15 anys de... la Kalachakra a Canalda.

Grans records guardo de la Kalachakra a la Paret de Canalda. Aquesta via la podriem posar entre les maques però difícils de la paret. Sense ser exposada del tot, té alguns trams en que s'ha d'apretar: el pas d'entrada ja et diu de quin pal anirà la via, però sobretot la part central és la que marca la diferència.

Recordo especialment l'entrada a l'R2: una panxa que, tot i anar de segon, vaig suar de valent per treure-la, i el L3, que vam fer tot en lliure per un mur de continuitat on t'havies de parar al mig a posar un tascó per calmar els nervis. També recordo que un any abans (Abr-98) ja ens hi vam posar, però una fred impresionant va fer baixar-nos de l'R2.

 De material, amb tascons i cordinos ja fareu, però de ven segur que alguns friends o aliens no us faran cap nosa. La roca bona en general, amb trams molt bons. Tenir en compte el líquen que de tant en tant toca la moral.

Apa! Fins aviat i us deixo l'enllaç d'una ressenya que us devia: l'Ataràxia.

15 anys de... la Via de l'Aranya al Serrat de les Garrigoses.

Primer de tot, que quedi clar que la Via de l'Aranya al Serrat de les Garrigoses de Montserrat la vaig fer en solitari el 22 d'Abril de 1999 segons tinc anotat a la llibreta. Ho dic perque ningú em foti la bronca per no respectar les regulacions, el 1999 ni s'en parlava de les regulacions. Dit això... doncs això (jeje!!!), que vaig fer aquesta clàssica aprofitant que el dia ja era prou llarg per no tenir problemes d'horari.

La podriem dividir en tres part: la part inferior vertical i exigent, la part del mig evident i buscant el camí més fàcil per diedres i canals, i la part superior indefinida en un començament però que després va a buscar un diedre de sortida fins la cresta somital. Sobretot cal vigilar amb les vies que la creuen que fan dubtar una mica del camí a seguir.

Apa! Fins aviat i per més informació busqueu a la xarxa que n'hi ha un munt.

Amenaces i coaccions.

És curiós la diversitat de punts de vista que la gent pot tenir, i no deixa d'encuriosir-m'he la mentalitat tancada, gelosa i retrograda d'alguns individus. Talment sembla com si volguessin amagar un preüat tresor (o alguna cosa mal feta, ves a saber). La qüestió és que fa poc vaig rebre un fantàstic missatge de mail amb amenaces i coaccions inclòs.

Després de consultar-ho amb el coixí i donat que sóc persona poc amiga del conflicte (i que se m'enfot tres pitus, per que no dir-ho), accediré a la seva petició amb matisos: qui vulgui informació de la via m'he la pot demanar així com la ressenya, però com que aquest blog, a més a més, de voler oferir informació al qui la vulgui, és un diari/recull de vivències personals, la piada continuarà penjada si cliqueu aquí.

El mail:

Senyor, 

Com a propietari de la muntanya de la Casa Vella, li escric aquesta carta en referència a una entrada del seu bloc Romàntic Guerrer, en concret a la de la Nova via. Aresta d'Abella a la Roca de la Casa Vella.

La seguent muntanya de la que parla i de la que estas oferint a diferents escaladors amb una via creada per tu, forma part d'una finca privada. L'informo per darrer cop que es ilegal escalar-hi. M'agradaria que treigues l'entrada del seu bloc el més aviat possible, ja que en cas que no vulgui arreglar-ho a bones podria arriabr a denunciar-lo. Si no saps les consequencies que podries arribar a tindre, informat. Crec que ja el vaig avisar quan estava escalan. No m'agradaria fer-ho una tercera vegada. 

Enllaç del bloc: http://romanticguerrer.blogspot.com.es/search/label/Abella%20de%20la%20Conca. 

Dimecres, 26 de març del 2014.

Josep Maria Cirera Codina

Propietari de la finca. 

Per acabar unes puntualitzacions: aquest home no el conec de res, no he parlat mai amb ell, és la primera vegada que em diu quelcom i dubto que sigui ilegal escalar allí. Suposo que es deu confondre de persona i va tirant trets a l'aire vejam si pilla algú.

Apa! Fins aviat i ...quin mal viure, redéu!!!! Sempre pendent dels escaladors.

15 anys de... diverses clàssiques a Sant Benet.

La regió de Sant Benet a Montserrat pot considerar-se el bressol de l'escalada esportiva a Catalunya. Però jo, fa 15 anys, no hi vaig pas anar a buscar frikis sinó repetir unes quantes clàssiques que tenia pendents. La idea era estar-hi dues jornades però una nevada primaveral va fustrar els meus plans i vaig quedar-me amb les ganes de repetir-n'he algunes que a dia d'avui encara no he fet.

Vaig començar per la Normal a la Momieta, després la Boy Roca a l'Elefant i per la tarda la Gómez Xalmet a la Prenyada. Us penjo les ressenyes que he fet i poc puc aportar d'aquestes vies que gairebé tothom a repetit. Recordo que després d'un dia esplèndit, un ventada fortíssima que gairebé m'arrenca del cim de la Prenyada va marcar l'inici del canvi de temps i en l'estona que vaig tardar en arribar al refugi ja s'havia posat a ploure i després a nevar (ni que estigues a la Patagònia!!!).

Apa! Fins aviat i no us les deixeu perdre.

Montrebei. En cos però no en ànima.

Moltes coses tinc el cap aquests dies, i d'unes ganes enormes per tornar a Montrebei a fer vies difícils, he acabat anant a Montrebei a fer vies "fàcils", i ho poso entre cometes perque no n'han semblat tant fàcils com em pensava.

Ahir vam repetir la Barrufet Pirata, on a proporció, són més difícils els cinques que els sisens. Via que es va posant interesant més com més amunt, amb una xemeneia final gens recomanable pels camacurts, ben resolta i ben oberta. Tot i així, te algunes de feixes herboses gens agradables.

I avui, hem repetit la bonica Voltor Feroç. Amb uns graus originals desfasadíssims i tipicament vuitanteros. No m'esperava gran cosa de la via i l'he trobat molt molt interessant: potser no hi ha cap llarg espectacular però tampoc en te cap de lleig, destacar això si, l'últim: on l'estranya combinació de roca trencada, verticalitat, assegurances justes i longitud el fan el millor de la via.

De material necessitarem un joc de cada cosa: tascons, friends fins C4 i Aliens, i no us oblideu els cordinos i bagues ben llargues. Les dues vies estan gairebé desequipades amb diverses reunions en arbres, algunes altres a reforçar i unes poques a montar. Roca variable en tots els casos: amb trams bons, trams dolents i trams herbosos, normalment els trams difícils tenen bona roca.

Apa! Fins aviat i ...gràcies companys per la paciència.

La Terra i Cel a la Paret de L'Ós.

Per fi tormen a la roca!!! Avui a St. Llorenç de Montgai a la Terra i Cel de la Paret de l'Ós, després d'un bon grapat de dies sense activitat i en aquesta primavera que despunta amb tota la seva energia i el solet que, després de les últimes pluges, combida a tota mena d'activitats.

Bonica i difícil via. Els dos primers llargs trampejant-los al màxim, però la resta tal com toca. Destacar la bellesa de la part superior i recriminar fermament l'escàndol que fotien els repetidors de l'Aresta Coma de Geli (m'han amargat el dia).

Semiequipada amb les reunions montades, però cal que porteu tascons (discret), Friends (fins C3, aquest només per un pas), Aliens i cordinos per si voleu reforçar algun pont de roca. Menys l'entrada a l'R1, la roca és molt bona. També trobareu algun tram herbós i algun tram amb líquen (entrada a l'R1 i L3 respectivament), i els llargs centrals es poden empalmar sense massa problema.

Apa! Fins aviat i compte, que part del L1 és d'una via d'esportiva força obligada (FisFlash 7a, 6b oblig).

15 anys de... la Tip de Sirgar a la Paret del Túnel.

Abans de la construcció de la presa de la Llosa del Cavall, les gorges del Cardener eren un territori abrupte, salvatge i llunyà. Actualment, és un dels encants turístics de la comarca i si teniu la sort de veure la presa a sobreeixir, no us oblideu la càmara fotogràfica.

Fa 15 anys vam obrir la primera via (i única de moment) a la Paret del Túnel: la Tip de Sirgar. Oberta en un sol atac després d'estudiar el punt més escaïent per fer-ho. Via curta, difícil i molt vertical en el L2 on una sortideta en lliure a mig llarg us farà eriçar els pèls.

La roca en general és bona (almenys en els trams que s'escala en lliure) però la sortida al cim és una mica herbosa i cal vigilar. De material calen uns 4 pitons variats, els tascons, els Friends fins el C2 i imprescindible un ganxo normal (de punta NO, una mica més ample). La primera reunió està montada i les altres en arbres.

Apa! Fins aviat i ...porteu frontal per travessar el túnel que gairebé no hi ha voral.