Integral Solsona Vallès a Vilamala.

Aprofito aquests dies lluminosos i frescos, impropis de l'estiu, per repetir algunes vies de la comarca que d'una altra manera fora difícil de fer. Aquest cop una grimpada més que escalada a Vilamala.

L'Integral Solsona Vallès és molt fàcil i amb unes bones vistes. Potser el més emocionant de la jornda a estat decidir-me a fer el salt entre la petita Miranda de Vilamala i la carena de les Tres Bessones... fer-m'he un 'selfy' ja haguera estat massa, jejeje!!

Material d'escalada opcional i roca bona en general. Aproximació des de la corba de Fonts Fenerals directament costa avall, les 'taules de la llei' són molt visibles.

Apa! Fins aviat i sort en el salt... si decidiu fer-lo.

Todo Ventajas a la Paret de Catalunya.

La setmana passada ens fotiem de calor i avui ens hem fotut de fred a Montrebei (...aquest temps no hi ha qui l'entengui). Doncs si, tot i ser estiu, he passat fred repetint la Todo Ventajas de la Paret de Catalunya i la sensació d'escalar amb les mans adormides no m'ha agradat gens i això que la via és ben maca.

La podem dividir amb dues parts separades per una gran feixa: la part inferior per un sòcol o contrafort amb el L1 prou interessant i, la part superior que constitueix la paret propiament dita, amb diversos trams de qualitat del tot verticals i atlètics.

Escalada per fissures i diedres molt poc equipada però facilment assegurable on, com a mínim, necessitareu els friends (fins C4), els Aliens i diverses bagues (a partir d'aquí sumeu el que vulgueu). Menys dues reunions amb parabolts (l'R4 i l'R6), la resta es fa en bones alzineres. Roca molt bona amb diversos blocs a controlar i pedra solta en els replans. Agulleta característica a mode de gran bloc recolzat i fletxa a l'inici.

Apa! Fins aviat i L3 comú amb l'Anglada.

15 anys de... el Gran Diedre al Calderer.

Fa 15 anys, el Pedraforca el tenia poc trepitjat i m'imposava un respecte terrible i, el Gran Diedre va ser la primera via que feia al caòtic Calderer: vam fer el Gran Diedre i vam seguir per la Pany fins al collet de la Cova.

Gran diedre i gran clàssica del vessant nord (després de la Homedes potser és la més repetida). Res aportar que no pogueu trobar per la xarxa i on els meus records es limiten a les quatre fotografíes que hi vaig fer. Potser només dir que la part inferior és indefinida i que només la visió del diedre superior en farà anar pel camí més o menys encertat.

Apa! Fins aviat i placa a l'inici o accés possible per les cornises...escalarem menys, caminarem més però farem la part xula.

Mambo a la Paret de Zaratrustra.

Avui no tenia massa temps, però ni que n'hagués tingut, l'escalada s'hauria reduit en aprofitar la poca fresca matinal que fa aquests dies... redéu quina calor!!! Almenys a la Paret de Zaratrustra hem estat a l'ombra.

Hem repetit la Mambo. Vieta curta totalment desconeguda però que ens a regalat una part central i superior del tot interesant i llàstima del jardí de l'R1 que sinó fora ben bonica i tot. Destaca el L4 com el més vertical i on farem servir gairebé tot el material.

Que haurà de ser l'habitual en vies poc equipades. Roca molt bona amb algun que altre bloc ha vigilar (sobretot al L1).

Apa! Fins aviat i recordeu ...encara és primavera, jejeje!!!

La Géminis a la Paret de la Cascada.

Jornada tòrrida avui a Ordesa, no només pel sol i la calor, sinó també per la via: la Géminis, tota una senyora via d'una lògica absoluta que en més d'un tram m'ha deixat amb la gola seca i torticolis al coll.

Clàssica de nivell i molt bona tota ella. La part inferior segueix el gran diedre desplomat i atlètic a l'esquerra de tot de la Paret de la Cascada. I la part superior evita el gran sostre somital per la dreta amb un desplom final inhumà. I entre mig el jardí per si la voleu combinar amb la part de dalt de l'Edelweiss. La via té tres punts realment a destacar: l'offwitch del L3 (desplomat i llis), l'inici del L6 (més espectacular que difícil amb bon canto per la dreta), i el desplom comentat del L10 (nosaltres l'hem trobat una mica moll). La resta tot i no regalar res és més digerible.

La via està molt poc equipada i en general s'equipa molt bé podent trampejar molts passos difícils en artificial, tot i així, és més que recomanable no anar justos de grau. Cal dur tascons, friends fins C4 i repetir fins C3, Aliens i alguna baga. Roca molt bona menys alguns trams del L1, L8 i els dos últims.

Apa! Fins aviat i ara ja em pujat un esglaó més en les vies oredesianes... vejam si ho podem mantenir, jeje!!

15 anys de... l'Amanida Vertical a la Serra de Sant Joan.

Poques coses recordo d'aquesta escalada de fa 15anys, el que si recordo és no era el pla fer l'Amanida Vertical de la Serra de St. Joan. Jo diria que voliem fer l'Esperó més Millor però tampoc ho puc assegurar.

Recordo que començava bastant dret i de seguida vaig veure que la ressenya no encaixava massa però un espit  bastant a la dreta em va fer anar cap allà. A l'R1 vam veure que estavem en un altre lloc però com que la cosa es veia interesant vam tirar fins l'R2 on allà si que definitivament era un campi qui pugui.


Apa! Fins aviat i ... aquell dia no sabiem que vam fer però uns mesos més tard vam veure la ressenya publicada i justament vam fer el mateix, jeje!!!

La Directa Estel a la Roca Gran de Ferrús.

Bona jornada d'escalada avui a la Roca Gran de Ferrús repetint la Directa Estel, feia tants anys que l'havia fet que ja no recordava lo bonica que és (Jul-03) i, si a més a més, hem pogut fer un favor als companys d'escalada doncs doblement agraït.

Clàssica del lloc i practicament l'única que es repeteix. Informació extensa per la xarxa. Només voldria destacar que la variant del L1 és molt millor que el traçat original. Afegir que la part inferior és vertical i atlètica i, la superior més tombada i amable.

Via bastant assegurada amb el material original on ens farà falta el friends fins C2 i els Aliens (tascons opcionals). Algunes reunions s'han de reforçar. Roca molt bona en general i menys un parell de diedres de la part intermitja.

Apa! Fins aviat i l'inici el podem fer per un parell de llocs ... potser el més còmode és des del peu d'un gran pi (la base ja es veu trepitjada).

Llibre Obert a Busa.

Aprofitem la tarda per escalar a Busa al sector del mirador. Talaïa ben aprofitada amb un petit grapat de vies ràpides i ben xules, avui el Llibre Obert per catxarrejar al gust.

Via de fissures i diedres d'una lògica absoluta, més vertical del que sembla a un primer cop d'ull i una sortida al mateix mirador. L1 tècnic, fet tot en lliure (màx 6c). L2 amb una sortida de reunió molt rabiosa (A0) i diedre espatarrant després. I L3 per fissura i després fàcil fins a dalt.

Via semiequipada però amb el diedre del L2 per equipar al gust, mínim friends fins C4 i Aliens, a partir d'aquí podeu sumar tants friends com volgueu (talles grans això si). Roca acceptable i és una autèntica llàstima per que sinó la via guanyaria molt punts.

Apa! Fins aviat i aprofito per dir-vos que s'acosten canvis en l'escalada de la comarca... quan les coses es començin a definir ja informarem.

L'Ancestra a l'Asiàtica.

Tornem a Montserrat però aquest cop al vessant nord de Frares, zona que feia bastants anys que no hi anava. Avui hem fet cordada de tres a l'Asiàtica per poder mirar i tocar aquesta raresa montserratina com és la famosa llastra de calcari de l'Ancestra.

Clàssica del vessant nord però amb diversos ingredients que la fan picant (i perque no dir-ho, perillosa). Via amb dues part ben diferenciades: la inferior bastant lletja, bruta i herbosa i la superior molt bonica, vertical i elegant (si una part compensa l'altra ja és a criteri de cadascú). Dic picant perque el grau és ajustat i dic perillosa perque hi ha un parell de trams amb cordes fixes en estat putrefacte... molta precaució!!!!.

Les assegurances hi són justes i calen tascons, friends fins C2, Aliens i algunes bagues. Algunes reunions reforçades amb un parabolt (de 8mm) i altres a reforçar amb el que es pugui. Roca dolenta al L1 i bona o molt bona a la resta. Herba i fullaraca al L2. Sol des de bon matí i fins la tarda (cara est, ull!!)

Apa! Fins aviat i ...per cert, l'últim llarg té la seva gràcia, no baixeu la guàrdia.