. Jo també tenia ganes d'aportar-hi el meu granet de sorra i ara farà 15 anys vaig encaminar-m'he en una punta rocosa on em pensava que no hi havia res obert: la Punta de l'Alba.

Dic em pensava perque algú molt anys abans que jo, ja va mirar-se la mateixa roca i va començar obrir el que jo acabaria, davant la incògnita vaig posar-li a la via: Expedient X. Però com que tenia temps, encara vaig obrir-ne una altra amb un pas final una mica picantó: la Via de la Sara.

Tot i així, són vies fàcils sobre bona roca en general. De material, fareu amb cintes i algun friend, algunes reunions estàn montades i altres en sabines.

Apa! Fins aviat i descens per l'esperó de l'esquerra on també trobareu un parell de burils d'alguna altra antiga aventura.

15 anys de... la Femme Fatale a la Paret del Silenci.

A mida que anàvem escalant i repetint vies, ens anàvem animant per obrir-n'he de noves. Algunes en solitari altres en cordada. Aquesta la va començar el company sol i la vam acabar els dos, quedant una petita gran via que vam anomenar Femme Fatale.

Vam deixar-la poc equipada en general, només algun espit en llargs i l'R1 equipada. La resta, vertical i de feina, sobretot els artificials. Potser actualment amb els aliens i apretant una mica més en lliure no caldrien tants claus però com que no tinc referència de cap repetició no us puc confirmar res de res.

Apa! Fins aviat i recordo el final del L2 molt espectacular.