15 anys de... l'Escac i Mat a la Paret de la Vall.

De racons i raconets a Font Ferrera n'hi ha tants que vulguis. El que us presento avui és la paret més allunyada de totes les del lloc. Paret petita, acollidora, tranquila, ombrívola a primera hora del matí i amagada dins la frondositat del bosc.

La Paret de la Vall té dues vies. La primera és l'Escac i Mat que sorteja el gran sostre per la dreta. Via evident, sobre bona roca i assegurada en els punts més difícils. No crec que tingui gaires repeticions i és una pena per que no és pas que sigui lletja.

Apa! Fins aviat i conteu amb una horeta de bonica aproximació.

Atenció!! 'Lolos'!!!!!!

Aneu esmolant les espases i traient la pols a les armadures (si es que algun cop ni heu tingut) que la guerra està a punt de començar.

A mi m'han fotut una bufetada d'anada i de tornada. Viot increïble.

Apa! Fins aviat i ja us en donaré més referències quan pugui.

La Reina Sánchez al Ganivet de Diables.

Hem tingut una sort tremenda avui: se'ns ha posat a ploure a mitja via però el sostre de la fissura de la Reina Sánchez al Ganivet de Diables ens feia de paraigües i no ens ha tocat ni una gota, jeje! un cop a escampat, doncs tornem-hi ...em sembla que mai m'havia passat una cosa semblant i això que el dia s'ha llevat radiant.

La via és una altra de les clàssiques imprescindibles de Montserrat: elegant, evident, una arcada traçada amb compàs de dalt a baix. Suposo que la tenia infravalorada per què deu ni do de com he apretat per ser Vº, sobretot al L4 on si no portes un C3 o C4 (i el col.loques ben endins) et jugues una bona galeta.

La roca és molt bona però de tant en tant t'has de tibar d'algunes llastres que fan bastanta por (L1 i L3). Les expansions estan gairebé totes restaurades però els pitons no i fan encara més por que les llastres. Crec que nosaltres només hem col.locat un alien prescindible en el L2, però millor dur més flotants per si de cas.

Apa! Fins aviat i us deixo amb la ressenya que he fet, hi ha algun pitó de més però són tant dolents que no els he marcat.

Feliç Aniversari i la MedinaCases a les Orelles de Busa.

Amb aquesta primavera boja tots anem de corcoll. Avui, he pogut escalar però m'he tingut que menjar la pera d'una revolada per que la pluja m'ha atrapat just en arribar al cotxe al peu dels cingles de Busa.

Alguns en diuen les Bessones però de Bessones n'hi ha moltes. A mi m'agrada més anomenar-les Les Orelles per que s'assemblen a les orelles d'un conill de pedra que escolta els sons del bosc. Aquest parell d'agulles queden molt camuflades al peu de l'extensa cinglera de la serra i de mica en mica si han anat obrint vies. Avui la Feliç Aniversari i la MedinaCases.

Les dues van a buscar el cim de l'orella esquerra (mirant la paret), la primera per l'arrogant aresta sud i la segona buscant el camí més fàcil pel vessant nord. Molt boniques totes dues si se sap trobar l'essència de l'escalada.

La roca en general és bona però haurem de prestar atenció a alguns còdols de la part alta i a la petita feixeta herbosa del L1 de la MedinaCases. El descens el farem en rapel (ben equipat) cap a la canal interior. Per la resta, crec que amb la ressenya ja en tindreu prou.

Apa! Fins aviat i ...vigileu amb els esbarzers.

15 anys de... la Virgueria a Canalda.

En els articles d'escalada que parlaven de Canalda, deien de l'estètica Virgueria: -Soberbio primer largo, mantenido y expuesto, abierto sin expansiones, que por si solo honra el nombre de la via-. Quan llegeixes això necessites inspirar profundament i valorar si val la pena posar-s'he en un llarg on el que més abunda són els ploms.

Després de passar diverses vegades pel peu de via i mirar i remirar el precari inici, fa 15 anys vam descidir posar-nos-hi. Semblava que després d'haver fet el L1 la resta seria de tràmit però no és així: tots el llargs tenen el seu puntet per una cosa o per una altra. Evidentment el primer és el llarg estrella, on ratifico el terme mantingut però no el d'exposat ja que vaig poder col.locar un bon tascó (artesanal) abans del pas xungo.

 En quan al material: amb tascons i cordinos ja fareu (algun de fi). Els ploms de l'artifo estàn posats i sinó hi són vol dir que algú s'ha fotut una bona fava. A partir d'aquí vosaltres mateixos, sumeu el que volgueu.

Apa! Fins aviat i... un crashpad NO seria una mala idea, jeje!

Arestes Brucs al Periquito, l'Ou de Colom i l'Alta de la Miranda.

-Qui no s'arrisca no pisca-. Això és el que diu el refrany i ...no he piscat, però bé, almenys em pogut escalar en una jornada preciosa a la regió d'Agulles a Montserrat.

He tornat a fer Arestes Brucs (part 2, jeje!!). El cert és que per molt perduda i lletja que sigui una agulla, si té una Aresta Brucs ja és un motiu per escalar-la. Avui les del Periquito, l'Ou de Colom i l'Alta de la Miranda.

Totes elles boniques i sobre roca boníssima (tot i alguna crosteta). La de l'Ou de Colom és la més vertical, difícil i equipada, les altres dues són més fàcils i cal portar els aliens (petits). Totes tres estan reforçades o semirestaurades però encara ens haurem de penjar d'alguna peça antiga.

Apa! Fins aviat i us deixo amb la ressenya.

L'Spaghetti a la Paret de Catalunya.

Aquest temps, que no acaba de ser ni carn ni peix, m'ha fet la punyeta i m'he tingut que conformar amb l'Spaghetti de Montrebei. I encara sort per que una gotellada en el descens m'ha fet pensar que arribaria moll al cotxe.

De la via varies cosetes per comentar però cap que valgui la pena: via romàntica amb diversos trams de xemeneia terrosa al màxim, de mica en mica va quedant tancada i s'acaba escalant per fissures i diedres que corresponen als llargs més interesants.

Trobareu algun cordino testimonial i haureu d'autoassegurar-vos-ho amb tascons (no els duiem i els he trobat a faltar), Friends, Aliens, bagues i cordinos (nosaltres duiem el C4 i l'hem passejat). Els claus NO fan falta. La roca en general és bona menys a l'últim llarg i, com he dit, trams de terra en els replans de la xemeneia.

Apa! Fins aviat i vigileu amb el fregament en els primers llargs (possibles reunions intermitges)

15 anys de... la Mare Tenebrosum a la Paret dels Sostres.

Molt, molt, i molt orgullós estic de la repetició d'aquesta preciosa via de la Paret dels Sostres d'Oliana. Pensareu que exagero però el context de l'any 1998 feia d'aquesta repetició una autèntica odisea (per mi). Només disposava de la ressenya de l'antiga guia de l'Alt Urgell on demanava una patac de claus i l'horari era de 15 hores, sense referències, sense camí (la ferrata no existia llavors), allunyada de tot i de tothom i el més important: a partir de mitja via era impossible baixar-se. Feia gairebé un any (Jun-97) un ruixat matiner va fer repensar-nos l'empresa però fa 15 anys vam tornar-hi disposats a donar guerra.

Realment l'entorn de la Mare Tenebrosum a canviat moltíssim des de llavors, fins i tot la pròpia via a canviat: l'any 1998 el llarg més difícil era la fissura/diedre del L3, actualment els tres primers llargs estan equipats gràcies a la Pirata Solitari i la resta era una trepidant escalada en 3D fins arribar a la sortida del sostre del L9 (el Cor) on el pati i la placa que et venia a continuació et tallava la respiració.

Bastantes cosetes us podria explicar de la via però tampoc es qüestió de desvetllar els secrets, tot i així un parell de detalls us els donaré. Nosaltres vam fer diversos passos d'A2 entre els burils de l'Ae dels L8 i L9 ara potser ha canviat però tingueu-ho en compte. Sortint del Cor vam clavar però NO ganxejar així que vosaltres mateixos, i sobretot sobretot la càmara amb la bateria carregada al màxim, quina pena no tenir fotos, snif, snif!!

Apa! Fins aviat i ...evidentment no cal que us digui que és una via extraodinària, del millor que he escalat.

Via dels Sons Amagats a la Paret de la Rufa.

Encara. Encara ens atrevim a desafiar la calor en aquest forn que és la Vall de Canelles. Tot i així, el ventet ho ha fet perfectament suportable juntament amb la màniga curta i l'After Sun en arribar a casa. Hem anat a la Paret de la Rufa a repetir la via dels Sons Amagats, avui més amagats i silenciosos que mai.

La via està gairebé equipada i amb un pim pam ja hem arribat a dalt. Realment és molt ràpida de fer i fàcil, un bon retorn per la companya que feia dies que no tocava roca. Crec que és una bona via per la gent que vol iniciar-se en vies de paret.

Amb Aliens (o equivalents) i bagues per sabines ja fareu. La roca és molt bona però amb un parell de xorreres que poden tocar la moral després de pluges, per la resta, gaudir del L6 que és molt bonic.

Apa! Fins aviat i... us deixo amb l'enllaç d'una entrada que us devia.

Estat Lliure al Peladet Orinetal.

Aprofito aquests magnífics dies de primavera per perdrem en el preciós llogaret de Rúbies. Avui m'he descidit per l'Estat Lliure (vejam si arriba) al Peladet Oriental. He de confesar que m'ha sorprès gratament la via, segurament per què m'ha sortit tota en lliure i sense clavar, però té alguns llargs realment bonics (L4, L5 i L11), llàstima de les feixes, això si.

En general els espits costen de veure i m'ha costat trobar la continuació de l'últim mur (just darrera un grup d'alzines). En l'últim llarg (L11), des de la reunió NO es veu l'espit i seguint l'instint he obert una variant en lliure per l'esquerra (sabina seca) i sense clavar. Si es vol fer per la variant no cal portar claus, si es vol fer per l'artificial SI que cal clavar. Tingueu-ho en compte.

La roca variable en general: molt bona en els trams escalables i pedra solta a les feixes i trams fàcils, només cal vigilar en l'entrada i sortida de l'R10 (blocs). Jo he passat amb tascons, friends (fins C2) i aliens, els claus els duia però no els he usat i no us oblideu un grapat de bagues sabineres. Fletxa a l'inici i a mitja via.

Apa! Fins aviat i ...llegiu bé la roca sinó ho podeu trobar més difícil del que és (L4).

15 anys de... la Super Poll al Serrat del Poll.

És curiós les vies que poden arribar a sortir de les anotacions de la llibreta. Podríem qualificar aquesta via com la gran desconeguda del Serrat del Poll on no hi ha cap referència a la xarxa i ben poques repeticions deu tenir. Nosaltres l'ha vam fer fa 15 anys.

La Super Poll és una bonica via molt poc equipada. Realment és una pena l'inevitable jardí central que trenca el ritme de l'escalada però la via crec que val la pena, potser la part inferior és indefinida i una mica herbosa però la part superior ens va agradar molt seguint diedres i fissures.

Apa! Fins aviat i els dos primers llargs es poden empalmar.

Nova via. La Pedra a Busa.

En general, les parets de Busa tenen una roca que s'ha de tractar amb tacte, no és que sigui dolenta però tampoc és bona. Passejant passejant, vaig veure un curt pany de paret on la roca no complia aquest estandart de la zona, així que vaig decidir obrir-hi aquesta via: la Pedra.

Vieta de dos llargs molt descompensats: el primer per un increïble mur desplomat de pura pila i el segon més ajagut i fàcil. Perfectament equipada per apretar al màxim i roca molt bona.

Apa! Fins aviat i grau a comfirmar.

La Montse Pueyo a la Roca dels Arcs.

De la mateixa manera que els seus oberturistes han recuperat aquesta via de l'oblit, jo també l'he recuperat del fons del calaix de les ressenyes. A Vilanova de Meià sempre queda alguna clàssica per fer, avui la Montse Pueyo a la Roca dels Arcs, en un dia que brollava aigua per tot arreu i on els crits de les cordades quedaven emmudits per la remor del riu Boix.

La via és bonica tot i que l'hem trobat massa molla per disfrutar-la. Com he comentat, l'han recuperat de l'oblit restaurant-la i afegint-hi alguns parabolts de més, res a veure amb la infecció que suposa l'obertura, ja fa uns anys, de la Somni de Quimfer en els L1 i L2 i que al seu dia ja va provocar polèmica.

Tot i el material que demana (tascons, friends C2 i C3 + Aliens i bagues) està bastant equipada, nosaltres hem anat col.locant alguna coseta en cada llarg però poc i variat. Destacar la bellesa i agradable escalada del L5, el millor sense dubte. Passos picantons en diversos punts i 6a+ perfectament trampejable.

Apa! Fins aviat i tingueu en compte aquesta prohibició, fins i tot, jo la faria una mica més amplia (des del Clan de los Chamanes a la Passatgers al Vent incloses).