Encara. Encara ens atrevim a desafiar la calor en aquest forn que és la Vall de Canelles. Tot i així, el ventet ho ha fet perfectament suportable juntament amb la màniga curta i l'After Sun en arribar a casa. Hem anat a la Paret de la Rufa a repetir la via dels Sons Amagats, avui més amagats i silenciosos que mai.
La via està gairebé equipada i amb un pim pam ja hem arribat a dalt. Realment és molt ràpida de fer i fàcil, un bon retorn per la companya que feia dies que no tocava roca. Crec que és una bona via per la gent que vol iniciar-se en vies de paret.
Amb Aliens (o equivalents) i bagues per sabines ja fareu. La roca és molt bona però amb un parell de xorreres que poden tocar la moral després de pluges, per la resta, gaudir del L6 que és molt bonic.
Apa! Fins aviat i... us deixo amb l'enllaç d'una entrada que us devia.
4 comentaris:
Bona via! divertida! això si...no anar-hi amb temps de calor! la deshidratació que vam patir obrint la via encara la estem patint!!!
Aquestes plaques amaguen bones línies.Llorenç un altre clara???
No pares mai!! Aquesta via m'interessa. Hi aniré..quan refresqui
Ei cracks. Està clar que si pilles un dia de calor, les pots passar molt canutes.
Miquel, aquesta zona és ideal a l'hivern quan hi ha inversió tèrmica. No te la deixis perdre.
Salut companys.
Publica un comentari a l'entrada