De les diverses propostes que teniem per triar, el company li ha fet gràcia la via Gretícia a la llunyana Roca Alta de Sallent que no sabia on era i jo només hi havia estat un cop. Així, hem gaudir d'una tranquila jornada d'escalada a una via també tranquila.
I jo pensava que l'Africa de Coll de Nargó ja la tenia feta però veig que no. Així, en aquest fred dia d'hivern, en que no es veia ni la Paret del Grau quan hem arribat, decidim no complicar-nos la vida fent aquesta vieta.
La Paret del Grau de Coll de Nargó entre les vies llargues i les d'esportiva ja comença estar ben farcida de parabolts. Avui fa 15 anys, vam afegir dues vies llargues més a la col.lecció: primer la Via de la Gemma i després la (gairebé) Tempi Moderni.
Doncs si plou al matí, ens tocarà aprofitar les tardes, no? I, justament això, és el que em fet en aquesta amable jornada estiuenca d'avui. Dia agradable per una vieta agradable.
La Fisuteràpia és una bonica via equipada en el Sector del Mig de Coll de Nargó. Perfectament combinable amb les seves veïnes o amb les esportives del costat. Només destacar un tram de diedre prou tècnic que podrem evitar per la dreta.
Apa! Fins aviat i una mica de ressenya per acabar. Bon estiu a tothom.
En poques setmanes el sol arribarà en el seu punt més alt i això es nota en les cares soleïes. Avui al Sector del Mig de Coll de Nargó sort n'he tingut del vent que refrescava l'ambient, però molt em temo que aviat haurem de començar a buscar les obagues.
L'agenda condiciona i la meteo mana. Així que després d'una matinada amb ruixat inesperat, el dia s'ha llevat del tot incert. Per tant, no m'he volgut complicar la vida i he anat a Coll de Nargó a fer una vieta que vaig trobar per casualitat l'altre dia remenant ressenyes: Les Aventures d'en Guillem Condal a la Paret de l'Ànima.
Aquest hivern passat he estat obrint unes vies a Coll de Nargó a una paret esquitxada de sabines però molt a prop del cotxe. Després de mirar els topònims dels verals i de diversos candidats m'he decidit per aquest nom: Paret dels Hortons.
Fet. Ja he obert la trilogia de vies que volia obrir en aquesta paret sense nom on, ara sí, n'hi haurem de buscar un. Després de la A Contracorrent i de l'Esperó de St. Jaume, la Revolta Pagesa suma tres llargs més de fisures i diedres (amb el permís d'una placa inicial ben compacta).
Després d'obrir la primera via en aquesta paret que encara no té nom, n'obro la segona amb unes característiques molt similars: ponts de roca i flotants a dojo, i les reunions equipades per rapelar. L'Esperó de Sant Jaume, una ben bonica i curteta via amb la idea que sigui combinable amb l'altra.
Nota (del 10 de Maig de 2024): Via llesta per ser repetida. Aquí teniu la ressenya.
La via dels Gallifantes a Coll de Nargó és l'última proposta oberta a la paret del Grau, i abans no es massifiqui hem decidit anar-la a fer. De clientela no li'n faltarà, així que recomanable portar pla B per si de cas.
La tardor passada va captivar-me la visió d'una petita paret esquitxada de sabines, a 10min del cotxe, que inexplicablement encara restava verge (tot i que potser estic errat). De seguida va apareixer la línia màgica d'una possible nova via i ja vaig perdre el cul per anar-hi.
Nota (del 10 de Maig de 2024): Via llesta per ser repetida. Aquí teniu la ressenya.
A la part més occidental de la Paret del Grau de Coll de Nargó hi ha tot un regitzell de vies equipades que combinades entre elles (com aquesta i aquesta altra) et deixen la sensació d'haver gaudit d'una gran jornada d'escalada.
Matinal de pim pam pum a Coll de Nargó abans no arribi el gruix de la pluja aquesta tarda i nit (amb la prèvia del migdia ja ni ha hagut prou per fer-nos fora). Hem repetit la via de l'Aplec i la Ositos a la Paret del Grau, dues vietes que encara no havia fet i que pugen flanquejades per la Pet qui Peti (PQP) a l'esquerra i la Si fa sol a la dreta.
Poques vies em queden per repetir a la Paret del Grau a Coll de Nargó i, una d'elles era la Comando Zeretà. Avui, aprofitant l'ombra matinal que ens brindava l'orientació del diedre (i abans de la pluja de la tarda) ens hem tret l'espineta de fa una bona colla d'anys (Mai-10).
Via bonica amb tres panxes de sisè grau prou rabioses i atlètiques, més o menys trampejables en artificial segons la destresa de cadascú amb el material (per mi, grau ben apretat). L1 on és possible escaquejar la panxa per la dreta. L2 especialment xulo en diedre fisurat. I L3 amb una super panxa i després ja molt més fàcil (i un xic herbós) fins a la Rcim.
Cal dur friends fins C2 i Aliens basicament pels trams més fàcils (algun tascó opcional). Roca molt bona i punxenta en general. I atenció en endevinar l'inici entre les diverses vies esportives que hi ha pels costats. Descens en rapel per la Cainejo després de 20m de cresta de IIIº (en descendent, alerta).
Apa! Fins aviat i ombra al matí... a tenir en compte si la voleu fer a l'hivern.
Després de la minça plugeta d'ahir, sortim del cau (de casa) per disfrutar d'una assoleïada matinal a la Paret de l'Ànima de Coll de Nargo tot fent l'Esperó Tiquismiquis (l'oposat de l'Esperó Ploramiques).
Curta i bonica via, equipada en la justa mesura per no passar angúnies. L1 vertical amb passos llargs i L2 amb una placa mirall que jo he superat per l'esquerra, ja que pel mig no hi he vist res de canto pels peus.
Apa! Fins aviat i roca bona i descens en rapel.
Aprofitem el matí d'aquesta radiant jornada de tardor per repetir l'Esperó Pim Pam Pum a Coll de Nargó, amb unes perspectives diferents i ben boniques del lloc.
I mentre la mà vagi fent la guitza haurem d'anar fent aquest tipus de vietes fàcils. Ben assegurada, bona roca en general i algun garric malparit tant en l'aproximació, com en la via, com en el descens (amb rapel de 2x30m o 1x60m).
Apa! Fins aviat i us deixo amb la ressenya que he fet.
Més enllà de l'esportiva, Coll de Nargó encara té roca per aborrir. Avui, tot i el dia amenaçador, em decidir descobrir un nou sector que feia anys que em mirava però sempre quedava per un altre dia: sector la Vinya del Solà de l'Ànima.
