15 anys de... la Bolos Mágicos a l'Agulla Carrusel i la Normal a l'Agulla de la Dama.

Fa 15 anys, la Móra Comdal era, per mi, una absoluta desconeguda i amb prou feines sabia l'ubicació. Però tard o d'hora havia d'anar-hi i va ser tal dia com avui del 2010. Les úniques agulles que vaig reconeixer d'una manera feafent eren l'Agulla Carrusel i l'Agulla de la Dama, així que l'objectiu ja estava marcat. 

La Bolos Mágicos és l'única via de l'Agulla Carrusel i ascendeix d'una manera ben elegant i encertada el que seria l'Aresta Brucs de l'agulla amb el seu característic cinturo de calcari.

Per contra, l'Agulla de la Dama ja té diversos itineraris que l'ascendeixen: Dies de Tormentes i Joc de Trons, per exemple, i alguna més que encara ha de veure la llum. La Normal ho fa per un diedre canal, bastant vegetal, en el vessant oest amb un interès molt relatiu.

Apa! Fins aviat i bonic dia d'exploració el de fa 15 anys.

Nova via. L'Esperó Elegant al Pollegó de la Font.

Primera obertura de l'any en un fantàstic dia de sol hivernal. Com fantàstic ha estat l'itinerari aconseguit per un esperó que feia temps que em mirava. El peatge a pagar és l'excursioneta (1h) fins el segon pis de les roques de la Móra Comdal, a l'anomenat Pollegó de la Font (de Medes).

Vieta de dos llargs equipats sense excés buscant el pas més franc pel fil de l'esperó. Llàstima que la roca no sigui tot lo bona que un voldria, tantmateix, sense ser dolenta s'ha de vigilar. Menció a l'inici del L2 per un muret amb els forats contats que cal saber trobar i un merlet del tot sorprenent.

Apa! Fins aviat i la ressenya que us he fet que no m'ha quedat massa bé... però és tant evident que ja farà el fet, jeje!!!

La Normal al Bèlit d'Oliana.

Escalada crema torrons avui a la Móra Comdal (i per fer una miqueta de lloc al tortell de reis, també). Per començar l'any, he tingut un regal totalment inesperat que m'ha alegrat la jornada tot repetint la Normal al Bèlit d'Oliana.

Vieta curta, evident i perduda en el temps. M'atreveixo a dir que històrica (oberta fa 72 anys) i amb les primeres pitonises de buril del Solsonès (i ves a saber si de Catalunya). Increïble!!!

Cal dur friends al gust i algunes bagues (algun pitonet per l'R1 us pot anar bé si la voleu montar). Recomanable dur uns 5m de corda per abandonar al rapel ja que és molt precari. Roca bona amb pedra solta als replans.

Apa! Fins aviat i una mica de ressenya per tancar el post.

L'Hita Picazo a la Torre del Mig.

Dia d'excursió per la tranquila Móra Comdal amb una mini escalada per donar-li un toc de severitat a l'activitat. He repetit l'única via coneguda a la Torre del Mig, al Serrat de les Amoroses: l'Hita Picazo.

Vieta ben bonica que ressegueix l'esperó sud (sudoest) a través d'un L1 de tràmit que li fa guanyar ambient. Feta tota en lliure amb un parell de passos on prou cal apretar. Cal dur unes 11 cintes variades + R. i una baga per l'única sabina que hi ha. Roca amb un tram central boníssima i la resta a vigilar. Descens en rapel amb anelles.

Apa! Fins aviat i solitud garantida.

Terra de Silenci a l'Agulla del Fus.

Després de la pluja dels darrers dies, l'estat de la roca era una incògnita, però les ganes d'escalar eren massa grans com per deixar perdre una jornada assoleïada com la d'avui. El dubte és on anar davant la febre de l'or que sembla haver-se instaurat aquesta temporada (de bolets).

Així hem (re)tornat a la tranquila Móra Comdal per fer una de les vies que encara ens falten: la Terra de Silenci a l'Agulla del Fus. Boniqueta però massa curta i que cal combinar amb alguna altra de la zona per amortitzar un xic la jornada.

Apa! Fins aviat i vieta equipada, roca molt bona menys els últims 5 metres i... la ressenya per acabar.

Via de la Fisura a la Roca del Coscoller.

La Móra Comdal encara ofereix moltes agulles salvatges i en el calorós dia d'avui he anar al vessant oest de la vall buscant una mica d'ombra i una fresca inexistent. He fet la Via de la Fisura a la Roca del Coscoller després d'una pujada que m'ha deixat les cames ben emrampades.

De la vieta poc a dir: fàcil, ràpida i amb roca prou decent. Només amb alguns friends i algunes bagues ja fareu. Important no fallar en l'aproximació, sinó podeu fer una costa per tornar-la a desfer.

Apa! Fins aviat i una mica de ressenya per tancar el post.

La Capvespre a l'Agulla Fina.

Sempre va bé deixar vies curtes i a l'ombra per poder escalar-les en aquesta època de l'any en que les hores de llum són inacabables però l'horari per poder fer és ben minsu. Suposo que ja vindràn temps millors en que ho podrem aprofitar més.

Avui he repetit la Capvespre al vessant oest de l'Agulla Fina de la Móra Comdal. Vieta curta, amable i ben assegurada per fer sense preocupacions. Combinable amb la bonica via veïna: Esperó del Titànic. Originariament oberta en un sol llarg però jo, prou recomano fer-ho en dos (R. al coll).

Apa! Fins aviat i una mica de ressenya per acabar.

L'Esperó Nord al Gep dels Torms.

Escalar una mica, ha estat l'excusa per sortir de casa i, el fort vent (i les obligacions familiars) el motiu per tornar-hi. Així que he anat a la Mòra Comdal després de força temps de no fer-ho.

L'Esperó Nord al Gep dels Torms és una vieta curta i assequible amb l'únic interés d'assolir el cim de l'agulla. Roca dolenta però ben assegurada. Descens en rapel (preveure un tros de corda per abandonar).

Apa! Fins aviat i a combinar amb altres de les proximitats, com aquesta i aquesta altra.

L'Aresta Est al Peó i la Xemeneia Nord al Soldadet.

Seguim amb aquests dies estiuencs i seguim buscant raconets amb ombra (i una mica fins el monyo ja, amb la calor). Avui a la Móra Comdal, més o menys ho he aconseguit a l'agulleta del Peó i a la del Soldadet en el sector dels Mollons.

Vietes molt curtes i fàcils on l'únic handicap és la pèssima qualitat de la roca. Vies purament de col.leccionista que val la pena combinar amb altres de la zona, com aquesta, aquesta, aquesta o aquesta altra, màxim a cinc minuts caminant les unes de les altres.

Apa! Fins aviat i la ressenya per acabar.

L'Aresta Nord al Gep del Cavall i la Xeroke a La Petitona.

Per conciliar la vida familiar i l'escalada cal una bona planificació. Si a més a més s'ha de buscar vies a l'ombra, la cosa es complica. I si tenim el handicap de dies inestables, la cosa ja sembla gairebé impossible. Sort que a la Móra Comdal hi ha un bon reservori de vies, avui, l'Aresta Nord del Gep del Cavall i la Xeroke de La Petitona.

Dues vietes sense pretensions on només les ganes de pujar agulles i la cruïlla de collets a la seva base fa que sigui un indret curiós. Curtes, equipades, roca dolenta i ombra en són els trets distintius. A combinar amb altres de la zona.

Apa! Fins aviat i ...mica en mica s'omple la pica, diuen.

Via del Gat al Cavall Bernat.

Continua aquest temps primaveral on les tardes poden escursar-se o allargar-se a caprici de les nuvolades. Avui, a la Móra Comdal no hi ha hagut temps per una segona escalada i el pla inicial s'ha vist estroncat per un ruixat tant curt com intens. Almenys he pogut repetir la Via del Gat al Cavall Bernat (de la Móra).

Vieta que aprofita una vistosa fisura a la part superior de la cara sud de l'agulla. Gairebé tota en escalada artificial on, tot i els nombrosos ponts de roca (i quelcom més), pot escalar-se de parabolt a parabolt. Roca dolenta en general i acceptable els primers 10m coincidint amb el tram en lliure.

Apa! Fins aviat i a combinar amb altres de les proximitats... com aquesta o aquesta altra.

Nova via. Males Influències a la Tortuga.

 En una de les darreres visites a la Móra Comdal vaig fixar-me en una bonica placa tombada a la dreta de la cara est a l'anomenada agulla de La Tortuga i, avui aprofitant que només disposava del matí (i sabent que a la tarda hi tornaria haver pluja) he decidit anar-hi a fer una ullada.

La Males Influències és una línia només sobre el paper ja que sobre al terreny he preferit NO deixar-hi cap rastre de pas: no he sanejat res, no he netejat cap forat, no he esporgat cap sabina (només un petit caminet d'accés). Res de res.

Apa! Fins aviat i la ressenya per acabar.

Noves vies. Mahsa Amini i Home Round al Cap de la Tortuga.

Quan vam obrir, a la tardor passada, la Mahsa Amini al Cap de la Tortuga de la Móra Comdal, vaig fixar-me en la prominent proa de la dreta de l'evident diedre: feia molt bona pinta i, avui, he decidit anar-hi a veure que sortia.

I ha sortit una via prou difícil amb bons forats per anar-hi posant flotants. Només a la reunió he preferit posar-hi un parabolt per fer-la més segura (sinó, hagués sigut una sense expansions). Roca bona però que no he volgut sanejar gaire perquè els futurs (pocs) repetidors puguin fer un 'Home Round' ben satisfets.

Apa! Fins aviat i us deixo la ressenya de les dues vies... completament oposades l'una de l'altra, jeje!

El Motí de les Dones i la Salvador Puig Antich a la Tortuga.

Diuen (diuen) que aquesta setmana serà més primaveral que estiuenca, i encara que això signifiqui ruixats de tarda m'he n'alegro tant que no us ho podeu imaginar. Amb tot, toca aprofitar els matins, com he fet avui a la Móra Comdal, repetint dues interessants vietes acabades de sortir del forn.

Primer he fet El Motí de les Dones al Coll de la Tortuga, destacar el L2 ben vertical però amb bon cantell. I després l'evident i estètic diedre sud de la Tortuga en homenatge a Salvador Puig Antich. Totes dues amb roca sanejada prou bona on amb alguns friends ja fareu (només el C1 per la primera i fins el C2 per la segona).

Apa! Fins aviat i de la Tortuga també es pot baixar per l'aresta nord amb alguna desgrimpada de IIIº.

La Perla del Segre a l'Agulla del Pare Alaix.

Feia temps que tenia ganes de fer La Perla del Segre a l'Agulla del Pare Alaix i, com que ara començo a tenir la Móra Comdal bastant trepitjada doncs he pensat que seria un bon moment i, a més a més, amb el dia tant bonic que ha fet, res podia sortir malament, no?

I de fet, res a sortit malament, però ja us dic jo que en el mur d'entrada la tensió estava a flor de pell, uf! uf! (fer-la sense clavar tampoc ha ajudat a la distensió) però bé, ens n'em sortit que és el que compta. El mur d'entrada és tens, però la resta de la via tamoc regala res fins els últims deu metres: els únics amb bona roca. Així que aneu mentalitzats per una via exigent.

A la ressenya original demana Aliens i dos claus, jo hi afegiria almenys friends fins C4. Roca dolenta en general i menys els últims deu metres. Recomanable afegir una expansió a l'R1 sinó voleu rapelar d'un sol espit i reposar la baga R pi cimera.

Apa! Fins aviat i ...donada l'orientació de la xemeneia, gaudireu d'una bona ombra durant el matí.

Nova via. Pilota d'Or a l'Elefanta.

Mentre la boira envaeix la plana, estreno l'any al sol de la Móra Comdal, acabant d'obrir una via que vaig començar la tardor passada a l'agulla autoanomenada Elefanta (per proximitat i similitud amb l'Elefant). Vieta que encara requereix algun retoc però que amb alguns flotants ja pot repetir-se.

El dubte el tinc en si deixar-la equipada (afegint uns quatre o cinc parabolts) o deixar-la semi...mmmmhh.... a veure si la puc repetir i em decideixo. De moment el L2 és on hi ha la dificultat de la via amb dos passos d'Ae alliberable. En general bona via i bona roca tot i que encara l'he de sanejar una mica.

Apa! Fins aviat i aquí teniu la pilota d'or... on prou li fareu una rematada.

Nota (del 13 de Gener de 2023): Doncs mira, al final l'he deixat equipada afegint un parell de parabolts i tres pitonets que tenia per casa.

Bona via en conjunt amb un L2 mantingut amb una rabiosa apretada (no obligada) a 10m de la reunió. A combinar amb alguna altra de la zona... que d'oferta prou n'hi ha.

Esperó Voll Damm a la Meda Gran.

Tranquilitat absoluta avui a la Móra Comdal tot gaudint d'aquest estiuet de tardor a l'ombra de la cara oest de la Meda Gran. Sembla mentida que aquestes alçades d'any encara estiguem escalant amb màniga curta, a l'ombra i sense passar gens ni mica de fred.

Hem repetit l'arrogant, estètic, vertical i perfectament assegurat Esperó Voll Damm. El L1 i L2 no valen un duro, sobretot el primer, però a partir d'aquí, la via es torna ben xula, i el L4 m'ha semblat boníssim. Alguns trams d'Ae m'han sortit en lliure (que no vol dir encadenats) i a la ressenya us poso el que m'ha semblat entre parèntesi.

Dur 14 cintes + R. amb alguna llarga. Reunions penjades i incòmodes. Roca variable i millorant amb l'alçada. Descens recomanable per la pròpia via amb tres rapels equipats. També es pot baixar amb un rapel de 35m pe la cara est i després per l'empinada canal nord (amb una desgrimpada de IIIº i un tram d'esbarzers), gens agradable.

Apa! Fins aviat i insiteixo... canal nord millor evitar-la.