Via de la Marxa al Sòcol del Montroig.

Amb les pluges i la refrescada del cap de setmana, m'he atrevit en encetar la temporada de tardor puntualment arribada. Avui, al Sòcol del Montroig amb la Via de la Marxa i el seu atraïent i evident diedre vermell.

Vieta amb diversos trams molt xulos, entre ells el diedre comentat, i altres no tant. Equipament a base de ponts de roca i algun pitó (escassos però suficients) per anar-la seguint amb facilitat. La variant d'entrada DJ Faust li fa guanyar un xic de difícultat però tampoc cap cosa de l'altre món.

Cal dur algun tascó, friends fins C3, Aliens i un variat de cordinos i bagues. Reunions a reforçar. Roca molt bona en general i vigilar amb un bloc força desenganxat al final del diedre. Feixes inevitables típiques de la paret.

Apa! Fins aviat i la sortida volia fer-la per una altra variant (DJ Marmix) però no ho he vist clar... un altre dia serà.

15 anys de... l'Òscar Lafotet a la Paret de l'Extrem.

Les virtuds hivernals del Montroig, sempre que no hi hagi boira, són ben conegudes. Fa 15 anys, nosaltres vam gaudir-ho amb una profitosa jornada a la paret de l'Extrem tot repetint l'Òscar Lafotet i la Porta al Coll al Coll de Porta.

No recordo absolutament res de cap de les dues vies així, us deixo les ressenyes que he fet, ja buscareu informació per la xarxa si necessiteu quelcom més.

Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.

La Perla Negra al Sòcol del Montroig.

Feia temps que anava al darrera de la Perla Negra al Sòcol del Montroig i, per una cosa o per una altra sempre l'acabàvem desestimant. Però avui no, avui l'hem repetit disfrutant molt d'alguns llargs i renegant en alguns altres.

L1, L2, L3 i L7 molt bons. L4, L5 i L6 no. En general, per això, és una bona via semiequipada. En el L1 cal saber quan passar d'una fisura a l'altra, en el L2 cal saber triar els forats més bons per poder tibar amb condicions i en el L7 podeu posar tanta metralla com porteu però amb un joc d'Aliens i friends fins el C3 podeu fer de sobres (C4 i C5 opcionals).

Roca molt bona en general però amb diversos blocs aquí i allà que cal vigilar, segona meitat del L4 amb molt líquen i arribades amb precaució en els replans. Com us podeu imaginar hi ha diverses caminades per les feixes que la paret tots la coneixem.

Apa! Fins aviat i la ressenya per tancar el post.

15 anys de... la Terra Ferma al Pilar sin Brillo.

Començàvem l'any 2010 en les assoleïades parets del Montroig, i més concretament al Pilar sin Brillo on encara no hi havia escalat mai, motiu principal d'escollir-lo. La via, sense cap referència ni recomanació específica, va ser la Terra Ferma.

I certament, no recordo res de destacable ni cap pas especialment conflictiu. Així que poc us puc aportar. Busqueu informació per la xarxa, a la guia o sinó... a l'aventura com nosaltres.

Apa! Fins aviat i ...bon any nou.

Via del Jaumet al Sòcol del Montroig.

I semblava que la boira havia de marxar de Camarasa però no, no ha marxat i ens ha tocat escalar amb la seva freda i humida companyia durant tota la jornada. Què hi farem, aquestes coses passen en aquesta època de l'any... tot i així, pensava que seria pitjor.

La Via del Jaumet sense ser especialment bona, té trams prou xulos: potser el L1 és el més agraït, tot i que la malla metàl.lica li treu bellesa. La resta és la típica escalada de la paret, amb poc ambient i nombrosos replans. Feta tota en lliure amb un passet de 6a+ al penúltim llarg.

En conjunt podríem dir que està semiequipada, però en realitat, l'equipament va de més a menys així, els friends fins C3 i els Aliens són més necessaris en els darrers llargs que en els primers. Roca bona en general però amb diversos blocs a vigilar i replans amb pedres soltes i trams herbosos.

Apa! Fins aviat i tènue fletxa i 'S' a l'inici... 'S'?!?
 

Nova via. Diedre Central al Sòcol del Montroig.

Després de la bonica pluja d'aquest cap de setmana i que ho ha deixat tot nevat per sobre de 1200m. calia buscar una paret a cotes més baixes i llavors s'ha m'ha encès la llum que tenia aquest projecte a mig acabar. Un diedre espatarrant al Sòcol del Montroig que encara no entenc com no estava obert (tot i que una fletxa gravada a la roca em fa venir dubtes).

El Diedre Central ha estat obert sense expansions i les úniques que aprofita són de les vies veïnes (La Matamala i la Perla Negra). Encara li cal una altra tongada de pluges per netejar la terra en algun punt (especialment al L1 i on uns blocs que hi havia ja no hi són, ups!!). Escalada no massa dífícil en general però amb un inici de l'últim llarg ben obligat.

Cal dur tascons (petits), friends fins C4 ben bé, Aliens i algunes bagues. Roca molt bona en general però amb líquens i reunions a reforçar (menys les parabolades). Bona via per ments clàssiques.

Apa! Fins aviat i resta fer la ressenya i una repetició per veure com a quedat de net (o brut) el L1... que avui he pujat per la vora, jeje!!

Nota (del 16 d'Abril de 2024): Repeteixo i prou disfruto de la via i de com a quedat. El L1 que em preocupava, a quedat més xulo de quan hi havia els blocs i la terra que encara hi queda s'anirà rentant amb la pluja.

Aprofito per recomanar dur el C5: en aquest L1 us quedarà més bé que el C4, en el L2 també i en el L3 molt probablement també. Per acabar, us penjo la ressenya que us he fet. Que la disfruteu.

 

Integral Mistinc Wall a la Pala Alta.

Després de la trompada de l'altre dia, avui tocava veure com responia la carcanada, així que em deixat les boires a les fondalades (del Segre) per enlairar-nos fins el Montroig. Després de rumiar-m'ho una mica, he decidit posar-m'he a la Integral Mistinc Wall  a la Pala Alta (o Mistic Wall, no ho sé ben bé).

Vieta ni massa fàcil ni massa difícil, ni massa equipada ni massa poc equipada i ni massa curta ni massa llarga. Prou bonica per anar-la a fer, prou variada per disfrutar i prou ràpida per fer-ne una altra de la zona. Jo destacaria el L3 com el més exigent i on el primer de cordada haurà d'assegurar convenientment el flanqueig pel de segon.

Cal dur com a mínim Aliens i friends fins el C2 (C3 i tascons opcionals). Roca molt bona i peu de via moooolt herbós i punxent (jo he començat des de la via veïna i a la dreta). Possible escapar-se per la feixa (final original).

Apa! Fins aviat i ...a la carcanada encara li falta però per recuperar la confiança li falta més, snif, snif!!!

Indis de Ponent al Sòcol del Montroig.

El sol de Desembre sempre fa el ronso i li costa de sortir, però mica en mica ho va fent. Com de mica en mica, també vaig repetint vies al Sòcol del Montroig, avui, la ja clàssica Indis de Ponent.

Via d'agradable escalada per fisures i diedres, grau amable i fàcil de trobar, són característiques suficients per fer-la prou popular i repetida (i sinó consulteu a la xarxa). Nosaltres l'hem fet amb quatre tirades fent els llargs de dos en dos.

Cal dur friends fins el C3, Aliens i alguna baga (gairebé tot pel primer i l'últim llarg). Roca bona però amb algun bloc (de bones dimensions) que cal vigilar i alguna esquitxada d'herba. Llàstima de les dues feixes que li trenquen la continuitat. Inicials i fletxa a peu de via.(i alguna més escampada pel recorregut).

Apa! Fins aviat i porteu pla B per si de cas... que d'oferta prou n'hi ha (com aquesta que arrenca ben a la vora).

Alpinisme de Secà al Sòcol del Montroig.

Setmana de carnaval però que amb aquests dies tant bons que fa no podem deixar escapar l'oportunitat de fer una escaladeta abans de l'anunciat canvi de temps i, abans de la traca final carnavalera de demà. Dia magnífic al Sòcol del Montroig tot repetint l'Alpinisme de Secà.

Bonica via de diedres i fisures mínimament assegurada on els flotants treballaran constantment. Llàstima de les dues feixes que li trenquen la continuitat. Roca molt bona en general. Dur friends fins C4, Aliens i alguna baga o cordino, a més a més, dur tascons o repetir els friends fins el C1 (el que preferiu).

Apa! Fins aviat i per cert, ...el niu de voltors del L5 NO està habitat.

15 anys de... la Novembre Negre a la Paret de l'Extrem.

A la part esquerra de la Paret de l'Extrem, al Montroig, hi ha tot un reguitzell de vies prou interessants i, possiblement la Novembre Negre, repetida avui fa 15 anys, destaqui per sobre les altres.

Si no recordo malament, aquesta va ser la meva segona via a la paret després de la Pensionistes. Mirant les fotos, m'han vingut alguns flaixos però, certament, en recordo ben poca cosa: l'inici de via prou difícil, l'artificial una mica acrobàtic... però a partir d'aquí res més. Ah! i les petxines incrustades a la feixa... ben curioses elles.

Apa! Fins aviat i a la xarxa trobareu informació de sobres.

Petita Àneu al Sòcol del Montroig.

Després de la necessària i sempre minsa pluja d'ahir, busquem el sol i la roca seca a la bonica Petita Àneu al sòcol del Montroig. Aquest com sí, en un dia ben assoleïat, lluminós i fent cas a les recomanacions del personal.

Clàssica ja del lloc amb molts trams bonics i pocs de lletjos, entre ells les dues inevitables feixes característiques de la paret. Jo destacaria l'últim llarg, potser un 'plus' més difícil que els altres. Trobareu informació suficient per la xarxa.

Dur friends fins C3, Aliens complert i algunes bagues i cordinos. Roca molt bona menys un bloc del L2 que s'ha de tibar amb amor i  poca cosa més a destacar.

Apa! Fins aviat i només voldria donar el meu pèsam als familiars, amics, amigues i tothom qui coneixia al company traspassat en l'accident d'aquest cap de setmana a Vilamala. Vaig quedar profundament trasbalsat. Una abraçada sincera.

Els Tres Ateus a la Paret de l'Extrem.

Dia gris i lleig avui a la Paret de l'Extrem del Montroig (sort que al galliner sempre hi ha escalfor). Em repetit una de les últimes vies del lloc: Els Tres Ateus. I potser sóc jo que m'he tornat molt llepafils, però la via té quelcom que m'ha deixat un gust ben agredolç.

Té trams molt xulos però també trams de platja vertical bastant delicats. L'arrencada del terra és en desplom, rabiosa i malparida des les que ja t'endús el mastegot només començar i on l'A0 a triomfat, això sí, la segona meitat del L1 és espectacular. La resta, a excepció del final del L3, està força bé amb una arribada al cim ben atlètica.

Via poc equipada en general on cal dur bastant material: friends fins C5 (recomanable repetir fins C4), Aliens ben complert i algunes bagues. Roca variable, dolenta a l'inici i després ja més bona però amb diversos blocs dubtosos escampats per la via. Terra a les feixes i a la segona meitat del L3 (molta precaució). Reunions a reforçar.

Apa! Fins aviat i ...aventura garantida.

La Matamala al Sòcol del Montroig.

Fa molt anys ja m'havien dit de l'existènsia de vies al sòcol del Montroig, però la nula informació i l'aspecte de la paret sempre m'havien fet girar la mirada cap altres objectius. Tot això a canviat d'una manera notable la darrera dècada i finalment avui, amb un dia típic de ponent, hi hem fet la primera via: La Matamala.

Potser ja anava amb predisposició negativa (i el dia boirós tampoc ha ajudat a canviar-ho) però certament la via NO m'ha acabat d'agradar. N'he sortit amb una sensació de sí però no: L1 sí, L2 uf uf, L3 no, L4 no, L5 no i L6 sí, com a resum ràpid. Menció especial al L2 que té alguns trams d'escalar amb calma i controlar molt bé l'autoprotecció.

Totes les reunions estan amb parabolts i algun més en els llargs. Dur algun tascó, friends fins C3, Aliens i alguna baga o cordino. Roca en general bona però transmet poca confiança, bastant bruta de líquen i alguna herbeta (que per les poques que hi ha, déu ni do del que molesten). Llàstima de les feixes que li treuen l'ambient de paret.

Apa! Fins aviat i n'haurem de fer alguna altra per comparar si és problema de la paret o de la via... alguna recomanació?

Lo Gall Sergi fa bon Caldo a la Pala del Coll.

Bonica jornada d'escalada avui al Montroig tot i que al sortir de casa, i després del ruixat nocturn, no en donava ni un duro. He repetit Lo Gall Sergi fa bon Caldo a la Pala del Coll, vieta senzilleta per no patir.

Senzilla que no vol dir fàcil: el L3 prou demana una bona apretada (més 6b que 6a+). Hi ha força xapes per assegurar els passos més difícils i només el L2 necessita algun friend (C2 i C3). Roca bona en general amb alguna crosta a vigilar.

Apa! Fins aviat i la ressenya per despedir-me.

15 anys de... la Pensionistes a la Paret de l'Extrem.

La Pensionistes a la paret de l'Extrem va ser la primera via que vaig fer al Montroig. Sempre n'havia tingut molt poca informació i quedava marginat a un segon terme però gràcies al 4x4 dels companys vam poder gaudir de les comoditats d'accés des del refugi del Xut, avui dia tancat des de Coll de Porta.

De la via només recordo dos trams: la bonica xemeneia del L1 i el tens o molt tens inici del darrer llarg. Un pas totalment fora de lloc vist com està la resta de la via i fa que la via no pugi a la categoria de clàssica i recomanable de la paret.

Apa! Fins aviat i  potser amb una antena de bona longitud resoldreu el problema.

La Resol i la Pell de Serp a l'Agulla i Pala dels Pelats.

Tot i que deien que el dia aniria empitjoran amb les hores, el cert és que ha estat un molt bon dia per escalar i ho hem aprofitat fins l'últim raig de sol a la zona dels Pelats al Montroig. Primer hem fet la Resol a l'Agulla i després la Pell de Serp a la Pala.

Vietes que sense ser res de l'altre món són prou agradables d'escalar: potser la segona una mica més picantona. Com que les tirades són més aviat curtes es poden empalmar prenent les mesures adients.

Dur els friends fins C2, Aliens i tascons opcionals. Roca bona amb algun bloc dubtós i algunes esquitxades de terra o herba aquí i allà. R4 de la Pell de Serp difícil de reforçar (només un clau). Fletxes a llurs inicis.

Apa! Fins aviat i les ressenyes tardaran alguns dies.

Estel de l'Alba a la Paret dels Sostres.

Bona jornada d'escalada avui a la Paret dels Sostres del Montroig. Ens hem decidit anar-hi per por a la boira de la plana però al final res de res. I la via escollida l'Estel de l'Alba, una altra de la llista que no acabava mai de ser protagonista.

I la veritat és que, exceptuant els dos primers llargs, la resta és super xula i he disfrutat moltíssim de l'escalada: de fisures verticals i atlètiques gairebé sempre però amb alguna placa o desplom per canviar el xip. Grata sorpresa en positiu i res a veure amb la seva veïna.

Poc equipada i on algunes reunions caldrà reforçar o montar amb facilitat. Roca molt bona i millorant notablement amb l'alçada (precaució amb les crostes, llastres i blocs del L1). L2 molt herbós i desagradable i, líquen emprenyador a l'inici del L3. La resta a disfrutar amb companyia dels tascons (alguns de petits), friends fins C4, Aliens i bagues i cordinos.

Apa! Fins aviat i ...entrada exigent a l'R4, alerta.