15 anys de... la Revolta dels Nyerros a la Paret del Peradet.

Poques vies assequibles hi ha a la paret del Peladet de Terradets i una d'elles és la Revolta dels Nyerros, repetida avui farà 15 anys.

Certament, no recordo absolutament res de la via, així que poc us puc aportar. Senyiu-vos a la xarxa i a les ressenyes (aquí teniu la meva).

Apa! Fins aviat i sort, jeje!!

15 anys de... la Jardí dels Deus a la Paret de les Bagasses.

Finals d'Octubre ja comença a ser bona època per anar a Terradets, i avui fa 15 anys així vam fer-ho tot repetint la Jardí dels Deus a la paret de les Bagasses.

De la via només recordo que faltava la xapa que assegurava el pas del desplom del L6 i que vam haver d'escanyar amb un cordino ressec recuperat d'una reunió de baix ja que no duiem material de fortuna (via equipada deien). Una mica més i ens baixem. Crec que actualment hi ha una xapa recuperable però per si de cas, portem quelcom per improvitzar.

Apa! Fins aviat i... de vegades, ser un misèries, va bé, jeje!!

15 anys de... la Festa del Paca a la Paret del Peladet.

Quan pronuncies: -La Festa del Paca-, la resposta és: -Uf! Quina?-. L'Uf és l'acrònim de via xunga, difícil i treballosa. I el Quina ja demanes concreció perquè quan dius Festa del Paca sempre ha d'anar acompanyat del nom de la paret. Així, la Festa del Paca del Peladet és de les poques NO 'uf' de l'oberturista.

Fa 15 anys vaig fer la meva repetició d'aquesta ja clàssica de la paret. Bonica, repetida i bastant semiequipada. De les poques assequibles. Jo només en recordo el vertical i espectacular darrer llarg, una petita joia montrebiana a Terradets. Pel descens hi ha diverses opcions de rapels, vosaltres mateixos triareu la que més us agradi, nosaltres aquest dia ho vam fer-ho per la Destellos.

Apa! Fins aviat i informació extensa per la xarxa.

La Jordi Jutglar a la Paret del Peladet.

Primer dia de calor estival en que val la pena anar ben d'hora per aprofitar el màxim el matí. I així o hem fet avui al Peladet, tot repetint una clàssica perduda a la part alta de la paret i que jo tenia ben al fons del calaix de les pendents.

Via molt xula amb una lògica absoluta i un traçat sinuós i elegant. Una joia que li convindria una restauració (almenys quelcom a les reunions) que les xapes dels burils són translúcides. Destacar la bavaresa espectacular del L3 (que V+ està clar que NO és, però 6b tampoc), jo l'he fet amb passos contats en bavaresa gràcies a les generoses gotes d'aigua de la placa de la dreta.

Semiequipada amb material antic on cal dur com a mínim tascons (discret), friends fins C4, Aliens i diverses bagues (alguna de ben fina), repetir els grans al gust. Reunions a reforçar i possibilitat d'empalmar L1+L2 i L6+L7. Roca molt bona en general menys l'inici del L7 i algun bloc aquí i allà.

Apa! Fins aviat i descens pujant 15min i trobar una escletxa característica, continuar per unes vires penjades i al final desgrimpar un diedre de 5m de III+ per anar a trobar la canal principal, afineu l'instint... sort

15 anys de... l'Eva Baeza a la Paret de les Bagasses.

La part occidental de la paret de les Bagasses de Terradets encara hi ha molta roca per descobrir però, malauradament, ja no te la qualitat de la part central o oriental. L'Eva Baeza, repetida avui fa 15 anys, serpenteja per uns murs i desploms buscant el millor camí.

De la via, tot i que no en guardo un record especialment xulo, tampoc la recordo lletja del tot. L'equipament bo fa de contrapes a la roca, justeta en bastants trams sobretot de la part superior. Recordo que la part inferior era bastant de placa i la part superior més atlètic i de continuitat... però vaja, tampoc en feu massa cas.

Apa! Fins aviat i us deixo amb la ressenya que he fet i sinó... a buscar per la xarxa.

Neurona Disidente a la Paret de les Bagasses.

Potser a estat per la via o potser per la calor, però avui a Terradets he suat més del que m'esperava. La Neurona Disidente feia temps que li'n tenia ganes i, el poc que hi ha per internet, la deixaven prou bé: picantona però bé.

Doncs, dec estar molt fluix perquè més que picantona, l'he trobat difícil, entretinguda i amb grau vuitantero (pujar-lo un grau o dos arreu, a la ressenya que us he fet prou ho he fet així). Escalada típica del congost on, en alguns llocs, el traçat està excecivament forçat per les plaques, tot i així, és ben interessant. Inici ja apretant i després amb adherències no massa habituals per ser Terradets.

Diuen que equipada: jo prou recomanaria portar uns Aliens i friends fins C2 per reforçar algun buril o escurçar les excursions entre xapes. Semirestaurada amb espits i reunions equipades i rapelables. Roca molt bona i gens gastada. Alguna herba en algun punt.

Apa! Fins aviat i possibilitat de seguir per l'Anglada (afegir més flotants).

Sin Vergüenza a la Paret de les Bagasses.

Sembla mentida que aquestes alçades de la pel.lícula encara es puguin obrir vies amb certa lògica al pany principal de la Paret de les Bagasses. I certament, la Sin Vergüenza n'és una amb l'espai just i suficient per que pugui passar com una bonica i enverinada via.

En la rebuda a peu de paret només ens faltava la catifa vermella ja que el muntatge existent comença a ser força espectacular (compte a no fer saltar els sensors de la malla metàl.lica). A partir d'aquí, és un luxe poder disfrutar (i patir) de les plaques i la roca típica del lloc tal i com podien ser a l'inici dels anys vuitanta. Això sí, prepareu-vos per escalar amb majúscules i moltes vegades amb l'assegurança sota els peus.

Grau apretat o molt apretat, assegurances justes i en algun moment no a lloc i, roca molt bona, gens gastada i una mica bruta de líquen en algun punt. Dur friends fins C2, Aliens i alguna baga. Destacar l'inici de via xafant malla, el finet L3 i el brutal i piquent L5.

Apa! Fins aviat i l'enhorabona als oberturistes i al company que ni s'ha despentinat... 

15 anys de... la Fisura Oblicua a la Paret de la Fontfreda.

A la paret de la Font Freda, a Terradets, sempre hi han hagut dues grans clàssiques: l'Esperó del Vent, la difícil i, la Fisura Oblicua, la fàcil. Fàcil, evident i bonica. Tot i no recordar passatges concrets en tinc un bon record global.

Així que avui fa 15 anys, vam repetir-la i disfrutar-la. Per la xarxa trobareu informació de tot tipus, jo només puc dir que lo de fàcil és comparat amb l'altra, lo d'evident és des de lluny però que  un cop posats en matèria estigueu atents i lo de bonica almenys per mi que m'agraden aquestes vies.

Apa! Fins aviat i... el que sí teniu assegurat és una bona jornada d'escalada.

15 anys de... l'Amanita Moscata a la Paret de les Bagasses.

Les crítiques que havia escoltat de l'Amanita Moscata a la paret de les Bagasses sempre eren bones i, ja feia anys que tenia ganes d'anar-hi, però pujar fins allà dalt fa una mica de mandra quan encara tens vies per fer a baix al congost. Tot i així, avui fa 15anys vam decidir que ja ni havia prou i que l'havíem de repetir.

De la via recordo poc: el bonic final del L1 (originariament L2), l'atlètica placa del L5 i poquetes coses més. Però com que trobareu informació extensa per la xarxa no tindreu problema. Diuen que ara és millor començar a rapelar per la via Delincuentes, així que vosaltres mateixos.

Apa! Fins aviat i tres rapels fins a la feixa i després ja caminant.

15 anys de... la Mescalina a la Paret de les Bagasses.

La Mescalina de Terradets és una de les clàssiques del congost i un dia o altre arriba la seva repetició. Jo vaig fer-la avui farà 15 anys. Guardo pocs però en general bons records de la via tot i que ens anava una mica gran i sabíem d'antuvi que no la treuriem en lliure n'hi de lluny.

Una de les poques coses que recordo era  la roca gastada dels llargs inicials i feien de l'escalada bastant desagradable, també recordo que algun llarg de dalt era força exigent però amb molt bon ambient. No recordo si anavem només amb cintes o duiem algun catxarro però de ben segur que si el dueu no us farà nosa.

Apa! Fins aviat i ah!... recomanable també dur un pla B (o C) per si les mosques.

Nota (del 20 d'Abril de 2019): He vist aquesta imatge per la xarxa i la penjo per si és del vostre interès.

La Joan Freixenet a la Paret de les Bagasses.

Una altra de les vies equipades de la Paret de les Bagasses, aquesta ja bastant piquent. I és que a la Joan Freixenet no regalen absolutament res: la combinació de dificultat i assegurances justes la fa prou mereixedora de la fama que té (i a mi sempre m'havia fet molt respecte).

Anotar que la via és molt bonica i amb trams realment brutals, però toca escalar. Toca escalar en tots els llargs i toca escalar molt bé si és vol fer en lliure (i si és vol fer trampejant també). Destacar el L2 molt tècnic i mantingut. I destacar una excursió memorable a la part inicial del L5 (imatge), Alien vermell o similar més que recomanable (mirant fotos per internet he vist que hi havia una assegurança que ara no hi és... segurament un clau). La resta més soportable.

Dur 11 cintes (alguna llarga) + R. i el flotant comentat. Roca molt bona en general i poc gastada. Diria que a tingut dues semirestauracions per que hi ha burils, espits i parabolts però tot està en condicions. Grau apretat.

Apa! Fins aviat i ...al L2 no n'he deixat cap sense testar, podeu anar-hi tranquils, jeje!!!.

La Satèl.lits del Desig a la Paret del Peladet

Ara si, ara ja tenim la calor aquí i la búsqueda d'ombra s'imposa. Avui ho hem fet al Peladet a la Satèl.lits del Desig: via difícil i obligada on sort del company que ha tret les castanyes del foc en els trams difícils. Gràcies i enhorabona, crack (anar amb un paquet en baixa forma és el que té).

Més que via, és un viot, on s'ha d'escalar molt bé amb les xapes o claus justos i a lloc. Només el L4 podem qualificar-lo de fàcil, tots els altres s'ha d'apretar de valent, essent el L1 (de Maragda) i l'últim els més rabiosos. L3 excel.lent i enverinat a la vegada, atenció!

Via semiequipada amb l'R1 i l'R2 a reforçar. Dur tascons (discret), friends fins C2, Aliens, alguna baga i el ganxo recomanable si no tenim el grau una mica consolidat. Roca molt bona amb trams excepcionals però també amb algun tram a vigilar (pocs i curts). Descens en rapel per Destellos (esquerra en baixada) o Absurdistan (dreta i pujant).

Apa! Fins aviat i us deixo la ressenya d'una via que vaig deixar a mitges sense voler.

15 anys de... la Vidal Farreny a la Paret de les Bagasses.

Avui fa 15 anys feiem una altra clàssica de la Paret de les Bagasses: la Vidal Farreny, jo diria que la tercera del podi d'esprés de la CADE i la Reina Puig. Malauradament, gairebé no recordo res de la via, senyal que no ens devia costar massa.

Trobareu informació extensa per la xarxa. El que si recordo és que vam accedir al jardí per la Si fas Free no fa Fred però normalment el personal ho fa des de l'Anglada tot i que la via té entrada pròpia.

Apa! Fins aviat i potser l'haurem de repetir per refrescar la memòria...

15 anys de... la Reina Puig a la Paret de les Bagasses.

Bonics records guardo d'aquesta escalada d'avui fa 15 anys a la paret de les Bagasses de Terradets: la Reina Puig, suposo que després de la CADE la més repetida. Anavem tres i a mi em va tocar tota la part superior amb el flanqueig ultra fotografiat de la 13ena tirada inclòs.

Poc a dir i poc afegir del que pogueu trobar per la xarxa: clàssica, llarga, bonica i imprescindible al currículum. Potser només comentar que seguiu la linia més lògica en el caos inicial vies i que la resta practicament va sortint sol.

Apa! Fins aviat i foc a l'obaga (... o era gas al matalàs?).

15 anys de... l'Esperó Albir Vidal Farreny a la Paret de les Bagasses.

Durant tots aquets anys escalant he tingut jornades de tot tipus, i la d'avui fa 15 anys a Terradets repetint l'Esperó Albir Vidal Farreny la recordo freda, especialment freda... encara diria més, molt freda. Dels dies que he passat més fred escalant. Recordo que només tenia ganes d'arribar a la falsa feixa per escapar d'aquell infern gelat.

Amb aquestes circumstàncies la percepció que vaig agafar de la via és totalment esbiaixada i segurament no s'adiu a la realitat, per tant, us donaré poques referències i poca informació. Tot i així, m'atrebeixo a dir sense por a equivocar-me que el L2 prou us farà apretar.

Apa! Fins aviat i... algun voluntari per fer-la sencera?

TIM a la Paret de les Bagasses.

Les escalades al sol s'estan acabant per aquesta primavera però avui hem escalat la TIM de les Bagasses amb una temperatura perfecta i disfrutant moltíssim de la jornada.

Possiblement, de totes les vies equipades de la paret i que acaben a la Falsa Feixa, aquesta sigui una de les millors. De les millors per diverses raons: grau amable en general (tot i que picant) i amb l'excepció del L2, roca molt bona i gens sobada amb l'excepció d'alguna presa del L2 i L6 i, finalment, escalada amb placa però sempre amb presa positiva (petita a trams però positiva). L'únic problema són les assegurances justes o molt justes en diversos trams, convidant a fer excursions memorables.

Amb això, creieu-me quan us digui que amb 5cintes + R. en tindreu prou (així que millor anar bé de grau). Roca ja comentada i grata sorpresa aquesta. Via restaurada amb les reunions NO rapelables (sense anelles). L2 el més difícil i obligat.

Apa! Fins aviat i comentar també que han canviat el cable talladits de la Falsa Feixa per un altre de més gruixut.

La Barrufets a la Paret de la Fontfreda.

Després de tants dies de no fer vies d'envergadura la cosa s'ha notat i la Barrufets de la Paret de la Fontfreda s'ha m'ha fet llarga i tot... el costipat que arrossego també hi deu haver ajudat.

Via restaurada i recuperada (l'enhorabona per la feina feta) on la part central és bonica o molt bonica, sobretot la placa fisurada del L5. Llàstima de l'inici i el final que són bastant o molt lletjos (la variant d'entrada ho arregla una mica). L'arficial és un petit sostre fisurat on caldrà posar alguna coseta per reforçar.

Nosaltres hem posat friends fins el C2, Aliens i unes 18cintes variades. Roca bona a la part central i més dolenta a la resta. Hem empalmat tot lo empalmable vigilant amb el fregament (reunions còmodes). 'R' grabada a l'inici i 'B' a la variant (10m l'una de l'altra). Sortida per la feixa cap a l'esquerra fins localitzar l'últim llarg de l'Encontre Literari i grimpar-lo o escalar-lo (IVº).

Apa! Fins aviat i ...clàssica no crec que se'n torni però almenys viurà una segona joventut si és que mai n'ha tingut una primera, jeje!!

L'Escurçó a la Paret del Peladet.

La paret del Peladet del congost de Terradets és un lloc que no tinc massa tirada a anar-hi. Gairebé totes les vies que hi he fet m'han costat o fins hi tot m'hi he baixat. L'Escurçó no ha estat l'excepció hi hem tingut que apretar més del que la ressenya pugui semblar (ja d'entrada us dic que el grau està apretadet).

Via amb dues parts ben diferents: la inferior per unes plaques ratllades super boniques i, la superior per terreny més salvatge amb fissures i diedres. L'artificial està equipat amb peces varies però per arribar-hi s'ha de tibar d'una llastra que no fa massa bona cara, precaució. Per la resta, no hi ha problema.

Semiequipada i restaurada, amb totes les reunions amb parabolts amb anella menys la cimera que és una sabina. Cal dur els friends fins C2, Aliens i cordinos varis per treure palanca a diversos claus. Roca molt bona a baix i mediocre a dalt amb algun pas herbós. Descens en rapel (preveure baga extrallarga per la sabina del cim) i precaució amb les diagonals.

Apa! Fins aviat i ombra màxim fins a migdia.

La Cha Cha Cha a la Paret de les Bagasses.

Encetem l'any a la Paret de les Bagasses de Terradets en aquest hivern que no és hivern ni és res. Suposo que d'aquí quatre dies em penediré d'haver escrit aquestes paraules però de moment és el que hi ha.

Hem fet la Cha Cha Cha i la veritat és que m'ha agradat més del que m'esperava: boniques plaques, ben assegurada i grau adient per començar a cremar torrons. L'inici és una mica peculiar des de que van instal.lar la xarxa metàl.lica per la caiguda de pedres i la variant directa ara costa una mica més de fer i sense dubte l'entrada original és la més recomanable.

Tot i que la via està equipada és del tot recomanable dur els friends (fins el C1) pel llarg de sortida comú amb la Supertramp. Fins l'R3 està equipada per rapelar i a peu de via trobareu una fletxa i les inicials de la via veïna (TF).

Apa! Fins aviat i molt de compte en gestionar la corda en el L4... l'aresta del sostre, tot i estar gastada, no dóna gens de bon rotllo.

i un detall per veure com va amb cintes curtes... crec que amb cintes llargues pot quedar millor.

La Villaverde a la Paret de les Bagasses.

Grandiosa jornada d'escalada avui. Estic super content d'haver fet aquesta mítica via de la Paret de les Bagasses: la Villaverde té la fama ben merescuda i molta història a l'esquena ja que fou la primera via oberta parcialment per dalt. I no m'estranya perque en aquells anys, aventurar-se ha  obrir per baix amb aquestes plaques tant llises i tècniques s'havia de ser molt bo (i molt valent).

La famossísima placa Charter acapara tot el protagonisme de la via i diuen que allí hi havia el buril (o espit) que havia aguantat més caigudes de la península. Tot i així, actualment és el L2 el que s'endú la palma amb només tres claus i un espit i amb poques possibilitats de reforçar, compte!!

Tot i tenir les assegurances justes estan realment on més falta fan, així que podeu portar material flotant divers però potser no el fareu servir massa. La via està restaurada i les reunions tenen anelles i maillons per rapelar. Roca molt bona excepte algun tram del L3 i L4 i, molt poc gastada encara que sembli mentida.

Apa! Fins aviat i per cert... la graduació típica de la zona: apretadeta.