15 anys de... la Pilastra dels Voltors a la Paret d'Aragó.

I l'endemà, estavem de nou en marxa per trobar correctament l'inici de la Feixa dels Espàrrecs que ens conduiria fins la majestuosa Pilastra dels Voltors amb la clàssica via omònima. I ja veieu, que abans no sabies com havien quedat les fotografies fins que revelaves el carret (poques fotos i encara dolentes, snif snif).

De la via pocs records: el brutal L3, el preciós diedre del L7 i els burilets d'aquella època (ara ja parabolts). Trobareu informació extensa per la xarxa i recomanable dur pla B.

També recordo que voliem quedar-nos un tercer dia però aquell vespre va començar a ploure i vam passar-nos tota la nit esquivant goteres del foradat sostre del cobert que ens feia d'aixopluc a Estall. Així que entre la pluja (que encara durava) i la febrada del company, vam fer un retorn a casa més que indispensable.

Apa! Fins aviat i si no vaig errat, actualment hi ha restriccions d'escalada en practicament tota la paret d'Aragó... tingueu-ho en compte.

15 anys de... la Santiago Domingo a la Paret d'Aragó.

La paret d'Aragó sempre havia (en passat, havia) estat envoltada d'una aureola de llunyania, difícultat i d'encigalades a l'hora de baixar que disparava l'horari. A mi, sempre m'havia transmès un gran sentiment de por i prudència, però estava clar que algun dia o altre havia d'anar-hi. Així, avui fa 15 anys, vaig fer-hi una visita, la meva primera visita.

Recordo que la pista encara estava per arreglar fent recomanable dur un 4x4. Recordo que vam equivocar-nos en l'aproximació pillant una calorada de campionat ja que pel dret no sempre és el millor camí. I recordo que en el descens anàvem amb el cul ben apretat per no encigalar-nos com haviem fet al matí, per sort ho vam trobar perfecte. Sense dubte, la via, la Santiago Domingo (clàssica entre classiques) va ser el que menys ens va costat de la jornada. Trobareu informació extensa per la xarxa.

Apa! Fins aviat i quina llàstima que poc després ja és vanalitzes i massifiques el lloc, snif snif!!

Me quedao Frousen al Cap del Ras.

Bonic dia de primavera avui al Montsec i , per ser entre setmana, déu ni do del munt de cordades que també l'han gaudit. Nosaltres hem repetir l'última via oberta al Cap del Ras: Me quedao Frousen (sense comentaris amb el nom) amb l'espai justet justet i aprofitant llargs i reunions de la Máquina Total.

En general, és una via interessant però extranya: hi ha trams ben xapats i altres trams amb els parabolts prou separats com per que sigui ben obligada (L4). Com he dit, disposa de l'espai justet, i la sensació és d'anar esquivant les vies veïnes: s'ha de prestar especial atenció  a la feixa i endevinar correctament la continuació (sort del company que ja havia fet les vies veïnes, jo prou n'hagués equivocat). Per mi, els dos primers llargs són els millors (i si es va molt fort el L4 també).

Nosaltres em posat molt poca cosa ja que està bastant assegurada, jo crec que amb uns Aliens i algun friends mitja fareu de sobres. Roca molt bona en general menys les arribades en els replans (n'hi ha diversos). A dia d'avui, la reunió cimera s'ha d'improvitzar (sembla ser que els oberturistes tenen intenció de deixar-la equipada).

Apa! Fins aviat i ...el llarg més difícil amb diferència és el L4.

15 anys de... la Desiree al Cavall Bernat.

En la música, quantes vegades em escoltat allò de: un clàssic dels 70, o dels 80. En les vies d'escalada també podríem fer-hi aquesta similitud. I la Desiree del Cavall Bernat, feta avui fa 15 anys, la prodíem qualificar com una clàssica dels 80.

La recordo bonica, aèria i amb una escalada molt fina, típica de Montserrat. Recordo que l'artificial s'em va fer etern i nomès el famós pas de merlet, a la seva meitat, trencava una mica la rutina d'Ae. I també recordo que el darrer llarg és el que més em va agradar amb uns còdols ja més grans.

Apa! Fins aviat i us deixo amb la ressenya... de ben segur trobarem informació extensa per la xarxa.

Via del Xermi a la Paret de la Batalla.

Pensava que la pluja aguantaria fins a migdia i que podria fer amb un pim pam aquesta via de Vilamala però no. A mitja paret ja ha estat un campi qui pugui ...cap amunt, que a la paret de la Batalla tot es fa al revés.

Si hagués estat una paret normal, ens hauriem baixat perque a quedat tot super moll. Però aquí, hem hagut de sortir per dalt pillant-nos a tot el que lluia. Així que, tot i haver fer la via, tampoc puc comentar gran cosa.

Apa| Fins aviat i tocarà tornar-hi amb condicions més eixutes, jeje!!

Nota (del 22 d'Abril de 2022): Doncs no m'he n'he pogut estar pas gaire i he tornat per fer-la com cal. No és que sigui una via especialment bonica, ni ben resolta, però per una matinal d'hivern o una tarda d'estiu ja fa el fet.

Us penjo la ressenya que he fet on només haureu de prestar atenció en trobar i arribar a la reunió cimera. Sinó la trobeu, podeu baixar més a la dreta per la Pedra Voladora (passada la Badalona).

Cor de Mare als Cingles d'Oriola.

Setmana santa o el més semblant a una estampida de búfals creuat les pastures. En dies com avui, enyoro els confinaments que tampoc cal que tornin però redéu... Sigui com sigui, m'he anat amagar als Cingles d'Oriola per escapar de tot i de tothom.

He repetit la Cor de Mare amb una part central bonica i interessant, llàstima que sigui tant curteta. Línia fisurada de dalt a baix on els flotants queden molt bé (no sempre on es vol, això sí). Grau en general benèvol.

Semiequipada amb una mica de tot, on cal dur friends fins C1, Aliens i alguna baga. Roca molt bona en general però una mica bruta. Pont de roca testimonial marca via a tres o quatre metres de terra.

Apa! Fins aviat i no sé si això és un mal auguri però m'ha donat molt mal rotllo ...glups!!

La Donec Perficiam al Cap del Ras.

Dia de primavera radiant, avui, al Montsec d'Ares on val la pena exprimir al màxim la jornada (i el viatge amb els temps que corren). Companyia retrobada, sensacions retrobades i records de velles obertures retrobades repetint la Donec Perficiam ja que aprofita algun tram de la Inquietud de Quietud oberta per un servidor ja fa uns anys (sortirà al blog el Setembre del 2024 sinó la repeteixo abans donades les circumstàncies, eh amic?).

De la Donec dir que és una bona via però tampoc tant com alguns diuen: L1 i L2 piquents on no t'acabes de sentir-te còmode amb l'escalada. L3, L4 i L5 en flanqueig total, fàcil i on s'et fa feixuc i tot. L5 bastant brut ja que és l'escorrentia de la xemeneia. L7 i L8 molt bons, aquests sí. L9 de tràmit i L10 també bonic però un xic rebuscat. Destacar l'A1 (possible en lliure de 6c+) on cal col.locar el C3 entre parabolts. L'exòtica cova i xemeneia del L7, únic en tot el Cap del Ras. I la part final del flanqueig (L5) on cal saber llegir-ho bé.

Via bastant semiequipada on cal dur friends fins C3, Aliens i algunes bagues o cordinos. Roca molt bona en general menys alguns trams del flanqueig, terra en el L5 i precaució amb les microregletes del L2. S'ha afegit un pont de roca a l'interior de la cova.

Apa! Fins aviat i la més llarga del Cap del Ras.

15 anys de... la Romel al Pic de St. Cugat.

De la Romel al Pic (inferior) de St. Cugat, feta avui fa 15 anys, no en recordo gran cosa, sobretot de la part inferior. Així que per fer la ressenya s'em presenten alguns dubtes i potser presenta algun error.

De l'únic que m'en recordo (vagament) és de la bonica part superior: dos llargs de placa típics del lloc i que altres vies veïnes també tenen (l'una i l'altra).

Apa! Fins aviat i descens recomanable per la ferrata de la cara sur.

15 anys de... la Que pagui Pujol al Pic de St. Cugat.

La part més occidental del pic de St. Cugat ja el coneixia d'una anterior visita i, aquest cop volia anar coneixent la resta de la paret. Així que, avui fa 15 anys, vam decidir fer la Que pagui Pujol, ben llarga i ben bonica amb un final de festa d'apretar fort si es vol fer en lliure (que no va ser el cas).

Recordo de disfrutar escalant les plaques de roca negra i també recordo que vam baixar per davant: primer rapelant i després seguint unes vires enllaçades per rapels. Una bona i completa jornada, de les vies més repetides del lloc i on cal portar un pla alternatiu per si de cas.

Apa! Fins aviat i crec que actualment hi ha una variant al penúltim llarg per fer-la encara una mica més interessant.

15 anys de... la Peligrosa Maria al Tossal de Sant Salvador.

Primera i única vegada que he anat a Santorens ara farà 15 anys i, sinó m'agafes tant lluny segur que hi hauria anat més cops, ja que el lloc val molt la pena. Vam decidir fer la Peligrosa Maria, la clàssica del lloc i prou que ens va costar.

El record que en tinc és de grau apretat i un L3 bastant cabró que desentona clarament amb la resta (i que fa trontollar lo de clàssica). La resta més amable o més ben assegurat (L1). L'inici és fa des del sector d'esportiva del mateix nom i que desorienta una mica.

Apa! Fins aviat i algun dia hi hauré de tornar.

Inspiraires a Canalda.

Solet sí (per fi), vent també, fred molt. Avui a Canalda semblava que haguessim tornat a l'hivern. Tot i el magnífic sol, les candeles de gel de les xorreres persistien com si lo de la primavera no anés amb elles. Hem fet (probablement) la primera repetició d'aquesta via oberta de fa poques setmanes: la Inspiraires, on encara li cal una bona rentada per netejar la terra.

El company diu que per col.leccionistes. Jo, suposo que per l'amor que tinc a la paret, sóc un xic més optimista: hi ha trams bons i trams dolents, en general millorant amb l'alçada i l'últim llarg és ben bo, atrevit i mantingut (llàstima que no l'hagi pogut disfrutar pel fred). Les feixes li treuen encant i ambient, però és el que hi ha. Menys l'inici del L4, la resta tot en lliure.

Tot i estar bastant semiequipada amb multitud de ponts de roca llaçats, convé dur un bon arsenal (especialment per l'últim llarg): friends fins C4 repetint fins C1, Aliens i diversos cordinos i bagues. Roca variable, força bona en general i força sanejada. Les assegurances del L1 queden molt a l'esquerra (per on hi ha la millor roca) però l'escalada et porta més pel diedre on hi ha pitjor roca, així que aquest tram és una mica de mal fer.

Apa! Fins aviat i possibilitat d'escapar-se per les feixes cap a l'esquerra.