Això sí, fent dues vietes agradables, maques i fàcils per tornar agafar el rodatge com són l'Aresta Brucs i l'Stephanie. Potser la segona amb una arribada al cim una mica més piquent.
Roca, no cal dir-ho, excel.lent. Vies equipades sense excéssos. Bones i còmodes reunions. Només cal vigilar els dies de vent que en la part alta de la regió i en aquesta agulla en concret pot arribar a ser molt fort.
Apa! Fins aviat i... ha penjar la bata fins l'any vinent.
5 comentaris:
Ha tornat l'anticicló i ja s'escala de gust, amb l'escalforeta del sol que al migdia ja apreta. L'estafanie apreta al final sí!
Parce, no siguis racano i penja mes fotos, que aquest nou "goretex color chicle" te bona pinta.
Salut.
Jejeje!!! Tinc un video que no té desperdici, jejeje!! Però em fa vergonya penjar-lo!!! jejeje!!
L'Stephanie si que apreta sí, una mica més i em pillo, Jaume.
Salut companys.
Bona manera de cremar els excessos del sopar "gras". Per cert, quina comparsa és aquesta de les bates roses?
Del sopar gras, i del sopar del ball de la patacada,i el comparses del dissabte i el sopar de bojos del dilluns, jejeje!! Jo sóc de la comparsa de la Geganteta Boja.
Salut En Girbén.
Publica un comentari a l'entrada