15 anys de... la JosepMª Montfort a la Serra de Sant Joan.

La Serra de Sant Joan sempre l'havíem vist perduda allà dalt on nostre senyor va perdre-hi les espardenyes. Les males llengües (que no se'ls pot fer cas) parlaven de mala roca i herba per tot arreu. Amb els anys, va sortir a la llum aquesta via (i una altra) i vam decidir posar-hi fil a l'agulla.

La JMª Montfort vaig fer-la en solitari amb aquella inquietud que dóna la d'un lloc feréstec, tranquil, poc trepitjat i descobrint món a cada pas (almenys fa 15 anys). Finalment, la jornada va sortir rodona i veient l'enorme potencial de la contrada vaig dir-me que hi tornaria, fins i tot repetint aquesta mateixa via tres anys després (Set-03).

Apa! Fins aviat i ...només presteu atenció a l'inici que és una mica indefinit.

Karambola a Canalda.

Gran jornada d'escalada a la meva estimada Canalda. Estic super content de la via que hem fet avui, la Karambola. Una més a la llista de vies canalderes i possible primera repetició, tot i que això amb els anys d'ençà de l'obertura mai sé sap.

Molt bona via de dalt a baix i llàstima (o no) dels dos trams d'artificial que hi ha en el llargs parells, evidentment això li dóna el punt picant i exigent, sobretot el segon d'aquí el nom i, on arribar a caçar l'espit de rigor suposarà jugar-se un bon cop de cul. Tot i així, no infravaloreu el lliure que també us farà serrar les dents.

El material usat i el que demanen divergeixen una mica però podem dir que: 5 claus (3V's mitjana, petita i retallada i 2 universals), tascons (i destresa per posar-los), friends (fins C1), Aliens, cordinos (alguns de prims), ganxos (un ample i un molt ample), falques, bagues i algun plom per si de cas. Reunions equipades. Compte amb el fregament en el L1, L2 i L4. Roca molt bona en general.

Apa! Fins aviat i el més divertit del dia a estat veure el meu company de cordada enfrontant-se al seus dimonis "spectrals", jejeje!!!

15 anys de... la Kobolds a Canalda.

Seguia engreixant el meu currículum de vies a la Paret de Canalda. Fa 15 anys li va tocar el torn a la Kobolds. Alguns companys meus no hi estan d'acord, però jo m'atrebeixo a dir la bonica Kobolds perque és una via que m'agrada, suposo que per això l'he repetit en dues ocasions (Ag-02 i Oct-06).

Aquesta via té per mi una mica de totes les escències canalderes: panxes explosives, panxes obligades, trams de navegació, assegurances justes, roca molt bona, roca dolenta, una mica de líquen per aquí, una mica de terra per allà i anar fent.

Apa! Fins aviat i ...encara que us costarà de col.locar-los, alguns tascons us poden anar bé.

El Paso Dyatlov al Cap del Ras.

Torno al Montsec d'Ares per enèssima vegada en les darreres setmanes. Aquest cop al Cap del Ras a fer El Paso Dyatlov ja que el temps tampoc estava per tirar coets i calia escalar ràpid per si de cas tornava a caure el xàfec d'ahir.

Via típica d'Àger: part inferior vertical i bonica i, part superior de resalts i feixes bastant més desagradable. El que NO acabo de veure clar és la graduació que proposen els oberturistes, ja sé sap que això és molt subjectiu però no l'acabo d'entendre: jo el L1 l'he trobat regalat, el L2 bé (sense la sabina màxim 6b), però l'inici del L3 ni de conya és 6b+ però ni de conya (sinó que m'ho expliquin), i el L7 com a molt 6a.

Semiequipada per no patir gens i reunions montades o en arbres. Roca bona però compte a l'arribada a les feixes. Amb friends fins C2, aliens i bagues fareu de sobres. Inici per la Diagonal del Trip (o una mica més avall), fletxa a l'inici.

Apa! Fins aviat i per cert... a l'última sabina de l'ultim llarg em llevar un ocell (ratlles blanques a les ales) que estava covant dos ouets al niu, si us plau, no l'escaleu fins la tardor.

15 anys de... la Nosferatu al Triangle.

De les últimes vies que em faltaven al Triangle de Font Ferrera. La Nosferatu és possiblement la més difícil de la paret i, a fe de Déu, prou que m'en vaig adonar ara farà 15 anys amb la repetició que vaig fer-ne en solitari, uf! uf!

En el L2 i quan ja estava sortint al cim una relliscada inoportuna va provocar una de les poques volades memorables que he tingut (ben bé i pel cap baix uns 15m.). Recordo que vaig sentir el cruixir de la sabina en aturar-me la caiguda (pobreta la vaig mig desarrelar).

Apa! Fins aviat i... a partir d'aquest dia, sempre que afronto passos amb líquen humit m'entra un "subidón que flipas", jeje!!

15 anys de... l'Aresta Ribes al Pollegó Oest.

Una altra via que en aquestes dates no pot fer-se. L'Aresta Ribes del Pollegó Oest ja sabeu que està afectada per la regulació d'escalada, i com en altres ocasions he comentat, fa 15 anys ni s'en parlava de regulacions. Així que aprofitant que el dia ja era prou llarg vam decidir fer-la.

No recordo gran cosa, només que s'em va fer llarga i semblava que els resalts no s'haguessin d'acabar mai. També recordo la característica bola (o proa més aviat) del L7: el millor llarg de la via sense dubte.

Apa! Fins aviat i alerta no us poseu a la via veïna: l'Enxaneta, que en diverses reunions es troben.

El Congrés dels Solitaris a la Paret de Catalunya.

Un cotxe, una cordada, una sola cordada avui quan hem arribat al prat de Montrebei i pam! ...just a la via que voliem fer. Ja és mala sort (no hem direu) ...però bé que hi farem ...aquestes coses passen. Així que pensar amb una via alternativa i llestos.

El Congés dels Solitaris és una via que tenia a la llista i l'escollida finalment. Els primers llargs són comuns amb la Paul Lalueza i després ja agafa entitat pròpia. Bàsicament per plaques més o menys difícils, més o menys obligades, més o menys tècniques però no excessivament verticals a excepció de l'inici del L2 i L3.

Semiequipada on calen els tascons, friends fins C2, Aliens i bagues sabineres. Roca en general bona però si és pogués donar una raspallada a tota la via quedaria més neta d'herbes i pedres soltes sobretot a les entrades de les reunions inferiors.

Voldria fer una menció especial a l'esser humà dotat d'una inteligència superior a la de la resta que a cregut innecessàries les xapes dels L2 i L3 (reunions incloses) i a deixat els esparrecs despullats, i justament en els punts més difícils. Per la resta de mortals, porteu cinc femelles i xapes per parabolts de vuit (quatre com a mínim).

Apa! Fins aviat i per acabar la ressenya... i les endarrerides que us devia l'una i l'altra, i una piada vella amb ressenya actualitzada.

L'Encontre Literari a la Paret de la Fontfreda.

Feia tants dies que no anava a la Paret de la Fontfreda de Terradets que ja ni m'en recordava de com arribar-hi (per dir-ho d'una manera). Avui hem anat a repetir l'Encontre Literari, una via tot terreny on cal estar ben curtit, jeje!!

Curtit en l'autoprotecció, curtit amb roca variable i amb els trams herbosos. La via surt tota en lliure i sense clavar però amb aquesta condició: si no es vol clavar cal passar en lliure. Donada la poca informació que hi ha donaré alguns detalls més: L1 indefinit, L2 i L3 possibilitat d'empalmar-los, L4 delicat, L5 el millor de la via però amb una bona apretada per arribar al buril, L6 atlètic i trencat a l'inici, L7 i L8 bonics i, L9 i L10 de sortida.

De material cal dur els tascons (complert amb algun microtascó), friends fins el C3, Aliens i un bon grapat de bagues. Com he dit, en lliure no calen claus però si es vol passar en artificial en demanen uns 12 de variats (12 són molts però com a mínim mínim la meitat). Reunions a reforçar. Roca variable (trams molt bons i trams molt dolents) i trams herbosos en diversos llargs.

Apa! Fins aviat i inici per l'Skylines.

15 anys de... la Ful de Sac al Setrill.

L'any 2000 no tenia massa informació de la regió d'Agulles a Montserrat, la justa per poder-hi fer alguna escapada com va ser en aquest cas: la Ful de Sac al Setrill.

Via molt estètica seguint el perfil sud de l'agulla. Recordo que el pas d'entrada ens va fer suar de valent i la resta amb l'escalada típica de la zona i les assegurances a can pebrots una de l'altra.

Apa! Fins aviat i a la llibreta també tinc anotat que vam fer-ne una a la cara est però mai he estat segur de quina.

Nota (del 8 de Juny de 2015): Avui repetim aquesta bonica via treient-la tota en lliure amb una bona apretada a l'inici.

He fet alguns retocs a la ressenya, res important, però si voleu torneu-vos-la a descarregar.

15 anys de... cóctel de vies a Frares Sud.

Fa 15 anys vaig plantar-me en una de les regions de Montserrat que encara no em coneixia, Frares Sud, per fer-hi un cóctel de vies ben boniques i que em van tenir enfeinat aquesta llargua jornada de la primavera de l'any 2000.

Vam començar el dia per la Normal a l'Agulla Inferior del Pas del Príncep. Vieta molt fàcil i curta sense més pretencions.
I vam seguir per l'estrella de la jornada: la Guash Santacana a l'Agulla Gran del Pas del Príncep. Gran clàssica de la regió. Vertical, atrevida i en aquells dies amb uns burils que feien més por que una pedregada (i si no vaig errat encara en fareu servir bastants).

Després de dinar, vam anar a la Monja a fer l'Anglada Vergés. Aresta brucs autèntica que entra per l'ombrívola vessant est de l'agulla. Via equipada (amb alegria i antigüalles) i fàcil tret de l'inici i el final.
I per acabar i ja que estàvem al collet amb el Bisbe, vam fer-hi la via Normal. Fàcil i gran clàssica també de la regió i del massís.

Apa! Fins aviat i ...em vaig ben guanyar el sopar, oi?