Ozymandias a Narieda Oest.

Com sí fos la cançó de l'estiu, repeteixo el que seria la seva homònima en escalada, la Ozymandias a Narieda Oest: la via de moda de l'estiu 2025 (i ja veient el nou projecte que serà la del 2026). Avui, per sort meva, sense ningú a la vista.

Vieta 'plaisir', molt (massa) assegurada en els trams difícils i netejada i sanejada a conciència. Tot i que no són les vies que més m'agraden, almenys m'ha servit per apretar al màxim i mica en mica tornar agafar la forma (trams prou atlètics de bona presa).

Apa! Fins aviat i informació extensa per la xarxa... recomanable portar pla B.

La Charlie 10 a Narieda Oest.

Primera visita de l'estiu a Narieda Oest per poder fer una ràpida matinal a l'ombra. Avui la Charlie 10, que al haver passat el tsunami de l'obertura segur que no la trobem ocupada.

Vieta 'plaisir' molt ben assegurada per apretar al gust: jo he trobat més difícil el 6binf del L4 que no pas el 6b del L3. Part inferior lletgeta i part superior més bonica. Roca bona i sanejada. Descens rapelant o caminant.

Apa! Fins aviat i informació extensa per la xarxa.

15 anys de... l'Esperó Xelo Bam a Narieda Oest.

Quan baixes per la vall del Segre, a l'alçada d'Organyà, la mirada queda atrapada, irremeïablement, amb la gran placa de la cara nord de Roca Narieda, i en el seu perfil dret l'estètic Esperó Xelo Bam. Jo des d'un inici coneixia l'existència de la via, però com que gairebé no hi havia equipament feia una mica de respecte fer-la. Quan la van retroequipar el 2007, la via va canviar com un mitjó i, va passar de ser una via oblidada per tothom a estar super freqüentada. Ara diria que la cosa s'ha estavilitzat una mica essent una clàssica del lloc.

Avui farà 15 anys, també vaig contribuir en aquesta freqüentació i, certament, la via és ben xula, llarga i assequible menys el L9 (l'Ae o 7a) que prou et demana una bona apretada. Recordo que ens hi vam posar molt d'hora per no pillar el sol de tarda (alerta si hi aneu a l'estiu... la cubeta d'Organyà és un autèntic forn) però la cosa va anar molt fluida i bé.

Apa! Fins aviat i sobretot porteu aigua en abundància ...i eviteu els dies més crítics d'estiu.

  

Nova Via. Cresta Narieda a Narieda Sud.

Roca Narieda la tinc vista des de tots els angles però, ves per on, un dia va apareixer el que semblava havia de ser una cresta a prop del cantell entre la cara oest i la cara sud: calia anar a investigar. I així, com del no res, ha sortit aquesta inadvertida via als peus de la gran muntanya.

Vieta molt fàcil, evident, d'escalada agradable i amb algun tram prou aeri i afilat. Oberta sense expansions i sense pitons. Reunions en ponts de roca (a reforçar) i alguna sabina. La roca és bona en general amb alguna pedra solta i algun bloc en equilibri a vigilar (a les crestes ja se sap). Dur flotants al gust i un variat de cordinos i bagues.

L'aproximació es fa deixant el cotxe al primer trencat a l'esquerra després del Pont d'Espia, direcció Perles. D'allí surt una traça de corriolet a un sector d'esportiva en construcció i després bosc a través fins el coll que domina la petita vall (cresta visible entre els arbres). 30min en total.

Descens per la canal oest per tornar a peu de via. Precaució que hi ha algun tobogan punyatero.

Apa! Fins aviat i ...aquest quins són, els darrers de la temporada 2023 o els primers de la 2024?

 

Via de la Brownie a Narieda Oest.

Segueix la calor i segueix la búsqueda de l'ombra. Avui hem anat a Roca Narieda a fer un parell de vies del vessant oest, primer la Ja et val (feta fa just 9 anys... ja es casualitat) i després la recentment oberta Via de la Brownie: vieta que espera unes abundants pluges per treure tota la terra sobrera (que és molta).

Deixant de banda que és una via fàcil, equipada, ben assegurada i que te la clientela assegurada. La meva pregunta és: cal fer una desforestació tant exagerada? i si cal, val la pena obrir-la? ...no sé... aquí ho deixo.

Sigui com sigui, dur 10 cintes + R. Descens rapelant o caminant. Part inferior lletja amb roca a vigilar i part superior més bonica amb roca bona. Ombra fins a migdia.

Apa! Fins aviat i ...espero i desitjo que el projecte del costat sigui una mica més respectuós i no hi hagi nyaps com aquests.

El Nostre Amic a Narieda Oest.

Ahir al vespre pensava: -Demà no podràs fer res-, però aquest matí trec el cap per la finestra i dic: -No plou? Cap escalar, doncs-. I no no, no ha plogut i amb el 'solano' que cau, ni se l'espera (pffff, ja veus!!). Així doncs he anat a fer una matinal a El Nostre Amic de Narieda Oest per completar el trio.

Vieta equipada (9 cintes + R.), 'plaisir' i amb una sanejada i restaurada (tot i algun de més) que l'han tornat a la vida. A combinar amb les seves veïnes mentre ens toqui l'ombra. Descens en rapel i roca bona en general. L3 el més xulo.

Apa! Fins aviat i informació extensa per la xarxa.

La Pilichan i El Baron Rojo a Narieda Oest.

Potser per la calor, potser per estar en baixa forma o potser per l'estiu picat que estem tenint (en l'argot del gremi) però em trobo super cansat i costa trobar la motivació per fer activitat. I quan la trobes i lligues una sortida il.lusionant, pam! punxada! I amb la resignació de les escorrialles és com em afrontat avui aquest parell de vies tranquiles al vessant oest de Narieda.

Primer la Pilichan on encara li cal una bona pluja per rentar la roca i treure la terra dels cantos, tot i així el L2 és bonic i només us caldrà 11 cintes + R.

I la segona El Baron Rojo recuperada de l'oblit més absolut amb una neteja a consciència i una restauració amb quelcom de més (diria jo). També, amb 10 o 11 cintes + R. ja fareu. Dir que és més bonica que l'altra.

Apa! Fins aviat i descens en rapel per poder-les combinar o caminant per la feixa cap a l'esquerra... que no val la pena.

El Diedre Albal a Narieda Oest.

Avui ens em llevat ben d'hora per fer una vieta a Narieda Oest abans no arribes la pluja (on la prèvia ja ens ha avisat que la cosa aniria en serio i que no calia encantar-se). Així, entre núvol i núvol, em repetit la molt poc repetida i que tampoc cal que repetiu Diedre Albal. Jo, com a bon romàntic, he sucumbit a la bellesa del diedre menyspreant la vegetació existent per totes bandes.

I certament, n'hi ha i força. Només els dos trams de diedre perfectes es salven (i són francament agradables d'escalar) però la resta és un constant d'apartar branques i netejar cantos. Compte amb el fregament: la via és molt sinuosa i entre les ziga zagues i la vegetació o podeu passar malament.

De material cal dur friends fins C2, Aliens, bagues i una (o dues) xapes per parabolt a l'R1: hi ha un parabolt complert i dos sense xapa però amb les femelles (?). Roca molt bona però amb la vegetació ja comentada i reunions algunes equipades i algunes a reforçar. Possible descens rapelant (preveure algun cordino o baga) o caminant cap a l'esquerra per la gran feixa existent.

Apa! Fins aviat i d'aquí uns anys (i espero equivocar-me) ens en penadirem d'haver comercialitzat la zona amb ferrades, trail i històries d'aquestes, oi camins de l'Alt Urgell? no és pas la primera vegada que passa això i sinó pregunteu-li a Montrebei... (cagon tot!!!).

Pseudo nova via. El Puretón a Narieda Oest.

Dic pseudo nova via perquè El Puretón ja estava oberta de fa molts anys però d'ençà de l'última repetició que hi vaig fer, vaig pensar que podria allargar-la fins al gran bosc penjat a mitja paret. Un del oberturistes em va posar la condició que l'extensió tingues unes característiques similars a l'original, tot i així, l'hi he volgut donar el meu toc personal.

Per tant, bonica via equipada on amb 8 cintes variades en tindreu prou (un parell de bagues també us poden anar bé). Reunions equipades per rapelar. I roca molt bona en general amb algun curt tram herbós. Els últims metres coincideixen amb la Via del Nifo.

Apa! Fins aviat i quan arribi la calor, penseu en aquesta... que avui hem passat una mica de fred fent-li els retocs finals.

Nota (del 26 de Juny de 2021): Repeteixo, un cop més, aquesta via amb unes condicions tèrmiques molt millors que l'última vegada, Bonica, disfrutona i amb algun passet piquent i algun altre on ha tornat a creixer l'herba (llàstima).

Pas d'entrada rabiós i L6 més benèvol del que recordava. Descens en tres rapels (si anem amb corda doble) aprofitant les reunions de la via No ho sé, tio!

15 anys de... El Camí d'en Pep a Narieda Oest.

Recordo que vam repetir, avui fa 15 anys, aquesta via del vessant oest de Roca Narieda per fugir de les primeres calors estiuenques. El Camí del Pep l'havien obert l'any abans i ens va anar com anell al dit per fer una escalada a l'ombra i rapelar quan el sol començava a tocar-nos.

Tinc molt bons records dels dos últims llargs (realment molt xulos) i no tant bons del L5 amb unes preses de rocòdrom per pode-ho fer en lliure ...sense comentaris (que en el seu dia ja em van posar a parir).

Apa! Fins aviat i de la resta no recordo res.

Nova via. Furgant a la Ferida a Narieda Oest.

Feia temps que em rondava pel cap la idea d'obrir una via a la part inferior de Narieda oest i aquest estiu he anat aprofitant l'ombra matinal per donar forma a aquesta nova via: Furgant a la Ferida.

A part de dur-m'he molta feina a netejar, ha quedat una via prou difícil i amb les assegurances al lloc. Tot i així han anat sortint cantos, fissures, esquerdes i ponts de roca en els llocs més inesperats. Només el L3 per salvar una feixa desmereix, però els altres són molt bons. Llàstima que en l'últim hi haurà un tramet que no és podrà fer en lliure.

La via a quedat semiequipada amb alguna reunió a reforçar. Cal dur tascons (petits i mitjans), friends fins C3 + Aliens (C4 i Alien blau opcionals pel L1), un bon assortit de cordinos i ganxo ample per si de cas. Roca molt bona en general amb algun tram herbós (L3) i molta terra que confio s'anirà rentant i netejant. Descens rapelant fins la feixa i després caminant cap a l'esquerra o seguir rapelant per la Puretón. Ja us faré la ressenya quan la pugui repetir amb cordada. A qui dels meus contactes li tocarà el rebre?

Apa! Fins aviat i de moment donar les gràcies a qui ja ha llepat en els dos primers llargs, jeje!!

Nota (del 28 d'Octubre de 2016): Repeteixo integrament aquests bonica via per deixar-la enllestida per les possibles repeticions.

Felicitar el company que la tret tota en lliure i a vista, fins i tot un tramet de l'últim llarg que em pensava que no es podria (parabolt una mica desubicat), chapeau!

I finalment la ressenya. Procureu que estigui sec el L1 i ombra fins a migdia.

El Ratolí dels Llavis Vermells a Narieda Oest.

Després d'unes pseudovacances que se'ns han posat de meravella, tornem a la roca de manera relaxada i tranquila, i amb aquesta calor estiuenca que no perdona, uf!! Avui, El Ratolí dels Llavis Vermells: vieta amb un nom gairebé tant llarg com la via i que ja havia intentat en dues ocasions (Jul-03 i Oct-09).

Bonica i disfrutona per unes plaques a trams verticals, a trams llises i a trams ben cantelludes. Menció especial al desplom de l'últim llarg, més fàcil del que pugui semblar (tot i així hi ha un parell d'apretades) i el tram finet de peus que dóna el grau màxim a la via.

Amb 12 cintes + R. ja fareu. Roca excel.lent i descens en rapel per la mateixa via: 20, 30 i 37 (recomanable corda de 80 tot i que amb 70 i vigilant al final també s'arriba). Reunions còmodes i combinables amb altres de la vora o altres un xic més lluny.

Apa! Fins aviat i ombra fins a migdia.

Llorenç Joan a la Paret de Primavera.

Dies de matins freds, tardes caloroses i vespres amb llamps i trons. Almenys hem pogut escalar, tot i el meu costipat del quinze, a la Paret de Primavera. Paret que ja coneixia d'una anterior visita i on avui hi hem tornat per fer la Llorenç Joan (afineu l'olfacte per trobar aquest parell d'enredos bomberils que marquen el peu de via.).

Sense ser res de l'altre món, et deixa un bon gust de boca, sobretot pel penúltim llarg, el millor de la via amb diferència. L'hem fet tota en lliure sense massa complicació (màx. 6b) i els dos últims llargs es poden empalmar sense problemes.

Via bastant assegurada però que caldrà completar amb els friends (fins C1) i els aliens. Porteu també un bon grapat de cordinos i bagues per ponts de roca i sabines (moltes sabines). Roca bona en general amb abundància de vegetació per tot arreu. Després de pluges pot mantenir-se molla bastant temps, tingueu-ho en compte.

Apa! Fins aviat i... espero que hagueu reflexionat bé perque, com en totes les pujades, el premi és a dalt.

El Puretón i la No ho sé, tío! a Narieda Oest.

Després de les pluges d'ahir, les adherències a la cara oest de Roca Narieda no estaven per gaires floritures i prou m'ha costat una caiguda (tonta) en aquest parell de vies fetes ja en dues ocasions (Jul-03 i Oct-09).

El Puretón sempre m'ha sortit en lliure. La No ho sé, tío! sempre he punxat a dalt de tot. I avui, més del mateix, per tant, segur que algun matí d'estiu o altre hi acabaré tornant. Poc més a destacar de les vies, potser només dir-vos que la No ho sé tío! te una petita variant al final del L2.

De material, només un grapat de cintes i recomenable corda de 80m per la segona. Roca molt bona i ombra fins les 14h.

Apa! Fins aviat i les podeu combinar així o amb d'altres de la zona.

Ja et val a Narieda Oest.

Avui, tan el company com jo estàvem convalescents: ell del genoll i jo de l'esquena, així que la Ja et val al vessant oest de Roca Narieda ens ha anat com anell al dit.

Bonica via, millor com més amunt. Ràpida i ben assegurada. Ideal per aprofitar l'ombra matinal en aquests dies que hom encara no s'atreveix a posar-se en els vessants assoleïats.

Equipada, bona roca, descens rapelant i grau amable i poc obligat. Factors decisius perque es pugui repetir sense patir.

Apa! Fins aviat i combineu-la amb alguna altra.

Nota (del 26 de Setembre de 2023): Fa just 9 any feia per primera vegada aquesta via, i potser no serà l'última perquè, certament, l'he trobat molt xula un altre cop.

Tot a lloc i en bon estat (només una presa trencada a l'inici del L2 que no fa canviar la graduació). Per afegir quelcom dir que de l'R2 a terra hi ha 40m.