Esperó Maus a la Roca Punxeguda

Feia tant temps que no anava a la cara nord del Cadí que practicament no recordava res i, ha estat divertit tornar-hi per fer memòria i actualitzar els horais d'aproximacions, descensos i una mica tot plegat. Avui hem anat a repetir l'Esperó Maus a la Roca Punxeguda, via poc repetida i on cal anar curtit o us deixarà curtits.

Tot i un grau fàcil, cal anar amb diverses lliçons d'escalada ben apreses. La primera i més important és saber assegurar-se bé, ja sigui en els llargs com en muntar unes bones reunions. La segona és saber gestionar la roca que en alguns trams és molt delicada. I la tercera cal saber llegir la paret i la ressenya (espero que la que he fet us ajudi una mica més). Amb tot, aventura garantida.

Via gairebé desequipada on haurem de dur tascons (algun de petit), friends fins C4, Aliens i bagues per blocs empotrats. A partir d'aquí, si no voleu dur claus (nosaltres no els hem fet servir) millor portar els aliens i  els friends fins C2 repetits. Roca molt variable amb trams molt bons i trams molt dolents, pedres soltes en els replans com a norma. Precaució en el llarg del flanqueig.

Apa! Fins aviat i hauria de ser una obvietat però... casc imprescindible.

Solstici d'Estiu a la Nord del Pollegó Inferior.

La tartera és la mateixa i la pujada també, però la petita rentada de cara que l'hi han fet al camí fa que l'aproximació a la cara nord del Pollegó Inferior del Pedraforca sigui una mica més humana. Avui, uma clàssica moderna: la Solstici d'Estiu, una via molt xula.

Per mi, el pas més punyatero de tots és superar el primer espit (he tingut que sucumbir posant un peu a la xapa), a la resta he disfrutat com un nen amb les fissures que surten al pas. He de dir que tots el llargs tenen la seva gràcia (menys el dos fàcils del mig) i on una bona tècnica d'empotrament de mans us serà essencial si voleu superar-la en lliure. Menció especial a l'últim llarg on si aprofiteu bé els reposos que hi ha no us costarà tant.

Amb uns quants tascons, friends fins C3, Aliens i 16 o 17 cintes ja fareu, però si sou molt col.locadors de trastos o aneu una mica justets de grau dur el C4 i repetir el C2 i C3 us pot anar bé. La via està semiequipada i les reunions amb dos espits amb anella per si és vol rapelar (jo sempre que puc prefereixo caminar que rapelar, vosaltres mateixos). Roca molt bona i compacta menys els trams fàcils. Sol fins el L3 per després ja tenir ombra.

Apa! Fins aviat i un parell d'exemples de la manicura que li han fet al camí, però pel que he vist la gent continua baixant per on vol... potser així aguantarà una mica més, jeje!!

El Ratolí dels Llavis Vermells a Narieda Oest.

Després d'unes pseudovacances que se'ns han posat de meravella, tornem a la roca de manera relaxada i tranquila, i amb aquesta calor estiuenca que no perdona, uf!! Avui, El Ratolí dels Llavis Vermells: vieta amb un nom gairebé tant llarg com la via i que ja havia intentat en dues ocasions (Jul-03 i Oct-09).

Bonica i disfrutona per unes plaques a trams verticals, a trams llises i a trams ben cantelludes. Menció especial al desplom de l'últim llarg, més fàcil del que pugui semblar (tot i així hi ha un parell d'apretades) i el tram finet de peus que dóna el grau màxim a la via.

Amb 12 cintes + R. ja fareu. Roca excel.lent i descens en rapel per la mateixa via: 20, 30 i 37 (recomanable corda de 80 tot i que amb 70 i vigilant al final també s'arriba). Reunions còmodes i combinables amb altres de la vora o altres un xic més lluny.

Apa! Fins aviat i ombra fins a migdia.

La Jordi Verdaguer a la Sud del Pedraforca.

Ara ja toca, ara ja torna a ser època d'anar a muntanya per escapar de la calor de la plana, així que he tornat anat a la tranquila cara sud del Pedraforca a fer una via amb molt poca informació i que m'ha sorprès gratament: la Jordi Verdaguer.

Molt bonica via amb diversos trams xulíssims i diversos trams d'apretar fort. De fet, si no fos per la vira inclinada de la Gran Diagonal, que li treu ambient i compromís, seria una de les grans de la paret. Cosetes a destacar: els llargs inicials et posen a to rapidament. L4 tipus Naranjo és boníssim (és una variant, l'original va per la Via de Tots). El L5 apreta però no ofega (jo crec que si l'Ae estigues un metre més a la dreta sortiria en lliure raonable). I el L7 en bavaresa impresionant i molt atlètica.

Dur friends fins C3, Aliens i cordinos. Hi ha molts llargs que estan completament equipats, nosaltres només hem posat trastos en el L2 i L7. Restaurada menys alguns passos del L3 i tot el L4 i reunions amb un punt de rapel (R1 penjada). Roca excelent en tot el recorregut (alguna pedra sense importància). Pas delicat al final de l'Ae del L3 i a la meitat del L5 (clau que blinca i plom precari respectivament).

Apa! Fins aviat i per cert!... l'inici del L3 és una mica raro però vosaltres seguiu els parabolts. Ah! i la pista per pujar no està massa bé (grava i reguerots de la pluja), recomanable 4x4.