Nova via. Via de la Bavaresa a la Paret de Riu Lacó.

Fa uns mesos, un amic va dir-me que al vessant oest de la paret de Riu Lacó havia vist uns parabolts i per l'explicació que va fer-me, no coincidia amb res del que jo coneixia. Així, durant molts matins d'aquest estiu, he anat explorant i descobrint el traçat d'aquestes vies desconegudes.

La Via de la Bavaresa ha estat l'única que he trobat a mitges i avui m'he decidit acabar-la, tot obrint un L2 de placa infernal que surt en lliure però no fàcil. I el L1, ja obert, va a buscar una vistosa i bonica bavaresa a equipar amb un C3 o C4 (o tots dos).

Aprofito la ben entesa per fer-vos una petita ressenya de les altres tres vies existents. En dues d'elles hi ha burils (o cargols) sense xapa en que serà recomenable dur uns tascons o similar per escanyar-los (les xapes recuperables no hi acaben d'anar del tot bé).

Apa! Fins aviat i ombra fins allà les 12h.

Nova via. El Gran Colorado a la Paret Formiguera.

I molt possiblement serà la via més llarga de la Paret Formiguera, aprofitant tot el desnivell, des de baix al camí de la ferrata fins a dalt el carener. Feia setmanes que m'he l'ha mirava i aquests darrers dies li he donat forma.

El Gran Colorado és una via difícil de qualificar: no és una via guapa però tampoc és lletja, no és una via complicada però tampoc és fàcil, no és una via vertical però tampoc és ajaguda i, sobretot sobretot, no és una via amb roca bona però tampoc és dolenta (li cal una bona pròxima pluja per rentar la terra dels trams sanejats).

Semiequipada amb les reunions montades, cal dur els Aliens i un grapadet de cintes variades. Oberta amb menys parabolts i reforçada en alguns punts per treure-li exposició.  La roca ja comentada i el tram d'enllaç a mitja via ens pot servir d'escapatòria.  Inici en el mateix camí de la ferrata, en el punt més estret del 'gran canyon' de Sant Llorenç de Montgai, jeje!!

Apa! Fins aviat i vigileu a no tirar pedres als ferrateros... o no... vosaltres mateixos, jeje!!

Carnaval.

Entre els núvols i la pluja. Entre la incertesa i els nervis. Entre la festa i el dormir poc. I entre el bufi i el ball de gegants...

Sempre hi ha temps per una escaladeta, i si és obrint via, millor que millor. Un tastet per si us pica la curiositat: el Gran Colorado començarà així, tot i que em falta fer-hi un parell de retocs importants.

Apa! Fins aviat i demà la traca final... mai més ben dit.

Nova via. L'Esperó Elegant al Pollegó de la Font.

Primera obertura de l'any en un fantàstic dia de sol hivernal. Com fantàstic ha estat l'itinerari aconseguit per un esperó que feia temps que em mirava. El peatge a pagar és l'excursioneta (1h) fins el segon pis de les roques de la Móra Comdal, a l'anomenat Pollegó de la Font (de Medes).

Vieta de dos llargs equipats sense excés buscant el pas més franc pel fil de l'esperó. Llàstima que la roca no sigui tot lo bona que un voldria, tantmateix, sense ser dolenta s'ha de vigilar. Menció a l'inici del L2 per un muret amb els forats contats que cal saber trobar i un merlet del tot sorprenent.

Apa! Fins aviat i la ressenya que us he fet que no m'ha quedat massa bé... però és tant evident que ja farà el fet, jeje!!!

Noves vies a la Paret dels Hortons, Coll de Nargó.

Aquest hivern passat he estat obrint unes vies a Coll de Nargó a una paret esquitxada de sabines però molt a prop del cotxe. Després de mirar els topònims dels verals i de diversos candidats m'he decidit per aquest nom: Paret dels Hortons.

Així, avui hem repetit les tres vies que hi he obert. Totes tres prou boniques i només amb parabolts a les reunions (i amb anelles per poder rapelar). Estic ben content de com han quedat i de l'estil d'obertura: llargs sense expansions i aprofitant al màxim els abundants ponts de roca.

D'esquerra a dreta tenim: A Contracorrent, Revolta Pagesa i Esperó de St. Jaume. Us poso les ressenyes però si voleu tenir més detalls de les vies, cliqueu sobre llurs enllaços.  

Per accedir-hi heu d'agafar la pista que surt de Coll de Nargó direcció a Coll Piquer i Montanisell. Després de tota la pujada per l'obaga (compte amb el fang a l'hivern) trobareu un trencall a l'esquerra direcció a la casa El Pui (caretell indicatiu) i un tros més endevant ja veureu la paret a la dreta. L'aproximació es fa per un corriol evident que passa per sota la paret (10min). Descens rapelant (compte amb les possibles enganxades de corda).

Apa! Fins aviat i que les disfruteu tant com he fet jo... el company de cordada ja ho ha fet (moltes gràcies per acompanyar-me, crack).

Nova via. Revolta Pagesa a (una paret sense nom).

Fet. Ja he obert la trilogia de vies que volia obrir en aquesta paret sense nom on, ara sí, n'hi haurem de buscar un. Després de la A Contracorrent i de l'Esperó de St. Jaume, la Revolta Pagesa suma tres llargs més de fisures i diedres (amb el permís d'una placa inicial ben compacta).

Tot i que té característiques similars a les altres dues, en aquesta hi he deixat tres claus (casolans) per fer-la una miqueta menys exposada. La resta amb ponts de roca i alguna sabina llaçada. També cal dur el mateix: friends fins C3, Aliens i alguna baga o cordino. Roca molt bona amb algun bloc a vigilar i descens en rapel.

Apa! Fins aviat i quan pugui fer-li una repetició us les presentaré com deu mana... que encara hi he de fer un retoc a l'R1.

Nota (del 10 de Maig de 2024): Via llesta per ser repetida. Tots els retocs estan acabats. L2 curt però intens. Aquí teniu la ressenya.

Nova via. Diedre Central al Sòcol del Montroig.

Després de la bonica pluja d'aquest cap de setmana i que ho ha deixat tot nevat per sobre de 1200m. calia buscar una paret a cotes més baixes i llavors s'ha m'ha encès la llum que tenia aquest projecte a mig acabar. Un diedre espatarrant al Sòcol del Montroig que encara no entenc com no estava obert (tot i que una fletxa gravada a la roca em fa venir dubtes).

El Diedre Central ha estat obert sense expansions i les úniques que aprofita són de les vies veïnes (La Matamala i la Perla Negra). Encara li cal una altra tongada de pluges per netejar la terra en algun punt (especialment al L1 i on uns blocs que hi havia ja no hi són, ups!!). Escalada no massa dífícil en general però amb un inici de l'últim llarg ben obligat.

Cal dur tascons (petits), friends fins C4 ben bé, Aliens i algunes bagues. Roca molt bona en general però amb líquens i reunions a reforçar (menys les parabolades). Bona via per ments clàssiques.

Apa! Fins aviat i resta fer la ressenya i una repetició per veure com a quedat de net (o brut) el L1... que avui he pujat per la vora, jeje!!

Nota (del 16 d'Abril de 2024): Repeteixo i prou disfruto de la via i de com a quedat. El L1 que em preocupava, a quedat més xulo de quan hi havia els blocs i la terra que encara hi queda s'anirà rentant amb la pluja.

Aprofito per recomanar dur el C5: en aquest L1 us quedarà més bé que el C4, en el L2 també i en el L3 molt probablement també. Per acabar, us penjo la ressenya que us he fet. Que la disfruteu.

 

Nova via. L'Esperó de Sant Jaume a (una paret sense nom).

Després d'obrir la primera via en aquesta paret que encara no té nom, n'obro la segona amb unes característiques molt similars: ponts de roca i flotants a dojo, i les reunions equipades per rapelar. L'Esperó de Sant Jaume, una ben bonica i curteta via amb la idea que sigui combinable amb l'altra.

L1 per una columna amb aparença difícil que resulta ben dòcil. I un L2 ben llarg i variat. Cal dur friends fins C2, Aliens i un variat de cordinos i bagues. Roca molt bona amb una mica de terra que (espero i desitjo) la pluja vagi netejant.

Apa! Fins aviat i em reservo el secret de la seva localització que encara en tinc una altra de pendent.

Nota (del 10 de Maig de 2024): Via llesta per ser repetida. Aquí teniu la ressenya.

Nova via. Banda Ampla a l'Agulla del Corb.

Darrerament tinc diversos projectes a mig fer per l'Alt Urgell i convé anar-los enllestint. Així que aquest matí he tornat a St. Honorat a (gairebé) acabar la vieta que tenia a l'Agulla del Corb, només queda pendent posar un segon parabolt a la reunió cimera que avui he fet curt.

La Banda Ampla serpenteja per tot el vessant est de l'agulla, buscant sempre els punts dèbils que, tot i així, han sortit prou difícils. Començada d'antic, m'he decidit a acabar-la. Assegurances justes i a lloc, cal dur alguns friends i Aliens per acabar d'assegurar un traçat sinuós amb roca acceptable en general.

Quan pugui repetir-la en cordada us faré la ressenya que avui anava a pinyó fixe i no he pogut alliberar res.

Apa! Fins aviat i ... algun voluntari?

Nota (del 10 d'Abril de 2025): Repeteixo i deixo totalment enllestida aquesta via que vaig acabar d'obrir fa una mica més d'un any: he afegit un clau al L2, un parabolt al L3 i el que faltava en aquesta R3.

També he intentat alliberar alguns passos que van quedar pendents en l'obertura i Déu ni do de lo difícils que han quedat (la roca tampoc dóna una confiança absoluta per tibar a gust, tot sigui dit). I, finalment, la ressenya que us devia, que la disfruteu.

Nova via. A Contracorrent a (una paret sense nom).

La tardor passada va captivar-me la visió d'una petita paret esquitxada de sabines, a 10min del cotxe, que inexplicablement encara restava verge (tot i que potser estic errat). De seguida va apareixer la línia màgica d'una possible nova via i ja vaig perdre el cul per anar-hi.

I certament, ha quedat una via preciosa oberta només amb flotants i ponts de roca, algun d'ells m'ha costat més de mitja hora poder-lo llaçar, però el resultat ha estat fantàstic. M'ho he passat francament bé obrint-la: A Contracorrent de tot el que hi ha pels verals.

Apa! Fins aviat i de moment no us dono més detalls per poder-vos oferir alguna altra entrega... que de línies màgiques n'ha aparegut més d'una, jeje!!

Nota (del 10 de Maig de 2024): Via llesta per ser repetida. Aquí teniu la ressenya.

Nova Via. Cresta Narieda a Narieda Sud.

Roca Narieda la tinc vista des de tots els angles però, ves per on, un dia va apareixer el que semblava havia de ser una cresta a prop del cantell entre la cara oest i la cara sud: calia anar a investigar. I així, com del no res, ha sortit aquesta inadvertida via als peus de la gran muntanya.

Vieta molt fàcil, evident, d'escalada agradable i amb algun tram prou aeri i afilat. Oberta sense expansions i sense pitons. Reunions en ponts de roca (a reforçar) i alguna sabina. La roca és bona en general amb alguna pedra solta i algun bloc en equilibri a vigilar (a les crestes ja se sap). Dur flotants al gust i un variat de cordinos i bagues.

L'aproximació es fa deixant el cotxe al primer trencat a l'esquerra després del Pont d'Espia, direcció Perles. D'allí surt una traça de corriolet a un sector d'esportiva en construcció i després bosc a través fins el coll que domina la petita vall (cresta visible entre els arbres). 30min en total.

Descens per la canal oest per tornar a peu de via. Precaució que hi ha algun tobogan punyatero.

Apa! Fins aviat i ...aquest quins són, els darrers de la temporada 2023 o els primers de la 2024?

 

Nova via. El Mal ja està fet a ___

Uf! Uf! Quin VIOT!! Encara em tremolen les pestanyes!! Avui el company s'ha doctorat en l'obertura de vies, tot l'èxit d'aquesta via rau en ell (chapeau!!!), jo he estat un mer espectador de luxe que ha deixat l'emprenta en els metres que serà fracàs. Començada d'antic (amb espits) i abandonada durant dècades, ens hem decidit a acabar-la amb un grapadet de parabotls (el concepte grapadet és literal i l'entendreu perfectament si us atreviu a repetir-la) així que... El Mal ja està fet.

A falta de l'encadenament que (molt probablement) serà de setè grau i un ED+ de graduació global, deixo constància de l'efemèride en aquest post. Quan ho tinguem tot fet, ja publicarem la ressenya (juntament amb una altra que volem obrir pel costat).

Apa! Fins aviat i ...de llarg, la via més difícil que he obert fins ara. 

Nova via. Males Influències a la Tortuga.

 En una de les darreres visites a la Móra Comdal vaig fixar-me en una bonica placa tombada a la dreta de la cara est a l'anomenada agulla de La Tortuga i, avui aprofitant que només disposava del matí (i sabent que a la tarda hi tornaria haver pluja) he decidit anar-hi a fer una ullada.

La Males Influències és una línia només sobre el paper ja que sobre al terreny he preferit NO deixar-hi cap rastre de pas: no he sanejat res, no he netejat cap forat, no he esporgat cap sabina (només un petit caminet d'accés). Res de res.

Apa! Fins aviat i la ressenya per acabar.

Noves vies. Mahsa Amini i Home Round al Cap de la Tortuga.

Quan vam obrir, a la tardor passada, la Mahsa Amini al Cap de la Tortuga de la Móra Comdal, vaig fixar-me en la prominent proa de la dreta de l'evident diedre: feia molt bona pinta i, avui, he decidit anar-hi a veure que sortia.

I ha sortit una via prou difícil amb bons forats per anar-hi posant flotants. Només a la reunió he preferit posar-hi un parabolt per fer-la més segura (sinó, hagués sigut una sense expansions). Roca bona però que no he volgut sanejar gaire perquè els futurs (pocs) repetidors puguin fer un 'Home Round' ben satisfets.

Apa! Fins aviat i us deixo la ressenya de les dues vies... completament oposades l'una de l'altra, jeje!

Nova via. Sons d'Ultratomba al Contrafort de la Roca Alta.

Per aquests móns de déu hi ha moltes vies inacabades i la bona vista del company n'ha detectat una al Contrafort de la Roca Alta a Vilanova de Meià. La lògica és tant absoluta que costa de creure que l'hagin deixat a mitges però les expancions trobades a la part inferior i la seva absència a la part superior així sembla indicar-ho. Nosaltres l'hem batejat com a Sons d'Ultratomba, i si en teniu més informació serà d'agraïr.

Com dic, la via és d'una lògica absoluta anant a buscar una espectacular fisura (offwitch) i acabant per una increïble xemeneia. Tot, dominat per un inmens sostre en forma de banya que sobresurt de la paret desafiant la gravetat d'una manera pertorbadora. Bonica via on el peatge a pagar són les crostes del L1 i els blocs precàris a l'inici del L3.

La part inferior, que ja estava oberta, està semiequipada amb material antic i la superior desequipada (nosaltres només hem afegit l'R2 i dos ponts de roca en blocs empotrats). Cal dur algun tascó petit, Aliens i friends fins C4, recomanable dur el C6 per l'offwitch (nosaltres duiem el C5 i ens ha faltat talla). Roca variable, bona en general, precaució amb les crostes i blocs comentats.

Apa! Fins aviat i suposo que el company ja us explicarà les seves sensacions en el seu blog.

Nova via. Coitus Interruptus al Contrafort de la Roca Alta.

Sol radiant a Vilanova de Meià que escalfa el mínim necessari per disfrutar d'una bona jornada d'escalada. Avui estreno company que està molt motivat en l'obertura de vies al Contrafort de la Roca Alta, així que ell farà de guia i jo de client, jeje!!

Ens decidim per aquesta bonica línia fisura a la dreta de la "V" característica que parteix el contrafort en dos. I per desgràcia nostra, la fisura s'acaba en un jardí penjat d'argelagues, garrics i terra, realment infumable: un "Coitus Interruptus" en tota regla. Però fins allà és una disfrutada.

La via a quedat poc equipada i cal dur friends fins C4 i Aliens (el company diu que recomanable 3 o 4 pitonets, jo crec que no calen... vosaltres mateixos). Roca bona menys algun punt del L1 i descens en un llarg rapel de 55m (a la imatge el company montant la intal.lació).

Apa! Fins aviat i parabolets de 8... perdoneu, però és el que duiem.