15 anys de... Mandrils de Tastavins a les Roques de Masmut.

La Mandrils de Tastavins, feta fa 15 anys, es veia prou interessant (ressenya en mà) per fer-li una intentona abans d'acomiadar-nos d'aquestes precioses Roques de Masmut. Clàssica com era ja ens anava bé i l'única incògnita era veure l'estat dels burils.

L'únic record que guardo de la via és del L3: vertical i mantingut que prou ens va fer apretar. De la resta res de res per molt que m'hi esforçi. Segons les anotacions de la llibreta va complir amb les expectatives i veient la poca informació disponible a la xarxa no crec que us faci falta un pla B.

Apa! Fins aviat i ...paciència companys.

15 anys de... la Pela-roques i la Tururú a les Roques de Masmut.

Avui farà 15 anys vaig descobrir un dels indrets més bonics per escalar on he estat mai: les Roques de Masmut. Malauradament la seva llunyania ha fet que l'hagi visitat en molt poques ocasions però en totes elles n'he sortit ben satisfet i guardant-me algunes clàssiques per sempre tenir l'excusa de tornar-hi.

Aquest dia vam fer-ne dues gens complicades per coneixer el lloc, la Pela-roques i la Tururú. De la primera en guardo un bon record i és prou interessant. De la segona no puc dir el mateix i la vam trobar difícil i d'escalada poc agraïda (no crec que és repeteixi gaire).

Apa! Fins aviat i us deixo amb les ressenyes.

15 anys de... La Birra de Bryan al Roc d'Hortó.

El llogaret de Cal Fité és un mas petit i bucòlic a la part alta de la Vall de Lord. Una bonica talaïa envoltada de parets amb diverses vies, algunes publicades (com aquesta i aquesta) i d'altres que esperen torn. La Birra de Bryan és un curtet esperó encarat al nord en l'anomenat Roc d'Hortó, roc de pedra blanca diferent al de la resta de la contrada.

De la via recordo poquetes coses: potser la més destacable és la situació no massa encertada d'algunes expansions. Per la resta, via equipada i roca bona. Amb lo curta que és val la pena combinar-la amb alguna altra. L'aproximació i descens són evidents.

Apa! Fins aviat i NO aparqueu a l'era del mas... quedeu-vos als revolts abans d'arribar-hi.

15 anys de... la Via de les Maleses a la Paret del Pessó.

Collegats sempre ha estat un congost que m'ha agradat pels seus contrastos, colors i formes. Llàstima que em quedi tant lluny de casa i que costi tant anar-hi. Avui fa 15 anys vam fer-ho per repetir una de les rareses que hi ha a la Paret del Pessó: la Via de les Maleses, just a l'ombra de l'Agulla del Gos.

A l'ombra de l'Agulla del Gos en la seva part inicial, per una arrogant proa en la part intermitja i per unes curioses fisures empotraments xemeneies en la part superior (després de travessar l'inevitable bosc de la paret). La recordo una via variada amb un curt però intens (i tens) tram d'artificial (pas de plom si no vaig errat). Recordo la roca bona en general i algun tram on cal mestratge per assegurar-se degudament.

Apa! Fins aviat i bons records en conjunt tot i que n'he fet de millors a Collegats.

Reservant forces.

No hi ha res pitjor per un ocell de bosc que quedar-se al niu, però així són les coses (tot i que em socialitzo més anant a comprar que amb algunes solitàries que he fet).

Per tant, si ho podem resistir, deixarem el material posant pols al traster i reservant forces per quan poguem tornar-hi (i no fa pinta que sigui aviat).

Apa! Fins aviat i ànims a tots... sobretot si algú ha pillat o pilla en el futur.

15 anys de... la Inversió Tèrmica al Cap del Ras.

Amb els anys, els records de certes vies es desdibuixen, s'esborren o senzillament es confonen. Això és el que em passa amb algunes del Cap del Ras al Montsec d'Ares, les tinc ben barrejades i de la Inversió Tèrmica feta fa 15 anys, també.

Trobareu informació extensa per la xarxa ja que és una de les freqüentades pel grau amable, bon equipament i roca bona. Per part meva, no puc donar-vos més indicacions sinó el fet que ha estat restaurada.

Apa! Fins aviat i ...recomanable dur un pla B per si de cas.