Fa 15 anys, en feia més d'un que no obria cap via nova i amb la Inquietud de Quietud al Cap del Ras vaig tornar engegar motors. Feia molt temps que em mirava el pany de paret a la dreta de l'Alba Artigas (en aquells dies verge fins a l'Energia Solar) i una fisura solitària a mitja paret em va cridar l'atenció. Al final aquella fisura va acabar sent una alucinant xemeneia única en tota la paret i actualment compartida amb la clàssica Donec Perficiam.
Entrada destacada
diumenge, 29 de setembre del 2024
15 anys de... la Inquietud de Quietud al Cap del Ras.
divendres, 27 de setembre del 2024
La Chica sin Voz a l'Agulla de l'Embut.
Avui, repetint La Chica sin Voz a l'Agulla de l'Embut d'Àger, he estat més estona conduint que escalant, però feia tants mesos que no anava al Cap del Ras que ja en tenia ganes. Així, amb aquest sol recent estrenat de tardor que encara escalfa fort, he disfrutant moltíssim d'aquest calcari tant adictiu.
diumenge, 22 de setembre del 2024
15 anys de... la CES i el Guerrero Mariposa a la Paret de Zaratrustra.
Després de les dues clàssiques de la Paret de Zaratrustra, hi ha tot un regitzell de vies prou xules que es repeteixen ben poc. Avui fa 15 anys, vam fer-ne un parell: la CES i el Guerrero Mariposa.
dijous, 19 de setembre del 2024
15 anys de... l'Aresta dels Piteus a la Roca Subirana.
El fenòmen de l'Aresta dels Piteus a la Roca Subirana és ben curiós. Quan la vaig fer, avui farà 15 anys, vaig pensar que no la repetiria ni el 'tato', però vés per on, el poder de persuasió de les xarxes socials és increïble i déu ni do del que s'ha repetit.
dilluns, 16 de setembre del 2024
Casa els Pares a la Paret de Riu Lacó.
Quines ganes tenia de tornar a tocar roca!!! A veure si amb el retorn a la rutina escolar podem anar-hi més sovint. Avui ho hem fet de manera relaxada a la paret de Riu Lacó tot repetint la Casa els Pares, oberta fa tant sols un parell de mesos.
dimarts, 10 de setembre del 2024
15 anys de... la Via dels Avis i El Regne del Sabinot a Busa.
Profitosa jornada la d'avui fa 15 anys a Busa, ben llunyana en el record ja. Amb la fresca matinal, vam escalar la Via dels Avis i després, ja a l'ombra, El Regne del Sabinot. Dia complert per acabar amb els braços fets 'calderilla'.
L'arrogant esperó de la Via dels Avis sempre havia estat cobejat i quan va ser obert, va crear certa polèmica en l'ambit local. La (no) ressenya original era gairebé tot Ae però nosaltres vam aconseguir fer molts trossos en lliure fent-la una mica més atractiva.
dimecres, 4 de setembre del 2024
15 anys de... la Disis Pop a la Paret de Baix.
A principis de Setembre encara cal buscar l'ombra i, avui farà 15 anys així ho vam fer a la Disis Pop a la Paret de Baix a la Llosa del Cavall, un lloc ben feréstec tot i estar a l'altre costat de la carretera. Nosaltres, aquest dia, vam fer l'aproximació per dalt i rapelant la via (actualment potser és una mica més complicat amb les infraestructures de la presa).
diumenge, 1 de setembre del 2024
15 anys de... la Festa del Paca a la Paret del Peladet.
Quan pronuncies: -La Festa del Paca-, la resposta és: -Uf! Quina?-. L'Uf és l'acrònim de via xunga, difícil i treballosa. I el Quina ja demanes concreció perquè quan dius Festa del Paca sempre ha d'anar acompanyat del nom de la paret. Així, la Festa del Paca del Peladet és de les poques NO 'uf' de l'oberturista.