Tashunke Witko al Roc d'en Solà.

De mica en mica em vaig treient el mono i es que feia molts dies que no podia gaudir d'un solet com el d'avui. Després de les darreres pluges, pensava que estaria més moll del que finalment ho hem trobat.   La part esquerra del Roc d'en Solà a Perles oferia unes condicions magnífiques per escalar.

Hem fet la Tashunke Witko, una de les últimes vies obertes al lloc. Via bonica i ben assegurada. L'hem fet en dues llargues tirades i descens rapelant. La roca és molt bona (amb alguna llastreta i alguna herbeta anecdòtica).

 De material, amb friends fins el C1 i alguna cinta i bagues llargues ja fareu (tascons purament opcionals igual que els aliens).

Després hem fet camí a Coll de Nargó a la Trobada d'Escaladors, a la multitudinària trobada, desafiant el fred i el vent però amb el caliu del foc i dels amics.

Apa! Fins aviat i l'enhorabona als organitzadors.

15 anys de... l'Estramoni a la Bruixa.

Tortícolis agafes quan et poses al peu de paret per fer aquesta via i és que desploma de valent. L'estramoni és una via d'un llarg (i poc més) que supera en artificial la balma de la Bruixa aprofitant el cridaner diedre que arrenca de la Via d'en Xuxe. Artificial laboriós, tècnic i esquitxat amb alguns espits que ajuden a superar els trams més llisos.

Uns mesos abans (Jul-97) vaig intentar-la en solitari, havia de ser el meu primer A3 i per això vaig practicar en altres vies, però quan vaig arribar en els pasos clau em vaig acollonir. En solitari NO ho podia fer, necessitava un company per si les mosques.

Apa! Fins aviat i ...per sortir al cim haureu de seguir per la Carnestoltes.

De pel.lícula.

Com cada any en arribar el Novembre, torna el cicle de projeccions. Aquest any amb més neu que mai... potser massa, però també amb els Pirates del Carib (i el senyal del pitó desaparegut), jeje!!

Com diu el tríptic: al Teatre de Solsona, els dissabtes a les 21.30h de GRATIS.

Apa! Fins aviat i ja ens hi veurem.

La Dersu Uzala a la Paret de l'Esperança.

Avui el dia no estava per tirar coets i m'he tingut que empassar les ganes de tibar fort després d'una setmana feixuga, així que em decidit fer una coseta més llarga i fàcil (potser massa i tot, però a la meva mà ho ha agraït). Hem fet la Dersu Uzala original i una gotellada ens ha fet aparcar per una altra ocasió la variant de l'esperó.

Poca cosa puc afegir d'una via que ja s'ha convertit en clàssica de la zona. Fàcil, ràpida i assegurada en els punts més complexos, tot i així, hi ha trams amb alegria i en alguns altres podrem posar friends al gust.

Friends fins el C2 i aliens (els tascons opcionals). Roca bona en general, amb una mica de terra en els dos primers llargs i es pot baixar amb quatre rapels (35, 40, 55 i 60).

Apa! Fins aviat i vigileu amb les cabres, les pedres i els excursionistes.

15 anys de... la C.A.D.E.a la Paret de les Bagasses.

Després d'haver fet una via a la Paret de les Bagasses de Terradets, volia fer la ultraclàssica de la paret per anar coneixent el lloc. Així que fa 15 anys vam encaminar-nos a la C.A.D.E., la més que repetida C.A.D.E.

Repetida SÍ, i no entenc com la gent la deixa a mitges. Tota la via és molt bona, però la part superior és la millor. Així, fins la feixa la roca està gastadíssima (sembla marbre o sabó), molt desagradable al tacte, tot el contrari que la part superior, amb una roca adherent i bona, NO sembla que estiguis a la mateixa via.

Recordo que en la part inferior escalava un metre pels costats per evitar les preses gastades i que en la part superior, el mur de V+ era una delícia. I no recordo res més... jeje!! Ah! i que el rapel de baixada estava una mica xungo, però ara tot això està restaurat, així que cap problema.

Apa! Fins aviat i... compte amb la multitud de vies que la creuen.

15 anys de... El Dia de la Bèstia a la Paret del Silenci.

Quan els companys em van passar la ressenya d'aquesta via s'em va fer la boca aigua ja que a la part alta pujava per una vertical proa de roca molt estètica. Tenia que posar-m'he fort per repetir-la i vaig esperar més d'un any per poder-m'hi atrevir per que sabia que la roca del segon llarg era dolenta (la resta no) i que la esmentada proa exigiria el millor de mi.

La via no decepciona, vertical i fina des del primer metre fins l'últim, llàstima del L2 per que sinó seria una magnífica via. Cal examinar bé la roca per trobar els llocs on assegurar-se, tot i que de tant en tant apareix algun espit que marca el camí i calma la bèstia.

Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.

La Monpart i l'Ítaca a la Miranda de les Boïgues i la Saca Gran.

Bon temps està fent aquest dies, tot i que el sol escalfa força sinó corre ventet. A la regió d'Agulles de Montserrat poden faltar moltes coses però ventet precisament no. Hem fet dues vies per aprofitar el dia, primer la Monpart a la Miranda de les Boïgues i després l'Ítaca a la Saca Gran.

Demano disculpes pel rebombori que hem organitzat a tots els que estaven per Agulles avui, però les cordades familiars és el que tenen. Silenci poc, encara que podia haver estat pitjor, jeje!!

La Monpart és una clàssica per excel.lència de la regió. Restaurada, ben assegurada, bonica, variada, roca bona... vaja, una clàssica. Destaco el tram central del L3 on cal combinar força i finura a parts iguals.

I per clàssica, l'Ítaca també. Restaurada, assegurances més justes (sobretot el L2), roca bona i demés. Comença amb sis passos d'Ae i a mig L1 hi ha un clau mòbil que no dóna massa confiança però vaja, res dramàtic.

Apa! Fins aviat i vigileu amb les desgrimpades.

La Flipp Matinal a la Paret de Diables.

Suposo que tothom deu tenir aquella paret on totes les vies li costen i on sempre hi ha projectes pendents. Per mi aquesta paret negra és la Paret de Diables de Montserrat. Ja sigui per una cosa o per una altra, sempre ho acabo passant malament.

La Flipp Matinal és una via que m'ha costat molt de repetir, m'hi he baixat dues vegades, la primera (Juny-05) em vaig cagar jo i la segona (set-12) és va cagar el company. Finalment avui, tots dos, ens hem tret l'espineta (la meva tamany extra). Tothom diu que és molt guapa, ves... a mi no m'ho ha semblat tant, només el L5 i la meitat del L6 són realment molt bons, la resta... psha! suposo que la roca discreta tampoc hi ajuda massa.

 

L'hem fet sense clavar, amb moltes cintes (unes 20), tascons, friends (fins C3), aliens, quatre xapes recuperables i alguns cordinos fins (o molt fins) que hi ha caps de buril on ni xapes ni tascons escanyats hi van bé. La via està bastant bastant equipada però és antic i molt castigat, demana a crits una restauració. Hi ha passos molt llargs en els artificials (Ae+) amb diversos burils a punt de petar, en la part superior estan aparentment millor.

Les reunions tenen uns 7 burils (porteu mosquetons de sobres), menys l'R6 que només en té 3 i un amb la xapa petada, millor saltar-se-la i anar directament al cim. La guindola molt recomanable, les quatre primeres són completament penjades.

Apa! Fins aviat i vigileu amb la grimpada final.

15 anys de... la Moviment de Silenci a la Paret del Silenci..

Teníem un munt de vies per fer a la comarca i ja amb la determinació de repetir-les totes vam anar-les col.leccionant. Fa 15 anys, vam repetir l'aèria i espectacular Moviment de Silenci a la Paret del Silenci.

La via és principalment d'artificial. Artificial tècnic i una mica precari: passos de ganxo, clau, espit, més ganxo, algun friend i anar fent xino xano que el llarg és llarg però val molt molt la pena.

Apa! Fins aviat i... sortireu a dalt sent amics íntims del ganxo.