Nova via. Via de les Vaques Boges a la Paret de les Orenetes

Tornem anar a obrir a la nostra paret de la Serra d'Ensija on de mica en mica anem deixant traçats, més o menys difícils, més o menys equipats, però tots molt bonics.Aquest cop serem tres, així les estones a la reunió són molt més divertides.

La Via de les Vaques Boges puja entre la Sol no Vull Trobar-m'he a l'esquerra i la Gel Blau a la dreta. També comença darrera l'agulla i el L1 és un bonic esperó 100% canaldero. Tot i que aquest llarg és molt bonic, el realment bo és el L3, vertical, difícil i on anirem en lliure (al límit) fins trobar una placa llisa que ens trenca el rot punk del llarg.

Apa! Fins aviat i els trastos... els de sempre sense oblidar els cordinos.

Nota (del 8 de Novembre de 2012): Repetim aquesta via per apurar el lliure al màxim quedant un L3 molt difícil amb un sol pas d'A0.

De totes maneres no cal asustar-se amb els graus que tots els sisens no són obligats. De material hem posat poques coses però variades, així que vosaltres mateixos.

Nova via. L'Esperó MTV a la Roca Gran del Ferrús.

Feia més de dos anys que tenia aquest projecte aturat... si jo sempre dic el mateix, el que costa no és obrir el primer llarg sinó l'últim. Doncs això, després de dos anys i buscant una alternativa a una sortida que en tenia moltes ganes, he anat al Pilar Sud de la Roca Gran del Ferrús.

Estic molt content de com a quedat la via. Semiequipada amb parabolts, assegurances justes, escalada vertical a baix i fineta a dalt i, el millor de tot, roca super bona, genial!!!

Amb tascons i friends fins el C2 ja en tindreu prou i, habilitat per col.locar-los que hi han molt poques fissures. El L3 és el més obligat, 50m amb 5 parabolts i amb molt poques possibilitats de reforçar,boníssim!!

Necessito tornar-hi per fer-hi uns petits retocs i confirmar el grau en lliure. Llavors podré fer la ressenya.

Apa! Fins aviat i... algun voluntari.

Nota (del 31 de Juliol de 2012): Després de l'allau tant espectacular de demandes per repetir aquesta via, aquesta guapa via, avui finalment l'hem feta tota en lliure després d'uns quans dies de repòs.

Doncs ara si que ja està a punt per que la disfruteu tant com hem fet nosaltres i un parell d'imatges més per que aneu fent boca.

Via dedicada al meu trosset de cel i companya de viatge, és per tu Marta.

Apa! Fins aviat i us devia la ressenya i aquí la teniu.

15 anys de... l'Eureka al Roc de Collars.

Quan veig l'anotació d'aquesta via a la llibreta, un 12 de Juliol del 1997 en un vessant sud, m'entren tots els mals del món. Realment aquell dia se'ns en va anar la castanya de mala manera, uf! Però feia poques setmanes que havíen acabat d'obrir aquesta via i, només un dia que nosaltres teníem la ressenya, així que vam fer la primera repetició sota el sol implacable d'estiu.

Recordo que anàvem tres i un dels companys va anar a fer la migdiada sota les alzines (amb la suada de l'aproximació ja en va tenir prou) i així, van ser dos els que van rostir-se com pollastres. Recordo que a meitat del L2 (quan acaba el flanqueig) vam tenir que improvitzar una reunió penjada de collons per què els claus se'ns havíen acabat (la ressenya només en demanava 6 i aquests són els universals que s'han de dur però d'V i U's se n'han de dur sis més). Al final, vam sortir per dalt, però vam flipar bastant. L'horari no cal que us el digui, de sol a sol, jejeje!!!

Apa! fins aviat i... la via és guapa, dura però guapa.

L'Esperó C14 al Congost dels Tres Ponts.

No només a la costa hi ha núvols baixos, al prepirineu també n'hi han, i per comptes de fer la gitza van de conya per tenir matinals agradables, com la d'avui al Congost dels Tres Ponts fent l'Esperó C14: ombreta, boireta i ventet (mmm!... potser quelcom més, jeje!!).

Via molt bona i molt molt sorollosa, pel riu i pels cotxes, realment una llàstima que l'entorn no acompanyi per què la via val la pena. En general és una via de placa però amb alguna fissura de tant en tant. Diuen que surt tota en lliure (6c) però hi ha un pas en el L3 que encara ara no aconsegueixo visualitzar, un autèntic mirall!! La resta bonissím, alternant presa petita amb presa gran.

La via està practicament equipada, només hem posat un friend C2 en els primers metres (amb una mica de gesto ni això) però compte que NO és una via esportiva, obligat fins a 6b. L'R2 és completament penjada però no incòmoda i per baixar ho podem fer en tres rapels equipats (doble corda) o amb corda de 70m.

Apa! Fins aviat i vigileu amb els esbarsers.

El Pistacho Asesino a la 4ª Agulla de Comalestorres.

Hem anat a la muntanya per escapar-nos de la calor de la plana i el que hem trobat ha estat boira, vent i fred. Renoi quin cóctel!!!! Almenys ens hem assegurat de no trobar ningú a la Pistacho Asesino a la 4ª Agulla de Comalestorres.

La via té un L1 d'aquells que et fan treure la son ràpid de les orelles, i moll com l'hem trobat encara hem flipat més. Fins que no ha sortit el solet, l'escalada a recordat més els dies d'hivern que no pas els d'estiu, però no us penseu que la cosa hagi millorat gaire després, quatre o cinc hores tocant-nos el vent ens ha deixat força maxacats.

Nosaltres hem passat amb friends fins el C2, però el C3 pot anar bastant bé, la resta de trastos al vostre gust i segons el nivell. La via l'he trobat més difícil del que m'esperava però donades les condicions metereològiques tampoc en puc fer massa cas.

Apa! Fins aviat i... el Pas de l'Ós l'haurem de rebatejar com el Pas de l'Isard mort.

15 anys de... la G.A.M. del Bisbe.

Agulla més que coneguda de la regió de Frares Encantats a Montserrat. Esbelta, arrogant, talaïa immillorable de tota la Catalunya Central.

La G.A.M. del Bisbe és una ultraclassiquíssima de tot el masís, m'atrebeixo a dir que és la via estèticament més maca de Montserrat. A partir d'aquí, no cal que comenti res més per què a la xarxa hi ha tot el que pogueu necessitar només, que s'ha de fer, és parada obligada.

Apa! Fins aviat i ...llàstima que la roca estigui gastada sinó, ja fora la bomba.