La Sánchez Galí a la Roca de l'Ordiguer.

Quan en els articles d'escalada llegeixes: -Otra gran clásica...- però no trobes res d'informació ja t'ensumes que hi haurà ratamorta. Tot i així, la Sánchez Galí de la Roca de l'Ordiguer feia molts anys que estava a la llista i, amb ratamorta o no, tenia ganes de repetir-la... i Déu ni do... una bona curtida. 

Com passa em moltes vies del Cadí, el grau importa poc. Aquí el que té més valor és saber gestionar la roca, el material i un bon instint de paret. Nosaltres possiblement NO em sabut trobar l'itinerari cent per cent correcte a la part central però més o menys ens n'em sortit i és el que us he ressenyat.

La via la podem dividir amb tres parts: la inferior per xemeneis i diedres de grans dimensions amb roca delicada, la central indefinida amb diverses variants possibles i amb roca ben bona i compacta i, finalment, la part superior molt vertical, difícil, intimidatòria i amb roca variable bona en general.

Molt poc equipada en general, trobareu quelcom molt de tant en tant (alguns ben amagats). Dur tascons (discret), friends fins C4 repetint fins C2 i opcional repetir el C4, Aliens repetits i 4 clauets per alguna reunió i per equipar un pas en un dels artificial. Graduació original desfassadíssima i en general via més dura del que sembla.

Apa! Fins aviat i ...això sí: ombra i aventura assegurada.

15 anys de... l'Anglada Cerdà a la Roca de l'Ordiguer.

L'Anglada Cerdà de la Roca de l'Ordiguer és la clàssica indiscutible del lloc i parada obligada. Jo la vaig repetir avui farà 15 anys aprofitant el desitjat pont de la Mare de Déu d'Agost en els temps en que no tenia vacances (per sort, algunes coses canvien a millor, jeje!).

Moltes piades i informació extensa trobareu per la xarxa,, així que poc més aportaré jo. Només dir que la recordo elegant, evident i notablement més fàcil que la seva veïna i rival en repeticions.

Apa! Fins aviat i porteu pla B per si de cas.

Via del Quart Home a la Roca del Migdia.

Aquests darrers dies he navegat en un mar de dubtes per decidir on anar escalar: ahir al vespre vaig optar pel Cadí i fins aquest matí al prat no he triat la via. Finalment, la vista s'ha m'ha perdut en les formes ben dibuixades de la Roca del Migdia.

He repetit la Via del Quart Home: perduda injustament en el temps i en la llunyania. En general m'ha agradat però sabent on estas i sabent que la qualitat de la roca és el que és. Molt evident tota ella resseguint xemeneies i diedres a partir de l'R1 (amb un final de festa del tot inesperat i diferent). Trobar petits rastres de pitonatge d'antany ajuda en la certesa del camí a seguir juntament amb algun pitó i algun buril a les reunions.

Molt poc equipada on cal dur els tascons, friends fins C4, Aliens, alguna baga ben llarga i 4 claus variats per montar alguna que altra reunió de la meitat superior (sense ells la cosa quedaria francament precària). Roca variable: esquarterada en alguns trams, bona en d'altres i pedra solta en els trams fàcils i replans.

Descens per la Canal d'Estana sense fer cap rapel però si un parell de desgrimpadetes de IVº: Agafar-s'ho amb calma i mirar bé ençà i enllà per anar trobant el caminet. A mitja canal hi ha un rapel de dos claus (preveure bagues) d'uns 30m màxim i, ja al final diferents sitrals: un rapel llarg d'un sol clau (de la 'muerte'), un altre de dos però que sense neu no s'arriba i finalment una corda fixa (també de la 'muerte') lligada d'un parabolt que permet fer un rapel curt (que ni que sigui un de sol, dóna més confiança que tot lo altre).

Apa! Fins aviat i no us desanimeu per l'aproximació... tampoc és tant, jejeje!!!

15 anys de... la Dodeskaden a la Roca Punxeguda.

L'estrella indiscutible de tot el vessant nord del Cadí és la Roca de l'Ordiguer, però veïna d'aquesta n'hi ha altres que bé mereixen una visita. Fa 15 anys vam fer els honors a la Roca Punxeguda per la Dodeskaden, via cent per cent Cadí injustament marginada.

Jo, en guardo uns bons records sobretot de la part central per una bonica i característica xemeneia inclinada i, de la part superior per un esperó ben altiu i elegant. Per contra, és la part inicial la més indefinida, perdedora i lletja que li treu la categoria que és mereix.

Diria que la trobareu pràcticament desequipada i, apart dels flotants, bagues i cordinos habituals podeu afegir-hi quatre clauets variats per si les mosques. La roca bona menys la part inicial i en els replans. Recomanable dur una bona ressenya (no sé si aquesta serà del tot encertada).

Apa! Fins aviat i... un bon olfacte també us pot anar bé, jeje!!

La Berta a la Roca de l'Ordiguer.

Amb poques setmanes de diferència, l'atzar em torna a portar a la cara nord del Cadí, aquest cop a repetir la Berta a la Roca de l'Ordiguer, una via que estava a la llista des de feia bastant temps i que hem disfrutat en aquest dia tant espatarrantment bo que a fet avui.

Escalada típica del Cadí amb una lògica aplastant des de lluny però que un cop hi estas posat hi ha diversos punts que et fa dubtar. Podriem dividir la via amb quatre parts: la primera per diedres ben definits i amb algun tram vertical. La segona per un terreny fàcil, indefinit i difícil d'assegurar. La tercera molt interesant i bonica, és la que li dóna cos i entitat a la via. I la quarta i darrera per l'aresta somital que no saps si anar més pel vessant est o pel vessant nord.

En el llarg del flanqueig, primer cal baixar una mica per tornar a pujar al final i travessar a l'altre vessant, a partir d'aquí es pot pujar fins el pi característic per aquesta vessant o quan haguem pujat una mica tornar a buscar el fil de l'aresta, en qualsevol cas vigilar amb el fregament.

Semiequipada basicament amb claus però on també trobarem, algun buril, ponts de roca i fins i tot algun parabolt, algunes reunions a reforçar i en algunes difícil de fer-ho. Cal dur tascons, friends fins C3, Aliens i alguna baga. Roca molt variable però no massa bona en els trams fàcils i replans, vigilar que les cordes no tirin res. Possibilitat de muntar reunions intermitges en les tirades més llargues.

Apa! Fins aviat i molta precaució en el primer tram de descens i sobretot abans de conectar amb la canal de Cristall.

Esperó Maus a la Roca Punxeguda

Feia tant temps que no anava a la cara nord del Cadí que practicament no recordava res i, ha estat divertit tornar-hi per fer memòria i actualitzar els horais d'aproximacions, descensos i una mica tot plegat. Avui hem anat a repetir l'Esperó Maus a la Roca Punxeguda, via poc repetida i on cal anar curtit o us deixarà curtits.

Tot i un grau fàcil, cal anar amb diverses lliçons d'escalada ben apreses. La primera i més important és saber assegurar-se bé, ja sigui en els llargs com en muntar unes bones reunions. La segona és saber gestionar la roca que en alguns trams és molt delicada. I la tercera cal saber llegir la paret i la ressenya (espero que la que he fet us ajudi una mica més). Amb tot, aventura garantida.

Via gairebé desequipada on haurem de dur tascons (algun de petit), friends fins C4, Aliens i bagues per blocs empotrats. A partir d'aquí, si no voleu dur claus (nosaltres no els hem fet servir) millor portar els aliens i  els friends fins C2 repetits. Roca molt variable amb trams molt bons i trams molt dolents, pedres soltes en els replans com a norma. Precaució en el llarg del flanqueig.

Apa! Fins aviat i hauria de ser una obvietat però... casc imprescindible.

15 anys de... la Cerdà Pokorski a la Roca de l'Ordiguer.

Durant el crepuscle t'envaeig una sensació de relaxament, de tranquilitat, d'enmandriment ...i de mica en mica et vas integrant en l'entorn i gaudint del silenci i de les últimes llums del dia abans no t'acurruques dins el sac mirant el cel estrellat. Fas els últims esforços per mantenir els ulls oberts i poder demanar el desig a l'estel fugaç que és resisteix a passar, finalment succeeix i la son et venç sense adonar-t'en. Fa quinze anys vaig gaudir per primer cop d'aquesta pau al bonic Prat de Cadí, a la falda de la Roca de l'Ordiguer.

Vam fer la magnífica Cerdà Pokorski. Sabíem que es feia en lliure i sense clavar, per tant, tot i que duiem claus, aquest era el repte i ho vam aconseguir, almenys els companys per que jo vaig agonitzar amb la motxilla en el L3 i vaig acabar passant en A0.

Apa! Fins aviat i... siguem discrets, si us plau.