Un tresor a la Serra de Guara.

Molta gent diu que la Serra de Guara té tresors amagats i, certament, ho corroboro. Feia temps que per la xarxa veia ressenyes de la Peña Predicadera i la curiositat m'ha fet anar en aquest bonic i altiu paratge a la falda de l'imponent Tozal de Guara, ben blanquet aquests dies.

He aprofitat el temps del que disposava per fer un bon reguitzell de vies a la part (diguem) central d'aquesta caòtica paret amb formes realment sorprenents. La Psikoterápia, la (clàssica) Jabalí Errante, la Ladybug , la Furtivos de la Roca i, finalment, la Felisín amb companyia d'una cordada de maños que m'han acollit generosament (moltíssimes gràcies).

Pel que fa a les vies, totes elles estan perfectament equipades (amb 'parabolacos' del 12) i totes les reunions amb anelles per rapelar. Roca super bona (impossible tirar una pedra) i, realment, poc més a dir. Ah! només vigilar en trobar i seguir l'itinerari escollit: hi ha un bon pupurri de xapes.

Apa! Fins aviat i ...vies i lloc per disfrutar de debò.

Cienfuens. Tres dies, tres vies.

A les profunditats més profundes de la Serra de Guara existeix una paret anomenada Cienfuens. Fa molts anys ja en sabia l'existència però anava passant el temps i no trobava el moment per anar-hi, més que el moment hauria de dir la tardor per que aquí només es pot escalar a l'estiu i a la tardor.

La paret està enmig de la vall del riu Flumen, així que les vistes són limitades però amb la tardor fent acte de presència per tot arreu.

Hem fet una estada de tres dies i l'hem aprofitat al màxim.
Le Feuille morte se Ramasse une Pelle, via desequipada situada entre els dos primers túnels (baixant per les escales). Roca millorant amb l'altura, sortint per una bavaresa molt bonica.

Cadavre Exquis, l'endemà. Via poc equipada amb una part inferior no gaire maca amb algun passatge trencat i/o herbós i la part superior increïble. Recomenable repetir friends mitjans grans per l'últim llarg. L'hem fet sense clavar.

I avui la Directa Osborne per acabar de rebentar els braços. Via semiequipada i molt vertical on el L2 és on es talla el bacallà. Reunions equipades amb parabolts i alguna cosa en les tirades (sobretot el L4). L1 una mica polit i que t'agafa molt en fred, la resta per disfrutar.

 Descens sense problemes seguint el fil de la paret fins veure el refugi (i els arbres de l'entorn).

Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.