A l'Octubre pots trobar dies perfectament estables i amb una temperatura ben bona gràcies a un sol que encara escalfa. Avui fa 15 anys prou ho vam gaudir així a la sud del Pedra tot repetint la mítica Choras Piengue.
En guardo un record de via guapa amb les assegurances justes i a lloc, on s'havia d'escalar amb solvència i tranquilitat per sortir-ne airós. Vaja, que tenia la fama ben merescuda. Suposo que uns quants flotants us aniran d'allò més bé per escurçar les excursions en alguns trams (no tots).
Apa! Fins aviat i per baixar podeu fer-ho per la feixa amb precaució i en el sentit que vulgueu o rapelant.
4 comentaris:
extraordinària, preciosa, colladeta
un "must" en diuen
Oi tant, Albert. Només un dubte: equipada o oberta?
les obres d'art, originals o plagis, provoquen emocions.
La Choras desperta passió. És tan bona que pensar si la van obrir o equipar, passa a segon terme...
He vist en algun lloc, com el blog del refugi Estasen, que en diuen "equipada" donant a entendre que és feta per dalt. Si és el cas, opino que està molt ben oberta per dalt doncs a mi em va fer la sensació d'estar fent una via super lògica, seguint el camí evident i factible en tot moment, boníssima.
Publica un comentari a l'entrada