15 anys de... la Directa Anglada Guillamón al Calderer.

La Directa Anglada Guillamón a la nord del Pedraforca és una clàssica sense cap mena de dubte. Amb els anys d'ença de la seva obertura, gairebé la podríem qualificar d'històrica. Jo vaig fer la meva repetició avui farà 15 anys en un dia que miravem més el cel que no pas les fisures buscant pitons.

Recordo que els dos primers llargs van costar-nos bastant: la combinació de verticalitat, roca poc adherent i pitons antics convidava a apretar lo just. Després la cosa, la recordo més amable. Crec recordar que vam escapar-nos pel Collet de la Cova per allò de no temptar més la sort, però en general vam disfrutar prou essent una via ben agradable.

Apa! Fins aviat i afineu l'instint clàssic a la part superior i assegureu-vos convenientment sense tirar pedres... no sé quina de les tres coses pot resultar més complicada.

15 anys de... Les Dents del Lleó al Roget.

Fa 15 anys, tot i ser estiu, vam anar al vessant sud del Pedraforca jugant amb les orientacions dels diedres per fer Les Dents del Lleó al Roget. Certament, en guardo uns grans records de la via. En el seu dia vaig escriure això per la xarxa així que us ho recupero.

Avui hem repetit amb l'Ernest aquesta via, encara diria més, aquesta molt molt bona via.

Reunions amb parabolts amb anella, tirades amb algun parabolt i algun clau. Els dos primers llargs fàcils i una mica herbosos però no massa. El L3 brutal brutal brutal (eh dit que és brutal!!!!! doncs això!!!!), el parabolt que hi ha dóna moral per anar a fondo (i arribar-hi) i els friends i tascons entren a caldo, 6b. L4 també moooooolt bo i amb més parabolts, 6b amb tres passos d'A0 apurables en lliure i pròxim al setè grau.

Hem baixat amb dos rapels de pràcticament 60m (sobrava una parell de metres com a molt) i el material dependrà del nivell de la cordada, en principi tascons i friends (des d'aliens fins C4), com més justets de grau anar repetint friends a partir del C50 i cap amunt.

Per cert, encara que sembli imposible, ombra en els diedres fins les 13h. Recomanable i per disfrutar-la millor tenir el nivell.

Salut.

Apa! Fins aviat i no cal afegir res més... tan sols la ressenya.

15 anys de... la Choras Piengue a la Sud del Pedraforca.

A l'Octubre pots trobar dies perfectament estables i amb una temperatura ben bona gràcies a un sol que encara escalfa. Avui fa 15 anys prou ho vam gaudir així a la sud del Pedra tot repetint la mítica Choras Piengue.

En guardo un record de via guapa amb les assegurances justes i a lloc, on s'havia d'escalar amb solvència i tranquilitat per sortir-ne airós. Vaja, que tenia la fama ben merescuda. Suposo que uns quants flotants us aniran d'allò més bé per escurçar les excursions en alguns trams (no tots).

Apa! Fins aviat i per baixar podeu fer-ho per la feixa amb precaució i en el sentit que vulgueu o rapelant.

15 anys de... la Nordmagnum al Calderer.

Al Pedraforca, més enllà del pany clàssic del Calderer, hi ha un repóquer de vies ben poc repetides. Potser és la longitud o l'accés indefinit o el caracter auter de la cara nord, però el cert és que allà estan, perdudes i oblidades pel col.lectiu. Fa 15 anys jo vaig fer la meva primera via d'aquest repóquer: la NordMagnum i, certament, el record que en guardo és d'una gran i llarga jornada d'escalada. Una ben bona, variada i sinuosa via.

Recordo que vam haber d'aguditzar la vista i treure el nostre màxim potencial per trobar l'inici i la resta de la via. No sabíem si els trams d'artificial sortirien en lliure però vam aconseguir-ho i això li va fer guanyar un plus de bellesa (màx 6c). També recordo que practicament no ens va tocar el sol i, a l'estiu, també és un punt a favor.

Cal dur un bon remenat de flotants i saber-lo utilitzar amb solvència i rapidesa (500m són força metres). Precaució en l'accés per les grades inferiors de l'Estasen i sortida recomanable pel Collet de la Cova. I una mica de ressenya per tancar el post.

Apa! Fins aviat i l'altra via feta del repóquer és la Joan Martí... una altra bona via a l'ombra.

15 anys de... El Camí del Tro a la sud del Pedraforca.

Després de descobrir el camí d'aproximació a la sud del Pedraforca i els encants de la seva escalada, tocava assentar tots aquests coneixements fent una altra via al lloc i, la clàssica i agradable Camí del Tro va acomplir els objectius.

Bonica escalada en placa amb les típiques fisuretes del lloc. Tot i ser Octubre, recordo una temperatura prou agradable. De la resta, poca cosa.

Apa! Fins aviat i crec que vam baixar caminant fent la costeruda pujada fins les Costes d'en Dou... potser és més còmode rapelar.

15 anys de... l'Estimball a la Sud del Pedraforca.

La meva primera experiència a la Sud del Pedraforca vaig sortir-ne ben escaldat i em va costar molt temps tornar-hi anar. Per sort, el company coneixia el camí bo per pujar-hi i avui farà 15 anys me'l va ensenyar per repetir la ultraclàssica i mítica via Estimball.

Recordo que en aquesta via el cor va tibar més que el seny, però el poc que va quedar, va ser per dir-li al company que als llargs més complicats els fes ell de primer. Així, la meva escalada va ser completament plaent.

Molt bona via amb alguns trams de placa on cal mirar-s'ho bé perque surtin en lliure (i deixant de banda els curts trams de setè grau que em semblen impossibles). El diedre superior li dóna el toc de varietat que després de tanta placa s'agraeix. En general, convé no infravalorar la via que tot i ser clàssica demana atenció.

Apa! Fins aviat i recomanable portar pla B ...que d'oferta no en falta.

Canas i Espits a la Dent de Cabirols.

Sí sí, estem al Juny, però amb aquest temps podríem estar perfectament al Juliol i, potser ho preferiria perque així faltaria menys perque s'acabes l'estiu. Resignació i a passar-ho com bonament poguem. Per això nosaltres hem anat al Pedraforca, concretament a la Canas i Espits de la Dent de Cabirols.

Via curta però piquent. Ben bonica però amb un regust amarg per la (mala) colocació de diversos espits que forcen execivament el traçat per les plaques. He fet el L1 en lliure i ni de conya és la graduació que diuen les ressenyes de que disposo (pel cap baix 6b). En el L2 has d'anar ençà i enllà amb algun xapatge molt a desmà. L3 amb un trosset d'Ae inapurable en lliure i L4 fàcil i empalmable amb l'anterior.

Nosaltres duiem alguns flotants i quelcom em col.locat, si més no per reforçar alguna reunió. En general NO és molt obligada però algun passet de tant en tant hi ha. Roca molt bona i compacta en general. Possible descens en dos llargs rapels equipats. Presteu atenció a no equivocar-se per uns parabolts antics que no sé si són d'una via desconeguda o d'alguna variant (si sabeu quelcom ja direu).

Apa! Fins aviat i guardeu-vos de la calor.

La Bages (per l'entrada directa) a la Sud del Fals Pollegó Inferior.

Feia almenys un parell d'anys que no anava al Pedraforca i algun més que no anava al vessant sud. Amb els companys ens ha fet gràcia repetir una de les boniques raresses que hi ha a la seva part més occidental: la Bages començant per l'entrada diecta.

És bonica? sí. És curta? també. Així que cadascú sabrà si li compensa la pujada fins a Prat de Reo per fer només 150m (a no ser que la combineu amb alguna altra). Destaca el L1 per la seva bellesa i el L4 per la seva dificultat: en l'opció clàssica trobareu algun pas prou piquent i algun pas d'artificial a equipar, en l'opció lliure trindreu unes bones i variades apretades que prou us farà pujar pulsacions (jo he fet un mixte entre els dos).

La via està semiequipada però cal dur friends fins C3, Aliens, dues xapes recuperables i alguna baga (tot basicament pel L4). R1 i R2 rapelables, R3 en un pi sec de bones proporcions o a montar i R4 de parabolts no rapelable. Roca molt bona en general i descens en rapel de 35m equipat per la canal oest i si sou atrevits podeu desgrimpar per una corda fixa que hi ha intal.lada.

Apa! Fins aviat i a la ressenya que us he fet, crec que el L3 correspon a una altra via i no exactament a la Bages... tocarà investigar.

Super Gratton al Gat.

Déu ni do de la calor que està fent aquest estiu o m'estic tornant massa domèstic (que també pot ser), sigui com sigui, hem anat al Pedraforca a cercar una mica de fresca a l'ombra del Gat per una via que ressenya en mà semblava innocent i no massa problemàtica.

Doncs res més lluny de la realitat: la Super Gratton és una vieta entretinguda, gens a menystenir i on sempre has d'anar mantenint les distàncies amb l'Homedes. Destacar el diedre del L3: ben assegurat amb un espit però amb la roca delicada i on cal una bona apretada per superar el desplomet.

Semiequipada on cal dur alguns tascons petits, friends fins C3 i Aliens. Roca molt variable amb diversos trams bons però potser bastants més de mediocres. Es pot baixar rapelant per l'Homedes, seguir per aquesta o escapar-se pel collet del Gat com em fet nosaltres.

Apa! Fins aviat i tot i la roca, la part inferior és ben interessant i amb ambient.

Còctel de vies a Les Llosanques.

Com passa el temps, renoi! Ja fa dos anys que vaig fer l'última via a la sud del Pedraforca, així que ja tocava tornar-hi. Mirant ressenyes m'ha fet gràcia anar a les parets de damunt el Prat de Reo on encara no havia estat mai. Com que són curtetes i fàcils n'he fet unes quantes fins que la calor m'ha fet passar les ganes de continuar.

Primer he fet les tres del puntal més occidental: la Sense Nom, l'Elidirect i l'Adora'l. I després he anat a la paret de les Llosanques a fer la Suicida Free i una altra que crec que m'he inventat de dalt a baix perquè no he trobat res de res (només la fletxa inicial).

Totes són del mateix estil: plaques d'adherència però destacant les canaleres de pedra de la paret de les Llosanques, espectaculars! Dur algun tascó, friends fins C2, Aliens i alguna baga i cordino. Reunions en arbres i roca molt bona en general. Aproximació evident des de Prat de Reo i descensos per la dreta amb precaució.

Apa! Fins aviat i tranquilitat assegurada.

15 anys de... la Civis Genís a la Dent de Cabirols.

La Civis Genís del Pedraforca és cita imprescindible en tot escalador clàssic: fàcil, curteta, facilment assegurable, ombra a l'estiu, aproximació curta (que no còmoda), descens també fàcil però amb la seva cautela, etç etç. D'aquí la seva freqüentació.

Jo vaig fer la meva primera repetició ara farà 15 anys i la segona uns anys després (Ag-09) i,certament només recordo l'enfilada pel pi sec a l'inici de via i el pensament de que quan falti la cosa canviarà notablement. De la resta... res de res, però no patiu que trobareu informació extensa per la xarxa.

Apa! Fins aviat i porteu un pla B per si de cas.

15 anys de... la Cerdà Pokorski al Calderer.

La Cerdà Pokorski al Calderer va ser, avui fa 15 anys, la meva tercera via a la cara nord del Pedraforca. Recordo que vam entrar per les cornises i vam sortir per la Pany quedant una bona integral tot i que, molta gent encara l'allarga més començant per la Cerdà Vergés.

La via la recordo fàcil, evident i semiequipada. De fet, junt amb el Gran Diedre i l'Anglada Guillamón són el trio de clàssiques del Calderer. Dur flotants, roca bona amb algun tram a vigilar i portar pla B per si de cas.

Apa! Fins aviat i ...foc a l'obaga.

15 anys de... l'Homedes al Gat.

El bonic i estètic perfil del Gat queda ben camuflat davant la grandiositat del vessant nord del Pedraforca, però un cop el descobreixes mai més deixes de mirar-lo. La ultraclàssica Homedes és la via més repetida de tot el vessant nord i una cita obligada per tot escalador clàssic.

Jo vaig fer la meva repetició avui farà 15 anys i va ser la primera en solitari al massís (mig en solitari i mig en solo integral). No en guardo gaires records però els pocs que tinc són molt bons. Recordo sobretot l'ambient altiu dels últims llargs i el rapel des d'un merlet amb multitud de bagues.

La via està semiequipada i amb flotants n'hi ha de sobres. La roca bona en general, amb algun tram gastat i algun altre amb pedra solta (sobretot als replans). Possible escapament cap el collet del Gat. Nom i fletxes a peu de via.

Apa! Fins aviat i precaució si teniu cordades per davant o per darrera i també si pujeu o baixeu per la Pany... les pedres cauen directes a peu de via.

15 anys de... la Cobra al Roget.

La paret del Roget és possiblement de les menys concorregudes del Pedraforca. Jo mai trobava el moment per anar-hi: a l'estiu massa calor, a l'hivern massa fred i a entretemps no tens el xip per anar-hi. Avui farà 15 anys vam decidir fer la via més fàcil que hi havia i Déu ni do del que vam tenir que apretar.

La Cobra el més destacat que té és aquesta impresionant xemeneia, més difícil del que sembla i molt difícil d'assegurar (crec recordar que vaig posar dues assegurances en 40m). De la resta, no recordo gran cosa... només que vam baixar caminant per darrera buscant el camí més amable entre resalts i tarteres.

Apa! Fins aviat i sort que les xemeneies s'em donen bé sinó... pfffff!!!!

La Barrufets a l'Ag. Gopal-Ji.

Si penseu que aquesta Barrufets està a Montserrat aneu errats ja que es troba a l'esquerra de la Dent de Cabirols del Pedraforca. Doncs si, avui hem anat a fer una autèntica desconeguda i una raresa del massís. Tot i que no la recuperarem de l'oblit almenys li hem fet els honors.

Vieta curta però amb caràcter, sobretot la part superior i en especial el L3. Volia fer-la en lliure i sense clavar i al final ni l'una cosa ni l'altra, mecatxís! (almenys el company si que l'ha pogut treure en lliure de segon). Doncs això, destacar el L3 com el més difícil, sinuós, bonic i espectacular.

Està poc equipada i les reunions s'han de montar i clavar si és vol que quedin segures. De material dur els tascons, friends fins C3, Aliens, alguna baga i 3 o 4 claus variats. La roca és força variable i en tots els llargs trobarem trams bon i trams dolents (li falten repeticions). Ressenya de la guia totalment desfasada.

Apa! Fins aviat i ... una més al sarró.

La Ventura Highway a la Sud del Pedraforca.

No recordo la última vegada que em vaig tenir que esperar al cotxe per veure com evolucionava la 'meteo' però aquest matí (i ben matí que era) una gotellada inesperada al Pedraforca en ho ha fet fer. Tot i així, en un acte de fe vers els homes del temps ens hem posat la closca de cargol i hem pujat a repetir la Ventura Highway.

Via amb algunes adherències també de fe i equipament acceptable. No massa llarga però que et deixa un bons gust de boca. Per mi el pas més difícil és a la meitat del L1 en una reunió que no cal montar (potser una mica més de 6a comparat amb els altres), la resta no tant aleatori però amb alguns passos bastant morfològics.

Bastant assegurada en els punts clau i reunions montades. Cal dur algun tascó més aviat petit, friends fins el C1 i Aliens. Roca impecable i abrasiva.

Apa! Fins aviat i podeu continuar per la Passenger o rapelar per aquesta.

15 anys de... el Gran Diedre al Calderer.

Fa 15 anys, el Pedraforca el tenia poc trepitjat i m'imposava un respecte terrible i, el Gran Diedre va ser la primera via que feia al caòtic Calderer: vam fer el Gran Diedre i vam seguir per la Pany fins al collet de la Cova.

Gran diedre i gran clàssica del vessant nord (després de la Homedes potser és la més repetida). Res aportar que no pogueu trobar per la xarxa i on els meus records es limiten a les quatre fotografíes que hi vaig fer. Potser només dir que la part inferior és indefinida i que només la visió del diedre superior en farà anar pel camí més o menys encertat.

Apa! Fins aviat i placa a l'inici o accés possible per les cornises...escalarem menys, caminarem més però farem la part xula.

Via dels Provençals a la Sud del Pedraforca.

Tot i ser finals d'Agost el sol i la caloreta s'han imposat a la sud del Pedraforca, al límit per esguerrar la jornada, però un lleuger ventet feia més soportable l'agonia de saber si anàvem bé o no a la Via dels Provençals.

Via lògica en el seu dia i que ara consisteix en mantenir-se separat dels parabolts de les vies veïnes i aprofitar el que surt al pas d'elles. Així doncs, l'R1 la podem fer a la homònima del Camí del Tro i l'R3 a l'homònima de la Passenger, així us estalviareu de montar-les (excepte l'R2 que ho haureu de fer en un petit nínxol). Nosaltres hem intentat anar on ens deia la ressenya que duiem però realment és complicar-se la vida tenint uns parabolts una mica més amunt (a no ser que vulgueu practicar triangulacions).

Així doncs, porteu els tascons, els friends fins el C2 (el C3 és purament opcional), els Aliens i un ramijot de cordinos de totes mides. Roca molt bona en general però amb una mica d'herba a les fissures. Insisteixo amb el tema reunions: a la ressenya que us he fet és el que faria ara però no el que hem fet, ok?

Apa! Fins aviat i diuen que la van obrir en 4h....nosaltres hem tardat gairebé el mateix, jeje! però sense clavar.

Solstici d'Estiu a la Nord del Pollegó Inferior.

La tartera és la mateixa i la pujada també, però la petita rentada de cara que l'hi han fet al camí fa que l'aproximació a la cara nord del Pollegó Inferior del Pedraforca sigui una mica més humana. Avui, uma clàssica moderna: la Solstici d'Estiu, una via molt xula.

Per mi, el pas més punyatero de tots és superar el primer espit (he tingut que sucumbir posant un peu a la xapa), a la resta he disfrutat com un nen amb les fissures que surten al pas. He de dir que tots el llargs tenen la seva gràcia (menys el dos fàcils del mig) i on una bona tècnica d'empotrament de mans us serà essencial si voleu superar-la en lliure. Menció especial a l'últim llarg on si aprofiteu bé els reposos que hi ha no us costarà tant.

Amb uns quants tascons, friends fins C3, Aliens i 16 o 17 cintes ja fareu, però si sou molt col.locadors de trastos o aneu una mica justets de grau dur el C4 i repetir el C2 i C3 us pot anar bé. La via està semiequipada i les reunions amb dos espits amb anella per si és vol rapelar (jo sempre que puc prefereixo caminar que rapelar, vosaltres mateixos). Roca molt bona i compacta menys els trams fàcils. Sol fins el L3 per després ja tenir ombra.

Apa! Fins aviat i un parell d'exemples de la manicura que li han fet al camí, però pel que he vist la gent continua baixant per on vol... potser així aguantarà una mica més, jeje!!