15 anys de... l'Esperó NW integral i original de la Punta Francesa..

Records intensos em venen a la memòria d'aquesta escalada de fa 15 anys. L'Esperó Nord Oest integral de la Punta Francesa del Midi d'Ossau va costar tres intents per poder-la repetir. En el primer intent (Set-01) anavem tard i vam escapar-nos en el primer terç de via (sort en vam tenir perque sinó la boira en hagués engolit d'una manera dramàtica). El segon va quedar-se al voral del Coll de Monrepós per avaria del cotxe. I a la tercera va ser la vençuda com diu la dita.

L'escalada la recordo llarga i relativament fàcil. Portavem una 'cutreressenya' d'un llibret i en teoria vam fer la original, actualment hi ha una variant per l'esquerra més atractiva i fàcil (que supera la proa groga de la imatge). Crec que vam clavar un parell o tres de claus, potser amb el material actual és passa sense però... mai sé sap. I la roca molt bona en general. La ressenya és una que vaig fer en acabar la via però no li feu massa cas, només que m'ha fet gràcia penjar-la.

Apa! Fins aviat i ambient 100% d'alta muntanya... podriem dir ambient 'Mordor' total.

La Ventura Highway a la Sud del Pedraforca.

No recordo la última vegada que em vaig tenir que esperar al cotxe per veure com evolucionava la 'meteo' però aquest matí (i ben matí que era) una gotellada inesperada al Pedraforca en ho ha fet fer. Tot i així, en un acte de fe vers els homes del temps ens hem posat la closca de cargol i hem pujat a repetir la Ventura Highway.

Via amb algunes adherències també de fe i equipament acceptable. No massa llarga però que et deixa un bons gust de boca. Per mi el pas més difícil és a la meitat del L1 en una reunió que no cal montar (potser una mica més de 6a comparat amb els altres), la resta no tant aleatori però amb alguns passos bastant morfològics.

Bastant assegurada en els punts clau i reunions montades. Cal dur algun tascó més aviat petit, friends fins el C1 i Aliens. Roca impecable i abrasiva.

Apa! Fins aviat i podeu continuar per la Passenger o rapelar per aquesta.

Buscant l'ombra a Canalda.

La part dreta de la paret de Canalda te la ventatge de quedar a l'ombra durant la tarda i, això a l'estiu, és perfecte per poder-hi fer una via sense passar calor. Com hem fet avui a la Buscant l'Ombra.

Vieta sense massa pretencions que aprofita un curt pany de paret abans de quedar interrompuda per les grans feixes d'aquest final de paret. Només té tres llargs (el primer 100% canaldero) i a partir d'aquí podeu acabar d'arrodonir la jornada sortint per la Prêt à Porter quedant una integral ben xula.

Poc equipada, us farà falta els tascons, algun friend (potser el C.75 i el C1), els Aliens i diverses bagues. Roca molt bona en el L1 i a la Prêt à Porter.

Apa! Fins aviat i una més o una menys a la col.lecció... segons es miri.

Qui cerca troba a la Paret de les Gralles.

Busquem ombra i fresqueta a la Paret de les Gralles, la primera l'hem trobat la segona més aviat no, per molt que la via es digui Qui cerca troba. Autèntica via amb segell de ponent.

Que a grans trets vol dir: estètica i lògica impecables, difícil i grau apretadet, i roca cruixent cruixent, que realment és el que et fa patir més. Si la roca fos bona seria molt més recomanable, ara, només reservada per romàntics, jeje!!!

Practicament desequipada on calen els tascons, friends fins C2 mínim, Aliens i alguna baga. Roca bona a l'inici i empitjorant amb l'alçada, delicada en el L3 (tot i que al fons de la fissura és bona).

Apa! Fins aviat i grimpadeta de IVº per accedir a la feixa, precaució.

La Guillem Malet a la Maladeta.

-Jo el que no vull és baixar a peu-. Aquesta ha estat la resposta del company davant el meu comentari de no voler marxar del preciós Ibón de Cregüenya. I és que tanta bellesa té el preu d'una senyora caminada per arribar-hi.

Hem fet la molt bonica i arrogant Guillem Malet. Les esquitxades de parabolts ajuden i molt a escalar per on les fissures són més fines o massa grans pel material que solem dur.

Inici per la Directa per després seguir pel mig del pilar central i a sota de la gàrgola característica. Menció especial al L6 i L7, espectaculars, atlètics i amb bon ambient.

Moltes reunions tenen parabolts i això permet gastar els fotants sense por. Cal dur tascons més aviat petits, friends fins C3 (repetint opcionalment el C1 i C2), Aliens i algunes bagues. Nosaltres el C4 el duiem però no l'hem posat tot i que hi ha fissura per posar-lo. Roca boníssima amb algun bloc a vigilar, polida pel glaç a l'inici i liquen a la part de dalt.

Apa! Fins aviat i compte amb la neu, encara hi ha diverses congestes a data d'avui.

15 anys de... la Jaume Casellas al Tossal de la Feixa.

Posar-nos en ple Juliol a la Jaume Casellas del Tossal de la Feixa fa una mica d'esgarrifor però fa 15 anys no devia ser un dia gaire calorós perque sinó segur que ho recordaria.

Recordo, però, que vam deambular una mica per trobar l'inici i, en algun punt de la via també vam tenir dubtes, tot i així, res dramàtic. Trobareu informació més actual per la xarxa.

 Apa! Fins aviat i la que us pugui donar jo es resumeix en ...part superior interesant, jeje!