15 anys de... la Víctimes del 92 a Canalda.

Possiblement és la via de Canalda que he repetit més cops (Des-04, Des-07 i la restauració durant la tardor del 06). Però tal dia com avui de fa 15 anys, va ser la primera vegada que anava a la preciosa Víctimes del 92. La segona vegada, vaig enamorar-m'en al aconseguir fer-la tota en lliure i com que els burils estaven vellets vaig decidir restaurar-la amb subvenció de la FEEC.

Els punyateros, van donar-me parabolts d'idèntic color que la roca (casualitat?) i ara costa un munt de veure'ls perque en algun punts estan una mica separats (L2), tot i així, és de les vies més ben equipades de la paret (res a veure amb la seva veïna) i un clar exemple de l'escalada canaldera.

Apa! Fins aviat i ...assegureu-vos que l'últim llarg està sec abans de ficar-vos-hi.

Bones Festes.

Estimats amics i amigues, companys i companyes, seguidors i seguidores, lectors i lectores ...que tingueu un bon nadal i un bon any 2014.

Apa! Fins aviat i un 2014 que promet estar ple d'emocions fortes ...de tot tipus, jeje!!

Don Cipote de la Mancha al Serrat de les Garrigoses.

Quan a dos quarts de nou del matí,el radar metereològic encara marcava pluja per Montserrat, no m'esperava poder escalar. I quan ens hem plantat a l'inici de la Don Cipote de la Mancha al Serrat de les Garrigoses (molls com ànecs) i he vist que la columna per on va la via també estava molla m'han entrat tots els mals del món.

En un acte de fe, he pensat que almenys probaríem el L1, i probant probant, l'hem acabat fent tota (i recuperant un munt de material abandonat, jeje!!). Anàvem molt atents perque no sabíem molt bé el que ens trobaríem, la poca informació de que disposàvem ens feia estar amb el cor encongit. Però ja sé sap que el lleó no és tant ferotge com el pinten i al final ens ho hem passat teta ...molt bona via!!

La roca és molt bona en tots els llargs passant de cigronets esgarrifosos a forats inhumans. La via està equipada (12 cintes + R. amb alguna de llarga), en els trams difícils està ben assegurat i en els fàcils allunyen una miqueta (nosaltres portàvem cosetes però no hem col.locat res). Afegir que en el L1 ens haurem d'estirar força en l'Ae i que el L5 és difícil a vista. Reunions bones i còmodes i descens en rapel.

Apa! Fins aviat i compte que aviat entraran les restriccions en el pis inferior.

Nova via. Sí Sí, Sí Vull a Busa.

A la part occidental de la paret sud de Busa només una via desafia la verticalitat. Fa temps que vaig veure un atraïent esperó i finalment l'he acabat obrint sota un fantàstic solet d'hivern i una genial temperatura de primavera.

Bona via. Molt estètica i vertical. Inici per un marcat diedre que l'abandona a l'alçada d'una llastra precària que desafia la gravetat d'una forma sorprenent (el tram més delicat de la via). La resta segueix les debilitats de la paret amb un mínim d'expansions i una bona dosi de mestratge en el material.

Roca molt bona menys la primera meitat del L1 i algun que altre còdol esporàdic. Tascons, Friends (fins C3), Aliens i algun cordino per ponts de roca i merlets. Reunions equipades.

Apa! Fins aviat i compte amb el fregament.

Nota (del 4 de Febrer de 2014): Avui repetim aquesta via que vaig obrir fa poc més d'un mes, per confirmar el grau i equipar algun que altre pont de roca.

No sóc jo qui ho ha de dir, però crec que és una petita obra d'art: via molt molt bona, de les millors que he obert.

Nota (del 10 de Maig de 2014): Torno a repetir aquesta via i com que m'agrada, no m'en canso. Si l'altra vegada va ser tota de primer, avui a estat de segon.

Un bon amic s'ha m'ha emprenyat perque li he "robat" la linia: demano disculpes, però això ja pasa. A m'hi m'he n'han "robat" un munt.

La Rucs on the Rocs a la Serra de Sant Joan.

Solet d'hivern espectacular a la Serra de St. Joan de Montanisell, si estava tant bé, que hem escalat la Rucs on the Rocs amb màniga curta i amb una bona suadeta per arribar en aquest cor que marca l'inici d'aquesta fabulosa via.

Inteligent recorregut: ben trobat i ben resolt. La roca i el canto també hi ajuden, però la manera en que l'han deixat, acaba de donar-hi la bellesa a la via, felicitats!! He d'afegir que la graduació original m'ha semblat una mica inflada i concentrada en curts trams, però bé ...aquí cadascú dirà la seva. A la meva ressenya poso el que a mi m'han semblat, tenint en compte que alguns llargs els vaig fer de segon i que l'Ae no el vaig alliberar.

De material, només hem fet servir Friends fins el C2 (C3 opcional), Aliens i alguna baga, els tascons els hem passejat. La roca molt bona i descens en rapel (preveure bagues per abandonar): R7 (que no és al cim) a R5, R5 a R3 (guiar cordes), R3 a R2 i R2 a terra. Còmode i ràpid.

Apa! Fins aviat i ...això si que és un bon clau, la resta són tonteries.

15 anys de... l'Anaconda a la Roca dels Arcs.

Feia una setmana que havia tatxat una clàssica de Vilanova de Meià i aquest cop li tocava el torn a una altra: l'Anaconda de la Roca dels Arcs, amb la seva bavaresa inicial difícil, gastada i única a la paret.

La via no dóna cap dubte d'on comença però amb la seva sinuositat fa que sigui una mica difícil de seguir amb claretat. La quantitat de vies que la creuen (algunes gairebé trepitgen) fa que la confusió sigui major però com que de moment NO està restaurada (que jo sàpiga) només cal anar xapant lo més vell que trobeu, jeje!!

Apa! Fins aviat i ...compte amb les reunions (cal reforçar-les) i amb els ronyons a l'R6.

L'Atlanta a Canalda.

Hem costa començar el post per parlar de l'Atlanta de Canalda. Des del dia que vaig caure en el L1 (Ago-96), li tenia unes ganes intenses i especials, però aquesta via te diversos factors que la fan difícil de repetir. De fet, no se si algú ho ha fet, així que possible primera repetició.

El primer factor és el terme exposat que apareix en diversos passos, i a fe de Déu que ho és, sobretot el L2 (uf uf!!). I el segon factor és assegura-se que la roca estigui seca, ja que tota la via puja per una de les xorreres més actives de la paret, si això li sumem la poca insolació dels primers 60m fa que sigui complicat trobar-la en òptimes condicions.

No hi ha cap llarg fàcil. La via és difícil, dura, exposada, vertical, entretinguda, sinuosa, amb roca bona (menys el L1) però molt bruta per l'efecte de la xorrera. L'he fet tota en lliure (màx 6a+) i només hem clavat dos claus en el L1 (de fet un dels que hi havia en aquest llarg se'ns ha quedat als dits i netejant netejant ha quedat una bona fissura per un Alien).

De material: Tascons, Friends (fins C3, C4 opcional), Aliens, cordinos, bagues i 4 clauets opcionals recomanables. Afegeixo que el C4 només és per un pas del L2 on el C3 hi va una mica balder.

Apa! Fins aviat i ...l'últim llarg és vertiginosament bo.

15 anys de... la Diòptria a Canalda.

Tot i que pugui semblar que ho tenia tot fet a la meva estimada Canalda, encara em faltaven (i falten) diverses vies. Fa 15 anys la Diòptria, una de les boniques, elegant i verticals de la paret, repetida amb certa freqüència per la poca gent que puja i amb un llarg final d'apretar per acabar de deixar-hi les últimes forces (la cirereta del pastís).

La via propiament dita, està equipada, però com que surt per l'últim llarg de la Via de Pasqua (el més difícil de tots) s'ha de portar friends fins el C1 o C2 (no ve d'un). S'han apurat diversos trams d'artificial però no tots i l'inici de via s'ha vist perjudicat per les excavacions que el propietari de la finca va fer a Ca la Rita, una autèntica pena, però no patiu per que s'ha afegit un parabolt per poder iniciar la via sense jugar-se la galeta.

Apa! Fins aviat i no infravaloreu l'últim llarg, és dificil.

15 anys de... la Joan Freixenet a la Roca dels Arcs.

La Roca dels Arcs de Vilanova de Meià te unes quantes clàssiques irrenunciables i a mi encara m'en faltaven algunes. Així que fa 15 anys li va tocar el torn a la Joan Freixenet.

Amb el material d'avui en dia pot fer-se sense martell (cosa que nosaltres no vam fer), i crec que el grau obligat deu quedar si fa no fa.

El repte de la via és superar en lliure i sense clavar el diedre del L1: difícil, vertical i intimidatori. La resta, sense ser tant exigent, no regala res fins la part superior.

Apa! Fins aviat i em sembla que la van restaurar, sinó tota, gairebé tota.

Escales. El sol ribagorçà.

Després d'uns quants dies freds, aquesta setmana m'he escapat a buscar el sol, el sol de la Ribagorça, en una de les parets més assolellades que hi ha a prop del congost d'Escales: el Talló d'Aulet, una petita gran paret, tranquila, solitària i talaïa perfecta de la Mitja Ribagorça.

Hem escalat dues vies: Welcome to Machine i la via de La Fissura. Dues vies de característiques molt semblants i on l'herba en les fissures denoten la seva poca freqüentació, i això no vol dir que siguin vies lletges, tot el contrari, són molt bones però el que si vol dir és que aquestes prenen forats i cantos vitals.

El primer dia vam fer la Welcome to Machine. Destacar el L3: boníssima fissura de continuitat que ens exigirà d'allò més per poder-la fer en lliure: equipant, apretant i disfrutant a parts iguals. I el segon dia encara hem apretat i disfrutat més a la Via de La Fissura, on tots els llargs són bons o molt bons però llàstima de la feixa intermitja que ens trenca la verticalitat. Genial!!!

Menció especial a la roca: increïblement bona, abrasiva, adherent i amb uns cantos afilats com ganivets (sputnik triple zero), dit això, penseu que l'herba creix en les fissures (com he comentat) i emprenya molt pel que va de primer (el de primer neteja perque el de segon pugui encadenar). Tascons, Friends (fins C3), Aliens i cordinos mínim, a partir d'aquí repetiu el que vulgueu i segons el nivell. Les vies estan poc equipades pel grau que tenen però amb les reunions montades (en general). Descens en rapel de dos punts.

Apa! Fins aviat ...i si hi aneu amb gos, compte que es tornarà boig quan vegi això, jeje!!

La Pau Ranger Rut a la Paret de l'Extrem.

Nova entrada de nord, i nou dia on no sabem on amagar-nos. Estarà núvol? Farà vent? Farà fred? ...al final, tot i les incognites, hem decidit anar a la Paret de l'Extrem del Montroig i l'aposta ens ha sortit bé, més pel dia que no pas per la via.

La Pau Ranger Rut és una via amb dues parts ben diferenciades: la inferior, rostollera i lletja, i la superior, molt bonica i agradable. El diedre d'entrada i algun que altre desplomet en els llargs següents és l'aperitiu a la sortida de l'R3, realment rabiosa i bona per continuar amb una placa genial, el millor tram de la via juntament amb la sortida al cim.

Poc equipada on haurem de reforçar les reunions (el clau de l'R1 l'he repicat amb una pedra, ull!!) i on necessitareu tascons, Friends amb el C3 opcional i els aliens, a més de bagues i cordinos. La roca en general és molt bona, però a la part inferior es combina amb herba i terra bastant desagradable d'escalar.

Apa! Fins aviat i inici passada la Paret de l'Extrem i després d'una balma. Fletxa tènue.

El Dia de la Mona i la Via dels Catalans a la Paret de l'Altar.

Anar a Malanyeu durant la tardor (tot i que sembli hivern) és un goig per la vista. El company tenia ganes d'anar a la Paret de l'Altar i a mi m'ha anat perfecte ja que no hi havia escalat mai. Hem fet dues vies: primer la dels Catalans i després El Dia de la Mona.

La primera totalment en lliure, amb burils al L1 i L2 i després parabolts i espits. Moviments curiosos sobre una roca curiosa. Escalada vertical i llargs molt curts (de l'R3 al terra 60m justos de rapel).

La segona té una primera meitat gairebé tota d'Ae i després la mateixa tònica que l'altra. Curiós tram en el flanqueig, llàstima que la roca no acompanyi massa en tot aquest tram inferior.

Les dues vies són boniques i estan molt assegurades. En tots els trams en lliure, val la pena apretar fort perque la roca és molt bona. Tot i que les tirades són curtes, les reunions són penjades. Gairebé totes tenen cordinos i maillons per rapelar (preveure recanvi), nosaltres hem rapelat segons us indico a la ressenya.

Apa! Fins aviat i ...tant costa deixar les reunions decents si hem de rapelar des d'elles (inox, anelles i dos punts).

La Pere Segura a la Palleta.

Avui tinc dues bones raons per estar content, la primera és l'estrena d'un nou company d'escalada on ja han aflorat nous projectes (fantàstic!!!) i la segona és que he repetit totes les vies de la Palleta de Montserrat, l'ha que em restava: la Pere Segura.

Via boníssima, com totes les de la paret, aquesta tal i com m'agraden (assegurances justes). Llàstima que no l'hagi pogut encadenar: l'arrencada, a part de ser rabiosa, t'agafa molt en fred i avui per partida doble. La resta es deixa fer però de tant en tant tens alguna apretadeta que et fa eriçar els pèls.

Equipada amb espits, reunions rapelables i ull a no equivocar-vos de linia que de vegades les assegurances de les altres vies confonen una mica (sobretot a la meitat del L1 no tireu recte cap a la Tomàquets d'Amagatotis). La roca, no cal dir-ho, excepcional.

Apa! Fins aviat i disfruteu de la continuitat, els forats i els moviments.

Nova via. La Tisora a Busa.

Última entrega de la trilogia de vies ben equipades que he deixat en aquest raconet de Busa. Molt a prop del cotxe, amb sol al matí i ombra a la tarda. Ideal per escalar-la en qualsevol època de l'any.

Vieta de dos llargs ben assegurada, però en la seva obertura vaig fer algunes sortides en lliure cap a terreny desconegut i sumament vertical que em provocaven unes pujades d'adrenalina dignes d'admirar (sobretot en el L1).

Apa! Fins aviat i roca molt bona menys els primers metres, compte.

Nota (del 31 de Maig de 2014): S'encadena avui el L1 d'aquesta bonica via confirmant el grau.

Us deixo un parell de fotografies dels diferents intents que si han fet.

Cony de Foc a la Paret de Riu Lacó.

Quin vent!!! Se'ns en cuidava endur!!! I si li sumem la falta de sol a convertit les hores inicial d'aquest matí en una autèntica nevera, però quan ja haviem tirat la toballola, el solet a tret el cap per convidar-nos a escalar a la Paret de Riu Lacó.

Com que només teniem el matí i la meitat l'hem passat passejant pel peu de paret, hem escollit la ràpida Cony de Foc per amortitzar la jornada. Via que he repetit dos cops (Feb-06 i Gen-08) i on sempre en surto amb un bon gust de boca.

La via la van obrir per baix i després la van redreçar i reforçar afenint-hi algun parabolt. Ara és una bonica via semiequipada, vertical i tècnica on amb friends (fins C3) i Aliens ja fareu. Bona roca en general.

Apa! Fins aviat i combineu-la amb alguna altra.

15 anys de... la Necronomicón a la Roca dels Arcs.

Classiquíssima via de Vilanova de Meià. A mida que anava fent vies a la Roca dels Arcs, sempre veia gent a la Necronomicón (altrament dita Necro), així que sempre pensava que no l'aniria a fer mai, però com que no es pot dir que d'aquesta aigua no en beuré, fa 15 anys va arribar el dia de repetir-la.

Via equipada, grau amable, bona roca, bon canto, escalada agradable i el L3 com a cirereta del pastís. No m'extranya que sempre hi hagi gent.

Apa! Fins aviat i com que el canto és gran, no recordo la roca massa gastada però suposo que hores d'ara...