Camí de Llàgrimes i Aliens on Fire al Gep Inferior dels Torms.

Seguim amb confinament comarcal uns dies més (tot i que alguns se les pensen totes, jeje!!). Per part meva segueixo empapant-me de fragància solsonenca i no m'en canso. Avui, altre cop a la Móra Comdal repetint la Camí de Llàgrimes i l'Aliens on Fire al Gep Inferior dels Torms.

Vietes molt fàcils i ràpides. Bones per coneixer l'entorn i veure que la roca és millor del que sembla. Amb lo fàcils que són i l'equipament que hi ha (gairebé) pot dir-se que estan equipades, però algun Alien i friends fins C1 us poden anar bé.

Apa! Fins aviat i sigueu discrets i respectuosos amb el bestiar ...i el pagès.

Alpinisme de Secà a la Paret de Riu Lacó.

La paret de Riu Lacó sempre té sorpreses amagades i, certament, mai em canso d'escalar-la. Avui he repetit l'Alpinisme de Secà una via molt poc divulgada que m'ha fet ballar una mica el cap per si anava bé o no. Oberta sense expansions i amb bon criteri que tot i la modesta alçada mereix un reconeixement, enhorabona a l'oberturista. 

Ben vertical amb trams atlètics, sobretot l'inici de via i, bones fisures per surfejar al màxim. Roca molt bona en general. Cal dur tascons (discret), friends fins C3 (opcional repetir el C2), Aliens i algunes bagues. La reunió intermitja cal reforçar-la.

Apa! Fins aviat i la ressenya per que la disfruteu... ep! no us confongueu amb la del Montroig, que és una altra Alpinisme de Secà.

La Nordmal i l'Esperó de la Martina a la Mòmia i al Pinacle.

Aquests dies estem de carnaval però, com no podia ser d'una altra manera, adaptat a les circumstàncies. I també seguim adaptant-nos pel que fa a l'escalada, però com que la comarca és generosa ens em tornat a perdre per la Móra Comdal: avui la Nordmal a la Mòmia i l'Esperó de la Martina al Pinacle (sector Mollons).

La primera l'he fet per atzar i al ser cara nord, avui estava molt humida però vaja... via bastant bastant mediocre. Res a veure amb la segona (l'Esperó de la Martina) que l'he trobat francament bonica i estètica. Un petit regal en aquesta vall de còdols voladors.

De les dues vies, la primera és menys i la segona és més: Equipament, qualitat de roca, bellesa, etc. Descens en rapel per elles mateixes i molt important trobar bé l'inici del camí d'aproximació des de la pista forestal on deixem el cotxe (fites i marques vermelles en els pins) sinó pot ser una bona selva mediterrània (repeteixo, molt important).

Apa! Fins aviat i haurem de seguir explorant la zona... que sempre començo deambulant com un zombi.

El Noi de la Bertolina a Busa.

Això és el que passa quan portes massa dies tancat al municipi sense poder sortir escalar: pillada en tota regla avui a Busa, neu i fred a dojo (sobretot fred, uf uf!). Però ho sabíem. Sabíem que només teníem el matí i que a migdia havíem d'estar fora de la paret però s'ha avançat una horeta i em pillat (ves, que hi farem).

Hem anat a fer El Noi de la Bertolina al sector de la Moreria (fora de la zona de moratòria de la cinglera sud). Via guapa, vertical i difícil, sobretot el L1 amb una entrada en A1 prou piquent i llàstima que el L3 no l'haguem pogut disfrutar tal i com es mereixia perque prou es veia xulo.

La via està semiequipada i cal dur algun tascó petit, friends fins C4, Aliens i alguna baga ben llarga. Roca molt bona en general. El grau original l'he trobat una mica apretat però amb el fred ja sé sap que tot és més difícil.

Apa! Fins aviat i recordar que la moratòria encara és vigent tot el que queda de mes de Febrer.