La Pau Ranger Rut a la Paret de l'Extrem.

Nova entrada de nord, i nou dia on no sabem on amagar-nos. Estarà núvol? Farà vent? Farà fred? ...al final, tot i les incognites, hem decidit anar a la Paret de l'Extrem del Montroig i l'aposta ens ha sortit bé, més pel dia que no pas per la via.

La Pau Ranger Rut és una via amb dues parts ben diferenciades: la inferior, rostollera i lletja, i la superior, molt bonica i agradable. El diedre d'entrada i algun que altre desplomet en els llargs següents és l'aperitiu a la sortida de l'R3, realment rabiosa i bona per continuar amb una placa genial, el millor tram de la via juntament amb la sortida al cim.

Poc equipada on haurem de reforçar les reunions (el clau de l'R1 l'he repicat amb una pedra, ull!!) i on necessitareu tascons, Friends amb el C3 opcional i els aliens, a més de bagues i cordinos. La roca en general és molt bona, però a la part inferior es combina amb herba i terra bastant desagradable d'escalar.

Apa! Fins aviat i inici passada la Paret de l'Extrem i després d'una balma. Fletxa tènue.

El Dia de la Mona i la Via dels Catalans a la Paret de l'Altar.

Anar a Malanyeu durant la tardor (tot i que sembli hivern) és un goig per la vista. El company tenia ganes d'anar a la Paret de l'Altar i a mi m'ha anat perfecte ja que no hi havia escalat mai. Hem fet dues vies: primer la dels Catalans i després El Dia de la Mona.

La primera totalment en lliure, amb burils al L1 i L2 i després parabolts i espits. Moviments curiosos sobre una roca curiosa. Escalada vertical i llargs molt curts (de l'R3 al terra 60m justos de rapel).

La segona té una primera meitat gairebé tota d'Ae i després la mateixa tònica que l'altra. Curiós tram en el flanqueig, llàstima que la roca no acompanyi massa en tot aquest tram inferior.

Les dues vies són boniques i estan molt assegurades. En tots els trams en lliure, val la pena apretar fort perque la roca és molt bona. Tot i que les tirades són curtes, les reunions són penjades. Gairebé totes tenen cordinos i maillons per rapelar (preveure recanvi), nosaltres hem rapelat segons us indico a la ressenya.

Apa! Fins aviat i ...tant costa deixar les reunions decents si hem de rapelar des d'elles (inox, anelles i dos punts).

La Pere Segura a la Palleta.

Avui tinc dues bones raons per estar content, la primera és l'estrena d'un nou company d'escalada on ja han aflorat nous projectes (fantàstic!!!) i la segona és que he repetit totes les vies de la Palleta de Montserrat, l'ha que em restava: la Pere Segura.

Via boníssima, com totes les de la paret, aquesta tal i com m'agraden (assegurances justes). Llàstima que no l'hagi pogut encadenar: l'arrencada, a part de ser rabiosa, t'agafa molt en fred i avui per partida doble. La resta es deixa fer però de tant en tant tens alguna apretadeta que et fa eriçar els pèls.

Equipada amb espits, reunions rapelables i ull a no equivocar-vos de linia que de vegades les assegurances de les altres vies confonen una mica (sobretot a la meitat del L1 no tireu recte cap a la Tomàquets d'Amagatotis). La roca, no cal dir-ho, excepcional.

Apa! Fins aviat i disfruteu de la continuitat, els forats i els moviments.

Nova via. La Tisora a Busa.

Última entrega de la trilogia de vies ben equipades que he deixat en aquest raconet de Busa. Molt a prop del cotxe, amb sol al matí i ombra a la tarda. Ideal per escalar-la en qualsevol època de l'any.

Vieta de dos llargs ben assegurada, però en la seva obertura vaig fer algunes sortides en lliure cap a terreny desconegut i sumament vertical que em provocaven unes pujades d'adrenalina dignes d'admirar (sobretot en el L1).

Apa! Fins aviat i roca molt bona menys els primers metres, compte.

Nota (del 31 de Maig de 2014): S'encadena avui el L1 d'aquesta bonica via confirmant el grau.

Us deixo un parell de fotografies dels diferents intents que si han fet.

Cony de Foc a la Paret de Riu Lacó.

Quin vent!!! Se'ns en cuidava endur!!! I si li sumem la falta de sol a convertit les hores inicial d'aquest matí en una autèntica nevera, però quan ja haviem tirat la toballola, el solet a tret el cap per convidar-nos a escalar a la Paret de Riu Lacó.

Com que només teniem el matí i la meitat l'hem passat passejant pel peu de paret, hem escollit la ràpida Cony de Foc per amortitzar la jornada. Via que he repetit dos cops (Feb-06 i Gen-08) i on sempre en surto amb un bon gust de boca.

La via la van obrir per baix i després la van redreçar i reforçar afenint-hi algun parabolt. Ara és una bonica via semiequipada, vertical i tècnica on amb friends (fins C3) i Aliens ja fareu. Bona roca en general.

Apa! Fins aviat i combineu-la amb alguna altra.

15 anys de... la Necronomicón a la Roca dels Arcs.

Classiquíssima via de Vilanova de Meià. A mida que anava fent vies a la Roca dels Arcs, sempre veia gent a la Necronomicón (altrament dita Necro), així que sempre pensava que no l'aniria a fer mai, però com que no es pot dir que d'aquesta aigua no en beuré, fa 15 anys va arribar el dia de repetir-la.

Via equipada, grau amable, bona roca, bon canto, escalada agradable i el L3 com a cirereta del pastís. No m'extranya que sempre hi hagi gent.

Apa! Fins aviat i com que el canto és gran, no recordo la roca massa gastada però suposo que hores d'ara...

La Casa Dorada de Samarcanda al Pollegó Oest.

El dia s'ha llevat amb aiguaneu a Solsona, purament anecdòtic, però ja m'ha estroncat els plans comarcals que tenia per avui així que mitja volta i cap al sud, on semblava que feia més bon temps, només ho semblava per que el vent m'ha deixat tant garratibat com la via: La Casa Dorada de Samarcanda al Pollegó Oest de Montserrat (el de l'Aresta Ribes, per que quedi clar del tot).

Veien per on puja la via ja veus que gaire maca no serà, però tenia l'esperança que anés enllaçant columnes compactes de bona roca. Res més lluny de la realitat. Via lletja amb ganes on només un llarg se salva, la resta és una navegació aventurera entre repises, terra, herba, pedres soltes i algun que altre muret per animar-te a seguir.

L'inici és uns 60 o 70 metres a l'esquerra de l'Aresta Ribes (espit vissible) on al final acabarem conectant. No estic segur d'haver seguit l'itinerari tal com cal però he anat pel més evident un cop estat ficat en el percal (agafeu-vos la ressenya com orientativa). Roca mediocre en general amb abundants romanins i sabines per tot arreu (sobretot la part central). Poc equipada i només en els dos primers llargs, a la resta NO hi ha res de res.

Apa! Fins aviat i ...si us ratlleu de tanta brutor us podem escapar a l'R3.

Son de la Llarga al Pollegó Est.

La intenció era fer dues vies al vessant est del Pollegó Est de Montserrat, però una ventada gèlida ens ha portat els núvols per tapar el sol que tant bé ens havia anat fins llavors per escalfar la roca de la Son de la Llarga. Una autèntica pena per que l'estoneta d'aproximació no amortitza l'escalada.

I això que la via és molt xula però és fa curta i amb els dos llargs de gairebé seixanta metres que hem fet, encara s'ens n'ha fet més. Val a dir que la tirada difícil (la segona) m'ha fotut un clatellot considerable, i és que no es pot infravalorar cap via. La resta, per això, molt més benèvol.

Està gairebé equipada, però algun friend va bé i queden molt bé. La roca molt bona tret d'alguna pedra anecdòtica i descens en rapel (també dos de llargs) i res més per dir-vos.

Apa! Fins aviat i després de les mores, venen les cireres d'arboç ...mmmmmmhhhh!!!

15 anys de... la Via de les Camises Roges a la Paret del Grau.

Una altra de les rareses que de vegades apareixen a la llibreta: fa 15 anys la via de les Camises Roges a la Paret del Grau, tot i que jo tinc apuntat -Casaques Negres-, però vaja! ja deu ser això.

De la via, poc us explicaré per que no m'en recordo de res, però molt complicada no devia ser per que sinó si que m'en recordaria, almenys dels trams difícils. Així que, us deixo la ressenya per si algun dia us hi voleu anar a perdre.

Apa! Fins aviat i ...de vegades penso que sóc l'únic mortal que repeteix aquestes vies, jeje!!

La Paper a Busa.

Busa és d'aquells llocs que donen per obrir moltes vies i tenir l'esperança que la roca sigui bona. En el racó on hi ha la Paper això es compleix.

Aquesta via la vaig obrir l'Abril del 2010 i vaig deixar-la aparcada a l'espera de fer-li uns últims retocs i de poder-la fer en lliure ja fos jo ho alguna cordada amiga. I avui després d'escalar la Via de l'Avar ho hem pogut fer.

Bona via, bona roca i ben assegurada. Molt homogènia en graduació, amb un inici rabiós i un final sobre uns còdols sorprenents.

Apa! Fins aviat i tibeu-los amb precaució.

Via de l'Avar a Busa.

Busa està de moda. Entre els que obren vies a la cara nord i els que ho fan a la cara sud, poc a poc es va ampliant l'oferta. Nosaltres avui hem repetit una de les més espectaculars que probablement hi hagi al lloc: la Via de l'Avar.

Bona, molt bona però difícil, més com més amunt, tant de bellesa com de dificultat. Hem fet la cinquena repetició segons el pot de piades de l'R3. No sé si s'ha fet tota en lliure, si és així, chapeau!!! La fissura final és brutal!!!. Compte al L3, jo l'he trobat bastant bastant obligat i sobretot que estigui seca la xorrera sinó, tururut!

Roca bona en general: en algun punt has de tibar de còdols que fan molt poca gràcia, que quedi clar, però en geneal està bé. De material només friends (els tascons no calen). Friends fins el C4 i els Aliens (pot ser interesant repetir el C2 i C3 si es va justet de grau). Ganxo, antena i invents variats segons el nivell, però jo recomano NO anar justos que sinó fareu un munt d'A1'ns i A2'sos.

Apa! Fins aviat i ...ull que estan contats!!!

L'Urquiza Olmo a la Roca Gris.

Ara ja entenc d'on ve l'expressió: -Estas com una cabra!!-. I és que avui he flipat d'allò més a la Urquiza Olmo de la Roca Gris de Montserrat, una via que he rapelat infinitat de vegades però que encara no havia escalat.

Doncs mentre escalava el V+ (fàcil) del L2, han aparegut un parell de cabres allà a tocar, a un parell de metres, amb el susto que m'han fotut i el bot que han cardat elles, s'han espantat i han tirat avall a sac, seguint les cordes i fletxades cap a la companya que m'assegurava. Al veure la trajectoria que agafaven he tingut que cridar el que sembla impossible que un escalador pugui cridar: -Compte!!! que baixen les cabres!!!!!-. Així que tots dos ens hem quedat amb cara de tontos i la companya amb una pedrada de regal al casc. Increïble per on han baixat!! Mai deixaran de sorpendrem aquestes bèsties!!

De la via poc a comentar: equipadeta, fàcil i ràpida. Assegurances alegres en els trams més fàcil i descens en rapel i aquí volia anar jo.

El tercer rapel (R2 al terra) el més llarg de tots (60m)  és una intalació de cadena i mosquetó soldat. Per que la corda no quedes tant degollada vaig deixar-hi un maillon a la xapa de la dreta, així quedaven les tres instal.lacions igual i més segur al baixar de dos punts diferents. Però avui el maillon ja NO hi era, alguna ment privilegiada a pensat que no feia falta...          perfecte, en sembla perfecte.

Apa! Fins aviat i ...ja veig que no és pot ser generós.

La Flipp Natural a la Paret de Sant Miquel.

Semblava que no havien d'arribar mai els dies frescos però avui he escalat tot el dia amb el jersei posat a la Paret de Sant Miquel d'Àger, i és que el ventet de la boira es deixava notar.

El company tenia ganes de posar catxarros i hem repetit la Flipp Natural, el nom més escaient per aquesta via. Només amb aquesta frase ja us podeu imaginar de que va la via: desequipada, aventura i herba (tot i que algun tram bo també hi es).

La roca és bona en general, però hi ha algun tram en que s'ha de vigilar, sobretot quan es combina amb l'herba. Hem passat sense posar el C4 i només el posareu en el L4, perfectament substituible per altres flotants. Les reunions en arbres menys l'R1 i l'R2. I poca cosa més a destacar.

Apa! Fins aviat i no us espereu gran cosa, que quedi clar.

15 anys de... la Pas d'Estrés a la Paret Bucòlica.

Fa 15 anys, la Paret Bucòlica disposava d'una bona oferta de vies però encara quedàven molts espais per obrir-n'he de noves. Aquest dia del 1998, vam repetir la Pas d'Estrés. Més bonica i més ben aconseguida que la seva veïna però de les mateixes característiques.

Com que m'agrada més, l'he repetit més cops (Mar-03 i Mai-10). Bona via, bona roca i ben assegurada per no patir gens i poder-la combinar amb alguna altra. Informació extensa per la xarxa, així que poc més a comentar.

Apa! Fins aviat i si portem un bon grapat de cintes i vigilem amb el fregament es pot fer en tres llargs.

Projeccions de Novembre

Com cada any, durant el mes de Novembre hi ha les projeccions del Centre Excursionista del Solsonès. Hi aquí teniu les que faràn enguany per si alguna us interesa.

PROJECCIONS:

9 de novembre - 1a Exploració de l'Avenc Montserrat Ubach (30')

per Montserrat Ubach (espeleologia).

16 de novembre - 92 dies al Pirineu (47') per Isaac Ferrés i Jordi Vilà

(escalada).

23 de novembre - Els meus 7 Cims (39') per Joan Clofent (alpinisme).

30 de novembre - Descens Solsona (15') per Lleïr Moreno 

(descens bicis)

Racons de Llatinoamèrica (30') per Ana Sedano i

Alba Carralero (viatges).

Per cert!a les 21.30h, al teatre comarcal de Solsona.

Apa! Fins aviat i de GRATIS, tot un luxe pels temps que corren.