15 anys de... la Via de l'Ermita a la Paret del Castell.

L'allargassada carena on hi ha les ruïnes de l'antic castell de Cambrils (de muntanya, no de mar) i el seu vessant sud és un mosaic de sabines amb molts pocs trams aprofitables per l'escalada. A la part occidental ja hi havia algunes vies i avui farà 15 anys vaig decidir-me a obrir aquesta just a la vertical del citat castell.

La via de l'Ermita és una vieta curta sense pretensions d'àmbit purament local. Algun espit i la lògica marquen el recorregut amb un L1 prou compacte i contundent i un L2 més herbós i desagradable (llàstima). Porteu flotants al gust i un bon instint per trobar-la (petita grimpada inicial).

Apa! Fins aviat i reunió cimera en la barana del mirador.

El Balcó del Voltor al Ganivet de Bòixols.

Avui em sortit rebotants del pla inicial i gràcies a les noves tecnologies em pogut amortitzar el viatge de tornada a casa per desfogar la ràbia en aquesta via del Ganivet de Boixols: que hi farem de vegades les coses van bé i de vegades t'endús sorpreses.

El Balcó del Voltor és una via curta i ràpida de fer. Ben trobada i prou bonica on val la pena acompanyar-la d'alguna altra. Aèria aresta per tornar al cotxe, precaució.

Està semiequipada i cal dur flotants al gust. Roca en general bona. Aproximació i descens practicament inmediats, espit ben vissible a tres metres de terra i poc més a comentar.

Apa! Fins aviat i comenceu a preparar la crema solar que la cosa s'anima.

15 anys de... Le Fil d'Ariadne a la Paret de Catalunya.

Després de descobrir Montrebei i fer-hi tres grans clàssiques (una, dos i tres) vaig passar gairebé una dècada sense anar-hi. Ben bé no sé el motiu d'aquest parèntesi però amb Le Fil d'Ariadne, feta fa 15 anys, vaig trencar la dinàmica i des de llavors a estat un lloc de visita més o menys habitual.

Recordo que la via ens va anar sortint més o menys bé però tres llargs (el L5, el L8 i el L10) ens van costar molt, especialment aquest darrer sota un sol (i calor) de justícia. Així, vam sortir per dalt realment fent caldo. No recordo exactament el material usat però segurament no duiem tants friends com en l'actualitat i segurement algun pitó de més dels aconsellables.

Apa! Fins aviat i ús deixo una imatge del llarg estrella de quan vaig repetir Náufragos de la Soledad i on la part superior és comuna.

Rostollaires a la Paret de Catalunya.

Dos anys gairebé sense anar a la Paret de Catalunya de Montrebei i la veritat és que ja en tenia ganes, però l'estat de la pista tirava enrera (i certament, si no tens almenys un tot camí, és bastant xunga). Així que bonica jornada amb la tranquilitat intersetmanal del lloc i activitat senzilla sense complicar-nos la vida.

Hem repetit la Rostollaires: vieta amb tramets on el nom ho diu tot i tramets que el nom no li fa justícia, i llàstima del jardí somital que trenca totalment el ritme de l'ascensió. Si estes en un altre lloc es repetiria més però sent on està caurà en l'oblit rapidament.

Resta poc equipada amb material divers (pocs parabolts i molts ponts de roca). Roca en general bona i menys herba de la que sembla a priori. Dur friends fins C3 repetits i algun Alien i baga llarga. Per trobar l'últim llarg cal travessar completament el jardí cap a la dreta (fletxa gravada).

Apa! Fins aviat i per l'encaració que prenen els diedres i xemeneies teniu ombra practicament assegurada a excepció del jardí.

Trio de vies al Barranc Fondo.

Tal i com s'ha llevat el dia semblava indicar que no en faríem ni cinc cèntims, tot i així em posat rumb a ponent per intentar salvar quelcom. Al final a quedat una jornada prou maca que ens ha permès realitzar tota l'activitat programada que tampoc a estat molt ambiciosa.

Em fet tres vies al Barranc Fondo de St. Llorenç de Montgai entrant per dalt (o per darrera, tant i fa). Primer l'Adoptada, després la Malalts de Roca i finalment la Totxo Pedra. Vietes comercials a tope on només sobresurt per bonic i vertical el L2 de la Malalts de Roca.

Dur una dotzena de cintes (alguna llarga) + R. Roca en general bona menys un tram del L1 de l'Adoptada. Alguna repisa terrosa i... poca cosa més.

Apa! Fins aviat i rapels segons ressenya.

Integral Castell Berguedà a la Serra de Queralt.

Des de les primeres visites per fer esportiva a la zona de Berga, em preguntava com era possible que els vistosos contraforts de la Serra de Queralt no estiguessin oberts: tot és qüestió de temps i juntament amb l'esportiva han sorgit les vies llargues. Avui hem repetit l'anomenada Integral Castell Berguedà formada per les vies ArnauOleguer i Queraltina.

Així, després d'errar en l'aproximació (i fer més el senglar de que tocava) hem trobat l'inici de l'Arnau Oleguer: vieta amb l'únic alicient de fer metres i algun tram amb roca curiosa. En la Queraltina ja ens ho hem mirat millor per trobar les 'Q' vermelles just per sobre del camí de ronda i aquesta sí que val la pena de veritat: molt bona i ben trobada via.

L'Arnau, i no tant la Queraltina, estan practicament equipades però algun friend és recomanable. Roca molt bona en general i poca herba. Reunions totes amb anella (preveure algun cordino) però es pot baixar caminant amb certa precaució per la cresta cimera i després pel camí de Queralt.

Apa! Fins aviat i si porteu un pla B us pot ser útil.

15 anys de... la Sol i Serena a la Serra de Sant Joan.

En el primer intent de repetir la Buffet Lliure a Montanisell ens vam perdre i vam sortir de la paret com vam poder, però seguint uns diedres centrals molt xulos. En un altre intent de la mateixa via, vam baixar-nos de l'R3 i vam visualitzar el futur L1 de la via que ens reporta. Només calia trobar una sortida escaïent al cim.

Així va neixer la Sol i Serena. Via poc repetida però molt més bonica del que està escrit en algun lloc, només l'entrada i sortida de l'R1 desmereixen. El L1 també s'ha de vigilar però apart d'això, la resta és un festival de diedres i fisures amb un final de festa per sota una proa de sostres del tot espectacular (van comentar-me que van obrir una variant pel mig d'aquests sostres però no en tinc més referències).

 Apa! Fins aviat i us penjo la ressenya original que vaig fer... crec que és prou bona.