Després de la tremenda greguelada d'ahir que a mogut cel i terra, avui era un dia de resaca, de tranquila i freda resaca, com si d'un nen que amaga la mà després d'haver tirat la pedra. Sense ànims de fer gran cosa només de passejar per la muntanya, m'ha fet un gir el tupí i m'he acostat en aquest racó de món (...de Montnou) a beure aigua fresca i respirar aire net.
Amb només el que duia m'he aventurat per la Cresta Sahara Lliure. Bambes, gorro i guants han estat les meves úniques armes, més que res, per combatre el fred ja que la via és molt fàcil i assequible.
És una via absolutament neta, sense cap rastre de res, i on només la línia imaginària de la ressenya dóna fe de la mateixa. La roca molt esquarterada però aguanta. Ideal si la combineu amb la Cresta del Montnou.
Apa! Fins aviat i ... qui deia fred!!
2 comentaris:
je je je! algú l'ha repetit! ets dels pocs! està neta, traçat lliure i roca incerta, com el mateix Sahara! es una bona opció per sortir de la Cresta del Montnou amb uns metres més i sense massa preocupacions...
Doncs així mateix ho diria jo, jeje!! Ja fa temps que volia anar-hi però mai trobava l'excusa. Ahir va ser el dia perfecte.
Cuideu-vos, Llorenç.
Publica un comentari a l'entrada