15 anys de... la Cobra al Roget.

La paret del Roget és possiblement de les menys concorregudes del Pedraforca. Jo mai trobava el moment per anar-hi: a l'estiu massa calor, a l'hivern massa fred i a entretemps no tens el xip per anar-hi. Avui farà 15 anys vam decidir fer la via més fàcil que hi havia i Déu ni do del que vam tenir que apretar.

La Cobra el més destacat que té és aquesta impresionant xemeneia, més difícil del que sembla i molt difícil d'assegurar (crec recordar que vaig posar dues assegurances en 40m). De la resta, no recordo gran cosa... només que vam baixar caminant per darrera buscant el camí més amable entre resalts i tarteres.

Apa! Fins aviat i sort que les xemeneies s'em donen bé sinó... pfffff!!!!

Via del Pardal a Busa.

Tornem a Busa cercant una via tranquila per poder agafar rodatge i la Via del Pardal en ha deixat amb un regust agredolç. Agre per la tensió d'una roca no sempre fiable i dolç per la quantitat de xapes i bon ambient a la part alta.

Les tirades no són massa llargues i això fa pensar en empalmar llargs però la quantitat d'assegurances i la ubicació d'aquestes fa que acabem amb molt fregament. Així que el millor és anar llarg a llarg per disfrutar-la, sobretot els dos últims, i el bon ambient de l'R4 ve de regal.

De material només cal unes 13 cintes variades + reunions. I la roca és dubtosa a la part inferior i bona en la superior. Ombra fins a migdia.

Apa! Fins aviat i si volem empalmar llargs dur unes 21 cintes + R.

Ambigú a la Pala Alta.

Feia dies que no podia escalar i la veritat és que en tenia moltes ganes, sort que el ruixat del matí a anat a menys i al final a quedat un dia radiant, ideal per apretar una mica a l'Ambigú de la Pala Alta del Montroig.

Via curta que em acabat d'allargar fent l'últim llarg de la Rock'n'Roll del Corriol. Destacar el L1 com el més obligat i difícil (encara que l'inici del L3 també Déu ni do) i el L3 és el més bonic amb un desplom final super xulo i atlètic.

Escalada semiequipada on farà falta algun tascó (opcional), friends fins el C3 i els Aliens. La roca molt bona en general però amb diverses crostes al L1 i l'inici del L2, precaució.

Apa! Fins aviat i si continua aquesta fresca haurem d'acomiadar les vessants a l'ombra... que tampoc va malament!!

15 anys de... la Via del Corb a la Roca Gran de Ferrús.

La Roca Gran de Ferrús és una d'aquelles parets realment boniques d'escalar: tranquilitat, paisatge preciós, altiva i amb bones vistes, aire fresc i net, etç etç. A mi em va costar anar-hi per primer cop (les pistes de fa 15 anys no eren com les d'ara) i la primera que hi vaig fer va ser aquesta perla oblidada que és la Via del Corb.

El que m'ha quedat més en el record és de via bonica amb un L1 vertical, compacte i difícil. També recordo que ens va costar trobar l'inici (al ser la primera vegada, tot ho veia igual) però un cop en paret la vam seguir bé. A part d'això poca cosa més. Diuen que està equipada però si porteu uns tascons no us aniran gens malament en els trams fàcils.

Apa! Fins aviat i busqueu burils vermells... si és que queda vermell per trobar, jejeje!!

15 anys de... la Tarantel.la i la Micky Mouse a la Roca Gris.

Aquestes dues vies de la Roca Gris de Montserrat són com la cara i la creu de l'escalada: la Tarantel.la poc repetida i la Micky Mouse super freqüentada, i això que van tant aprop l'una de l'altra que gairebé es molesten i tot.

Jo vaig fer la meva repetició avui farà 15 anys i la veritat és que no recordo gran cosa: de la primera recordo el L1 amb alguns claus bastant casolans i de la segona recordo el magnífic L2. De la resta, res més.

Apa! Fins aviat i ...compte amb la reunió cimera que és molt cutre si no l'han arreglat (això també ho recordo, jeje!!).

Nota (del 20 de Novembre de 2017): Repeteixo amb un vell amic la Michy Mouse i refresco la memòria d'una via que gairebé no en recordava res.

He fets alguns retocs a la ressenya i només afegir que algun friend pel L3 us pot ser útil (C1). 

15 anys de... el Somni de Quimfer a la Roca dels Arcs.

Sembla que fos ahir que van obrir la Somni de Quimfer a la Roca dels Arcs de Vilanova de Meià i mira, jo ja fa 15anys que la vaig repetir per primer cop (el segon el Nov-08). Fua!! Com passa el temps!!! Recordo que aquest dia vam sortir rebotats de la Makoki i com a pla B no va estar gens malament.

Aquesta via va crear polèmica en el seu dia per parasitar o trepitjar la Montse Pueyo en els dos primers llargs, però de mica en mica i sobretot la seva freqüentació a fet que sobrevisques. De fet, la via és super xula i ben assegurada (encara que a la foto i veieu un Alien... les circumstàncies d'aquell moment o feien recomanable).

Així que un bon grapat de cintes, uns bons braços i a disfrutar de la roca i de l'escalada tipicament vilanoniva.

Apa! Fins aviat i per cert, el L3 sempre se m'ha resistit... haurem de tornar-hi, jeje!!

15 anys de... la Bataller Rubiralta a Cal Fité.

La falda de la Serra del Verd pel seu vessant oest és un caos gegant de parets i roques i, de moment, l'únic tram que a triomfat relativament és l'altiu llogaret de Cal Fité pel seu còmode accés i curta aproximació. Fa 15 anys vam anar a repetir la Bataller Rubiralta que puja per la part central de la paret que domina.

La via (i la paret) des del pàrking ja es veu que és poc atraïent i amb roca mediocre i, un cop en matèria és confirmen les expectatives. De vegades dir les veritats ofen als oberturistes però la realitat imposa la seva llei i les (poques) repeticions o constaten. Tot i estar semiequipada, poder-se fer en lliure només amb flotants i la seva curta aproximació (30min) és una via poc agraïda i poc repetida.

Apa! Fins aviat i per cert... el descens també és poc agraït.

Els Viatges de Gulliver i (Molt de Poc) a Vilamala.

Torno a baixar a les profunditats del Clot de Vilamala per escalar aquest parell de vietes romàntiques en aquesta fantàstica jornada d'avui. Els Viatges de Gulliver i la Molt de Poc és una de les múltiples combinacions que podeu fer quan ja tingueu l'entorn familiaritzat.

Fàcils i ràpides dins un ambient feréstec i tranquil. Totes dues comencen al peu del camí principal, la primera l'he trobat, la segona m'he l'he inventat (tot i que em pensava que anava bé)... així que hi hauré de tornar.

Així que porteu alguns Aliens i friends, alguna baga i, poca cosa més. Roca bona i compacta menys en els replans i l'arribada al cim. Aproximació en baixada (1h.) i retorn en pujada.

Apa! Fins aviat i ...precaució després de pluges o èpoques de molta humitat.