15 anys de... Mandrils de Tastavins a les Roques de Masmut.

La Mandrils de Tastavins, feta fa 15 anys, es veia prou interessant (ressenya en mà) per fer-li una intentona abans d'acomiadar-nos d'aquestes precioses Roques de Masmut. Clàssica com era ja ens anava bé i l'única incògnita era veure l'estat dels burils.

L'únic record que guardo de la via és del L3: vertical i mantingut que prou ens va fer apretar. De la resta res de res per molt que m'hi esforçi. Segons les anotacions de la llibreta va complir amb les expectatives i veient la poca informació disponible a la xarxa no crec que us faci falta un pla B.

Apa! Fins aviat i ...paciència companys.

15 anys de... la Pela-roques i la Tururú a les Roques de Masmut.

Avui farà 15 anys vaig descobrir un dels indrets més bonics per escalar on he estat mai: les Roques de Masmut. Malauradament la seva llunyania ha fet que l'hagi visitat en molt poques ocasions però en totes elles n'he sortit ben satisfet i guardant-me algunes clàssiques per sempre tenir l'excusa de tornar-hi.

Aquest dia vam fer-ne dues gens complicades per coneixer el lloc, la Pela-roques i la Tururú. De la primera en guardo un bon record i és prou interessant. De la segona no puc dir el mateix i la vam trobar difícil i d'escalada poc agraïda (no crec que és repeteixi gaire).

Apa! Fins aviat i us deixo amb les ressenyes.

15 anys de... l'Anarcoma i l'Obsessió Continua a les Moles del Don.

Els Estrets d'Arnes és un lloc preciós per fer-hi una excursioneta i les parets del costat per fer-hi unes escalades. Avui fa 15 anys, aprofitant el pont de Tots Sants vam acostar-nos-hi a fer aquest parell de boniques vies.

Primer l'Anarcoma, a la dreta de l'evident diedre de la Sam Belluga. I després l'Obsessió Continua més a la dreta encara. Vies paral.leles de característiques molt similars amb uns llargs central difícils en lliure... almenys aquest és el record que en guardo.

Vies equipades sense excés per apretar al gust sobre una roca bona i presa petita en general. Potser la segona una mica més obligada que la primera. Descens en rapel.

Apa! Fins aviat i us deixo amb la ressenya.

15 anys de... la KRT a la Roca dreta de les Valls.

Tots Sant de 2002, avui fa 15 anys, vam decidir anar per primer cop als bonics Ports de Beseit. La tria era enorme però ens vam decantar per una ultraclàssica del lloc, la K.R.T. a la Roca dreta de les Valls. Molt bonica via que en guardo un record excel.lent.

Tret del L1 que t'agafa en fred on crec que gairebé tothom puja en artificial, la resta és bastant més escalable sense regalar res en cap moment. Linia amb una estètica fora de sèrie sobre una roca de primera (segurament una mica gastada hores d'ara). Compte amb les reunions intermitges i a les vies veïnes.

Apa! Fins aviat i informació extensa per la xarxa.

La Mas Colomer a les Roques de Benet.

Diverses vegades he anat als Ports de Beseit però molt poques d'elles a escalar, i a les altives i majestuoses Roques de Benet ha estat el primer cop. Contrariament al que faig moltes vegades, aquest cop hi he anat per fer la més clàssica de totes: la Mas Colomer.

Via d'una bellesa, elegància i estètica fora de serie on ni el pinzell del millor pintor hagués pogut dibuixar un traçat amb tanta lògica. Part inferior enllaçant fissures, la del L3 i L4 molt atlètiques. I part superior molt aeria i espectacular.

La via està restaurada (menys els claus) i més equipada com més amunt. Reunions amb parabolts amb anella una mica mal ubicats. Cal dur alguns tascons, friends fins C1 i alguna baga. Si es vol empalmar el L3+L4 i L6+L7 cal dur un bon grapat de cintes (unes vint almenys). Roca bona en general però amb diverses crostes a controlar.

Pel descens seguir una evident vira a la dreta marcada amb alguna fita (precaució), un cop tombat l'esperó seguir sense guanyar ni perdre massa alçada fins trobar una ampla canal, remontar-la, travessar a l'altre vessant i devallar fins trobar el camí que puja a les roques.

Apa! Fins aviat i per cert... a mig matí ja hi toca el sol, tingueu-ho en compte.

Masmut. Un trosset de cor.

Hi havia una vegada unes muntanyes tranquiles i amagades al Matarranya. Unes muntanyes salvatges, inòspites, unes muntanyes on escalar retrobava tot el seu sentit, tota l'escència que la feia una activitat noble i atrevida. Una escalada amb sabor a la de la meva estimada Canalda. 

Fa molts anys que vaig descobrir aquestes roques, les Roques de Masmut, i han passat masses anys sense anar-hi, no pas per falta de ganes però la seva llunyania i racòndita ubicació la relegaven a un segon plat. Finalment, sense company, hi he tornat per fer vies que es fan poc tot i que més del que m'esperava.

En tres dies he fet quatre vies. L'Aresta del Gas per entrar en joc, la Kenia, La Gandhi i la d'un Temps. I ja de cansament m'he baixat de l'Último Espolón i sort per què la pluja m'haguera sorprès abans d'arribar al cim.

De l'Aresta del Gas només comentar que es millor fer l'entrada directa i la variant de sortida així queda una via més homogènia i totalment equipada (i restaurada). De la Kenia comentar que el L1 és el més difícil i la resta a navegar seguint la llògica. De la Gandhi dir que els dos primers llargs són atlètics, verticals i difícils, menció especial al final del L2 (abans de sortir del diedre cap a l'esquerra) és molt trencat i difícil d'assegurar (compte!!). I finalment, la Via d'un Temps és la típica via de xemeneia improtegible a no ser que portis un friend gegant (C5 o C6), per tant, podem dir que té algun tram exposat. Aquesta via la creua abans de l'R2 una via de parabolts que desconec el nom i les característiques, si algú en sap quelcom més ja ho comentarà.

En les ressenyes originals de la Kenia i la d'un Temps demanava claus, jo he passat sense clavar i sense cap problema. Portar tascons, friends (fins C3 mínim), aliens i cordinos/bagues menys per l'Aresta que amb cintes (alguna llarga) ja en tindreu prou.

Apa! Fins aviat i la canal dels rapels va bé si voleu fer més d'una via, sinó, millor baixar xino xano.