Després d'una setmaneta d'inactivitat per motius varis, tornem a la vertical ara que sembla que els núvols van marxant. Ahir estava tot moll, però avui (almenys) a la Móra Comdal estava tot ben sec. Així, per si de cas, hem fet vietes tranquiles: (possiblement) primeres repeticions de la Bombardeig St. Felip Neri (la història és repeteix, malauradament) i la Quico Sabeter a la Roca de l'Elefant.
La primera és una interessant vieta que endevina un traçat ben estètic i elegant. El L1, ben vertical i mantingut, puja per l'esperó sud de l'agulla adosada anomenada l'Ullal de l'Elefant. El altres dos, ben xulos també, serpentegen per l'ampli esperó sud de la roca. Només desmereix (i molt) el terreny de pedres soltes al cim de l'ullal.
Apa! Fins Aviat i de la Quico Sabater NO comento res perque és molt i molt lletja ...gens recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada