15 anys de... la Marta Barrachina a la Paret de l'Embut.

Abans que les parets d'Àger visquessin una nova joventud després del 2010, hi havia panys de roca ben poc freqüentats. Un d'aquests panys era la Paret de l'Embut amb una via que ens va fer gràcia repetir avui fa 15 anys: la bonica Marta Barrachina.

He recuperat d'internet la piada que vaig fer en el seu dia i valgui per aportar informació del que podeu trobar:

Bonica, variada i oblidada via que em repetit amb l'Ernest, ens ha sorprès gratament.

Roca molt bona menys algun tram curt i alguna llastra sense massa importància. Bruta en bastants trams per la falta de repeticions i amb alguna herba pel mateix motiu.

Fins a la feixa, totes les reunions estan equipades. En els llargs, destacar l'ecurat emplaçament dels seguros que tot i ser els justos permeten deixar els llargs gairebé equipats. Amb friends (finsC3)+Aliens i tascons mitjans ja ni ha prou.

Vam trobar el grau apretat (tal i com els agrada a la gent de ponent). El tram de 6c+ i 7a+ es poden fer perfectament en A1. Pas clau de la via el L4, sobretot arribar a l'Ae.

Part superior sense res que marqui el camí. Nosaltres vam sortir cap a la dreta i per un esperó poc definit més maco del que semblava des de baix.

També us he fet una mica de ressenya, espero que us ajudi.

Apa! Fins aviat i diuen que una imatge val més que mil paraules, així doncs ...nosaltres vam sortir per aquí. 

15 anys de... la Tetties & Beer i la Putadas de Amor al Cap del Ras.

Bona jornada primaveral avui fa 15 anys a Àger. Vam repetir la Tetties & Beer i la Putadas de Amor al Cap del Ras. Crec recordar que aquest dia vaig estrenar company, que amb el temps em vaig adonar que era mooolt difícil de saciar, d'aquí que em fessim dues, suposo, jeje!

De les vies recordo que tenien trams molt físics i trams molt tècnics, una bona combinació per acabar ben satisfets tot i no fer-la en lliure. També recordo que estàven amb parabolets de 8mm i que motivàven lo just per anar tirant. Tot i així, vies xules.

Apa! Fins aviat i ...a veure si recupero 'el llistín' que us tinc molt abandonats, jeje!!

Chiky Boom a la Paret de Sta. Lis.

Dissabte perfecte per escalar a Àger: solet i bona temperatura. Lo no tant perfecte ha estat la via escollida: la Chiky Boom, massa replà pel meu gust. I sort de la (bona) companyia retrobada després d'alguns anyets que ha fet mooolt més divertida l'ascensió.

Doncs això, vieta amb tant replà com trams escalables. Almenys els trams escalables són xulos, sobretot de la meitat cap a dalt. Ambient de paret i compromís zero, ja que en totes les feixes ets pots escapar cap a la dreta. Menció especial al piquent inici del L4 (alerta) i al bonic L8.

Està bastant semiequipada i gairebé tots els flotants són pel diedre del L8 (friends fins C2 i Aliens). Roca bona en general i pedra solta als replans. Reunions comodíssimes a les feixes (alguna cosa havien de tenir de bo).

Apa! Fins aviat i descens sense complicacions per la canal de la dreta.

15 anys de... l'Akhenaton a la Paret de Sta. Lis.

Poc abans d'arribar al concorregut Cap del Ras d'Àger, hi ha la Paret de Sta. Lis. Avui fa 15 anys vam anar a repetir l'única via que en molts anys hi va haver a la paret, l'Akhenaton, una molt bona via amb un espectacular darrer llarg que per si sol mereix la visita.

Vist des de la reunió i mirant la ressenya, intimida bastant. Però un cop t'hi poses, la roca és tant bona i les oportunitats d'assegurar-se també són tant bones, que rapidament et venen ganes d'apurar-lo en lliure. La resta sense ser tant bo, tampoc és del tot dolent... almenys per mi.

 

Apa! Fins aviat i pel descens hi ha diverses opcions... nosaltres ho vam fer per la dreta.

15 anys de... la Inquietud de Quietud al Cap del Ras.

Fa 15 anys, en feia més d'un que no obria cap via nova i amb la Inquietud de Quietud al Cap del Ras vaig tornar engegar motors. Feia molt temps que em mirava el pany de paret a la dreta de l'Alba Artigas (en aquells dies verge fins a l'Energia Solar) i una fisura solitària a mitja paret em va cridar l'atenció. Al final aquella fisura va acabar sent una alucinant xemeneia única en tota la paret i actualment compartida amb la clàssica Donec Perficiam.

Algunes repeticions té (inclosa una de meva l'Octubre del matei any) però malauradament no ha acabat d'agradar al personal. A mi, certament,sí que m'agrada: penso que té una mica de tot i en la justa mesura. Però bé... contra gustos no hi ha res escrit. El que sí que hi ha escrit per la xarxa és que falten un parell de claus, no patiu que ja hi tornen a ser, així que ja no teniu excusa per anar-hi.

Apa! Fins aviat i us deixo amb la ressenya que vaig fer en el seu dia.

La Chica sin Voz a l'Agulla de l'Embut.

Avui, repetint La Chica sin Voz a l'Agulla de l'Embut d'Àger, he estat més estona conduint que escalant, però feia tants mesos que no anava al Cap del Ras que ja en tenia ganes. Així, amb aquest sol recent estrenat de tardor que encara escalfa fort, he disfrutant moltíssim d'aquest calcari tant adictiu.

De la vieta dir que és molt xula amb trams ben atlètics i altres prou finets. Resta bastant semiequipada amb parabolts (restaurada) on necessitareu friends fins C2 i els Aliens per acabar-ho d'assegurar (sobretot el L3 desequipat). Roca super bona i cantelluda en general.

Apa! Fins aviat i combineu-la amb les del sector o quan baixeu de les altres més llargues de l'esquerra si queda motivació, clar... jeje!!!

15 anys de... la Niltina al Cap del Ras.

Crec recordar que feia relativament poc que havien obert la Niltina a Àger quan vam veure la ressenya, tot i així encara vam tardar un any en anar-la a repetir. Així que, avui farà 15 anys, va ser el dia indicat.

De la via recordo poques coses: recordo que ens va sortir tota en lliure (en algun lloc marcava algun pas d'Ae) i recordo les fantàstiques plaques ratllades de la part superior. De la resta, res de res, però guapa via.

Apa! Fins aviat i ...tranquils, trobareu informació amplia per la xarxa. 

15 anys de... la Fanal Nocturn al Cap del Ras.

La Fanal Nocturn al Cap del Ras del Montsec d'Ares és una bonica, agradable i repetida via. Ingredients imprescindibles per ser una clàssica. Jo vaig fer la meva repetició avui farà 15 anys, uns mesos després que la pluja ens foragites en el primer intent (Feb-07).

De la via només recordo el pas d'entrada que en fred i finet com és, prou et fa apretar. De la resta només recordo que era ben xula amb una nota bastant alta a la llibreta. Trobareu informació extensa per la xarxa i millor portar un pla B per si de cas (us serà fàcil amb el repertori existent).

Apa! Fins aviat i possiblement tingui trams comuns amb la pionera Cerverins... i compte amb la Burundanga que també puja per la vora.

Me quedao Frousen al Cap del Ras.

Bonic dia de primavera avui al Montsec i , per ser entre setmana, déu ni do del munt de cordades que també l'han gaudit. Nosaltres hem repetir l'última via oberta al Cap del Ras: Me quedao Frousen (sense comentaris amb el nom) amb l'espai justet justet i aprofitant llargs i reunions de la Máquina Total.

En general, és una via interessant però extranya: hi ha trams ben xapats i altres trams amb els parabolts prou separats com per que sigui ben obligada (L4). Com he dit, disposa de l'espai justet, i la sensació és d'anar esquivant les vies veïnes: s'ha de prestar especial atenció  a la feixa i endevinar correctament la continuació (sort del company que ja havia fet les vies veïnes, jo prou n'hagués equivocat). Per mi, els dos primers llargs són els millors (i si es va molt fort el L4 també).

Nosaltres em posat molt poca cosa ja que està bastant assegurada, jo crec que amb uns Aliens i algun friends mitja fareu de sobres. Roca molt bona en general menys les arribades en els replans (n'hi ha diversos). A dia d'avui, la reunió cimera s'ha d'improvitzar (sembla ser que els oberturistes tenen intenció de deixar-la equipada).

Apa! Fins aviat i ...el llarg més difícil amb diferència és el L4.

La Donec Perficiam al Cap del Ras.

Dia de primavera radiant, avui, al Montsec d'Ares on val la pena exprimir al màxim la jornada (i el viatge amb els temps que corren). Companyia retrobada, sensacions retrobades i records de velles obertures retrobades repetint la Donec Perficiam ja que aprofita algun tram de la Inquietud de Quietud oberta per un servidor ja fa uns anys (sortirà al blog el Setembre del 2024 sinó la repeteixo abans donades les circumstàncies, eh amic?).

De la Donec dir que és una bona via però tampoc tant com alguns diuen: L1 i L2 piquents on no t'acabes de sentir-te còmode amb l'escalada. L3, L4 i L5 en flanqueig total, fàcil i on s'et fa feixuc i tot. L5 bastant brut ja que és l'escorrentia de la xemeneia. L7 i L8 molt bons, aquests sí. L9 de tràmit i L10 també bonic però un xic rebuscat. Destacar l'A1 (possible en lliure de 6c+) on cal col.locar el C3 entre parabolts. L'exòtica cova i xemeneia del L7, únic en tot el Cap del Ras. I la part final del flanqueig (L5) on cal saber llegir-ho bé.

Via bastant semiequipada on cal dur friends fins C3, Aliens i algunes bagues o cordinos. Roca molt bona en general menys alguns trams del flanqueig, terra en el L5 i precaució amb les microregletes del L2. S'ha afegit un pont de roca a l'interior de la cova.

Apa! Fins aviat i la més llarga del Cap del Ras.

Via del Totoro al Cap del Ras.

Tenia ganes de tornar a gaudir de les parets del Cap del Ras perquè ara ja feia una bona colla de mesos que no hi anava i la feina s'anava acumulant. Avui, sota un dia esplèndid (o no, segons es miri) em fet la Via del Totoro.

Vieta bastant directa amb dues parts diferenciades: l'inferior no massa agraïda i la superior bastant més maca. Tirades curtes en general que poden empalmar-se al gust i alguns artificials (diuen que) poden alliberar-se (cosa que no he fet) i color si veia. Sortida de l'R2 estranya i piquent. L4 el millor.

Tot i estar bastant assegurada (reunions equipades), cal dur friends fins C3, Aliens i alguna baga. Roca en general bona menys en els replans i alguna que altra crosta del L3. La via NO acaba al cim i no cal anar-hi, es pot baixar tranquilament per la feixa de l'última reunió.

Apa! Fins aviat i ...ull que ja corren a tota pastilla.

La Diagonal del Trip al Cap del Ras.

Dies com el d'avui voldries que no s'acabessin mai, radiant i lluminós com feia temps, i tot, a l'espera del canvi de demà. He anat al Montsec d'Ares dins la solitud més absoluta per repetir la Diagonal del Trip.

Via semiquipada ben bonica i ben poc repetida. Al final del L2 hi ha una posible variant (molt evident) pel diedre de la imatge, més fàcil que el traçat original, vosaltres mateixos. La part superior (diria que no original) és del tot prescindible i no serveix ni per sumar metres, millor sortir per la feixa o per alguna altra via (Paso Dyatlov per exemple).

Dur friends fins C3, Aliens i alguns cordinos o bagues. L'artificial són passos llargs amb molts pocs peus (recomanable estrep). El plom està petat però s'arriba d'un clau a l'altre fent unes bones estirades (si en salta algun la cosa serà bastant diferent).

Apa! Fins aviat i R1 i R2 restaurades... R3 no.

15 anys de... la Inversió Tèrmica al Cap del Ras.

Amb els anys, els records de certes vies es desdibuixen, s'esborren o senzillament es confonen. Això és el que em passa amb algunes del Cap del Ras al Montsec d'Ares, les tinc ben barrejades i de la Inversió Tèrmica feta fa 15 anys, també.

Trobareu informació extensa per la xarxa ja que és una de les freqüentades pel grau amable, bon equipament i roca bona. Per part meva, no puc donar-vos més indicacions sinó el fet que ha estat restaurada.

Apa! Fins aviat i ...recomanable dur un pla B per si de cas.

Putes Cabres al Cap del Ras

Disfrutem i molt d'aquesta bona jornada d'escalada preprimaveral al Montsec d'Ares i, és que gairebé hem tingut caloreta tot repetint la interessant Putes Cabres al Cap del Ras (destí més que habitual aquesta temporada, jeje!!).

Doncs sí, la Putes Cabres és una via ben interessant amb una part inferior molt bona i una part superior amb més de ressalts i no tant atractiva (però el típic de la zona). Destacar un xapatge difícil i el subsegüent pas en el L2 que dóna la obligatoriatat i el grau a la via i, el bonic, fotogènic i no tant exposat L3.

En quan a material crec que amb Aliens i friends fins el C1 n'hi ha de sobres ja que l'han deixat bastant bastant arregladeta amb material divers i de diverses époques. Roca molt bona i menys en els replans de les feixes superiors.

Apa! Fins aviat i possibilitat d'escapar-se per la feixa central.

La Burundanga al Cap del Ras.

I segueixen aquests dies de sol i boira immillorables i, segueixo pujant al Montsec d'Ares per fer la fotosíntesi completa al sol i, segueixo esborrant vies de la llista de pendents. Avui, la Burundanga al Cap del Ras que feia molts anys que li'n tenia ganes.

Bonica escalada amb pocs trams dolents i bastants de bons o molt bons. L1 normal, L2 amb inici dolent i millorant amb els metres, L3 bonissim igual que el L4, L5 de transició, L6 bo difícil i obligat (el més de tota la via) i L7 de sortida. Resum ràpid i sense entrar en detalls.

Recomanable dur friends fins C1 i Aliens ja que hi ha algunes excursions entre assegurances. Reunions equipades i amb un punt de rapel. Roca molt bona menys la primera meitat del L2. Inici del L6 és bastant rabiós (a tenir-ho en compte).

Apa! Fins aviat i ...llàstima de no haber-lo pogut encadenar, grrrrrr!!!

Via dels Quatre a la Paret de Sant Miquel.

Comencem l'any tal i com el vam acabar, amb sol i boira a dojo. Dia espectacular al Montsec d'Ares fent la ja clàssica via dels Quatre a la paret de Sant Miquel. Temperatura, tranquilitat i companyia immillorables.

Doncs sí, amb el poc temps que fa que està oberta, crec no equivocar-me si dic que ja és clàssica: per recorregut, per repeticions, per estil, per grau, per bellesa, etç etç etç. Bonica via ben trobada i ben resolta, només el L2 resulta desagraït i només cal vigilar a l'inici del L6 (difícil d'assegurar). La resta a disfrutar.

Cal dur friends fins C3, Aliens, cordinos de totes mides i algunes bagues per reunions en arbres. Roca molt bona en general amb una mica de terra en els replans. Possibilitat d'empalmar diversos llargs. Bona per iniciar-se en autoprotecció excepte el tram ja comentat.

Apa! Fins aviat i possible variant directa entre l'R1 i el L3.

La Sirena del Montsec al Cap del Ras.

Bona jornada d'escalada al sol de Desembre que escalfa lo just per no passar fred. Avui a La Sirena del Montsec: via que serpenteja per un esperó on molt possiblement hi havia quelcom obert però que a falta de més referències fa que aquesta sigui la via que ocupa l'espai.

La via m'ha deixat un gust estrany... com si després d'un bon dinar et deixessin sense postres. Dic això perque hi ha llargs francament bons (L1, L4 i L6) però d'altres no tant bons i amb bastantes feixes que trenquen la continuitat (res de nou en aquesta paret però sí més que en altres vies). En general bé per això.

Cal dur tascons (discret), friends fins C3, Aliens i alguna baga. Roca bona en general amb pedres soltes als replans i en les arribades a les feixes. Precaució amb la longitud dels llargs i en el recorregut del L5 (la guia presenta algun error). 'SM' a l'inici.

Apa! Fins aviat i possibilitat d'escapar-se en diversos punts.

L'Enigma de la Jana al Serrat de la Corona.

Moltes vegades de camí a Montrebei la mirada és perdia en els vistosos esperons del Serrat de la Corona i, en aquesta lluminosa jornada d'hivern avançat hi hem fixat l'objectiu: l'Enigma de la Jana, una via tot terreny com les d'abans.

Dic això perque te una mica de tot amb aquella tendència rústica que la deixa fora dels circuits més habituals. He aconseguit fer en lliure el tram d'A1 del L2 amb caiguda controlada en el primer intent (màx 6b+) però no l'Ae del L4 (llàstima). La resta bastant més fàcil tot i que molt sinuós.

La via està semiequipada i cal dur tascons (discret), friends fins C2, Aliens i alguns cordinos o bagues. L'hem fet sense clavar sense patir-hi massa. Roca variable bona en general però poc sanejada i amb pedra solta als replans.

Apa! Fins aviat i ...fletxa i espit visibles.