Matí amaneçador a Vilamala, on hem hagut d'anar ràpid tot repetint la Pedra Voladora a la Paret de la Batalla i, just en arribar al cotxe a començat un ruixadet tant bonic com curt (ja hagués estat mala sort enganxar-lo). En aquesta paret l'accés es fa per dalt, per uns camps inclinats de còdols amb l'equilibri just. Cal prestar molta atenció en NO tirar res avall a l'hora d'agafar els rapels (mai sé sap si pot haver-hi algú a baix).
Pel que fa a la via, no té massa història: només un grapadet de cintes i prou, ideal per aquests dies tontos i per agafar ritme després del Carnaval. Roca bastant bona amb alguna crosta i reunions equipades per rapelar.
Apa! Fins aviat i sol només al matí... tingueu-ho en compte.
Nota (del 21 de Setembre de 2022): Repeteixo en cordada aquesta vieta de vilamala sense poder alliberar els dos passosd'A0 (massa panxa pel poc canto que hi ha). La resta tot segueix igual. Una bona matinal amb millor companyia.
Us he fet algun retoc a la ressenya sobretot per l'entrada a l'R1, un V+ prou finet. Precaució en agafar l'R cimera.
2 comentaris:
ola Parce,
ja has fet la via Bages ?
m'agradaria saber que et sembla .
Una critica positiva ajuda a millorar en futures obertures i no cometre els mateixos errors.
Salut i a escalar
Joan
No no, encara no. Quan l'hagi fet ja la veuras al blog, Joan.
En aquesta, hi ha cosetes que jo ho hagués fet diferent però això ja és la manera d'obrir de cadascú.
Publica un comentari a l'entrada