15 anys de... la Víctimes del 92 a Canalda.

Possiblement és la via de Canalda que he repetit més cops (Des-04, Des-07 i la restauració durant la tardor del 06). Però tal dia com avui de fa 15 anys, va ser la primera vegada que anava a la preciosa Víctimes del 92. La segona vegada, vaig enamorar-m'en al aconseguir fer-la tota en lliure i com que els burils estaven vellets vaig decidir restaurar-la amb subvenció de la FEEC.

Els punyateros, van donar-me parabolts d'idèntic color que la roca (casualitat?) i ara costa un munt de veure'ls perque en algun punts estan una mica separats (L2), tot i així, és de les vies més ben equipades de la paret (res a veure amb la seva veïna) i un clar exemple de l'escalada canaldera.

Apa! Fins aviat i ...assegureu-vos que l'últim llarg està sec abans de ficar-vos-hi.

Bones Festes.

Estimats amics i amigues, companys i companyes, seguidors i seguidores, lectors i lectores ...que tingueu un bon nadal i un bon any 2014.

Apa! Fins aviat i un 2014 que promet estar ple d'emocions fortes ...de tot tipus, jeje!!

Don Cipote de la Mancha al Serrat de les Garrigoses.

Quan a dos quarts de nou del matí,el radar metereològic encara marcava pluja per Montserrat, no m'esperava poder escalar. I quan ens hem plantat a l'inici de la Don Cipote de la Mancha al Serrat de les Garrigoses (molls com ànecs) i he vist que la columna per on va la via també estava molla m'han entrat tots els mals del món.

En un acte de fe, he pensat que almenys probaríem el L1, i probant probant, l'hem acabat fent tota (i recuperant un munt de material abandonat, jeje!!). Anàvem molt atents perque no sabíem molt bé el que ens trobaríem, la poca informació de que disposàvem ens feia estar amb el cor encongit. Però ja sé sap que el lleó no és tant ferotge com el pinten i al final ens ho hem passat teta ...molt bona via!!

La roca és molt bona en tots els llargs passant de cigronets esgarrifosos a forats inhumans. La via està equipada (12 cintes + R. amb alguna de llarga), en els trams difícils està ben assegurat i en els fàcils allunyen una miqueta (nosaltres portàvem cosetes però no hem col.locat res). Afegir que en el L1 ens haurem d'estirar força en l'Ae i que el L5 és difícil a vista. Reunions bones i còmodes i descens en rapel.

Apa! Fins aviat i compte que aviat entraran les restriccions en el pis inferior.

Nova via. Sí Sí, Sí Vull a Busa.

A la part occidental de la paret sud de Busa només una via desafia la verticalitat. Fa temps que vaig veure un atraïent esperó i finalment l'he acabat obrint sota un fantàstic solet d'hivern i una genial temperatura de primavera.

Bona via. Molt estètica i vertical. Inici per un marcat diedre que l'abandona a l'alçada d'una llastra precària que desafia la gravetat d'una forma sorprenent (el tram més delicat de la via). La resta segueix les debilitats de la paret amb un mínim d'expansions i una bona dosi de mestratge en el material.

Roca molt bona menys la primera meitat del L1 i algun que altre còdol esporàdic. Tascons, Friends (fins C3), Aliens i algun cordino per ponts de roca i merlets. Reunions equipades.

Apa! Fins aviat i compte amb el fregament.

Nota (del 4 de Febrer de 2014): Avui repetim aquesta via que vaig obrir fa poc més d'un mes, per confirmar el grau i equipar algun que altre pont de roca.

No sóc jo qui ho ha de dir, però crec que és una petita obra d'art: via molt molt bona, de les millors que he obert.

Nota (del 10 de Maig de 2014): Torno a repetir aquesta via i com que m'agrada, no m'en canso. Si l'altra vegada va ser tota de primer, avui a estat de segon.

Un bon amic s'ha m'ha emprenyat perque li he "robat" la linia: demano disculpes, però això ja pasa. A m'hi m'he n'han "robat" un munt.

La Rucs on the Rocs a la Serra de Sant Joan.

Solet d'hivern espectacular a la Serra de St. Joan de Montanisell, si estava tant bé, que hem escalat la Rucs on the Rocs amb màniga curta i amb una bona suadeta per arribar en aquest cor que marca l'inici d'aquesta fabulosa via.

Inteligent recorregut: ben trobat i ben resolt. La roca i el canto també hi ajuden, però la manera en que l'han deixat, acaba de donar-hi la bellesa a la via, felicitats!! He d'afegir que la graduació original m'ha semblat una mica inflada i concentrada en curts trams, però bé ...aquí cadascú dirà la seva. A la meva ressenya poso el que a mi m'han semblat, tenint en compte que alguns llargs els vaig fer de segon i que l'Ae no el vaig alliberar.

De material, només hem fet servir Friends fins el C2 (C3 opcional), Aliens i alguna baga, els tascons els hem passejat. La roca molt bona i descens en rapel (preveure bagues per abandonar): R7 (que no és al cim) a R5, R5 a R3 (guiar cordes), R3 a R2 i R2 a terra. Còmode i ràpid.

Apa! Fins aviat i ...això si que és un bon clau, la resta són tonteries.

15 anys de... l'Anaconda a la Roca dels Arcs.

Feia una setmana que havia tatxat una clàssica de Vilanova de Meià i aquest cop li tocava el torn a una altra: l'Anaconda de la Roca dels Arcs, amb la seva bavaresa inicial difícil, gastada i única a la paret.

La via no dóna cap dubte d'on comença però amb la seva sinuositat fa que sigui una mica difícil de seguir amb claretat. La quantitat de vies que la creuen (algunes gairebé trepitgen) fa que la confusió sigui major però com que de moment NO està restaurada (que jo sàpiga) només cal anar xapant lo més vell que trobeu, jeje!!

Apa! Fins aviat i ...compte amb les reunions (cal reforçar-les) i amb els ronyons a l'R6.

L'Atlanta a Canalda.

Hem costa començar el post per parlar de l'Atlanta de Canalda. Des del dia que vaig caure en el L1 (Ago-96), li tenia unes ganes intenses i especials, però aquesta via te diversos factors que la fan difícil de repetir. De fet, no se si algú ho ha fet, així que possible primera repetició.

El primer factor és el terme exposat que apareix en diversos passos, i a fe de Déu que ho és, sobretot el L2 (uf uf!!). I el segon factor és assegura-se que la roca estigui seca, ja que tota la via puja per una de les xorreres més actives de la paret, si això li sumem la poca insolació dels primers 60m fa que sigui complicat trobar-la en òptimes condicions.

No hi ha cap llarg fàcil. La via és difícil, dura, exposada, vertical, entretinguda, sinuosa, amb roca bona (menys el L1) però molt bruta per l'efecte de la xorrera. L'he fet tota en lliure (màx 6a+) i només hem clavat dos claus en el L1 (de fet un dels que hi havia en aquest llarg se'ns ha quedat als dits i netejant netejant ha quedat una bona fissura per un Alien).

De material: Tascons, Friends (fins C3, C4 opcional), Aliens, cordinos, bagues i 4 clauets opcionals recomanables. Afegeixo que el C4 només és per un pas del L2 on el C3 hi va una mica balder.

Apa! Fins aviat i ...l'últim llarg és vertiginosament bo.

15 anys de... la Diòptria a Canalda.

Tot i que pugui semblar que ho tenia tot fet a la meva estimada Canalda, encara em faltaven (i falten) diverses vies. Fa 15 anys la Diòptria, una de les boniques, elegant i verticals de la paret, repetida amb certa freqüència per la poca gent que puja i amb un llarg final d'apretar per acabar de deixar-hi les últimes forces (la cirereta del pastís).

La via propiament dita, està equipada, però com que surt per l'últim llarg de la Via de Pasqua (el més difícil de tots) s'ha de portar friends fins el C1 o C2 (no ve d'un). S'han apurat diversos trams d'artificial però no tots i l'inici de via s'ha vist perjudicat per les excavacions que el propietari de la finca va fer a Ca la Rita, una autèntica pena, però no patiu per que s'ha afegit un parabolt per poder iniciar la via sense jugar-se la galeta.

Apa! Fins aviat i no infravaloreu l'últim llarg, és dificil.

15 anys de... la Joan Freixenet a la Roca dels Arcs.

La Roca dels Arcs de Vilanova de Meià te unes quantes clàssiques irrenunciables i a mi encara m'en faltaven algunes. Així que fa 15 anys li va tocar el torn a la Joan Freixenet.

Amb el material d'avui en dia pot fer-se sense martell (cosa que nosaltres no vam fer), i crec que el grau obligat deu quedar si fa no fa.

El repte de la via és superar en lliure i sense clavar el diedre del L1: difícil, vertical i intimidatori. La resta, sense ser tant exigent, no regala res fins la part superior.

Apa! Fins aviat i em sembla que la van restaurar, sinó tota, gairebé tota.

Escales. El sol ribagorçà.

Després d'uns quants dies freds, aquesta setmana m'he escapat a buscar el sol, el sol de la Ribagorça, en una de les parets més assolellades que hi ha a prop del congost d'Escales: el Talló d'Aulet, una petita gran paret, tranquila, solitària i talaïa perfecta de la Mitja Ribagorça.

Hem escalat dues vies: Welcome to Machine i la via de La Fissura. Dues vies de característiques molt semblants i on l'herba en les fissures denoten la seva poca freqüentació, i això no vol dir que siguin vies lletges, tot el contrari, són molt bones però el que si vol dir és que aquestes prenen forats i cantos vitals.

El primer dia vam fer la Welcome to Machine. Destacar el L3: boníssima fissura de continuitat que ens exigirà d'allò més per poder-la fer en lliure: equipant, apretant i disfrutant a parts iguals. I el segon dia encara hem apretat i disfrutat més a la Via de La Fissura, on tots els llargs són bons o molt bons però llàstima de la feixa intermitja que ens trenca la verticalitat. Genial!!!

Menció especial a la roca: increïblement bona, abrasiva, adherent i amb uns cantos afilats com ganivets (sputnik triple zero), dit això, penseu que l'herba creix en les fissures (com he comentat) i emprenya molt pel que va de primer (el de primer neteja perque el de segon pugui encadenar). Tascons, Friends (fins C3), Aliens i cordinos mínim, a partir d'aquí repetiu el que vulgueu i segons el nivell. Les vies estan poc equipades pel grau que tenen però amb les reunions montades (en general). Descens en rapel de dos punts.

Apa! Fins aviat ...i si hi aneu amb gos, compte que es tornarà boig quan vegi això, jeje!!