Una vegada em van dir que si el terreny era descompost no podia ser vertical per què queïa pel seu propi pes. Vaig pensar que era una bona deducció, però ara penso que no van anar a Sau.
M'he estat un parell de dies per aquesta terra tant bonica. Ahir vaig fer una vieta als Cingles de Sta. Cília, més maca del que m'esperava .
La via de les Falsies és curteta, vertical i una pedalada, segons la ressenya. M'ha sorprès per que la bona qualitat de la roca, en la part central, m'ha permès escalar un bon tram en lliure i el diedre del L2 és molt xulo.
Demanava portat tascons, dos claus i xapes recuperables. Jo duia friends i m'han anat molt bé per apurar l'artificial, de xapes també n'he posat però de claus res de res. Comentar però, que els pitons del diedre és mouen (va bé protegir-ho amb friends i passar dels claus). Comentar també que la sortida al cim és molt terrosa (extremar les precaucions) i una mica indefinida. Per la resta, cap problema.
I avui hem fet una altra pedalada amb tota regla, i aquí sí, sense pietat fins al cim. Sort que la companyia a estat fabulosa i magnífica... de la vella escola, com jo.
Els Cingles de Tavertet cauen practicament a plom sobre l'embassament de Sau amb l'acoloriment dual tant característic.
Hem fet la Balconets de Sau i, a la imatge podeu veure un resum del tipus d'assegurances que hi predominen. Destacar d'una manera important l'estat més que dubtós d'un espit del L1, l'erosió del lloc on està expandit, fa que sobresurti de la roca un centímetre, només és qüestió de temps que a algú s'he l'hi arrenqui (és una bomba de rellotgeria). Per la resta, cal portar moooltes cintes i paciència.
La part superior és molt espectacular i amb un sostre sostre, on t'ho has de mirar dues vegades per creure que va per allí.
Apa! Fins aviat i foc... a la ronyonada.
Entrada destacada
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Collsacabra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Collsacabra. Mostrar tots els missatges
divendres, 25 de febrer del 2011
dimarts, 1 de febrer del 2011
La Tirabous al Morro de l'Abella
Mai havia anat ha escalar més enllà del Llobregat, i avui crec que m'he passat de frenada per què fins al Ter no m'he aturat. Un pioner d'Osona m'ha convidat a visitar la seva terra i, després de molt de temps sense veurens, no li podia pas dir que no. Així és com he descobert els fantàstics Cingles de Tavertet i més concretament l'imponent Morro de l'Abella.
Aquest Morro és una estreta península rocosa que sobresurt en el Sot de Balà, camí de Tavertet, amb uns boscos frondosos, molsuts, humits i opacs. Tanta bellesa té un preu, i per un escalador aquest preu s'anomena roca crocanti.
La Tirabous és una espectacular, acrobàtica i vertical via, amb ambient, amb una curta i còmoda aproximació, ben assegurada amb parabolts i unes curioses xapes... vaja! que té l'èxit assegurat. En contra, l'escasa longitud i, com ja he comentat, la poca qualitat i quantitat de canto fa que sigui una escalada basicament artificial, on només el llarg comú amb la via SAM el podrem passar totalment en lliure.
Apa! Fins aviat i... el crocanti al gelat.
Aquest Morro és una estreta península rocosa que sobresurt en el Sot de Balà, camí de Tavertet, amb uns boscos frondosos, molsuts, humits i opacs. Tanta bellesa té un preu, i per un escalador aquest preu s'anomena roca crocanti.
La Tirabous és una espectacular, acrobàtica i vertical via, amb ambient, amb una curta i còmoda aproximació, ben assegurada amb parabolts i unes curioses xapes... vaja! que té l'èxit assegurat. En contra, l'escasa longitud i, com ja he comentat, la poca qualitat i quantitat de canto fa que sigui una escalada basicament artificial, on només el llarg comú amb la via SAM el podrem passar totalment en lliure.
Apa! Fins aviat i... el crocanti al gelat.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)


