El Trànsit de Venus a la Paret de Catalunya.

Ens despedim de Montrebei fins l'any vinent amb un dia enboirat i amb una temperatura molt i molt agradable, realment no semblava un dia d'estiu i m'he n'alegro, no us penseu.

Hem anat al sector curt de la Paret de Catalunya per acabar aviat i gaudir dels compromisos socials d'un dia com el d'avui. Hem fet la Trànsit de Venus, una via que vaig intentar per allà el 2005 i on només vaig arribar al primer clau. Avui l'hem fet treient xispes, no fos cas que marxés la boira i ens torrés el sol.

La via m'ha agradat. Diedres, fisures, plaques, xemeneies, panxes... una mica de tot amb la justa mesura per cada cosa. Poc equipada, amb trams fàcils de protegir però amb d'altres on has de tirar amb el que hi ha, així agafa una mica més de caràcter. Potser el L3 és el més obligat però realment molt molt bonic. La roca és bona menys l'últim llarg on s'ha d'anar amb tacte.

Apa! Fins aviat i vigileu amb els petards.

15 anys de... l'AGP a l'Aeri.

La Paret de l'Aeri... la Paret de l'Aeri... que puc dir de la Paret de l'Aeri que no s'hagi dit ja. L'únic que puc fer és escriure el que vaig dir: -Guau!!-, i acte seguit suposo que vaig anar al lavabo, d'això no m'en recordo del cert. Però quan ets un escalador novell i veus aquell tros de paret t'entren les tremolines segur.

Uns dies enrrera, els meus companys ja van intentar fer l'AGP (Antonio Garcia Picazo) però no sabien el camí d'aproximació i es van confondre amb el contrafort. Aquest dia de fa quinze anys, sabent on no haviem d'anar, vam trobar-la i vam fer-la, amb més pena que glòria però la vam fer. Tres xavalets de 19 anys, renoi!... no teniem força però teniem pebrots.

Apa! Fins aviat i... teniem pebrots per que veniem de la muntanya.

Anglada Cerdà al LibroAbierto

No sé com començar aquest post, tinc el cos aquí però el cap allà, a Ordesa, deixant viatjar la ment per la bellíssima vall, passant una i altra vegada aquelles fotografies mentals que guardaré en el record i que hem traslladen a un estat d'encantament.

La paret del Libro Abierto s'enlaira damunt la vall com si t'hagués de caure al damunt. Totes les vies són difícils, totes les vies són compromeses, totes les vies són atlètiques... totes les vies? No, totes les vies no. N'hi ha una que es pot fer però calia trobar una bona ressenya i aquest any a aparegut (mil gràcies crack!), així que, ja no teníem excusa per anar a l'Anglada Cerdà.

Tot i que la via no és molt maca, el dia que ens ha fet i l'entorn ja ho compencen amb diferència. En general, és una via d'autoassegurar-se bastant i segons el nivell posarem més o menys trastos. Les reunions s'han de reforçar totes per això va bé portar material repetit. Els claus no fan falta. I en general la via es va seguin bastant bé, només l'inici és una mica indefinit. Hem de començar a la dreta d'una xemeneia negra molt visible.

El més maco de tot és poder veure cosetes com aquesta. La Flor de Neu... ara ja sé com és.

Apa! Fins aviat i... a cuidar-ho que prou s'ho val.

15 anys de... La Chica de las Bragas de Oro + l'Aresta GAM a la Prenyada.

Poques vegades he anat a escalar a St Benet i ves per on fa quinze anys vaig fer una de les vies més rares que he fet a Montserrat.

No hem demaneu com vam anar a parar aquí per que no ho sé. Només recordo que anavem tres i que amb la calor que feia buscavem l'ombra desesperadament, a part d'això... res més.

Apa!Fins aviat i foc... a les rareses.

La Nadal a la Paret del Devessó.

Després de molts dies sense escalar i de donar més voltes que un ventilador, avui hem acabat escalant a Malanyeu. Jo que em pensava que no hi tornaria fins la tardor, però ves per on... la pluja i la roca molla ens hi ha fet anar.

Ens hem decidit per la Nadal. Després d'errar el primer intent posant-nos a El Recipiente del Pecado, via friki de l'esquerra, hem fet un canvi de xip radical i hem començat a navegar per les plaques gruyere molt boniques de l'objectiu del dia. Quan dic navegar... vull dir navegar, que els seguros costen de veure.

La via és bonica, menys l'últim llarg que té algun bloc dubtós i una mica d'herba, la resta és per disfrutar si es va bé de coco. Amb friends, aliens i cordinos ja farèm. El descens l'hem fet rapelant per l'esquerra (Neusnidó) amb tres rapels (40, 25 i 55m). Compte amb les vies esportives del voltant que confonen molt, cal buscar material antic.

Apa! fins aviat i ... avui tenim eclipsi de Lluna, ull.

15 anys de... l'Spit Metal a la Paret del Silenci.

Font Ferrera ja us l'he presentat diverses vegades. Coneixeu El Triangle i La Bruixa però us falta la Paret del Silenci per completar el trio de parets emblemàtiques del raconet. I enmig d'ella destaca la magnífica Spit Metal.

Aquesta molt bona via no es pot anar a provar, s'ha d'anar a fer. Si la proveu no us agradarà, la trobareu exposada i díficil, per contra si l'aneu a fer la trobareu genial. Amb les assegurances a lloc, amb moviments fins d'equilibri però que a la vegada demanen apretar i amb aquella sinuositat que us farà ballar el cap. Possiblement sigui de les millors vies de la vall.

El preu a pagar és una caminadeta d'una hora, suposo que per això no l'he repetit més cops.

Apa! Fins aviat i ...gaudiu de l'obaga

El Viatge Apatxe a La Pastereta.

Solet al matí i ruixat de migdia i tarda. Així és resumeixen el últims dies per les meves contrades, per tant, toca anar més al sud i Montserrat és l'estrella. Tot i que avui el sol també a estat car de veure, que alguna gotellada ens ha fet temer el pitjor i  que alguna presa molla ens ha fet apretar més del normal, hem pogut fer la nostra.

Així, matinal a la Pastereta. Una paret que molta gent coneix però que jo encara no hi havia estat mai. Qualsevol via m'anava bé i hem escollit el bonic Viatge Apatxe.

Via sense complicacions, ràpida, ben assegurada, bona roca, amb un L2 i, sobretot, un L4 molt bons. En aquest últim va bé portar alguna cinta llarga per evitar el fregament. Posible descens en tres rapels. Ideal per combinar amb alguna altra que l'aproximació ve costa amunt.

Apa! Fins aviat i ...que segueixin els ruixats que tot estar més maco.

La Chachi Piruli a l'Elefantet i la GEDE a l'Elefant.

Fantàstica jornada d'escalada a St. Benet. Tota la masificació del Monestir, el pàrking, el peatge, les escales, etç... m'agobia bastant, però de tant en tant o molt de tant en tant és soportable. Almenys avui ens hem estalviat les escales entrant per la Chachi Piruli de l'Elefantet.

Via equipada, restaurada, roca bona i molt fineta de peus. Inici a la dreta d'una via esportiva i just en un bloc caigut que fa de seient. L2 i L5 molt bonics.

Un cop a dalt, arribes amb un moment al refugi i pots triar i remenar el següent objectiu. Nosaltres hem triat una clàssica de l'Elefant, la GEDE.

Via restaurada, roca bona amb algun pas gastat i amb una mica de morro la trobareu equipada però jo recomano portar algun friend (fins C,75). L3 compte després de pluges i L5 molt bo. Vigilant amb el fregament és pot fer en tres llargs (L1+L2, L3+L4 i L5+L6).

Cim preciós, amb unes vistes genials. Val la pena fer-hi una paradeta per deixar-se emportar pel vent intentant no escoltar el rebombori del Monestir.

Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.

15 anys de... la Somni Pirata a Canalda.

Tenir uns bons costums alimentaris és molt important, segur que ja ho sabeu. Jo no en tenia gaires de bons costums i era de calaix que tard o d'hora ho tenia que pagar però ho vaig fer en un dia poc indicat.

Cada vegada picavem més amunt i Canalda ja havia deixat de ser una desconeguda. La Somni Pirata era ja un repte destacable i calia anar-hi ben esmorzat, no amb un simple got de llet com tenia el mal costum de fer. Al final del L3 ja estava reventat i, evidentment, el defalliment tenia que arribar i ho va fer a l'entrada de l'última reunió on no hi havia forma humana de superar la panxa tot i anar de segon, quin patir! Per acabar-ho d'adobar el ruixat primaveral va fer acte de presència i ens va deixar ben xops.

Del trauma que devia agafar... només l'he repetit un cop i de segon (Abr-00).

Apa! Fins aviat i... els esmorzars com Déu mana.