15 anys de... El Camí d'en Pep a Narieda Oest.

Recordo que vam repetir, avui fa 15 anys, aquesta via del vessant oest de Roca Narieda per fugir de les primeres calors estiuenques. El Camí del Pep l'havien obert l'any abans i ens va anar com anell al dit per fer una escalada a l'ombra i rapelar quan el sol començava a tocar-nos.

Tinc molt bons records dels dos últims llargs (realment molt xulos) i no tant bons del L5 amb unes preses de rocòdrom per pode-ho fer en lliure ...sense comentaris (que en el seu dia ja em van posar a parir).

Apa! Fins aviat i de la resta no recordo res.

XaMarEduMarAntIsa a Busa.

Fins aquest matí no hem decidit on anar ja que la previsió metereològica no era gens encoratjadora però unes tímides clarianes a l'alba en a fet decantar per Busa i aquesta via de nom impronunciable i escriptura impossible.

La XaMarEduMarAntIsa és una via comercial per no patir gens ni mica i ideal pel dia que ens esperava. Escalada prou interessant amb un L3 lleig i un fantàstic L4. La graduació general de la via l'he trobat benèvola excepte la part central d'aquest L4... encara estic buscant el 6a+ (a la ressenya he posat el grau que m'ha semblat a mi).

Via totalment equipada amb parabolts (15 cintes variades + R.). Roca bona, sanejada i raspellada amb dedicació excepte la segona meitat del L3 amb replans de terra impossibles de netejar. Possible descens en rapel (preveure algun cordino o maillon) o caminant cap a l'est fins trobar l'escala.

Apa! Fins aviat i peu de via molt pendent i una mica incòmode, R0.

Tots al Trullo a La Corriu.

Una altra tarda ben aprofitada a La Corriu en una de les últimes vies obertes al lloc: la Tots al Trullo, potser una mica massa encaixada entre la canal herbosa de l'esquerra i la Germanautes de la dreta.

Per aquesta raó no m'ha acabat de fer el pes. Això i la part inicial de llurs llargs amb unes llastres una mica delicades. Però vaja, la resta prou bé. Destacar el L1 de 50m ben bons.

Està equipada i amb la roca bona menys les citades llastres. Descens en rapel per la veïna NO Fracking i a combinar amb alguna altra del sector per amortitzar la jornada.

Apa! Fins aviat i aprofiteu els vessants suds que aviat els haurem de deixar fins la tardor.

15 anys de... l'Anglada Cerdà a la Boleta Foradada.

Com ja he dit en alguna altra ocasió, hi ha vies que suposen un abans i un després. L'Anglada Cerdà de la Boleta Foradada de Montserrat va ser una d'aquestes vies, avui feta fa 15 anys.

Dic això perque fins llavors havia vist els burils com uns àngels salvadors, però a partir d'aquesta via i en concret del seu L6 els hi vaig agafar una mica de mania, i ara, ja no disfruto tant quan m'he de penjar d'aquestes relíquies i això que no n'he petat mai cap,  jeje!.

De la via només puc dir que és una clàssica imprescindible d'una elegància i bellesa dificilment igualable.

Apa! Fins aviat i actualment està semirestaurada (...quan la vam repetir, no).

Cop de Falç a la Paret de Riu Lacó.

Caram caram amb la primavera... pluja, pluja i més pluja. A mi ja m'agrada que plogui però si en guardem una mica per l'estiu o la tardor tampoc passaria res. Sigui com sigui, entre les obligacions familiars matinals i els ruixats de tarda queda una estona a migdia que he aprofitat per fer la Cop de Falç a la Paret de Riu Lacó.

Vieta semiequipada per un bonic sistema de fissures prou verticals amb un parell de passos de tibar i la resta per disfrutar. Feta d'una tacada i amb reunió cimera al mateix camí de descens: ràpid i còmode.

Cal dur friends fins C3 (Aliens opcionals) i algunes bagues sabineres. Roca molt bona en general però amb algun bloc dubtós (bona feina de neteja). Ben assegurada per apretar a gust amb una graduació original força benèvola.

Apa! Fins aviat i us poso l'enllaç d'una via veïna que m'havia quedat endarrerida la ressenya.

La Normal al Frare de Baix i l'Orgull Mapuche al Serrat del Muntaner.

Entre les zones regulades, les poques hores de que disposava i que mitja muntanya de Montserrat estava emboirada, l'elecció del Serrat del Muntaner s'ha imposat: he fet l'Orgull Mapuche que ja vaig intentar fa uns anys i la pluja ens va fer fora (Nov-13) i després com que encara disposava d'una estoneta he fer la Normal al Frare de Baix.

La primera és una vieta comercial sense pretensions amb només un parell d'apretadetes per fer despertar els braços. I la segona és una curta i fàcil via d'un sol llarg amb l'elegància de les clàssiques ascensions montserratines.

Per una només cal cintes i per l'altra pot anar bé algun Alien. Roca molt bona en tots dos casos i llurs descensos en rapel.

Apa! Fins aviat i per cert, a l'Orgull M. els claus de forat petit que hi havia s'han substituit per parabolts... així que ja no cal dur cordinos.