Nova via. Pilar Oriental al Pic d'Esquella.

En una excursió a començaments d'estiu per la zona d'Envalira (Andorra) la meva mirada és perdia una i altra vegada en el Pic d'Esquella. Fruit d'aquesta atenta mirada i en l'evolució de la llum al llarg del dia vaig endevinar un evident pilar a la part dreta de la paret que cridava ser escalat. Així que entre ahir però sobretot avui li em donat forma.

El Pilar Oriental busca les debilitats de la paret començant a l'esquerra d'una placa hiperllisa equipada amb espits que no he volgut ni provar (tranquilament podria ser 6c).

El que he obert jo, combina llargs bonics (i alguns prou difícils) amb altres de repises o rampes típics de les escalades d'alta muntanya. Destacaria el llarg inicial i els dos darrers com els més exigents.

La via està poc equipada amb les reunions a reforçar o equipar (molt còmodes tots elles). Cal dur tascons, friends fins C3 i alguna baga. Roca molt bona, amb nombrosos blocs (de totes mides) i líquen en diversos trams.

Apa! Fins aviat i compte amb la cresta final... sobretot just abans de travessar l'ull de la vida (he mogut un bloc del tamany d'un cotxe, uf uf!!!)

Ah, per cert! us he fet una altra ressenya amb foto per si us interesa o per si us resulta més útil.

15 anys de... la Just a Temps a l'Agulla del Montnou.

Si la part oriental de la paret del Montnou és caracteritza per un vistosa piràmide, la part occidental ho fa amb una arrogant proa vermellosa que acaba en agulla. Escenari molt atraïent per la fàcil Cresta del Montnou.

En aquesta proa destaquen dues fissures molt evidents: la primera la Just a Temps (que no ens agafes una tempesta d'estiu el dia de l'obertura). Via curteta per practicar amb el material en els matins d'estiu.

Apa! Fins aviat i la segona, tot i la ressenya, us l'explico d'aquí uns dies.

El Diedre Albal a Narieda Oest.

Avui ens em llevat ben d'hora per fer una vieta a Narieda Oest abans no arribes la pluja (on la prèvia ja ens ha avisat que la cosa aniria en serio i que no calia encantar-se). Així, entre núvol i núvol, em repetit la molt poc repetida i que tampoc cal que repetiu Diedre Albal. Jo, com a bon romàntic, he sucumbit a la bellesa del diedre menyspreant la vegetació existent per totes bandes.

I certament, n'hi ha i força. Només els dos trams de diedre perfectes es salven (i són francament agradables d'escalar) però la resta és un constant d'apartar branques i netejar cantos. Compte amb el fregament: la via és molt sinuosa i entre les ziga zagues i la vegetació o podeu passar malament.

De material cal dur friends fins C2, Aliens, bagues i una (o dues) xapes per parabolt a l'R1: hi ha un parabolt complert i dos sense xapa però amb les femelles (?). Roca molt bona però amb la vegetació ja comentada i reunions algunes equipades i algunes a reforçar. Possible descens rapelant (preveure algun cordino o baga) o caminant cap a l'esquerra per la gran feixa existent.

Apa! Fins aviat i d'aquí uns anys (i espero equivocar-me) ens en penadirem d'haver comercialitzat la zona amb ferrades, trail i històries d'aquestes, oi camins de l'Alt Urgell? no és pas la primera vegada que passa això i sinó pregunteu-li a Montrebei... (cagon tot!!!).

Dent d'Orlú. Clima atlàntic.

Amb la refrescada d'aquests darrers dies em aparcat les escalades a les cotes altes del Pirineu i em aprofitat aquells llocs més càlids i, la Dent d'Orlú és un bon indret. El que no pensava és que la refrescada fos tant gran i que passessim tant fred. Teniem una alineació d'astres perfecta per fer-hi una activitat d'envengadura però el clima atlàntic a estat un factor massa determinant per tirar-la endevant.

El dia d'arribada vam fer I Cal Ana a la cara sudest (sota un vent terrible). Via molt molt xula amb llargs guapíssims. Molt ben xapada, reunions perfectes i roca genial (espineta treta d'un dia que ens va agafar la pluja). Descens en rapel on cal fer-los tots.

I l'endemà (entre boires molt amenacedores que han anat marxant) em repetit la Zinkéria a la cara est. Via amb fama merescuda i on s'ha d'escalar tranquil i concentrat. Tot un viot molt guapo també. Restaurada amb totes les reunions rapelables, assegurances molt justes i en algun tram molt difícil de reforçar. Roca perfecta però amb alguna xorrera que pot fer la guitza, precaució!!

Per la primera només cal dur una dotzena de cintes i les reunions i, per la segona cal dur friends fins C2, Aliens i una til.la (pel de primer, doble). Recomanable fer un centenar de metres encordat per l'Aresta Est per evitar algun ensurt en sortir de la Zinkéria.

Apa! Fins aviat i el botí ha estat prou bo, no?