La Pepe Álvarez a la Serra de les Canals.

Última escalada de l'any després de molts dies d'inactivitat i això es tradueix en un estat de forma pèssim i amb l'única finalitat de disfrutar sense patir i, la Pepe Álvarez a la Serra de les Canals a complert amb els requisits.

Vieta fàcil on els metres cauen ràpid. Poc a destacar d'aquesta escalada basicament en placa tombada on els parabolts justos i suficients ajuden a progressar amb sel.leritat. L'entrada directa queda pendent per un altre dia.

Nosaltres duiem uns quants trastos i els hem passejat. Només amb cintes i bagues per sabines ja fareu. Reunions equipades. Roca en general bona però amb nombroses crostes i llastres típiques d'aquesta paret. Descens en rapel (llargs) i compte amb el bombardeig de les pedres dels replans.

Apa! Fins aviat o millor dit... fins l'any que ve.

Nota (del 3 de Gener de 2019): Repeteixo l'entrada directa d'aquesta via amb les mateixes característiques que la resta de l'itinerari: quatre llargs de placa més tombats com més amunt, ben assegurats en els trams difícils i més separats en el fàcils (i algun tram sense res).
 

Potser amb friends fins el C2 i els Aliens anireu més bé. Pel descens es pot fer en rapel o baixar caminant cap a l'esquerra fins trobar un corriol amb punts blaus (pensat més per pujar que no pas per baixar).

15 anys de... la Tierra de Nadie a la Roca dels Arcs.

28 de Desembre dia dels Sants Innocents. El de 2002 va servir per fer la bonica Tierra de Nadie a la Roca dels Arcs, i com podeu veure a la imatge amb un dia de solet hivernal tant típic d'aquesta paret del Montsec.

Com passa amb totes (o gairebé totes) les vies frikis d'aquesta paret, la roca ja està bastant gastada però tot i així aquesta no m'importaria repetir per que en guardo molt bon record. I si no ho he fet ja és perque m'agradaria encadenar el fantàstic L3 que en aquests murs de continuïtat costa lo seu.

Apa! Fins aviat i... foc a l'obaga.

Bones Festes.

Dies trepidants on els temes de conversa de segur no faltaran. Desitjar a tothom Bon Nadal i Feliç 2018.

Que les emocions (i un sorteig de loteria molt oportunista) no us facin marginar el tio, l'arbre de Nadal, els Reis d'Orient i sobretot el pessebre.

Apa! Fins aviat i ... seguim.

15 anys de... l'Aerolito Sevillano a la Serra de Sant Joan.

Us en recordeu dels "aerolitos"? Ja fa temps d'allò, oi? i aquesta via va ser oberta en aquells dies. Jo la vaig repetir en el dia més curt de l'any de fa 15 anys aprofitant la còmoda aproximació i la modesta alçada de la paret.

No recordo gran cosa de la via. Sé que em va agradar i que l'últim llarg el vaig trobar difícil. A part d'això res més, però sé que s'ha repetit amb certa freqüència i que és una via que pot entrar en una llista de futuríbles.

 

Apa! Fins aviat i avui més que mai...

L'Anxor a Canalda.

Massa dies sense sortir de casa, sense poder fer una escalada i sense poder notar l'aire fred a les orelles. Avui, per fi, he sortit a passejar per la meva estimada Canalda i no m'he pogut estar de fer una trapellaria escalant la via més oriental de la paret.

L'Anxor és una vieta curteta i fàcil que segueix l'esperó est de la paret abans del brusc gir que fa vers al nord. Escalada ràpida ideal per amortitzar el camí de baixada.

Dur tascons i alguns cordinos o bagues. Roca bona i reunions en arbustos. Inici en el mateix camí i descens travesant a la dreta.

Apa! Fins aviat i ...vejam si al mateix deixar enrera l'any o fem també amb els virus, mocs i demés.

L'Almendariz i l'Àcid Làctic al Pic del Martell.

Avui m'han portat escalar per primer com al Pic del Martell. Com que no tenia cap tipus de preferència els companys han escollit: l'Almendariz un i l'Àcid Làctic l'altre, així que tots tres hem fet una bona jornada amb vistes al mar.

La primera diuen que és una variant d'un sol llarg (L2), nosaltres duiem una ressenya original que hem intentat seguir. Sigui el que sigui, és ben bonica i agradable.

I de la segona diuen que trepitja dues vies ja existents, i també, sigui el que sigui, és ben bonica però una mica més picantona i amb el grau més apretat (sobretot els dos últims llargs).

Les dues estan semiequipades amb les reunions montades (o gairebé), dur friends fins C2, Aliens i alguna baga. Roca molt bona i cantelluda en general.

Apa! Fins aviat i ...bon retorn a casa als quaranta cinc mil del 'road to Brusseles'.

Via d'en Ballart a Canalda.

Cada dia m'en queden menys de vies per fer a Canalda i avui, tot i posar-mi tard, he fet un dels ossos que tenia pendent: la curta i contundent Via d'en Ballart al Ditet, on he passat molta por fent el meu primer A3+ de la meva vida, uf uf!!!

Via d'un sol llarg de 50m gairebé tot en lliure però amb 5 o 6 metres d'artificial extrem i artesanal que et deixen ben servit (imaginació al poder). I sort d'un pseudo pont de roca equipat amb cordino de 3mm que fa disparar les pulsacions. Brutal!

Practicament desequipada amb només dos ponts de roca i un espit a la reunió. Del material que demanen (5 claus variats, falques i tascons) al que he fet servir jo no té res a veure (tascons complert micros inclosos, friends fins C3 i C4 recomanable però no el duia, Aliens, bagues i algun cordino) així que vosaltres mateixos. Lo millor de tot és haver-la pogut fer sense clavar. Roca bona en general i excel.lent després de l'artificial.

Apa! Fins aviat i ara toca pensar amb la propera... i sense por!!