Grans records guardo de la Kalachakra a la Paret de Canalda. Aquesta via la podriem posar entre les maques però difícils de la paret. Sense ser exposada del tot, té alguns trams en que s'ha d'apretar: el pas d'entrada ja et diu de quin pal anirà la via, però sobretot la part central és la que marca la diferència.
Recordo especialment l'entrada a l'R2: una panxa que, tot i anar de segon, vaig suar de valent per treure-la, i el L3, que vam fer tot en lliure per un mur de continuitat on t'havies de parar al mig a posar un tascó per calmar els nervis. També recordo que un any abans (Abr-98) ja ens hi vam posar, però una fred impresionant va fer baixar-nos de l'R2.
De material, amb tascons i cordinos ja fareu, però de ven segur que alguns friends o aliens no us faran cap nosa. La roca bona en general, amb trams molt bons. Tenir en compte el líquen que de tant en tant toca la moral.
Apa! Fins aviat i us deixo l'enllaç d'una ressenya que us devia: l'
Ataràxia.
1 comentari:
Hola
Ahir vam intentar aquesta via.
Comentar que en el primer llarg no hi ha el pont de roca i que ens va saltar el pitó i la roca que l'aguantava.
Un flotant molt precari em va salvar d'una caiguda sèria fins el terra.
Crec que seria molt convenient que es posés un parabolt prop d'on hi havia el pitó. Altrament queda una entrada MOLT EXPOSADA.
Publica un comentari a l'entrada