Estic al Pou a la Paret del Montnou.

Segueix la calor i segueix la recerca d'escalades a l'ombra. Així que avui he pujar fins la paret oest del Montnou per repetir aquesta nova obertura dels companys de Cardona: Estic al Pou, una vieta amb formacions ben curioses... d'aquí el nom (suposo).

Destaca clarament el L1, bastant més difícil que els altres dos, i per xapar un dels parabolts del llarg prou us ho haureu de mirar amb precisió (quan hi arribeu ja sabreu quin vull dir). La resta és bastant més fàcil i cantellut amb una cavitat taponada i un avenc a l'altre forat de la dreta.

Està semiequipada i cal dur friends fins C3, Aliens i diverses bagues o cordinos. Roca variable amb trams de tot, en general bona. Per començar el descens cal acabar de grimpar per la Cresta del Montnou fins al final.

Apa! Fins aviat i una mica de ressenya per acabar.

The Rollings a la Paret del Montnou.

Dies per continuar escalant a l'ombra amb aquesta calor que sembla no tenir fi, però avui m'he encantat una mica més del compte i quan he arribat a peu de paret ja hi havia entrat el sol. Mala sort per un costat, i bona sort per l'altra ja que la via ha estat prou fàcil com per poder escalar ràpid.

The Rollings és una vieta, de recent obertura, que aprofita l'única debilitat fisurada que presenta la part central de la Paret del Montnou. Escalada evident i poc equipada (menys les reunions que sí n'estan), amb una roca bastant bona tot i algunes crostes i llastres que cal tractar amb amor.

Apa! Fins aviat i de material ...porteu lo habitual en aquestes vies.

Odei a la Paret del Montnou.

Grans vies s'estan obrint darrerament a la comarca. La concepció, la obligatorietat i la difícultat fa que siguin grans vies (aquí, la longitud és el de menys). La darrera, en que a dures penes he aconseguit pujar arrossegant-me com un miserable cuc, és la Odei a la Paret del Montnou.

Viot de placa infernal amb tirades curtes però intenses. L1 alliberat en 7a, L2 pendent d'alliberar, rondarà el 7b, L3 al voltant del 6c i el L4 un IVº de sortida. Obligasíssim sense ganxo i amb ell també déu ni do, afegir, a més a més, el friends fins C1, els Aliens i algun cordino o baga. L'enhorabona a l'oberturista.

Apa! Fins aviat i la ressenya quan estigui tot llest i a punt.

Fuig d'Aquí a la Paret del Montnou.

Les noves generacions d'escaladors locals pugen molt forts i mot motivats. Algunes de les seves últimes obertures estan fora del meu avast però encara m'atrebeixo amb les més fàcils, com seria la Fuig d'Aquí al Montnou. Avui en un matí no estiuenc que em salvat per ben poc.

L'enhorabona als oberturistes per aquesta perla curta però molt bonica i molt ben resolta. La important neteja de la fisura del L2 permet disfrutar d'una molt bona escalada lliure. El grau l'he trobat més aviat benèvol a condició de tenir una bona envergadura, tot i així, no em queixaré pas.

Vieta semiequipada on cal dur friends fins C2, Aliens i algunes bagues (tascons petits opcionals). L1 poc equipat i L2 gairebé equipat. Roca molt bona menys uns blocs dubtosos a mig L1 i possible descens rapelant amb un llarg rapel de 60m.

Apa! Fins aviat i ara uns quants dies de vacances amb la familia... sigueu feliços.

15 anys de... Amb el Temps Just a l'Agulla del Montnou.

Amb aquesta via tancava, fa 15anys, un cercle de vies noves obertes a la part més occidental de la Paret del Montnou. En el seu dia vaig badar i no us vaig presentar les altres dues. Així que aquí us deixo els enllaços: primer la fàcil Cresta del Montnou i després la germana d'aquesta, la Just a Temps.

Amb el Temps Just és una via que aprofita la fisura més arrogant de l'Agulla del Montnou. Tres llargs curts però prou difícils: el segon d'ells integrament en artificial i llur reunió del tot penjada. Ombra durant el matí.

Apa! Fins aviat i ideal per practicar amb el material i passar una mica de por, jeje!!

15 anys de... la Just a Temps a l'Agulla del Montnou.

Si la part oriental de la paret del Montnou és caracteritza per un vistosa piràmide, la part occidental ho fa amb una arrogant proa vermellosa que acaba en agulla. Escenari molt atraïent per la fàcil Cresta del Montnou.

En aquesta proa destaquen dues fissures molt evidents: la primera la Just a Temps (que no ens agafes una tempesta d'estiu el dia de l'obertura). Via curteta per practicar amb el material en els matins d'estiu.

Apa! Fins aviat i la segona, tot i la ressenya, us l'explico d'aquí uns dies.

15 anys de... la Cresta del Montnou a la Paret del Montnou.

La Cresta del Montnou emergeig de dins el bosc com les dents d'una serra i ofereix dues vessant del tot oposades: el vessant nord, obac amable i amb multiples escapatòries i, el vessant sud extremadament altiu amb un espadat de vertigen.

La via és molt fàcil i és pot fer sense peus de gat. Només el L1 per l'evident canal nord té una mica de difícultat, la resta és una talaïa meravellosa de gran part d'Odèn.

Apa! Fins aviat i aquí teniu la ressenya perque la disfruteu com he fet jo en alguna altra ocasió (Jul-19).

15 anys de... la Chamán a la Paret del Montnou.

La via Chamán a la Paret del Montnou sempre m'havia imposat respecte ja que la graduació original era MD/A2+ i un A2+ no era per infravalorar i menys coneixent els autors de la via. En aquesta primera repetició, d'avui fa 15 anys, segons tinc anotat a la llibreta, vam escaquejar aquest tram per una variant però que no recordo de res i no us puc donar més detalls.

L'any següent (Ag-06) vam tornar-hi amb un fanàtic del lliure per apurar-la. El L1 va sortir bé: dos A1'ns en 6a i 6b respectivament. Però el L2 ja ens va dur més problemes i després d'intentar-ho un parell de vegades vam sucumbir amb dos passos d'A0 que no hi va haber manera de treure. Així, per si mai ens animàvem a tornar-hi, vam deixar llurs claus al lloc i estalvia martell.

Apa! Fins aviat i a veure si s'acaba, com sembla, tanta incoherència de normes que la cosa comença a emprenyar...

L'Esperó Eclèctic a l'Agulla del Montnou.

Després de molts dies (massa dies) sense tocar roca, avui ens hi tornem a posar en una matinal ràpida a l'ombra de la Paret del Montnou per escalar la bonica agulla de la seva part més oriental. Ja feia dies que li tenia ganes a l'Esperó Eclèctic però les escalades a l'ombra i aprop de casa s'han de dossificar escrupulosament.

Així doncs, vieta fàcil i evident on només un pas inicial perfectament assegurat ens farà apretar una miqueta. La resta ajagut i on només haurem de prestar atenció a la roca que en algun punt es presenta força esquarterada.

Dur alguns flotants i algunes bagues per les sabines. Possibilitat de seguir per la Cresta de Montnou allargant així l'activitat i sense tenir que afegir més material extra o, fins i tot, per la Cresta Sahara Lliure.

Apa! Fins aviat i sinó sempre podeu rapelar pel vessant nord.

Via del Diedre Vermell a la Paret del Montnou.

Feia molt temps que no visitava la paret del Montnou a Odèn, l'última vegada que ho vaig intentar una pedra en el camí va deixar el cotxe fora de combat. Però avui, dins la tranquilitat més absoluta he pogut disfrutar d'aquesta via que vaig obrir en solitari fa ja més d'una dècada.

La Via del Diedre Vermell és d'una lògica absoluta i amb un tram de diedre (vermell) realment boníssim, llàstima dels trams herbosos per arribar a les R's i que sigui tant curteta però per un matí d'estiu va perfecta.

No puc dir que em sortis gaire cara, només dos espits i dos trossos de cordino (avui dia bastant malmesos), així que algun tascó i els friends fins C3 i els Aliens us aniran d'allò més bé. Us adjunto la ressenya original perquè està prou bé.

Apa! Fins aviat i pas d'entrada rabiós ...esteu avisats.

La Cresta Sahara Lliure al Montnou.

Després de la tremenda greguelada d'ahir que a mogut cel i terra, avui era un dia de resaca, de tranquila i freda resaca, com si d'un nen que amaga la mà després d'haver tirat la pedra. Sense ànims de fer gran cosa només de passejar per la muntanya, m'ha fet un gir el tupí i m'he acostat en aquest racó de món (...de Montnou) a beure aigua fresca i respirar aire net.

Amb només el que duia m'he aventurat per la Cresta Sahara Lliure. Bambes, gorro i guants han estat les meves úniques armes, més que res, per combatre el fred ja que la via és molt fàcil i assequible.

És una via absolutament neta, sense cap rastre de res, i on només la línia imaginària de la ressenya dóna fe de la mateixa. La roca molt esquarterada però aguanta. Ideal si la combineu amb la Cresta del Montnou.

Apa! Fins aviat i ... qui deia fred!!