No havia escalat mai a la Paret de la Fontfreda, l'aproximació des de Terradets em feia una mandra increïble, però un bon dia van dir-m'he que per Àger era molt millor i més còmoda. Així que ara farà 15 anys vam anar a repetir l'Esperó del Vent, el magnífic i bonic Esperó del Vent.
La via no decepciona en absolut: la part inferior, vertical i mantinguda com una mala cosa, i la part superior aèria i amb ambient. De mica en mica es va convertint en clàssica: clàssica dificileta però clàssica. Destacar la bellesa del L4: el millor de la via.
Material... el de sempre: flotants i bagues sabineres. Bona roca, incripció EV a l'inici i possibilitat d'empalmar alguns llargs. En general la via està semiequipada amb material antic, però diversos trams s'han d'equipar a consciència.
Apa! Fins aviat i aproximació còmoda però descens feixuc... tenir-ho en compte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada