L'Easy Rider a la Paret de l'Aeri.

Doncs sembla mentida que aquestes alçades de la pel.lícula encara em faltin clàssiques tant famoses com l'Easy Rider de l'Aeri, però així són les coses i, no és l'única, encara n'hi ha almenys un parell que esperen el seu torn. Però ara, la trilogia més repetida d'aquest sector ja està complerta (amb aquesta i aquesta altra)

Via molt bonica, elegant, audaç, assequible però (alerta) també exposada. De fet, tot el que jo pugui dir, de ben segur que altres ja ho han dit, així que poc més afegiré. Nosaltres em dut els Aliens i prou han anar bé (sobretot al L1) i potser amb algun tricam (més que tascons) també l'haguessim pogut posar.

Apa! Fins aviat i inici del L4 en diagonal a 30º cap a l'esquerra (respecte la vertical)... possiblement el tram més delicat de la via.

15 anys de... El Salt de la Lluna a la Paret Bucòlica.

Durant una bona colla d'anys, la Paret Bucòlica d'Oliana va viure una tensa letargia degut a l'amenaça de sanció si aparcaves al pàrking de tota la vida. Actualment, sembla que es fa la vista grossa i es permet tornar a disfrutar de l'enèssima juventud d'aquesta paret sense haver d'acarcar a can pistraus.

El Salt de la Lluna fa formar part d'una d'aquestes juventuts i jo vaig fer la meva repetició avui farà 15 anys. Certament, recordo ben poca cosa i potser el bonic desplom final és l'únic que em ve a la memòria... de la resta res de res. Trobareu suficient informació per la xarxa.

Apa! Fins aviat i sobretot no us oblideu el protector solar.

15 anys de... la Perros Callejeros a l'Agulla Jordi Solé i Massip.

El vessant oest de l'Agulla Jordi Solé i Massip és un dels millors murs de Montserrat. I com totes les seves veïnes, la Perros Callejeros, és una molt bonica via equipada on lluitar per fer-la en lliure us posarà la cirereta del pastís.

Jo vaig repetir-la avui farà 15 anys, quan encara no hi havia regulacions i es podia gaudir de l'ombra (i la fresca) primaveral.

Apa! Fins aviat i ...si queden braços, pot combinar-se amb qualsevol d'aquestes: 1, 2 i 3.

Erasmus a la Paret de les Dues.

La terra és com una esponja i la pluja d'aquests darrers dies ni s'ha notat a les parets, i això que anava una mica amb l'incògnita de si estarien molles o no però, certament, tot estava ben eixut, almenys a la part dreta de la Paret de les Dues a Peramola (a l'anomenat sector Bestioles).

Com que no havia fet cap via en aquest sector, totes m'eren igual i, finalment, he escollit la més occidental, així he anat fet vistes de la resta. L'Erasmus és una vieta moooolt fàcil on només el L1 té una mica de complicació (de tant fàcil que és, a mitja paret ja m'he calçat les bambes i plegat la corda).

Apa! Fins aviat i de material porteu el que vulgueu... que a mi s'em fa difícil dissernir.

Nova via. Males Influències a la Tortuga.

 En una de les darreres visites a la Móra Comdal vaig fixar-me en una bonica placa tombada a la dreta de la cara est a l'anomenada agulla de La Tortuga i, avui aprofitant que només disposava del matí (i sabent que a la tarda hi tornaria haver pluja) he decidit anar-hi a fer una ullada.

La Males Influències és una línia només sobre el paper ja que sobre al terreny he preferit NO deixar-hi cap rastre de pas: no he sanejat res, no he netejat cap forat, no he esporgat cap sabina (només un petit caminet d'accés). Res de res.

Apa! Fins aviat i la ressenya per acabar.

La Ruta de la Seda a la Roca Subirana.

La Roca Subirana, en els verals del Santuari de Lord, vaig descobrir-la el dia que vaig repetir l'Aresta dels Piteus (per sortir encara al blog) i, la seva cara sud va atraure'm d'una manera addictiva. Vaig obrir-hi algunes vies i avui n'he anat a repetir una d'elles: La Ruta de la Seda.

Vieta equipada (6 cintes +R.) amb les assegurances justes i a lloc on cal templar els nervis i escalar amb la delicadesa de la seda per culpa d'una roca no bona però tampoc dolenta. Us penjo la ressenya panoràmica general que en el seu dia vaig fer.

Apa! Fins aviat i a combinar amb altres com aquesta que és l'única que falta al panoràmic.

Noves vies. Mahsa Amini i Home Round al Cap de la Tortuga.

Quan vam obrir, a la tardor passada, la Mahsa Amini al Cap de la Tortuga de la Móra Comdal, vaig fixar-me en la prominent proa de la dreta de l'evident diedre: feia molt bona pinta i, avui, he decidit anar-hi a veure que sortia.

I ha sortit una via prou difícil amb bons forats per anar-hi posant flotants. Només a la reunió he preferit posar-hi un parabolt per fer-la més segura (sinó, hagués sigut una sense expansions). Roca bona però que no he volgut sanejar gaire perquè els futurs (pocs) repetidors puguin fer un 'Home Round' ben satisfets.

Apa! Fins aviat i us deixo la ressenya de les dues vies... completament oposades l'una de l'altra, jeje!

L'Aigua de Déu a la Paret de la Batalla.

En aquest bonic dia primaveral torno a baixar a les profunditats de Vilamala a fer l'última via que tenia pendent a la Paret de la Batalla: l'Aigua de Déu (que prou falta fa) és una via que ja sospitava que seria exigent i l'olfacte no ha fallat (fer-la en solitari suposo que també l'hi ha afegit un plus). 

Sinuosa, exigent i bastant bastant obligada, sobretot l'inici del L3 on un còdol a mode d'escambell m'ha ajudat a arribar a la presa salvadora. També destacar la continuitat del L2, on a primer cop d'ull sembla que no hi hagi d'haver res, però mica en mica va sortint.

La ressenya original demana bastant material però jo, certament, no he sabut veure on colocar-lo (només els Aliens poden fer falta per trampejar el pas comentat). Roca bona i en general presa roma. Possible descens en rapel amb doble corda (R4 a R3, R3 a R1 i R1 a terra).

Apa! Fins aviat i, descaradament, la més difícil de Vilamala... de moment.

El Motí de les Dones i la Salvador Puig Antich a la Tortuga.

Diuen (diuen) que aquesta setmana serà més primaveral que estiuenca, i encara que això signifiqui ruixats de tarda m'he n'alegro tant que no us ho podeu imaginar. Amb tot, toca aprofitar els matins, com he fet avui a la Móra Comdal, repetint dues interessants vietes acabades de sortir del forn.

Primer he fet El Motí de les Dones al Coll de la Tortuga, destacar el L2 ben vertical però amb bon cantell. I després l'evident i estètic diedre sud de la Tortuga en homenatge a Salvador Puig Antich. Totes dues amb roca sanejada prou bona on amb alguns friends ja fareu (només el C1 per la primera i fins el C2 per la segona).

Apa! Fins aviat i de la Tortuga també es pot baixar per l'aresta nord amb alguna desgrimpada de IIIº.

Terra Lliure a la Magdalena Superior.

Jo he escalat molt poc per la zona de Gorros a Montserrat i encara no puc dir que m'he l'ha conegui, per això, avui hem anat a fer la Terra Lliure a la Magdalena Superior (el pla original era l'Amistat d'Estiu però ens hem equivocat) i la sensació constant ha estat de no saber ben bé que estàvem escalant. Ara, des de casa, cercant per internet, ja he vist el sidral que hi ha.

La via en si, és prou xula amb llargs ben interessants i una roca super bona. Espai just i suficient per que tingui identitat pròpia. Jo anava amb el xip de via equipada i l'he hagut de canviar ràpid. Llargs inicial amb poca cosa i llargs finals més arregladets. En general assegurances justes, uns friends fins C1, Aliens i algunes bagues fines per merletes us aniran d'allò més bé.

Apa! Fins aviat i espero que la ressenya us ajudi a navegar amb millor rumb.

 

15 anys de... la Cafè, Copa i Puro a Narieda Sud.

La combinació de via llarga semiequipada, grau baix, poc atlètica, roca bona i entorn tranquil, va fer de la Cafè, Copa i Puro a Narieda Sud una via prou freqüentada durant una bona colla d'anys. Jo vaig fer la meva repetició avui farà 15 anys i, certament, en recordo ben poca cosa.

Trobareu informació extensa per la xarxa però crec que actualment el que cal vigilar més és l'estat dels cordinos dels ponts de roca que equipen molts trams de via (recomanable dur-ne un bon variat).

Apa! Fins aviat i ...el temps no passa en va.