15 anys de... la Inquietud de Quietud al Cap del Ras.

Fa 15 anys, en feia més d'un que no obria cap via nova i amb la Inquietud de Quietud al Cap del Ras vaig tornar engegar motors. Feia molt temps que em mirava el pany de paret a la dreta de l'Alba Artigas (en aquells dies verge fins a l'Energia Solar) i una fisura solitària a mitja paret em va cridar l'atenció. Al final aquella fisura va acabar sent una alucinant xemeneia única en tota la paret i actualment compartida amb la clàssica Donec Perficiam.

Algunes repeticions té (inclosa una de meva l'Octubre del matei any) però malauradament no ha acabat d'agradar al personal. A mi, certament,sí que m'agrada: penso que té una mica de tot i en la justa mesura. Però bé... contra gustos no hi ha res escrit. El que sí que hi ha escrit per la xarxa és que falten un parell de claus, no patiu que ja hi tornen a ser, així que ja no teniu excusa per anar-hi.

Apa! Fins aviat i us deixo amb la ressenya que vaig fer en el seu dia.

La Chica sin Voz a l'Agulla de l'Embut.

Avui, repetint La Chica sin Voz a l'Agulla de l'Embut d'Àger, he estat més estona conduint que escalant, però feia tants mesos que no anava al Cap del Ras que ja en tenia ganes. Així, amb aquest sol recent estrenat de tardor que encara escalfa fort, he disfrutant moltíssim d'aquest calcari tant adictiu.

De la vieta dir que és molt xula amb trams ben atlètics i altres prou finets. Resta bastant semiequipada amb parabolts (restaurada) on necessitareu friends fins C2 i els Aliens per acabar-ho d'assegurar (sobretot el L3 desequipat). Roca super bona i cantelluda en general.

Apa! Fins aviat i combineu-la amb les del sector o quan baixeu de les altres més llargues de l'esquerra si queda motivació, clar... jeje!!!

15 anys de... la CES i el Guerrero Mariposa a la Paret de Zaratrustra.

Després de les dues clàssiques de la Paret de Zaratrustra, hi ha tot un regitzell de vies prou xules que es repeteixen ben poc. Avui fa 15 anys, vam fer-ne un parell: la CES i el Guerrero Mariposa.

En recordo ben poca cosa, així que no devien ser massa complicades. Esportiva en paret amb l'escalada típica del lloc: atlètica i bon canto.

Apa! Fins aviat i combinacions múltiples amb les altres de la paret... busqueu pel blog.

15 anys de... l'Aresta dels Piteus a la Roca Subirana.

El fenòmen de l'Aresta dels Piteus a la Roca Subirana és ben curiós. Quan la vaig fer, avui farà 15 anys, vaig pensar que no la repetiria ni el 'tato', però vés per on, el poder de persuasió de les xarxes socials és increïble i déu ni do del que s'ha repetit.

Jo continuo pensant que no val un duro, però cadascú que faci el que vulgui. Al cap i a la fi, una graduació baixa i una esquitxada de parabolts no fan la roca més bona (ni segura).

Apa! Fins aviat i res... aquí teniu una mica de ressenya.

Casa els Pares a la Paret de Riu Lacó.

Quines ganes tenia de tornar a tocar roca!!! A veure si amb el retorn a la rutina escolar podem anar-hi més sovint. Avui ho hem fet de manera relaxada a la paret de Riu Lacó tot repetint la Casa els Pares, oberta fa tant sols un parell de mesos.

La vieta és ben bonica però massa propera a les seves veïnes: El Cant del Gamarús al L1, i l'Allarga't Tascó al L2. Per mi, això, li resta bastants punts, una autèntica pena perque la roca, la forma dels cantells, els moviments, etc, són ben encertats. Quina hauria de ser la separació ideal entre vies? Doncs no ho sé, però més de la que hi ha en aquesta segur.

Apa! Fins aviat i ja us faré la ressenya... o no, ja ho veurem.

15 anys de... la Via dels Avis i El Regne del Sabinot a Busa.

Profitosa jornada la d'avui fa 15 anys a Busa, ben llunyana en el record ja. Amb la fresca matinal, vam escalar la Via dels Avis i després, ja a l'ombra, El Regne del Sabinot. Dia complert per acabar amb els braços fets 'calderilla'.

L'arrogant esperó de la Via dels Avis sempre havia estat cobejat i quan va ser obert, va crear certa polèmica en l'ambit local. La (no) ressenya original era gairebé tot Ae però nosaltres vam aconseguir fer molts trossos en lliure fent-la una mica més atractiva.

I l'allargat diedre del Regne del Savinot imposava un respecte enorme, posat a peu de via semblava que t'hagués de caure al damunt. I un cop hi ets, entents el perque del nom. Feta també tota en lliure menys un curt tram Ae+ d'estirar-se fort. Una molt bona via on cal assegurar-se que estigui ben seca.

Recordo que les dues estaven equipades o gairebé equipades (potser uns Aliens pel Regne del Savinot i bagues llargues poden anar bé). La roca acceptable en conjunt i bon ambient en les parts superiors. Ombra al Regne del Sabinot per la tarda.

Apa! Fins aviat i les dues per separat també us deixarà prou satisfets...

15 anys de... la Disis Pop a la Paret de Baix.

A principis de Setembre encara cal buscar l'ombra i, avui farà 15 anys així ho vam fer a la Disis Pop a la Paret de Baix a la Llosa del Cavall, un lloc ben feréstec tot i estar a l'altre costat de la carretera. Nosaltres, aquest dia, vam fer l'aproximació per dalt i rapelant la via (actualment potser és una mica més complicat amb les infraestructures de la presa).

Recordo que s'havia d'apretar fort per fer-la en lliure, i en el meu cas, fins i tot pillant-me havia d'apretar. També recordo que la roca era prou bona per disfrutar però amb una disposició de canto estranya (difícil a vista). I poca cosa més recordo.

Apa! Fins aviat i inici a pocs metres del canvi d'orientació de la paret.

15 anys de... la Festa del Paca a la Paret del Peladet.

Quan pronuncies: -La Festa del Paca-, la resposta és: -Uf! Quina?-. L'Uf és l'acrònim de via xunga, difícil i treballosa. I el Quina ja demanes concreció perquè quan dius Festa del Paca sempre ha d'anar acompanyat del nom de la paret. Així, la Festa del Paca del Peladet és de les poques NO 'uf' de l'oberturista.

Fa 15 anys vaig fer la meva repetició d'aquesta ja clàssica de la paret. Bonica, repetida i bastant semiequipada. De les poques assequibles. Jo només en recordo el vertical i espectacular darrer llarg, una petita joia montrebiana a Terradets. Pel descens hi ha diverses opcions de rapels, vosaltres mateixos triareu la que més us agradi, nosaltres aquest dia ho vam fer-ho per la Destellos.

Apa! Fins aviat i informació extensa per la xarxa.