15 anys de... la Sherezade a la Paret del Silenci.

Font Ferrera és un raconet amb vies realment xules i obertes amb caràcter. La Sherezade és una d'aquestes petites joies amagades. Oberta a l'apartada Paret del Silenci, els 40min d'aproximació serà el peatge a pagar.

Fa 15 anys vaig fer-la per primer cop i no vam poder-la treure en lliure, però el segon cop si que ho vam fer quedant un bon 6c de desplom (Ago-08). El pas NO és obligat mentre hi hagi el plom i és del tot imprescindible no xapar-lo si es vol fer en lliure i tibar-lo amb delicadesa si es vol fer en artificial.

La via està equipada però és recomanable dur l'alien verd per assegurar l'inici del L2. La resta, assegurances a lloc.

Apa! Fins aviat i el L1 és una mica lleig i correspont a la Moviment de Silenci.

Divendres de Resurrecció a la Paret de Catalunya.

Estrenem temporada a Montrebei per posar fil a l'agulla a l'objectiu de l'any (vejam si el podem complir). Hem fet la Divendres de Resurrecció on el vent i el fred ens a fuetejat gairebé tant com la via.

Amb això vull dir que tot i ser una via de les curtes, té tots els ingredients montrebians més autèntics i de ven segur no us deixarà indiferents. A mi m'ha agradat excepte el L2 on cal anar molt atent a la roca. Escalada molt variada amb una part superior aèria, amb ambient i un L5 que és la cirereta del pastís (la cirereta i el bitxo a la vegada, jeje!).

La via està poc equipada en general amb les reunions a reforçar. De material cal els tascons, friends fins C4 (opcional repetir els mitjans/grans), Aliens, cordinos i bagues. Roca bona en general menys el L2 i alguns blocs en el L4. Nosaltres NO hem clavat i si es va just de grau un ganxo pot ser útil en el L5.

Apa! Fins aviat i compte amb aquest fanguer... us pot donar més d'un maldecap.

Via del Mestre a la Paret de Riu Lacó.

L'allargassada Paret de Riu Lacó encara dóna per obrir vies i avui he anat a repetir aquesta bonica via dedicada al Xuxe: la Via del Mestre.

L'enhorabona a l'oberturista que ha endevinat un traçat del tot evident, lògic i atraïent per un rectilini sistema de fissures a la part inferior i una columna del tot estètica a la superior. Llàstima de l'inevitable jardí intermig que li trenca homogenietat.

La via a quedat poc equipada però s'assegura perfectament. Dur tascons (discret), friends fins C3, Aliens, bagues i cordinos. Roca molt bona amb tres punts delicats: l'inici de via, l'arribada al jardí i dos grups de blocs en el L3.

Apa! Fins aviat i se us farà curta segur.

Nota (del 22 d'Agost de 2019): Torno a repetir aquesta bonica i interessant via de Riu Lacó. Ben trobada i ben oberta.

Després de tres anys us penjo la ressenya: val més tard que mai. Jejeje!!!


 

L'Aresta Brucs a la Bessona Inferior.

Feia molt anys que tenia ganes de repetir l'Aresta Brucs de la Bessona Inferior. Autèntica via històrica i referent d'escalada montserratina de finura, valor i audàcia. No deixo de meravellar-m'he de les aptituds escalatòries que tenien aquella generació d'escaladors.

Tot i fer un dia ventós i fred, ens hi hem posat decidits a fer-la en lliure però finalment he sucumbit als sisens de la segona meitat de via (ratllat ja de rebre per totes bandes i de patir tant). Diuen que el L1 és el més complicat, potser si però no us penseu que la resta sigui gaire més benèvol.

Nosaltres només hem posat un tascó petit/mitjà a la sortida de l'última panxa (via Normal), la resta equipat però amb les assegurances justes i velletes (demana a crits una restauració però que estigui ben feta, si us plau). Reunions reforçades i roca molt bona menys l'última panxa. Sortida més que recomanable per l'Aromes.

Apa! Fins aviat i la via que hem fet primer no sé si ens a fet escalfar o acabar de refredar, jeje!

Lo Nik Gall-Lastir al Serrat del Poll.

Març marçot... i quin temps més boig. Avui la busqueda d'una clariana s'ha imposat i he abandonat l'escalada a la comarca per un altre dia que no estigués tant blanquet. I aquesta clariana l'he trobat al Serrat del Poll d'Alòs de Balaguer.

He fet una solitària a Lo Nik Gall-Lastir. Vieta fàcil i ràpida sense cap complicació com gairebé totes les de la paret. Part superior bonica i poc més a destacar.

Està gairebé equipada però alguns flotants per l'inici i el final poden anar bé. Roca molt bona i cantelluda amb alguna pedra solta en els replans. Jo he baixat rapelant la part superior i després caminant per les vires cap a l'esquerra sense problemes (fites i cadena).

Apa! Fins aviat i perque veieu que no us enganyo... així s'ha llevat Solsona aquest matí.

15 anys de... la Me'n vaig a Mallorca a la Paret del Grau.

L'assoleïada Paret del Grau de Coll de Nargó disposa d'un bonic repartori de vies gairebé totes equipades que des de fa més de 15 anys he anat repetint amb relativa freqüència. Me'n vaig a Mallorca és una d'aquestes i ho he fet en més d'una ocasió (Mai-08, Oct-09).

La via potser no és de les més xules però per fer una vieta de varis llargs sense complicar-se la vida ja fa el fet. Crec que actualment hi ha una variant directa en el L2, igualment bonica però no tant difícil. Porteu un ramijot de cintes i reunions rapelables.

Apa! Fins aviat i a combinar amb alguna altra.

Sang Roja a la Paret de Riu Lacó.

El dia bo per escalar va ser ahir però amb la feinada que tinc només disposava del dia d'avui per sortir a escalar i només una estoneta. I encara gràcies, perque amb el fred que hem passat a la Sang Roja de la Paret de Riu Lacó s'ha fet més difícil del que recordava quan la vaig fer per primer cop (Nov-04).

Màgica via d'una lògica i astúcia inigualable, tota l'estona va buscant el punt més feble de la paret aconseguint un acertadíssim traçat en lliure. Entrada delicada i L1 sinuós, potser el més difícil de la via, tot i que el L2 té el grau més alt. Part superior en flanqueig a la dreta amb un sorprenent i ampli replà a l'R3.

Resta semiequipada amb menys com més amunt. Necessitareu els tascons i diverses bagues (friends i aliens opcionals i al gust). Roca bona en general excepte el L1 on cal vigilar.

Apa! Fins aviat i ...menys mal que la nevadeta final no anat a més, jeje!!!

Postre de Músic a Narieda Sud.

La Postre de Músic és una clàssica moderna de Narieda Sud. Jo, ja l'havia fet (Oct-05) però el company no, així que he refrescat la memòria perque no m'en recordava de res ja que va ser la primera que hi vaig fer i quan n'hi havia molt poquetes.

I no m'en recordava perque és una via sense cap complicació: fàcil i llarga. Tot i així, atenció a algunes plaques que són ben obligades i amb les assegurances justes (millor NO anar justets de grau), i si us enganxa un ruixat o trobeu la paret molla podeu flipar bastant, jeje!

Nosaltres portàvem bastants trastos, però amb els friends (fins el C1), els Aliens i variat de cordinos i bagues ja fareu (el C3 és prescindible i els tascons opcionals). Roca molt bona i compacta però amb alguna pedra solta en els replans. Poca herba en general.

Apa! Fins aviat i foc a l'obaga

Los Misteris del PepeGall al Serrat del Poll.

Avui he anat a fer una solitària al Serrat del Poll d'Alòs de Balaguer (altrament dit: Pic de Castellàs). Feia molt anys que no hi anava i gràcies a una segona joventut els escaladors de ponent (si és que mai han deixat la primera) he disfrutat molt repetint Los Misteris del PepeGall.

Vieta ràpida sense massa problemes que puja per uns murs ben bonics i cantelluts sobretot a la part superior. La inferior és una mica més així així i encara li calen algunes repeticions per anar netejant els cantos (per cert, característica ratlla marró en el L1).

Tot i dur trastos, no he col.locat res però amb alguna excursioneta entre xapa i xapa en els trams fàcils i sobretot en el darrer llarg. Roca molt bona, una mica bruta a l'inici com he dit. Per baixar millor fer un rapel de 40m d'una sabina pel vessant nord.

Apa! Fins aviat i part final comuna amb l'Olga Frontera.