Viatgem cap a llevant a cercar el famós sol que el caracteritza després d'un munt d'anys de no anar-hi, de fet hauríem de dir al sud més que a llevant, però bé, ja ens entenem. I més que sol, ens trobem un temps del tot incert que ens obliga a fugir cap el nord si volem continuar escalant.
Tot i així, el primer dia triomfem al gran Penyal d'Ifach i ens enduiem el sumatori de la Same + Virgínia Díez. Una molt bona combinació amb alguns llargs molt bons i cap de lleig. El preu a pagar és la roca gastada en alguns punts que ens obliga a vigilar molt amb les relliscades de peu. La resta, canto a dojo i un final de festa atlètic i amb molt bon ambient. Brutal!!
L'endemà, la pluja ens empeny cap el nord, a l'espectacular congost del riu Túria a Chulilla. Bressol de l'escalada esportiva peninsular i on em estat els rarets de torn fent escalada de paret i no friki.
Amb la poca informació de que disposàvem, em anat al 'Muro de Enfrentre' a fer l'Orgasmatrón: vieta ben bonica, vertical i equipada on només haurem de visualitzar els químics per seguir el camí correcte enmig de parabolts i canto magnesiat (rocòdrom de preses blanques, vecs!!!).
Per la primera dur algun tascó, friends fins C3, Aliens i alguna baga. Per la segona només cintes. Reunions equipades i rapelables i roca molt bona amb algun tram bastant gastat.
Apa| Fins aviat i quan pugui us faré les ressenyes.
